Batalla de les Termòpiles (480 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la batalla de 480 aC. Vegeu-ne altres significats a «Batalla de les Termòpiles».
Infotaula de conflicte militarBatalla de les Termòpiles
Guerres Mèdiques
Batalla de les Termòpiles (Mediterrani oriental)
Batalla de les Termòpiles
Batalla de les Termòpiles
Batalla de les Termòpiles
Coord.: 38° 47′ 47″ N, 22° 32′ 12″ E / 38.79639°N,22.53667°E / 38.79639; 22.53667
Léonidas aux Thermopyles (Jacques-Louis David).PNG
Leònides a les Termòpiles, de Jacques-Louis David (1814)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data20 d'agost[1] o 810 de setembre[2] del 480 aC
Coordenades38° 48′ 00″ N, 22° 32′ 00″ E / 38.8°N,22.533333333333°E / 38.8; 22.533333333333
LlocTermòpiles
ResultatVictòria aquemènida[nota 1]
Bàndols
Polis gregues Imperi Persa
Comandants en cap
Leònides Xerxes
Forces
300 espartans
700 tèspians
2120 arcadis
1000 lòcris opuntis
400 tebans
400 corints
200 homes de Fliunts
80 Micenes
1000 hoplites de Fòcida
En total:
5200+ (Heròdot)
7400+ (Diodor de Sicília)
11 200 (Pausànias)
Entre 150 000 i 400 000[4]
Segons Heròdot, 2 080 000[5]
Segons Ctèsies, 80.000[6]
Segons estimacions modernes, 200.000
Baixes
Entre 1.000 i 4.000, segons Heròdot,[7]​ incloent a Leònides I, els 300 espartans i els 700 tèspians Entre 22.000 i 24.000 (estimacions modernes)
Mèdia
Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
← -

La batalla de les Termòpiles, ocorreguda l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica, i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de les Termòpiles (Θερμοπύλες), topònim el significat del qual és 'Portes Calentes', per les fonts termals de la zona, a la Grècia central. Molt inferiors en nombre, sota el comandament del rei espartà Leònidas, els grecs van impedir l'avenç dels perses de Xerxes durant tres dies.

La resistència oferta a les Termòpiles va donar temps a Atenes i altres ciutats-estat de l'Hèl·lade per preparar-se per la batalla i vèncer definitivament els perses a la batalla de Salamina. El cop final es va donar a la batalla de Platees, que marca el final de la invasió persa de Grècia i l'ascens d'Atenes com a poder polític i cultural i la creació de la Lliga Hel·lènica. El resultat d'aquesta guerra es considera com a causa, o almenys una causa, de la separació entre occident i orient, ja que va evitar l'expansió de l'imperi Persa per Europa.

L'execució de la darrera defensa a la batalla de les Termòpiles es fa servir sovint com a exemple dels avantatges d'un bon entrenament, equip i ús del terreny per maximitzar el potencial d'un exèrcit i com símbol de coratge en situacions extremadament adverses.

Context històric[modifica]

Article principal: Guerres Mèdiques
Mapa de Grècia on es mostren les diverses invasions perses que van tenir lloc durant les Guerres Mèdiques.

L'expansió constant dels grecs pel Mediterrani, tant cap a orient com a occident, els va portar a crear colònies i ciutats importants (com Milet, Halicarnàs, Pèrgam) a les costes d'Anatòlia (avui dia Turquia). Aquestes ciutats pertanyien a l'anomenada Jònia hel·lènica, la qual va ser presa totalment pels perses després de la caiguda de el regne grec de Lídia.

Després de diverses rebel·lions d'aquestes ciutats contra els perses, es va aconseguir un equilibri, on finalment l'Imperi aquemènida els va concedir un grau d'autonomia a canvi de forts tributs,[8] tot i que els colons grecs van seguir aspirant a la llibertat absoluta. Es van revoltar contra el poder imperial i van obtenir algunes victòries inicials, però coneixien la seva inferioritat davant el colós asiàtic, van demanar ajuda als grecs continentals. Els espartans es van negar al principi, però els atenesos sí els van recolzar, donant començament a les Guerres Mèdiques.

