Benavarri: diferència entre les revisions

Benavarri
	Benabarre (es)
	Escut d'armes
Localització
	42° 07′ 00″ N, 0° 29′ 00″ E / 42.11667°N,0.48333°E
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	Aragó
	;
Província	província d'Osca
Capital de	Ribagorça
Capital	Benavarri
Conté la subdivisió	Benavarri
Població humana
Població	1.168 (2023) (7,43 hab./km²)
Idioma oficial	castellà
Geografia
Part de	Franja de Ponent
Superfície	157,143665 km²
Altitud	792 m
Limita amb	Baells ; Viacamp i Lliterà ; Estopanyà ; Peralta i Calassanç ; Tolba ; Capella ; Lasquarri ; Graus
Organització política
• Alcaldessa	Yolanda Castelló Carrasquet (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	22580
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	22053
Lloc web	benabarre.es

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:35, 9 juny 2020

Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi homònim espanyol de la Ribargorça, a la província d'Osca, Aragó.^[1]^[2]

És la capital històrico-cultural de la comarca i l'antiga capital del comtat de Ribargorça. Forma part de la Franja de Ponent, municipis aragonesos en els quals es parla català ribagorçà. En alguns textos antics apareix amb el nom de Benabarri^[3]^[4]

Benavarri es troba al Prepirineu, a 90 km d'Osca i 65 km de Lleida, a una altitud de 792 m, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar. La major part del territori, però, pertany a la conca del Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la Serra del castell de Llaguarres i al sud la Serra del Montsec. Pel seu terme municipal passa la carretera N-230 que uneix Lleida i la Vall d'Aran.

Història

És una població molt antiga, probablement la "Bargidum" o "Bargusia" dels romans i es diu que va ser adjudicada als àrabs prenent el nom del seu primer senyor Aben Avarre.^[5] Va ser conquerida a l'Islam al voltant de l'any 1062 (encara que no existeix cap document que acrediti la data exacta). El que és indubtable és que va ser incorporada al Regne d'Aragó pel seu rei Ramiro I d'Aragó durant la mateixa campanya militar en la qual va conquerir, immediatament al nord d'aquesta vila, les places de Lluçars, Viacamp i Lliterà, Tolba, Llaguarres i Lasquarri i, just al sud de la mateixa i al nord de Purroy i Caserras, la partida de Falces (Falcibus), d'una de les cases de la qual i els seus alous aquest rei concedeix franquícia a Agila de Falces i els seus germans l'1 de febrer de 1067 (segons es documenta en aquesta data).^[6]

Va ser la capital del Comtat de Ribargorça fins que durant la Guerra del Francès les tropes franceses de Napoleó van decidir fer de Graus la capital de la regió, com a represàlia contra els habitants de Benavarri. Després d'això, Benavarri va deixar de ser la capital administrativa però encara és el centre cultural de la Ribargorça. Durant la primera guerra carlista (1833-1840) va ser una de les poblacions que més va sofrir dins la província d'Osca.

Administració

Llista d'últims alcaldes de Benavarri

Període	Alcalde	Partit
1979-1981	Bienvenido Luis Almuzada Tarroc	Ind.
1981-1983	José Antonio Ballarín Pociello^[7]	Ind.
1983-1987	Manuel Jaraiz Canfranc^[8]^[9]	PSOE
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003	Antonio Cosialls Pueyo	PAR^[10]
2003-2007	Alfredo Sancho Guardia^[11]^[12]	PSOE
2007-2011
2011-2015
2015-2019
2019-

Resultats electorals

Eleccions municipals^[13]
Partit	2003	2007	2011	2015	2019
PSOE	3	6	5	4	6
PP	-	2	3	4	3
Aragón Sí Puede				1	-
PAR	3	-		-
CHA	3	1	1
CDF			-
Total	9	9	9	9	9

