Viquiprojecte:Art
La pretensió del Viquiprojecte:Art és:
- que serveixi de plataforma per aportar suggeriments i organitzar tasques;
- justificar l'organització actual del portal i clarificar la diferència entre Art i Arts visuals;
- justificar la necessitat dels tres portals: art, arts visuals i història de l'art o promoure la fusió dels portals història de l'art i arts visuals.
- Renovar el portal
Participants assidus
Si les teves contribucions a la Viquipèdia sovint tracten articles relacionats amb aquest viquiprojecte, afegiu-vos al final de la llista amb el codi de --~~~~. D'aquesta manera, si necessitem ajuda en algun aspecte, sabrem quins viquipedistes probablement sabràn ajudar-nos millor.
- --Allman (discussió) 11:04, 17 des 2007 (CET)
- --SAVMAVGER (disc.) 20:20, 10 feb 2013 (CET)-Ja estic activa en altres projectes però hem fa molta il·lusió ajudar en el que sigui, m'agrada molt l'art. Tú dones premis o reconeixements per participar?
Articles fonamentals que cal iniciar o millorar
Aquesta és una proposta pels qui tingueu un especial interès en l'art. A continuació trobareu dos llistats: un d'articles fonamentals que cal millorar i l'altre d'articles fonamentals que cal començar. Si creieu que falta o sobra algun suggeriment podeu variar el llistat per tal que estigui actualitzat.
articles que cal millorar
- arts dinàmiques
- arts aplicades
- història de l'art
- teoria de l'art
- crítica de l'art
- estètica
- obra d'art
- artesania
- art contemporani
- Sociologia de l'art
- Antropologia de l'art
- Psicologia de l'art
articles que cal començar
- arts menors
- arts majors
- arts mecàniques
- filosofia de l'art
- arts sumptuàries
- Gènere literari
- Estudis culturals
Diferència entre Art i Arts visuals
Les arts visuals és un subsector de les arts, tot i això les arts visuals sovint s'han entès com les arts. És a dir, és comú designar el mot art referint-se a les arts visuals. És per això que la major part de llibres dedicats a la història de l'art no disposen d'apartats referits a disciplines com la música o la literatura, quan aquestes disciplines són motiu d'una història s'empren expressions com la història de la música o la història de la literatura.
- Cita adient
...La Història de l'Art no tracta, però, de totes les formes possibles d'expressió artística, sinó només d'aquelles que són aprehensibles pel sentit de la vista, o sigui, les arts visuals: arquitectura, pintura i escultura... ...la fotografia, el cinema, la ceràmica, els teixits, etc. Unes són el resultat d'innovacions tècniques dels darrers cent cinquanta anys, una certa inèrcia acadèmica les ha deixades a banda de la Història de l'Art; les altres han estat considerades com a manifestacions menors... ...judici de valor més que discutible. Arts sumptuàries, arts decoratives o arts de l'objecte són diverses denominacions usuals per a referir-se a aquestes activitats artístiques. ...una terminologia procedent del camp de la lingüística tendeix a establir una divisió de les arts basada en el mitjà a través del qual es comunica el missatge artístic. En la comunicació artística, com en tot llenguatge, intervenen un emissor (l'artista), un receptor (l'espectador, l'oient, el lector) i un vehicle a través del qual es transmet el missatge. Des d'aquest punt de vista podem distingir entre vehicles plàstics, que requereixen un espai on desenvolupar-se (pintura, escultura, arquitectura) i vehicles dinàmics, que requereixen un temps per expressar-se (música i dansa). Hi ha manifestacions artístiques que comparteixen les dues facetes com ara el cinema que és alhora plàstic i dinàmic (vehicle espàciotemporal).
- MEDINA, Pedro, Història del'art, Editorial Columna, Bcn, 1999. ISBN 84-8300-815-7, pag 27 - 28.