Revolta jònica (499-494 a.C.)[modifica]

Article principal: Revolta jònica

Les ciutats estat d'Atenes i Eretria van recolzar la revolta jònica contra l'Imperi persa de Darios el Gran, la qual va tenir lloc entre els anys 499 i 494 a.C. Per aquella època, l'Imperi persa era encara relativament jove i, per tant, més susceptible de patir revoltes entre els seus súbdits.[9][10] A més Darios no havia accedit al tro pacíficament, sinó després d'assassinar a Gaumata, el seu predecessor, el que havia suposat la necessitat d'extingir una sèrie d'aixecaments en contra seva.[9] Per tot això, la revolta jònica no era un tema menor, sinó una veritable amenaça a la integritat de l'Imperi, i per aquest motiu Darios va jurar castigar no només a els jonis, sinó també a tots aquells que haguessin estat involucrats en la rebel·lió, especialment a aquells pobles que no eren part de l'Imperi.[11][12] Darios va veure l'ocasió d'expandir el seu poder cap a la fraccionada Antiga Grècia.[12] Per això, va enviar una expedició preliminar sota el comandament del general Mardoni el 492 a.C. per assegurar l'acostament a la terra grega reconquerint Tràcia i obligant a el regne de Macedònia (bressol d'Alexandre el Gran) a convertir-se en vassall de Pèrsia.[13]

Batalla de Marató (490 a.C.)[modifica]

Article principal: Batalla de Marató

El 491 a.C. Darios va enviar emissaris a totes les polis de Grècia, sol·licitant el lliurament "de l'aigua i la terra" com a símbol de submissió cap a ell[14] i després de la demostració de poder persa de l'any anterior, la majoria de les ciutats gregues es van sotmetre. No obstant això, Atenes va jutjar als ambaixadors perses i els va executar llançant a un fossat. A Esparta, simplement, van ser llançats a un pou.[14][15] Això va provocar que Esparta també estigués, oficialment, en guerra amb Pèrsia.[14]

Guerrer espartà. El cabell llarg era característic dels homes d'Esparta, segons Heròdot, era símbol dels «homes lliures».

Darios va començar a preparar a 490 a.C. una missió amfíbia sota el comandament de Datis i d'Artafernes, la qual va començar amb un atac sobre Naxos i la posterior submissió de les Cíclades. La força invasora es va traslladar després a Eretria -ciutat de l'illa d'Eubea-, que va assetjar i destruir.[16] Finalment, es va dirigir cap a Atenes i va desembarcar a la badia de Marató, on es va trobar amb un exèrcit atenenc a què superava en nombre. No obstant això, en l'enfrontament dels dos exèrcits en la batalla de Marató, els atenesos van obtenir una victòria decisiva que va suposar la retirada de l'exèrcit persa d'Europa i la seva tornada a Àsia.[17] En aquesta ocasió els perses haurien comptat amb un exèrcit que triplicava a l'atenenc, però va patir un dur revés.

Esparta no va participar en la batalla contra els perses. Atenes, amb la finalitat de fer front a la invasió, va sol·licitar ajuda als espartans per lluitar però, com s'ha dit, l'origen de el problema residia en les colònies gregues a Àsia, i Esparta no havia fundat cap ni tampoc les havia ajudat a la rebel·lió. Per tant, els lacedemonis no se sentien implicats. Tant és així que no van acudir a la batalla de Marató per estar celebrant les festes d'Apol·lo carni (anomenades Càrnies).

En qualsevol cas, i després de la derrota, Darios va reaccionar començant a reclutar un nou exèrcit d'immensa grandària, que doblés o quintuplicarà aquell que va ser derrotat en Marató, per poder envair Grècia. No obstant això, els seus plans es van veure interromputs quan, el 486 a.C., es va produir una revolta a Egipte que va obligar a posposar l'expedició.[10] Darios va morir durant els preparatius contra Egipte i el tron ​​de Pèrsia va passar al seu fill, Xerxes I,[18] qui va aixafar la rebel·lió egípcia.

Preludi[modifica]

Moviments dels exercits persa i grec a les Termòpiles i a Artemísion.

Sembla ser que l'exercit persa es va moure lentament entre Tràcia i Macedònia. Les notícies sobre l'imminent apropament persa van arribar finalment a Grècia a l'agost gràcies a un espia grec.[19] En aquelles dates els perses, líders militar de facto, estaven celebrant la càrnia. Durant aquesta celebració, segons la llei espartana les activitats militars estaven prohibides; motiu pel qual van arribar tard a la batalla de Marató.[20] També era l’època dels Jocs Olímpics i, per tant, de la treva olímpica, motiu pel qual hagués estat doblement sacríleg que tot l'exèrcit espartà marxés a la guerra.[20][21] En aquesta ocasió, els èfors van decidir que la situació era suficientment urgent com per justificar una expedició per bloquejar el pas de les Termòpiles sota les ordres d'un dels seus reis, Leònides I. Leònides va agafar 300 homes de la seva guàrdia personal, els Hippeis.[22] Aquesta expedició havia d'intentar reunir tants soldats grecs com fos possible pel camí i esperar l'arribada de l'exèrcit espartà.