Geografia

Nuclis de població del municipi

Aler. Terme agregat a Benavarri abans de 1930. Situat a 669 metres d'altitud i a la conca del Riu Éssera.^[14] Al nord-oest del lloc es troba l'ermita de La Mare de Déu de les Ventoses.^[15]
Entença. Situat en el marge esquerre del Riu Queixigar. Pertany a Benavarri des de 1974. El castell del poble va ser l'origen de la Baronia d'Entença.^[16]
Benavarri (capital del municipi).^[17] (Els seus carrers mantenen una estructura medieval). Situat a 1 km al nord es troba l'antic monestir dominicà de La Mare de Déu de Linares.^[18]
Calladrons. Està situat en un pujol al marge esquerre del Riu Guart. De l'antic Castell de Calladrons només en queda la torre. L'any 1974, el terme municipal de Calladrons juntament amb els seus pobles: Calladrons, Siscar i Entença, es va annexionar al de Benavarri.^[19]
Castilló del Pla. Situat al peu de la Serra de la Corrodella, a 762 metres d'altitud. Antigament formava part del municipi de Pinzà.^[20]
Siscar. Situat a 591 metres d'altitud en el marge dret del Riu Queixigar.^[21]
Estanya. Està situat a 716 metres d'altitud a la serra que separa el Riu Guart i les aigües de la Insulsa (Riu Cinca).^[22]
Pinzà. A 905 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Fins l'any 1972 va ser un municipi independent. Les entitats de població que comprenia el terme eren: Estanya, Castilló del Pla, els despoblats de Penavera i Cabestany, i la quadra d'Andolfa.^[23]^[24]
Purroi de la Solana. Situat damunt del barranc del Molí. Terme independent fins a 1974.^[25] El municipi comprenia l'ermita de La Mare de Déu del Pla.^[26]

Festes locals

8 de juny, Sant Medard: festes patronals.
- Destaca la pastorada entre l'amo i el ramadá (pastor), i el seu típic ball El ball dels palitrocs. Es realitza la Baixada dels Carricotxes, concurs de guarniment de carrosses.
Agost
- Ball dels Salvatges: Representació que s'ha recuperat recentment. És un tipus de teatre amb una sèrie de balls protagonitzats per homes de diferent estatus social, la fi dels quals és conquerir una dama. Des de 2010 té caràcter biennal.
- El tercer cap de setmana d'agost se celebren les festes d'estiu.

També és bastant reconeguda a la comarca de la Ribargorça la seva processó de setmana santa, atípica en aquest sentit perquè els romans que encapçalen la processó poc tenen a veure amb els romans que tots podem conèixer, és un vestit de romà amb influències de soldat renaixentista, tota una delícia visual per als turistes que vulguin detenir-se a contemplar aquesta processó el divendres sant a les 22 h des de la plaça de l'església La Mare de Déu de Valdeflores.

Patrimoni

El castell dels comtes de Ribargorça, del segle X-XI.^[27]
Església parroquial del segle XIX.
Casc urbà medieval.
Ermita de Sant Medard.
Molí de farina.
Pou de gel.
Molí d'Oli de 1932
Safareig del segle XIII

Destaquen també les ermites de Santa Maria de Calladrons i Sant Salvador d'Entença, així com les esglésies de Sant Romà d'Estanya, Sant Esteve d'Estanya, Sant Jaume d'Entença, Santa Anna de Calladrons, Santa Maria d'Aler, Sant Cristòfol de Siscar i Sant Miquel de Siscar.

Benavarresos il·lustres

Joan II de Ribargorça (o Joan d'Aragó): comte de Ribargorça, lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols (1457-1528)
Pedro García de Benavarre: pintor del gòtic (segle XV)
Juan Bayarte Calasanz i Ávalos: governador de Menorca i Eivissa al segle XVII^[28]
Jaume Santiveri i Piniés: empresari, fundador de Santiveri

Agermanaments

Aurignac, França.^[29]

Articles relacionats

Annex:Municipis de la província d'Osca
Annex:Municipis catalanòfons d'Aragó segons l'Avantprojecte de la Llei de Llengües
Annex:Toponímia dels municipis de la Franja d'Aragó
Aeròdrom de Benavarri

Referències

↑ Rizos Jiménez, Carlos Ángel; Selfa Sastre. Municipio de Benavarri (Benabarrre). Editorial Milenio-Gobierno de Aragón (Toponimia de Ribagorza). ISBN 978-84-9743-303-7.
↑ Según aparece en el Decreto Legislativo 2/2006 Còpia de fitxer a la Wayback Machine., de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón.
↑ Antonio María Alcover, «Geografía y estadística de la lengua catalana», ABC, 15 de mayo de 1919.
↑ Agustín Ubieto Arteta, Toponimia aragonesa medieval, Valencia, Anubar, 1972. pág2. 55 y 56.
↑ Temprado Ordíaz, Santiago. Pueblos de Aragón: Paterna (en castellà). Ed. Alcañiz, 1993, p. 230.
↑ Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, la formación territorial (en español). Anubar, 1981, p. 51-52. ISBN 9788470131813.
↑ Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Arxivat de l'original el 6 de marzo de 2014. [Consulta: 6 març 2014].
↑ Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011
↑ «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca». Heraldo.es, 14-06-2015.
↑ «Base de datos de Alcaldes. Elecciones 1979-2015.», 06-05-2018. Arxivat de l'original el 19 de abril de 2018. [Consulta: 6 maig 2018].
↑ Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011
↑ «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca». Heraldo.es, 14-06-2015.
↑ Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 13 agost 2012].
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ribagorza.com. «Benabarre / Benavarri». Arxivat de l'original el 16 de julio de 2014. [Consulta: 12 agost 2014].
↑ Espino López, Antonio. Don Juan Bayarte Calasanz y Avalos (1622-1689) (en catalán). Cossetania Edicions, 2009. ISBN 9788497914734.
↑ FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Arxivat de l'original el 24 de abril de 2014. [Consulta: 20 diciembre 2013].