- Documentació emprada per organitzar l'actual portal
En el capitol II del llibre, Wladyslaw Tatarkiewicz, historia de seis ideas, Tecnos, Colección Metropolis, 1997, ISBN 84-309-1518-4, pag 97 , Tatarkiewicz fa una història de les diverses classificacions de l'art. De la classificació que m'ha semblat més contemporània i completa, n'he extret la següent cita i quadre:
Esto se expresaba claramente en la clasificación que M. Dessoir realizó en 1906 (Asthetik und allgemeine Kunstwissenschaft):
| Artes espaciales, Artes inmóvibles, Artes que emplean representaciones | Artes temporales, Artes de movimiento, Artes que emplean movimientos y sonidos | |
|---|---|---|
| Escultura, Pintura | Poesia, Danza | Artes miméticas, Artes representativas, Artes con determinadas asociaciones |
| Arquitectura | Música | Artes inventivas, Artes abstractas, Artes sin asociaciones determinadas |
- Es posa de manifest que encara cal un portal d'art contemporani, l'art ha variat massa com per estar còmode en aquesta classificació, per altre costat no hi ha una classificació actual de mínim consens. La única cosa que sembla clara és que l'arquitectura s'independitza de la resta d'arts visuals, terminologia actualitzada de arts de l'espai.
Una altra proposta: una classificació menys formal i més tradicional
La divisió de les arts segons si són arts del temps o de l'espai pot ser útil en determinats casos però en d'altres es fa evident que es tracta d'una classificació purament formal que no contribueix a fer una presentació més clara de les diferents disciplines artístiques. Per exemple, per què el cinema és un art de l'espai i no del temps? Una altre cas conflictiu és el del còmic: combina text (art del temps) amb imatge (art de l'espai) i, per tant, és impossible de classificar sense violentar l'esquema.
Tot plegat fa pensar que potser és preferible presentar les diferents disciplines d'una manera més asèptica i alhora més tradicional, és a dir, més basada en l'evolució històrica de les arts.
La manera més tradicional consistiria a presentar primer les sis arts tradicionals (arquitectura, escultura, pintura, música, dansa, literatura) i afegir-hi, després, les noves formes artístiques: fotografia, cinema, performance, art digital, videoart, còmic.
La llista de les arts tradicionals apareix en moltes obres, de vegades amb petites variacions. Una de les més influents és, sens dubte, les Lliçons sobre estètica de Hegel, en la tercera part de les quals ("El sistema de les arts individuals") es tracten una per una l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la música i la poesia (poesia en sentit ampli: art de la paraula). Amb tot, en el sistema filosòfic de Hegel, aquesta classificació comporta una gradació de menys a més espiritual i, per tant, una jerarquització de les arts, cosa que a nosaltres, aquí, lògicament no ens interessa (Hegel, a més, fa una triple classificació de les arts segons si són simbòliques, clàssiques o romàntiques, però això aquí també és millor deixar-ho de banda).
Les Lliçons sobre estètica es poden trobar en la seva versió original a Internet [1]. Han estat traduïdes al castellà (Editorial Alta fulla, 1988, ISBN 84-86556-50-3) i se'n poden trobar resums en qualsevol història de la filosofia.
Hegel, Georg Wilhelm Friedrich
Estic introduint-me en la dialèctica de Hegel (se'm fa feixuc), algun dia arribaré a l'estètica. Hi ha algú que em pugui dir si hi ha alguna cosa concreta que ens ajudi a realitzar el portal? Menterstant, continuaré trecant-me les banyes.
He traduït l'apartat estètica de la viquipèdia espanyola:
- Estètica
Hegel estudià l'art com manera d'aparèixer la idea en el concepte de bellesa. En les seves lliçons sobre estètica defineix primer el camp en el qual aquesta ciència ha de treballar. Va realitzar una distinció entre la bellesa natural i la bellesa artística.
La bellesa artística fou considerada superior a la bellesa natural perquè en el principi és present l'esperit, la llibertat, que és l'única cosa veritable. La bellesa en l'art és generada per l'esperit, per tant és partícep d'aquest, a diferència de la bellesa natural que no fou considerada digne d'una investigació estètica per no ser partícep d'aquest esperit que és la fi última del coneixement.