La llegenda de les Termòpiles, segons explica Heròdot, diu que els espartans havien consultat l'Oracle a Delfos a principis de l'any i aquest va fer la següent profecia:

Oh, homes que habiteu els carrers de l'àmplia Lacedemònia!
O bé el vostre gloriós poble serà saquejat pels fills de Perseu,
O, a canvi, haurà de plorar tot el poble lacònic
Per la mort d'un rei, descendent del gran Hèracles.
Car ell no pot ser aturat pel coratge de braus o lleons,
Colpeja pertot, és poderós com Jove; res no el pot aturar,
Fins que obtingui per presa el vostre rei, o la vostra gloriosa ciutat.[23]

Heròdot explica que Leònides, segons la profecia, estava convençut que anava a morir amb seguretat ja que les seves forces no eren adequades per a la victòria, i per això va seleccionar només espartans amb fills vius.[22] Les forces espartanes es van veure reforçades de camí a les Termòpiles, contingents de diverses ciutats van anar unit-se fins a arribar a ser 7000 soldats abans d'arribar al pas.[24] Leònides va optar per acampar i defensar la "porta central", la part més estreta del pas de les Termòpiles, on els fòcis havien construït una muralla defensiva algun temps abans.[25] També explica que Leònides va apostar 1000 focians a Traquinia, una ciutat propera que tenia una pista de muntanya que es podia utilitzar per flanquejar el pas de les Termòpiles.[26]

Leònides i els seus homes entregant-se a la mort.

Finalment, a mitjans d'agost, l'exercit persa va ser avistat al golf Maliac direcció a les Termòpiles.[27] Amb l'arribada de l'exèrcit persa, els grecs van celebrar un consell de guerra.[28] Alguns peloponesos van suggerí retirar-se a l'Istme de Corint i fer el bloqueig al pas de Peloponès.[28] Els focis i els locris, els estats dels quals es trobaven a prop, es van indignar i van aconsellar defensar les termòpiles i van enviar més ajuda. Leònides va calmar el pànic i va acordar defensar les Termòpiles.[28] Segons Plutarc, quan un dels soldats es va queixar que "A causa de les fletxes dels bàrbars és impossible veure el sol", Leònides va respondre: "No serà bo, doncs, si tindrem ombra per lluitar contra ells?".[29] Heròdot informà d'un comentari similar, però l'atribueix a Dièneces.[30]

Xerxes va enviar un emissari per negociar amb Leònides. Als grecs se'ls va oferir la llibertat, el títol "Amics del poble persa" i l'oportunitat de tornar a instal·lar-se a una terra millor que la que posseïen. Quan Leònides va refusar els termes, l'emissari va donar-li un missatge escrit de Xerxes, en ell deia "entregueu els vostres braços". Leònides va donar una famosa resposta que va ser: "Molṑn labé" (Μολὼν λαβέ - literalment, "havent vingut, agafals", però normalment traduït com a "vina i agafals").[31] Amb el retorn de l'emissari, la batalla es va tornar inevitable. Xerxes va esperar quatre dies, a l'espera que els grecs es dissipessin, abans no va enviar el seu exercit.[32]

Dimensions dels exercits[modifica]

Exercit persa[modifica]

Soldats de l'exercit aquemènida de Xerxes I durant la batalla de les Termòpiles. Tomba de Xerxes I, prop de 480 aC, Naqsh-e Rostam.[33][34]

Rang superior: perses, medes, elamites, parts, aris, bactrians, sogfians, corasmians, dranges, satagidis, gandares, indis, escites.

Rang inferior: babilònis, assiris, àrabs, egípcis, armenis, capadocis, lidis, jonis, tracis, macedonis.