Bibliografia

Gran Enciclopèdia Aragonesa, Benabarre

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavarri

Pàgina de l'ajuntament (castellà)
Descripció

[1] Rizos Jiménez, Carlos Ángel; Selfa Sastre. Municipio de Benavarri (Benabarrre). Editorial Milenio-Gobierno de Aragón (Toponimia de Ribagorza). ISBN 978-84-9743-303-7.

[2] Según aparece en el Decreto Legislativo 2/2006 Còpia de fitxer a la Wayback Machine., de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón.

[3] Antonio María Alcover, «Geografía y estadística de la lengua catalana», ABC, 15 de mayo de 1919.

[4] Agustín Ubieto Arteta, Toponimia aragonesa medieval, Valencia, Anubar, 1972. pág2. 55 y 56.

[5] Temprado Ordíaz, Santiago. Pueblos de Aragón: Paterna (en castellà). Ed. Alcañiz, 1993, p. 230.

[6] Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, la formación territorial (en español). Anubar, 1981, p. 51-52. ISBN 9788470131813.

[7] Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Arxivat de l'original el 6 de marzo de 2014. [Consulta: 6 març 2014].

[8] Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011

[9] «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca». Heraldo.es, 14-06-2015.

[10] «Base de datos de Alcaldes. Elecciones 1979-2015.», 06-05-2018. Arxivat de l'original el 19 de abril de 2018. [Consulta: 6 maig 2018].

[11] Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011

[12] «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca». Heraldo.es, 14-06-2015.

[13] Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 13 agost 2012].

[14] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[15] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[16] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[17] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[18] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[19] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[20] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[21] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[22] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[23] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[24] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[25] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[26] «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[rib-27] ribagorza.com. «Benabarre / Benavarri». Arxivat de l'original el 16 de julio de 2014. [Consulta: 12 agost 2014].

[28] Espino López, Antonio. Don Juan Bayarte Calasanz y Avalos (1622-1689) (en catalán). Cossetania Edicions, 2009. ISBN 9788497914734.