Abans d'analitzar la Bellesa artística Hegel va refutar algunes objeccions que cataloguen a l'art com indigne de tractament científic (amb tractament científic Hegel es refereix a tractament filosòfic i no a la ciència com s'entén avui). Primer refutarà l'afirmació que converteix a l'art indigne d'investigació científica per contribuir a la relaxació de l'esperit, mancant així de naturalesa seriosa; l'art fou pres com un joc i que l'art empra la il·lusió com mitjà per a la seva fi, atès que el mitjà ha de correspondre sempre a la dignitat de la finalitat, la veritat mai pot sorgir de l'aparença. Hegel, també en aquest punt, va a referir-se a Kant per a criticar-lo. Kant sostenia que l'art sí és digne d'una investigació científica a l'assignar-li el paper de mediador entre la raó i la sensibilitat. Però Hegel no solament no creu això possible, ja que tant la raó com la sensibilitat no es prestarien a tal mediació i reclamarien la seva puresa, sinó que a més aclareix que, sent mediador l'art no guanyaria més serietat, ja que aquest no seria una fi en si mateixa i l'art seguiria estant subordinat a finalitats més serioses, superiors. Dintre del camp de l'estètica o la filosofia de l'art, Hegel va a distingir entre art lliure i art servil, tenint aquest últim finalitats alienes a ell, com per exemple decorar. L'art lliure fou objecte d'estudi, ja que té finalitats pròpies, és lliure i veritable perquè és una manera d'expressar el que és diví de manera sensible. D'aquesta manera l'art s'aproxima a la forma de manifestació de la naturalesa, que és necessària, seriosa i segueix unes lleis. En la seva qualitat d'il·lusió, l'art no pot separar-se de tota la realitat. L'aparença li és essencial a l'esperit, de manera que tot allò real serà aparença d'aquest. Existeix una diferència entre l'aparença en el real i l'aparença en l'art. La primera, gràcies a la immediatesa del sensible, es presenta com veritable, se'ns apareix com el real. En canvi l'aparença en l'artístic es presenta com il·lusió, manlleva de l'objecte la pretensió de versemblança que té en la realitat i li atorga una realitat superior, filla de l'esperit. De manera que encara que la idea es trobi tant en el real com en l'art, és en aquest últim on resulta més fàcil penetrar en ella. Al tenir, l'art, com essència l'esperit, es deduïx que la seva naturalesa és el pensar, de manera que els productes de l'art bell, més enllà de la llibertat i arbitri que puguin tenir, quan partíceps de l'esperit, aquest els fixa límits, punts de suport. Tenen consciència, es pensen sobre si mateixos.
El contingut determinarà una forma. Al ser, per a l'art, essencial la forma, ell mateix serà limitat. Hi haurà un moment en el qual l'art satisfarà les necessitats de l'esperit, però a causa del seu caràcter limitat això deixarà de ser així. Una vegada que deixa de satisfer aquestes necessitats, l'obra d'art generarà en nosaltres, a més del gaudi immediat, el pensament i la reflexió. Ara l'art genera en nosaltres judici, aquest tindrà com objectiu el conèixer l'art, l'esperit que en ell apareix, el seu ésser aquí. És per això que la filosofia de l'art és encara més necessària avui que en el passat. Llavors, els productes de l'art bell seran una alienació de l'esperit en el sensible. La veritable tasca de l'art és dur a la consciència els veritables interessos de l'esperit i és per això que al ser pensat per la ciència l'art complirà la seva finalitat. Dintre de l'art Hegel va a distingir tres formes artístiques, La forma artística Simbòlica, la forma artística Clàssica i la forma artística Romàntica. Aquestes marquen el camí de la idea en l'art, estableixen diferents relacions entre el contingut i la forma:
- art simbòlic, oriental, barroc, on la forma excedeix el contingut ;
- art clàssic, grec, que és l'equilibri de la forma i del contingut ;
- art romàntic, cristià, on el contingut absorbeix la forma.