El nombre de tropes que Xerxes va reunir per a la segona invasió de Grècia ha estat objecte de disputes interminables, sobretot entre fonts antigues, que reporten un gran nombre, i erudits moderns, que suposen xifres molt més petites. Segons Heròdot hi havia un total de 2,6 milions de militars, acompanyats d'un número aproximat de personal de suport.[35][36][37][5] El poeta casi contemporani Simònides va xifrar el número en 4 milions; Ctèsies va calcular que el número de soldats era d'uns 800.000.[6]

Els historiadors moders tendeixen a rebutjar els números donats per d'Heròdot i altres fonts antigues per ser poc realistes, resultants de càlculs erronis o exageracions per part dels vencedors.[38] Les estimacions modernes solen oscil·lar entre 120.000 i 300.000.[39]b[›] Aquestes estimacions generalment provenen de l'estudi de les capacitats logístiques dels perses en aquella època, la sostenibilitat de les seves respectives bases d'operacions i les limitacions generals de la mà d'obra que els afectaven. Deixant de banda el número, el que està clar és que Xerxes es volia assegurar una expedició exitosa gràcies, en gran part, a una forta superioritat numèrica tant per mar com per terra.[40] Per tant, el nombre de tropes perses presents a les Termòpiles és tan incert com el nombre de la força d'invasió total. Per exemple, no està clar si tot l'exèrcit persa va marxar fins a les Termòpiles o si Xerxes va deixar guarnicions a Macedònia i Tessàlia.

Exercit grec[modifica]

Heròdot d'Halicarnàs, qualificat per Ciceró com el Pare de la Història, va ser el primer historiador de l'antiguitat clàssica a descriure la batalla de les Termòpiles. Tot i els seus números desproporcionats, les incoherències del seu discurs i la seva (reconeguda) parcialitat, continua sent una font essencial per al coneixement de les Guerres Mèdiques.

Segons Heròdot[24][41] i Diodor de Sicília,[42] l'exercit grec incloïa les següents forces:

Grup Número – Heròdot Número – Diodor de Sicília
Espartans periecs 900?[43] 700 o 1,000
Espartans hoplites 300[43] 300
Mantineasos 500 3,000
(altres peloponesos enviats amb Leonides)
Tegeans 500
Orcomens 120
Altres Arcadians 1,000
Corints 400
Fliunts 200
Micenes 80
Total Peloponesos 3,100[24] o 4,000[44] 4,000 o 4,300
Tèspies 700
Malians 1,000
Tebesos 400 400
Fòcides 1,000 1,000
Lòcrida Opúncies "Tots els que tenien" 1,000
Número total 5,200 (o 6,100) més Lòcrida Opúncies 7,400 (o 7,700)

Notes:

El nombre de peloponesos:

Gravat d'un hoplita del segle V.
Diodor suggereix que hi havia 1.000 piriecs i 3.000 més peloponesos, en total 4.000 soldats. Heròdot es va mostrar d'acord amb aquest número en un passatge, citant una inscripció de Simònides que deia que hi havia 4.000 peloponesos..[44] No obstant això, en un altre passatge, Heròdot va escriure que el nombre de peloponesos abans de la batalla era de 3.100 homes.[24] Heròdot també va informar que Xerxes va ensenyar els cadàvers els públic "també es van poder veure els ilotes entre ells",[45]

Batalla[modifica]

No es disposa de descripcions de les estratègies usades durant la batalla. Probablement els grecs van formar en falange, un mur d'escuts concatenats i llances desplegades que es desplegava de punta a punta de l'estret pas de les Termòpiles. Els perses, armats amb arcs i llances curtes, no haurien estat capaços de penetrar a través de les llargues llances de la falange grega, ni la seva infanteria lleugera podia comparar-se ni en equipament ni en disciplina als hoplites grecs. Leònidas havia estructurat un sistema de relleus entre els hoplites de les diverses ciutats per tal que sempre hi hagués homes frescos a la primera línia.

Tanmateix, també hi ha algunes indicacions que els grecs no lluitaven constantment en formació tancada. En més d'una ocasió van trencar files, ja fos per replegar-se i desconcertar els adversaris o per anar a perseguir-los a camp obert.

Perquè el petit exèrcit grec pogués resistir amb èxit necessitaven un espai estret en el qual el gran exèrcit persa només pogués enviar petits contingents i així poder lluitar en igualtats de condicions, per això van decidir que la lluita fos a les Termópiles.

Dos arquers medes, representats al Palau Reial de Darios I a Susa.