[29] FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Arxivat de l'original el 24 de abril de 2014. [Consulta: 20 diciembre 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula geografia política}}
+Benavarri (en castellà i oficialment '''Benabarre''') és una vila cap del [[municipi]] homònim [[Espanya|espanyol]] de [[Ribagorça|la Ribargorça]], a la [[província d'Osca]], [[Aragó]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Municipio de Benavarri (Benabarrre)|col·lecció=Toponimia de Ribagorza|cognom=Rizos Jiménez|nom=Carlos Ángel|autor2=Selfa Sastre|isbn=978-84-9743-303-7|editorial=Editorial Milenio-Gobierno de Aragón}}</ref><ref>Según aparece en el [http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=167404590505 Decreto Legislativo 2/2006] {{Wayback|url=http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=167404590505}}, de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón.</ref>
-'''Benavarri''' (en castellà i oficialment '''''Benabarre''''') és una vila cap del municipi homònim de la [[Ribagorça]] ([[província d'Osca]], [[Aragó]]) a més de ser la capital d'aquesta comarca i la capital històrica del [[comtat de Ribagorça]]. Benavarri és al [[Prepirineu]], a 90 km d'[[Osca]] i 65 km de [[Lleida]], a una altitud de 792 m, en un petit [[sinclinal]] entre els rius [[Éssera]] i [[Queixigar]]. La major part del territori, però, pertany a la conca de la [[Noguera Ribagorçana]]. Al nord hi ha la [[serra del castell de Llaguarres]] i al sud la [[Serra del Montsec]]. Situat a la [[Franja de Ponent]] (passà a formar part de la província d'Osca el 1834) ha estat sempre un lloc de pas i de convergència de cultures; pel seu terme passa la carretera [[N-230]] que uneix [[Lleida]] i la [[Vall d'Aran]].
+És la capital històrico-cultural de la comarca i l'antiga capital del [[Comtat de Ribagorça|comtat de Ribargorça]]. Forma part de [[Franja de Ponent|la Franja de Ponent]], municipis aragonesos en els quals es parla [[català ribagorçà]]. En alguns textos antics apareix amb el nom de ''Benabarri''<ref>Antonio María Alcover, [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1919/05/15/004.html «Geografía y estadística de la lengua catalana»], ''ABC'', 15 de mayo de 1919.</ref><ref>Agustín Ubieto Arteta, [http://books.google.es/books?id=OY8JAQAAIAAJ&q=Benabarri&dq=Benabarri ''Toponimia aragonesa medieval''], Valencia, Anubar, 1972. pág2. 55 y 56.</ref>
+Benavarri es troba al [[Prepirineus|Prepirineu]], a 90 km d'Osca i 65 km de [[Lleida]], a una altitud de 792 m, en un petit [[sinclinal]] entre els rius [[Éssera]] i Queixigar. La major part del territori, però, pertany a la conca del [[Noguera Ribagorçana]]. Al nord hi ha la [[Serra del castell de Llaguarres]] i al sud la [[Serra del Montsec]]. Pel seu terme municipal passa la carretera N-230 que uneix Lleida i [[Vall d'Aran|la Vall d'Aran]].
 [[Fitxer:Iglesia de Benabarre.jpg|miniatura|esquerra|Església de Benavarri dalt del castell]]
 == Història ==
-En [[1058]] fou conquerida a l'[[emirat de Saraqusta]] per [[Ermengol III]] amb el suport de [[Ramon Berenguer I de Barcelona]] i [[Arnau Mir de Tost]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mora Giné |nom=Xavier |títol=Un poble del comtat d'Urgell: Alberola |url=https://books.google.cat/books?id=XdnpOp3G-EYC&pg=PA27&dq=ermengol+urgell+1066&hl=ca&sa=X&ei=GhO2VJitItfiarfXgdgK&ved=0CCYQ6AEwAg#v=onepage&q=ermengol%20urgell%201066&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data= |pàgines=26 |isbn=8484093417}}</ref>
+És una població molt antiga, probablement la "Bargidum" o "Bargusia" dels romans i es diu que va ser adjudicada als àrabs prenent el nom del seu primer senyor Aben Avarre.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Temprado Ordíaz|nom=Santiago|títol=Pueblos de Aragón: Paterna|url=http://www.temprado.org/Aragon.htm|llengua=es|editorial=Ed. Alcañiz|data=1993|pàgines=230}}</ref>
+Va ser conquerida a l'Islam al voltant de l'any [[1058|1062]] (encara que no existeix cap document que acrediti la data exacta). El que és indubtable és que va ser incorporada al Regne d'Aragó pel seu rei  [[Ramir I d'Aragó|Ramiro I d'Aragó]]  durant la mateixa campanya militar en la qual va conquerir, immediatament al nord d'aquesta vila, les places de [[Lluçars (Ribagorça)|Lluçars]], [[Viacamp i Lliterà]], [[Tolba]], [[Llaguarres]] i [[Lasquarri]] i, just al sud de la mateixa i al nord de Purroy i Caserras, la partida de Falces (Falcibus), d'una de les cases de la qual i els seus alous aquest rei concedeix franquícia a Agila de Falces i els seus germans l'1 de febrer de 1067 (segons es documenta en aquesta data).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ubieto Arteta|nom=Antonio|enllaçautor=|títol=Historia de Aragón, la formación territorial|url=|any=1981|editorial=Anubar|isbn=9788470131813|editor=|lloc=|pàgines=51-52|llengua=Español|capítol=}}</ref>