La forma artística Simbòlica esdevé la busqueda de la forma per a un contingut que encara és indeterminat. La figura serà deficient, no expressarà la idea. L'home partirà del material sensible de la naturalesa, construirà una forma a la qual li adjudicarà un significat. Es dóna la utilització del símbol, aquest, en el seu caràcter d'ambigu, carrega de misteri tot l'art simbòlic. La forma serà major que el contingut. Hegel va a relacionar aquesta forma artística amb l'art de l'arquitectura, aquesta, no mostrarà el diví sinó el seu exterior, el seu lloc de residència. Amb arquitectura es va a referir a l'arquitectura de culte, més específicament a l'egípcia, l'índia i l'hebrea. La forma artística clàssica assolirà l'equilibri entre forma i contingut. La idea no només és determinada sinó que s'esgota en la seva manifestació. L'art grec, l'escultura, és l'art de la forma artística clàssica. Les escultures gregues no eren, per als grecs, representacions del déu sinó que eren el déu mateix. L'home grec va ser capaç d'expressar el seu esperit absolut, la seva religió, en l'art. A això es referia Hegel quan parlava del caràcter passat de l'art. L'art, en la seva essència, pertany al passat sempre, perquè és en ell on la compleix, és en l'art grec on l'Art assoleix la seva fi última, la representació total de la idea. Però precisament pel caràcter limitat de l'art, aquest equilibri ha de trencar-se. És aquí on es dóna el pas a la Forma artística Romàntica. En la forma artística Romàntica, altre cop hi ha una desigualtat entre forma i contingut, deixen d'ajustar-se de manera perfecta, però ara és la forma la que no és capaç de representar l'esperit. El contingut depassa la forma. Les arts d'aquesta forma artística són la pintura, la música i la poesia. La idea va d'allò més material, la pintura, ben bé material, passant per la música, que té com matèria el so, arribant a la poesia que és l'art universal de l'esperit ja que té com material la bella fantasia. La poesia travessa totes les altres arts.
Molts filòsofs reprendran el tema de l'art en Hegel, Hans-Georg Gadamer o Argollol per exemple parlaran de La “mort de l'Art” referint-se a l'estètica Hegeliana. Hegel mai parla d'una mort de l'art sinó que li va atorgar a aquest el caràcter de passat, passat no entès com quelcom que ja no existeix, el caràcter passat de l'art està íntimament vinculat amb la finalitat de la filosofia Hegeliana, conèixer a l'esperit, que aquest sigui lliure. Dintre d'aquesta fi, l'art, va complir la seva tasca en el passat, en l'època clàssica, per a després ser superat per la religió i en última instància, aquesta, per la filosofia.
Fusió dels portals arts visuals i història de l'art
En principi creia que era necessari la creació dels dos portals però cada cop estic més convençut que la fusió és la solució més adequada
- Cal un esforç de concentració dels continguts dels dos portals?
Podeu contestar aquí mateix o a la plana de discussió--Allman 16:16, 22 maig 2007 (CEST)
Renovar el portal
- L'apartat Categories
vol ser similar al corresponent de l'anglesa tot i que Category:Arts genres by country or nationality em sembla massa ambiciós de moment.
Antic portal
 El Portal d'Art
| |
|
Benvingut al Viquiportal de l'Art. La paraula Art prové del llatí (ars) on significava habilitat, ofici, coneixement tècnic. El terme grec equivalent, techné (τεχνή), ha variat i restringit el seu significat, només conservant el sentit de tècnica. L'Art és l'acte o la facultat mitjançant la qual l'home imita o expressa i crea copiant o fantasejant, allò que és material o immaterial, fent servir la matèria, l'imatge, el so, l'expressió corporal, etc., o, simplement, incitant la imaginació d'altri.
|
 |