Atac frontal[modifica]

La primera onada que va enviar Xerxes estava formada per Medes i Cissians, junt amb alguns familiars dels perses que havien mort a Marató feia deu anys. Segons Ctèsias de Cnidos, estava composta per uns deu mil soldats i era comandada per Artapanus. Van ser "fets miques", amb tan sols dues o tres baixes espartanes.

Segons Heròdot i Diodor, havent pres la mida a l'oponent el rei Xerxes va decidir d'enviar les seves millors tropes en el segon assalt: els Immortals, un cos d'elit de 10.000 homes que rebia aquest nom perquè cada cop que un en queia, un altre soldat ocupava immediatament el seu lloc. Incapaços d'atacar la falange grega en nombres superiors als que el reduït espai permetia, els Immortals no van tenir més èxit que els atacants de la primera onada i Xerxes n'ordenà la retirada. Probablement el primer dia de batalla acabà aquí.

Al segon dia, segons Ctèsias, Xerxes va enviar 50.000 homes més per assaltar el pas. També van fracassar. El nombre de baixes era tan elevat que les piles de cadàvers dificultaven l'avanç dels perses i minaven la seva moral.

Encerclament dels grecs[modifica]

Al vespre del segon dia de lluita, mentre el rei persa estava meditant sobre quina estratègia seguir, va rebre la visita d'un traïdor grec: el malià Efialtes va informar-lo de l'existència d'un pas muntanyenc que circumval·lava el de les Termòpiles, i es va oferir per guiar-hi l'exèrcit persa. Per aquest acte, Efialtes ha esdevingut l'arquetip del traïdor a Grècia, i fins i tot encara avui en grec modern el seu nom és sinònim de «malson».

Xerxes va enviar el seu comandant Hydarnes a través del pas amb els immortals i d'altres tropes que totalitzaven uns 40.000 homes, segons Ctèsias. Leònides hi havia estacionat un petit cos de 1.000 voluntaris focians, que estaven enfadats per no poder lluitar a la defensa de les Termòpiles i no esperaven un atac a la rereguarda. No havien disposat posts d'avançada, sentinelles, ni patrulles. Heròdot explica que a la primera llum del tercer dia es van despertar i van quedar enormement sorpresos. Els focis van rebre la primera onada de fletxes perses i van retirar-se al capdamunt de la muntanya per lluitar des d'una posició avantatjosa, sense adonar-se que això permetia a Hydarnes i els seus homes travessar el pas i encerclar la força grega principal.

Darrera defensa[modifica]

Leònides va assabentar-se que els perses arribaven i va convocar un consell, on la majoria de les forces gregues van acordar de retirar-se. Heròdot creia que Leònidas va beneir la retirada dels seus aliats amb una ordre, però també ofereix el punt de vista alternatiu que van fugir sense permís. Els espartans, que s'havien compromès a presentar la darrera defensa es van quedar lluitant fins a la mort. Els acompanyaven els tebans -contra la seva voluntat, ja que eren ostatges- i uns 700 tespis liderats per general Demòfil, fill de Diàdromes, que no van voler fugir.

Nominalment els espartans estaven obeint el seu jurament i seguint l'oracle de Delfos. Tanmateix la darrera defensa també podia haver estat una estratègia calculada per a alentir l'avanç dels perses i cobrir la retirada a la resta de l'exèrcit grec, ja que un cop el pas quedés transitable la cavalleria persa podia perseguir la infanteria grega en camp obert i causar grans baixes.

Xerxes va esperar fins que els immortals van estar a punt per descendir del pas muntanyenc, i van començar l'atac simultàniament.

Aquest cop els grecs van avançar fins a la part més ampla del pas per matar tants perses com van poder. Van lluitar amb llances fins que cada llança estava trencada, i després van usar el xiphos (espasa curta). En aquesta batalla, explica Heròdot que dos dels germans de Xerxes I van caure: Abrocomas i Hyperanthes. Leònidas també va morir en l'assalt.

Un cop els immortals van arribar a la rereguarda, els grecs es van retirar i van oferir l'última resistència en un petit turó. Els tebans van desertar, però alguns van ser morts abans que s'acceptés la rendició. Xerxes va fer envoltar el turó i hi va fer disparar fletxes fins que l'últim dels grecs va ser mort. Arqueòlegs moderns han trobat restes de les fletxes d'aquesta pluja final.

Desenllaç[modifica]

El cos de Leònidas va ser capturat pels perses i Xerxes I, conegut per la seva irritabilitat, va ordenar que fos decapitat i crucificat, cosa la qual era una acció poc comuna entre els perses, que solien tractar amb gran honor els enemics que havien lluitat amb valentia.