+Va ser la capital del [[Comtat de Ribagorça|Comtat de Ribargorça]] fins que durant la [[Guerra del Francès]] les tropes franceses de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] van decidir fer de [[Graus]] la capital de la regió, com a represàlia contra els habitants de Benavarri. Després d'això, Benavarri va deixar de ser la capital administrativa però encara és el centre cultural de la Ribargorça.
-== Entitats de població<ref>[http://www.cribagorza.org/index.php/mod.municipios/mem.detalle/idmunicipio.2/relcategoria.105/chk.08987b7374675c96eda89bedddfe070c.html''Informació de la Comarca'']</ref> ==
+Durant la primera guerra carlista (1833-1840) va ser una de les poblacions que més va sofrir dins la província d'Osca.
-*Benavarri.<ref>{{GEC|0009013|Benavarri}}</ref> (Manté una estructura medieval en els seus carrers). Situat a 1 quilòmetre i al nord de Benavarri està ''Santa Maria de Llinars'', antic convent dominicà.<ref>{{GEC|0037815|Llinars}}</ref>
-*Aler. Terme agregat a Benavarri abans del 1930. Està situat a 669 metres d'altitud i al vessant occidental de la [[serra de Sant Salvador]]. Les aigües d'aquest antic municipi pertanyen a la conca de l'[[Éssera]].<ref>{{GEC|0002324|Aler}}</ref> Al NW del llogaret està el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses.<ref>{{GEC|0070013|les Ventoses}}</ref>
-* [[Entença]]. Situat a l'esquerra del [[riu de Queixigar]]. Pertany a Benavarri des de l'any 1974, abans annexat al de Calladrons. El castell del poble fou origen de la [[baronia d'Entença]].<ref>{{GEC|0024162|Entença}}</ref>
-*Calladrons. Està situat a un tossal i a l'esquerra del [[riu Guart]]. De l'antic castell de Calladrons queda una torre. L'any 1974, l'antic terme de Calladrons amb els seus pobles: Calladrons, Siscar i Entença, va ser annexat a Benavarri.<ref>{{GEC|0013597|Calladrons}}</ref>
-*Castilló del Pla. Situat al peu de la [[serra de la Corrodella]], a 762 metres d'altitud. Antigament era del municipi de [[Pinzà]].<ref>{{GEC|0016316|Castilló del Pla}}</ref>
-*Siscar. Està situat a 591 metres d'altitud i a la dreta del riu de Queixigar.<ref>{{GEC|0062964|Siscar}}</ref>
-*Estanya. Està situat a 716 metres d'altitud i a la serra que separa el riu Guart i les aigües de ''la Sosa'' ([[Cinca]]).<ref>{{GEC|0025147|Estanya}}</ref>
-*Pilzà. Està situat a 905 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Fins a l'any 1972 fou un municipi independent. Les entitats de població que comprenia el terme eren: Estanya, Castilló del Pla, els despoblats de Penavera i Cabestany,<ref>{{GEC|0013129|Cabestany}}</ref> i la quadra d'Andolfa.<ref>{{GEC|0050945|Pilzà}}</ref>
-*Purroi de la Solana. Situat damunt el ''barranc del Molí''. Terme independent fins al 1974.<ref>{{GEC|0053415|Purroi}}</ref> El municipi comprenia l’ermita de la Mare de Déu del Pla.<ref>{{GEC|0051254|el Pla}}</ref>
-== Territori ==
+== Administració ==
-Gran part del territori es dedica a l'agricultura bàsicament de secà i a la [[ramaderia]] (principalment oví i porcí). Les indústries que hi havia lligades a l'agricultura, com l'espardenyeria i la farinera, han pràcticament desaparegut. Darrerament ha crescut el sector de la construcció a causa del fet que la vila ha estat tradicionalment una zona d'[[estiueig]].
+=== Llista d'últims alcaldes de Benavarri ===
-A nivell patrimonial destaquen el castell dels [[comtat de Ribagorça|comtes de Ribagorça]], antiga [[fortalesa]] d'[[Ibn Awar]]; l'església [[Arquitectura gòtica|gòtica]], el nucli urbà [[medieval]], les ermites de Sant Medard, [[Santa Maria de Calladrons]] i [[Sant Salvador d'Entença]], i les esglésies de [[Sant Romà d'Estanya]], [[Sant Esteve d'Estanya]], [[Sant Jaume d'Entença]], [[Santa Anna de Calladrons]], [[Santa Maria d'Aler]], [[Sant Cristòfol de Siscar]] i [[Sant Miquel de Siscar]].
+{| class="wikitable"
+!Període
+!Alcalde
+!Partit
+|-
+|1979-1981
+|Bienvenido Luis Almuzada Tarroc
+| rowspan="2" |[[Candidat independent|Ind.]]
+| rowspan="2" align="center" bgcolor="white" style="width: 5px" |
+|-
+|1981-1983
+|José Antonio Ballarín Pociello<ref>{{Ref-web|url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html|títol=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia|autor=Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España)|consulta=6 de marzo de 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html|arxiudata=6 de marzo de 2014}}</ref>
+|-
+|-
+|1983-1987
+| rowspan="4" |Manuel Jaraiz Canfranc<ref>[https://web.archive.org/web/20110907160459/http://www.mpt.gob.es/areas/politica_local/alcaldes_2011/parrafo/00/document_es/Aragon.pdf Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011]</ref><ref>{{Ref-publicació|publicació=Heraldo.es|url=http://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html|article=Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca|data=14 de junio de 2015}}</ref>
+| rowspan="4" |[[PSOE d'Aragó|PSOE]]
+| rowspan="4" align="center" bgcolor="#FF0000" style="width: 5px" |
+|-
+|1987-1991
+|-
+|1991-1995
+|-
+|1995-1999
+|-
+|1999-2003
+|Antonio Cosialls Pueyo
+|[[Partit Aragonès|PAR]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.seat.mpr.gob.es/portal/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/datos_legislaturas_1979_2015.html|títol=Base de datos de Alcaldes. Elecciones 1979-2015.|data=6 de mayo de 2018|consulta=6 de mayo de 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180419013612/http://www.seat.mpr.gob.es/portal/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/datos_legislaturas_1979_2015.html|arxiudata=19 de abril de 2018}}</ref>
+| align="center" bgcolor="#FFCC66" style="width: 5px" |
+|-
+|2003-2007
+| rowspan="5" |Alfredo Sancho Guardia<ref>[https://web.archive.org/web/20110907160459/http://www.mpt.gob.es/areas/politica_local/alcaldes_2011/parrafo/00/document_es/Aragon.pdf Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011]</ref><ref>{{Ref-publicació|publicació=Heraldo.es|url=http://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html|article=Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca|data=14 de junio de 2015}}</ref>
+| rowspan="5" |[[PSOE d'Aragó|PSOE]]
+| rowspan="5" align="center" bgcolor="#FF0000" style="width: 5px" |
+|-
+|2007-2011
+|-
+|2011-2015
+|-
+|2015-2019
+|-
+|2019-
+|}
+=== Resultats electorals ===
-Les festes patronals en honor a Sant Medard són el 8 de juny, d'aquestes festes destaca la famosa pastorada entre l'amo i el rabadà, i el típic "ball dels palitrocs". Es realitza la "Baixada dels Carricotxes", un concurs de guarniment de carrosses. El 8 d'agost es fa "[[El ball dels Salvatges]]", una representació recentment recuperada de teatre i ball amb la finalitat de conquerir una dama. El tercer cap de setmana d'agost es fan les festes d'estiu.
+{| class="wikitable" style="margin:0 auto"
+| colspan="9" bgcolor="#C0C0C0" width="600px" |<center>'''Eleccions municipals'''<ref>{{Ref-web|url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do|títol=Archivo Electoral de Aragón|consulta=13 de agosto de 2012|cognom=Gobierno de Aragón|nom=|data=|obra=|idioma=|cita=}}</ref></center>
+|- bgcolor="#D8D8D8"
+|'''Partit'''
+| align="right" |'''2003'''
+| align="right" |'''2007'''
+| align="right" |'''2011'''
+| align="right" |'''2015'''
+| align="right" |'''2019'''
+|-
+| bgcolor="#FF4500" |'''[[PSOE d'Aragó|PSOE]]'''
+| align="right" bgcolor="#FF6347" |3
+| align="right" bgcolor="#FF6347" |6
+| align="right" bgcolor="#FF6347" |5
+| align="right" bgcolor="#FF6347" |4
+| align="right" bgcolor="#FF6347" |6
+|-
+| bgcolor="#1E90FF" |'''[[Partit Popular d'Aragó|PP]]'''
+| align="right" bgcolor="#87CEFA" | -
+| align="right" bgcolor="#87CEFA" |2
+| align="right" bgcolor="#87CEFA" |3
+| align="right" bgcolor="#87CEFA" |4
+| align="right" bgcolor="#87CEFA" |3
+|-
+|'''Aragón Sí Puede'''
+|
+|
+|
+| align="right" |1
+| align="right" | -
+|-
+| bgcolor="#FFCC66" |'''[[Partit Aragonès|PAR]]'''
+| align="right" bgcolor="#FFCC66" |3
+| align="right" bgcolor="#FFCC66" | -
+|
+| align="right" bgcolor="#FFCC66" | -
+|
+|-
+| bgcolor="#99CC66" |'''[[Chunta Aragonesista|CHA]]'''
+| align="right" bgcolor="#99CC66" |3
+| align="right" bgcolor="#99CC66" |1
+| align="right" bgcolor="#99CC66" |1
+|
+|
+|-
+| bgcolor="#aaaFF" |'''[[Convergència Democràtica de la Franja|CDF]]'''
+|
+|
+| align="right" bgcolor="#aaaaFF" | -
+|
+|
+|- bgcolor="#EEEEEE"
+|'''''Total'''''
+| align="right" |'''''9'''''
+| align="right" |'''''9'''''
+| align="right" |'''''9'''''
+| align="right" |'''''9'''''
+| align="right" |'''''9'''''
+|}
+== Geografia ==
+=== Nuclis de població del municipi ===
+* [[Aler]]. Terme agregat a Benavarri abans de 1930. Situat a 669 metres d'altitud i a la conca del Riu Éssera.<ref>{{GEC|0002324|Aler}}</ref>  Al nord-oest del lloc es troba l'ermita de La Mare de Déu de les Ventoses.<ref>{{GEC|0070013|les Ventoses}}</ref>
+* [[Entença]]. Situat en el marge esquerre del Riu Queixigar. Pertany a Benavarri des de 1974. El castell del poble va ser l'origen de la [[Baronia d'Entença]].<ref>{{GEC|0024162|Entença}}</ref>
+* Benavarri (capital del municipi).<ref>{{GEC|0009013|Benavarri}}</ref> (Els seus carrers mantenen una estructura medieval). Situat a 1 km al nord es troba l'antic monestir dominicà de La Mare de Déu de Linares.<ref>{{GEC|0037815|Llinars}}</ref>
+* [[Calladrons]]. Està situat en un pujol al marge esquerre del Riu Guart. De l'antic Castell de Calladrons només en queda la torre. L'any 1974, el terme municipal de Calladrons juntament amb els seus pobles: Calladrons, Siscar i Entença, es va annexionar al de Benavarri.<ref>{{GEC|0013597|Calladrons}}</ref>