En interrogar alguns presoners arcadis sobre per què els grecs havien destacat tan pocs homes a les Termòpiles, li van contestar que s'estaven celebrant els Jocs Olímpics, que eren molt importants pels grecs. Xerxes va preguntar quin era el premi pel guanyador, i quan li van respondre que una corona de llorer, el general persa Tritantaecmes va exclamar: «Contra quina mena d'homes ens heu portat a lluitar? Homes que no combaten per diners, sinó per honor».

Un cop van marxar els perses, els grecs van recollir els seus cadàvers i els van enterrar al turó. Un lleó de pedra es va esculpir per recordar Leònidas. Quaranta anys després de la batalla el cos de Leònidas va ser retornat a Esparta on va ser enterrat de nou amb grans honors.

La simultània batalla naval a Artemísion va acabar en taules, en retirar-se la flota atenesa. Els perses quedaven amb el control de tot el mar Egeu i de la Grècia peninsular fins a l'Àtica. Els espartans es van preparar per defensar l'istme de Corint i el Peloponès, mentre l'exèrcit de Xerxes saquejava la ciutat d'Atenes els habitants de la qual ja havien fugit a l'illa de Salamina. Al setembre, els grecs van derrotar els perses a la batalla de Salamina, causant la retirada de Xerxes. L'exèrcit persa restant, que va quedar sota el càrrec de Mardoni, va ser derrotat a la batalla de Platea per un exèrcit grec liderat altre cop per un espartà: el regent Pausànias.

Significat[modifica]

Tot i que de fet la batalla de les Termòpiles va comptar com una derrota grega, tradicionalment se li atorga una consideració superior a victòries com les de Salamina o Platea. El misticisme que envolta la darrera defensa davant la desproporció entre les forces gregues i les baixes que van causar a l'exèrcit persa i el sacrifici de la batalla fan que hagi estat considerada com una de les batalles més importants de la història.

El sacrifici dels defensors de les Termòpiles ha estat considerat a la cultura occidental com un exemple d'extrema valentia i determinació. La historiografia romàntica ha destacat el fet que els pobles grecs tradicionalment enfrontats entre ells s'unissin per defensar la seva cultura contra un enemic comú que els volia subjugar. La batalla també ha contribuït a magnificar el mite dels espartans com guerrers implacables. En realitat, els grecs estaven dividits entre ells i alguns d'ells lluitaven al bàndol persa.

Localització de la batalla[modifica]

Segons la descripció d'Heròdot, a l'època en què es lliurà la batalla el pas de les Termòpiles es trobava a la riba del golf de Malis i era tan estret que tot just un sol carro hi podia passar. Al cantó sud del pas s'hi trobaven espadats, mentre que al nord hi havia el golf. Al través del pas s'hi trobaven tres punts estrets, o "portes" (pylai), i a la porta central s'alçava un petit mur que havia estat erigit pels focis feia un segle per defensar-se de les invasions tessàlies. El nom de "portes calentes" troba el seu origen a les fonts termals de la zona.

En l'actualitat el pas no es troba a la vora del mar sinó a l'interior, a causa de la baixada del nivell del mar al Golf de Malis. És encara una posició defensiva natural per exèrcits de terra.

Un mapa detallat del pas al temps de la batalla, amb les posicions dels campaments grec i persa, i el pas muntanyenc que el traïdor Efialtes va descobrir als perses:

  • Mapa, www.mlahanas.de

Una fotografia actual del terreny; amb l'entrada al pas a l'esquerra, i el terreny agrícola que havia estat el golf de Malis a la dreta:

Al lloc de la batalla, s'hi pot trobar un monument en honor a Leònides amb la llegenda «Μολών Λαβέ» (vine a agafar-les), i una làpida commemorativa del sacrifici dels 300 espartans amb l'epigrama que els dedicà el poeta Simònides:

Ὦ ξεῖν', ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα, τοῖς κείνων ῥήμασι πειθόμενοι.
Ō xein', angellein Lakedaimoniois hoti tēide
keimetha tois keinōn rhēmasi peithomenoi.
Viatger, ves i digues als espartans
que complint les seves lleis aquí restem.

Referències culturals[modifica]

La batalla ha estat utilitzada en múltiples ocasions per evocar l'heroica lluita de la darrera defensa. A través de la revista Signal, els nazis van equiparar la batalla de Stalingrad amb la de les Termòpiles com una batalla dels occidentals per aturar els bàrbars de l'est. També els nazis van anomenar «esquadró Leònides» els pilots suïcides que s'estavellaven contra ponts per detenir l'avanç soviètic el 1945.

Les referències en el camp líric també han estat prolífiques. Algunes de les més destacades han estat:

Autor i obra Versió original Traducció
Ciceró "Exercitus noster est magnus," Persicus inquit, "et propter
numerum sagittarum nostrarum caelum non videbitis!"
Tum Lacedaemonius respondet: "In umbra, igitur, pugnabimus!"
Et Leonidas, rex Lacedaemoniorum, exclamat: "Pugnate cum animis,
Lacedaemonii; hodie apud umbras fortasse cenabimus!"
"El nostre exèrcit és gran," diu el persa, "i per tant
pel nombre de nostres sagetes el cel no veureu!"
I l'espartà contesta: "En l'ombra, aleshores, lluitarem!"
I Leònides, rei dels espartans, exclama: "Lluiteu amb ànims,
espartans; avui potser amb esperits soparem!"
Lord Byron, al seu poema The Islands of Grece (Les Illes de Grècia) Earth! render back from out thy breast
A remnant of our Spartan dead!
Of the three hundred grant but three,
To make a new Thermopylæ!
Terra! retornar'ns de dins teu
una engruna dels nostres espartans morts
dels tres-cents tan sols tres
per fer unes noves Termòpiles.
Kavafis, poeta grec que visqué a Alexandria d'Egipte, va dedicar un dels seus poemes més coneguts a la batalla, titulat Thermopylae. Τιμή σ' εκεινους όπου στην ζωή των
ώρισαν να φυλάγουν Θερμοπύλες.
Πότε από το χρέος μη κινούντες΄
δίκαιοι κ' ίσοι,σ'ολες των τες πράξεις,
αλλά με λύπη κιόλας κ' ευσπλαχνία,
γενναίοι οσάκις είναι πλούσιοι κι όταν
είναι πτωχοί, πάλ' εις μικρόν γενναίοι,
πάλι συντρέχοντες, όσο μπορούνε΄
πάντοτε την αλήθεια ομιλούντες,
πλην χωρίς μίσος για τους ψευδωμένους.
Και περισσότερη τιμή τους πρέπει
όταν προβλέπουν (και πολλοί προβλέπουν)
πως ο Εφιάλτης θα φανεί στο τέλος,
και οι Μήδοι επί τέλους θα διαβούνε.
Honorats aquells que en la seva vida
reberen l'encàrrec de guardar les Termòpiles.
Mai defugiren el seu deure;
Justos i iguals en tots els seus actes
Tanmateix, amb tristesa i compassió
Valents quan eren rics i quan
van ser pobres, altre cop valents
Ajudant tant com pogueren;
Sempre dient la veritat
però sense odi pels que menteixen
I encara més honor mereixen
quan és predit (i molts prediuen)
que Efialtes apareixerà al final
i al final els medes passaran
Luís Vaz de Camões, a l'últim cant de Os Lusíadas, vers 21 Ou quem, com quatro mil Lacedemónios,
O passo de Termópilas defende [...]
Que, com quatre mil espartans,
el pas de Termòpiles defensa
Himne Nacional de Colòmbia, Estrofa IX. Lletra de Rafael Núñez La patria así se forma
Termópilas brotando;
constelación de Cíclopes
su noche iluminó
Així es forma la pàtria
Termòpiles brotant;
una constel·lació de cíclops
va il·luminar la nit

Representacions en la ficció[modifica]

Pòster de 300

El 1961 es va estrenar la pel·lícula The 300 Spartans (Els 300 espartans), dirigida per Rudolf Maté. Enmig de la Guerra Freda, la pel·lícula oferia un clar paral·lelisme entre els perses i la Unió Soviètica, enfrontats a la cultura occidental.