+* [[Castilló del Pla]]. Situat al peu de la Serra de la Corrodella, a 762 metres d'altitud. Antigament formava part del municipi de Pinzà.<ref>{{GEC|0016316|Castilló del Pla}}</ref>
+* [[Siscar]]. Situat a 591 metres d'altitud en el marge dret del Riu Queixigar.<ref>{{GEC|0062964|Siscar}}</ref>
+* [[Estanya]]. Està situat a 716 metres d'altitud a la serra que separa el Riu Guart i les aigües de ''la Insulsa'' ([[Cinca|Riu Cinca]]).<ref>{{GEC|0025147|Estanya}}</ref>
+* [[Pinzà]]. A 905 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Fins l'any 1972 va ser un municipi independent. Les entitats de població que comprenia el terme eren: Estanya, Castilló del Pla, els despoblats de Penavera i Cabestany, i la quadra d'Andolfa.<ref>{{GEC|0013129|Cabestany}}</ref><ref>{{GEC|0050945|Pilzà}}</ref>
+* [[Purroi de la Solana]]. Situat damunt del ''barranc del Molí''. Terme independent fins a 1974.<ref>{{GEC|0053415|Purroi}}</ref> El municipi comprenia l'ermita de La Mare de Déu del Pla.<ref>{{GEC|0051254|el Pla}}</ref>
+== Festes locals ==
+* [[8 de juny]], Sant Medard: festes patronals.
+** Destaca la pastorada entre l'amo i el ''ramadá'' (pastor), i el seu típic ball ''El ball dels palitrocs''. Es realitza la ''Baixada dels Carricotxes'', concurs de guarniment de carrosses.
+* [[Agost]]
+** ''[[Ball dels Salvatges]]'': Representació que s'ha recuperat recentment. És un tipus de teatre amb una sèrie de balls protagonitzats per homes de diferent estatus social, la fi dels quals és conquerir una dama. Des de 2010 té caràcter biennal.
+** El tercer cap de setmana d'agost se celebren les festes d'estiu.
+També és bastant reconeguda a la comarca de la Ribargorça la seva processó de setmana santa, atípica en aquest sentit perquè els romans que encapçalen la processó poc tenen a veure amb els romans que tots podem conèixer, és un vestit de romà amb influències de soldat renaixentista, tota una delícia visual per als turistes que vulguin detenir-se a contemplar aquesta processó el divendres sant a les 22 h des de la plaça de l'església La Mare de Déu de Valdeflores.
+== Patrimoni ==
+[[Fitxer:Iglesia_de_Benabarre.jpg|miniatura|267x267px|Església de Benavarri.]]
+* El castell dels comtes de Ribargorça, del segle X-XI.<ref name="rib">{{Ref-web|url=http://www.ribagorza.com/asp/pueblosdetalle.asp?ID=37|títol=Benabarre / Benavarri|autor=ribagorza.com|consulta=12 de agosto de 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140716161703/http://www.ribagorza.com/asp/pueblosdetalle.asp?ID=37|arxiudata=16 de julio de 2014}}</ref>
+* Església parroquial del segle XIX.
+* Casc urbà medieval.
+* Ermita de Sant Medard.
+* Molí de farina.
+* Pou de gel.
+* Molí d'Oli de 1932
+* Safareig del segle XIII
+Destaquen també les ermites de  [[Santa Maria de Calladrons]] i [[Sant Salvador d'Entença]], així com les esglésies de [[Sant Romà d'Estanya]], [[Sant Esteve d'Estanya]], [[Sant Jaume d'Entença]], [[Santa Anna de Calladrons]], [[Santa Maria d'Aler]], [[Sant Cristòfol de Siscar]] i [[Sant Miquel de Siscar]].
 == Benavarresos il·lustres ==
-* [[Jaume Santiveri i Piniés]], empresari, fundador de la Casa Santiveri (1868-1931)
-* [[Joan II de Ribagorça]] (o Joan d'Aragó), comte de Ribagorça, lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols (1457-1528)
+* [[Joan II de Ribagorça|Joan II de Ribargorça]] (o Joan d'Aragó): comte de Ribargorça, lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols (1457-1528)
-* [[Pere Garcia de Benavarri]], pintor del gòtic (segle XV)
+* [[Pere Garcia de Benavarri|Pedro García de Benavarre]]: pintor del gòtic (segle XV)
+* Juan Bayarte Calasanz i Ávalos: governador de [[Menorca]] i [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] al segle XVII<ref>{{Ref-llibre|cognom=Espino López|nom=Antonio|enllaçautor=|títol=Don Juan Bayarte Calasanz y Avalos (1622-1689)|url=|any=2009|editorial=Cossetania Edicions|isbn=9788497914734|editor=|lloc=|pàgines=|llengua=Catalán|capítol=}}</ref>
+* [[Jaume Santiveri i Piniés]]: empresari, fundador de [[Santiveri]]
+== Agermanaments ==
+* {{bandera|França}} [[Aurinhac|Aurignac]], [[França]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.femp.es/files/566-1113-archivo/LISTADO%20HERMANAMIENTOS%20CON%20EUROPA.pdf|autor=[[Federación Española de Municipios y Provincias|FEMP]]|títol=Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa|consulta=20 de diciembre de 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140424140032/http://www.femp.es/files/566-1113-archivo/LISTADO%20HERMANAMIENTOS%20CON%20EUROPA.pdf|arxiudata=24 de abril de 2014}}</ref>
 == Articles relacionats==
+* [[Llista de municipis d'Osca|Annex:Municipis de la província d'Osca]]
+* [[Llista de municipis catalanoparlants d'Aragó|Annex:Municipis catalanòfons d'Aragó segons l'Avantprojecte de la Llei de Llengües]]
+* Annex:Toponímia dels municipis de la Franja d'Aragó
 * [[Aeròdrom de Benavarri]]

Comarques de la Franja de Ponent
Alta Ribagorça	Areny de Noguera · Benasc · Beranui · Bissaürri · Bonansa · Castilló de Sos · Gia · Montanui · les Paüls · el Pont de Montanyana · Saünc · Sessué · Sopeira · Tor-la-ribera · Viacamp i Lliterà · Vilanova d'Éssera
Baixa Ribagorça	Benavarri · Castigaleu · Espluga i Vacamorta (la Foradada del Toscar) · Estopanyà · Güel, Torres del Bisbe i Jusseu (Graus) · Lasquarri · Llaguarres (Capella) · Monesma i Queixigar · Isàvena · Tolba · Viacamp i Lliterà
la Llitera	Albelda · Baells · el Campell · Camporrells · Castellonroi · Peralta i Calassanç · Sant Esteve de Llitera · Sanui i Alins · Tamarit de Llitera · el Torricó · Valldellou
el Baix Cinca	Fraga · Mequinensa · Saidí · Torrent de Cinca · Vilella de Cinca
la Ribera d'Ebre	Faió (a més de la Ribera d'Ebre del Principat)
la Terra Alta	Favara de Matarranya · Maella · Nonasp (a més de la Terra Alta del Principat)
el Matarranya	Aiguaviva de Bergantes · Arenys de Lledó · Bellmunt de Mesquí · Beseit · Calaceit · la Canyada de Beric · la Codonyera · Cretes · Fondespatla · Fórnols · la Freixneda · la Ginebrosa · Lledó · Massalió · Mont-roig de Tastavins · Pena-roja · la Portellada · Ràfels · la Sorollera · la Torre de Vilella · la Torre del Comte · Torredarques · la Vall de Tormo · Vall-de-roures · Valljunquera

Registres d'autoritat	BNE (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)