El 1998 es va publicar 300 una novela gràfica escrita i dibuixada per Frank Miller i amb color de Lynn Varley, mostrant la batalla des del punt de vista de Leònides. El 2007 es va estrenar una pel·lícula homònima dirigida per Zack Snyder basada en el còmic. En totes dues versions es manté certa fidelitat al relat d'Heròdot, però gran part de l'ambientació resulta anacrònica: els grecs lluiten mig despullats, els Immortals tenen una estètica que recorda els ninjes nipons i la cara coberta en comptes de les llargues barbes, els emissaris de Xerxes tenen trets africans i el traïdor Efialtes és un geperut deforme, per citar-ne alguns exemples. Pel que fa a això, Miller afirmà en una conversa amb Will Eisner[46] que no pretenia ser fidel a la realitat, sinó experimentar amb el format de l'obra.

També el 1998 Steven Pressfield va publicar Gates of fire[47] (Les portes de foc), una novela de gran èxit internacional, més fidel als fets històrics, però també amb força llicències.

Fonts[modifica]

Notes[modifica]

  1. Hi ha autors que consideren que la batalla de les Termòpiles fou una victòria pírrica dels aquemènides. Tanmateix, és un punt de vista minoritari: vegeu més amunt.

^ b: Des del segle XIX s'han fet un gran nombre d'estimacions, que van des dels 15.000 fins a l'acceptació dels 1.800.000 d'Heròdot. No hi ha un consens clar, fins i tot en les estimacions més recent varien entre 120.000 i 300.000 soldats. Com diu Holland, "en resum ... mai ho sabrem".[39]


Referències[modifica]

  1. Bradford, 1980, p. 162.
  2. Greswell, 1827, p. 374.
  3. Kuhrt, 2007, p. 278.
  4. Fernando Quesada Sanz, Termópilas una derrota convertida en victoria, nº 100 de La Aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, febrer de 2007, ISSN 1579-427X
  5. 5,0 5,1 Heródoto VII,186 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «VII186» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  6. 6,0 6,1 «Photius' excerpt of Ctesias' Persica». Livius.org. [Consulta: 26 novembre 2014].
  7. Heròdot VIII, 25
  8. Eliot, 2007.
  9. 9,0 9,1 Holland, pp. 47–-55.
  10. 10,0 10,1 Holland, p. 203.
  11. Heròdot V, 105.
  12. 12,0 12,1 Holland, pp. 171-178.
  13. Heròdot VI, 44 [1]
  14. 14,0 14,1 14,2 Holland, pp. 178-179.
  15. Herodotus, The Histories, Book 1, chapter 1, section 0.
  16. Heròdot VI, 101 [2].
  17. Heròdot, VI, 113 [3].
  18. Holland, pp. 206–206
  19. Holland, pp. 255–256
  20. 20,0 20,1 Herodotus VII, 206[Enllaç no actiu]
  21. Holland, pp. 258–259.
  22. 22,0 22,1 Herodotus VII, 205
  23. Rawlinson translation of Herodotus VII, 242 Arxivat 13 March 2007 a Wayback Machine.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 Herodotus, VII, 202
  25. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades VII176
  26. Herodotus VII, 217[Enllaç no actiu]
  27. Holland, pp. 269–270
  28. 28,0 28,1 28,2 Herodotus VII, 207
  29. Plutarch, Apophthegmata Laconica, section "Leonidas, son of Anaxandridas", saying 6, Vol. III of the Loeb Classical Library edition, 1931
  30. «Herodotus Book 7: Polymnia, 226». Sacred-texts.com. [Consulta: 26 novembre 2014].
  31. Plutarch, Apophthegmata Laconica, section "Leonidas, son of Anaxandridas", saying 11
  32. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades VII210
  33. Naqs-e Rostam – Encyclopaedia Iranica (en anglès). 
  34. Naqs-e Rostam – Encyclopaedia Iranica List of nationalities of the Achaemenid military with corresponding drawings (en anglès). 
  35. Heròdot VII,60
  36. Heròdot VII,87
  37. Heròdot VII,184
  38. Holland, p. 237
  39. 39,0 39,1 Holland, p. 394.
  40. de Souza, p. 41.
  41. Heròdot VII, 203
  42. Diodorus Siculus XI, 4
  43. 43,0 43,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Macan
  44. 44,0 44,1 Herodotus VII, 228
  45. Herodotus VIII, 25
  46. Eisner, W. & Miller, F.: Eisner/Miller. Dark Horse Comics Inc., Nova York, 2004. ISBN 978-1-56971-755-4
  47. Pressfield, S.: Gates of fire. An Epic Novel of the Battle of Thermopilae. Garden City, NY, Doubleday & Co., 1998. ISBN 978-0-385-49251-5

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de les Termòpiles

Enllaços externs[modifica]