Bisbat de Clarmont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blasó dels bisbes de Clarmont

El Bisbat de Clermont o Clarmont fou una divisió eclesiàstica; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.

El diòcesi d'Alvèrnia fou establert a Arvernis, l'antic cap de districte de la ciutat dels arverns. Els seus bisbes no es van dir bisbes de Clairmont o Clermont (Clarmont d'Alvèrnia) fins al 1160.[1] A partir de 1317, la diòcesi es va desmembrar i un diòcesi separada es va crear per a l'Alta Alvèrnia: la diòcesi de Saint-Flour.

La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle IV. Al segle V foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a mitjan segle V i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal, Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.

Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301 - 1304) Esteve d'Albert (1340 - 1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat (1528 - 1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.

Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).

Episcopologi[modifica | modifica el codi]

Bisbes d'Alvèrnia 
  • Sant Austremoni (segle III o IV)
  • Úrbic
  • Legoni
  • Sant Il·lidi († vers 384) sant festejat el 5 de juny
  • Nepocià
  • Artemi
  • Venerand, (†423), bisbe el 385.
  • Rústic
  • Namaci o Namatius, fundador de la primera catedral de Clarmont d'Alvèrnia
  • Eparqui
  • Sant Sidoni Apol·linar (471 - 486)
  • Abruncul
  • Eufrasi († 515)
  • Apol·linar II (?)
  • Quintià (vers 523); abans bisbe de Rodès.
  • Gal I (vers 486/525 - 551)
  • Cautí (vers 554 - 572)
  • Sant Avit (572 - 594)
  • Cesari (627)
  • Augustí (després de 625).[2]
  • Sant Gal (vers 650)
  • Genesi († 662), mencionat el 656
  • Giroindus, mencionat el 660
  • Fèlix
  • Garivaldus
  • Prejecte († 676), o Sant Priest o Saint Prix, bisbe el 666
  • Avit II (676 - 691)
  • Sant Bonet (623 - †710), referendari del rei Sigebert III, prefecte de Provença, bisbe de 691 a 701.
  • Nordebert, parent del comte de París, potser ell mateix comte.[3]
  • Pròcul
  • Esteve (761)
  • Adebert (785)
  • Bernuí (testimoniat vers 811)
  • Stabilis (823 ? - 860 ?)
  • Sigó mencionat cap a 863
  • Egilmar de Clarmont (875 ? - 891 ?); testimoniat el 878 (va conduir una ambaixada a Roma per compte del rei Lluís II de França.
  • Adalard (910)
  • Arnold (vers 912)
  • Bernat
  • Esteve II (vers 942 - 984); germà del vescomte Robert II de Clarmont
  • Bigó (vers 980 - vers 1010)
  • Esteve III (vers 1010 /1014 o 1013); fill del vescomte Robert II de Clarmont.
  • Esteve IV (1014- vers 1025)
  • Rencó (1030 - 1053)
  • Esteve V de Polignac (vers 1053 - 1073)
  • Guillem de Chamalières (1073 - 1077)
  • Durand (1077 - 1095)
  • Guillem de Baffie (1096 - 1103)
  • Pere Roux (1104 - 1111)
  • Aimeric (1111 - 1150)
  • Esteve VI de Mercœur (1151 - 1169)
Bisbes de Clermont 
  • Ponç de Polignac (1170-1189) abans abat de Clairvaux (1165-1170)
  • Gilbert (1190-1195)
  • Robert d'Alvèrnia (1195-1227)
  • Hug de la Tour du Pin (1227-1249) † el 1249 a la croada.
  • Guiu de la Tour du Pin (1250 - 1286)
  • Aimar de Cros (1286-1297)
  • Jean Aycelin de Montaigut (1298-1301)
  • Pere I de Cros (1302-1304)
  • Aubert Aycelin de Montaigut (1307-1328)
Desmembrament en dues diòcesis el 1317. Vegeu Bisbat de Sant Flor
  • Arnau Roger de Commenge (1328-1336)
  • Ramon d'Aspet (1336-1340)
  • Esteve Aubert (1340-1342) bisbe de Noyon (1338-1340) i papa Innocenci VI (1352-1362).
  • Pere Andreu 1342-1349, abans de Noyon (1342) i després de Cambrai (1349). Mort el 1368.
  • Pere d'Aigrefeuille (1349-1357) Traslladat a Usès el 1357.
  • Joan de Mello (1357-1376) traslladat a Châlons-en-Champagne el 1376.
  • Enric de La Tour (1376-1415)
  • Martí Gouge de Charpaignes (1415-1444)
  • Jaume de Comborn (1445 - 1474)
  • Antoni Allemand (1475 - 1476) Abans de Cahors fins al 1475 i després traslladat altre cop a Cahors el 1476.
  • Carles I de Borbó (1476-† 1488) fou també bisbe de Lió i cardenal.
  • Carles II de Borbó (1489 - 1504)
  • Jaume d'Amboise (1505 - 1516)
  • Thomas Duprat (1517 - 1528)
  • Guillem Duprat (1529 - 1560)
  • Bernat Salviati (1561 - 1567) fou també cardenal.
  • Antoni de Saint-Nectaire (1567-1584)
  • Francesc de La Rochefoucauld (1585 - 1609) va ser bisbe de Senlis a partir de 1609 i cardenal.
  • Antoni Rose (1609-1614) Transferit des de Senlis el 1609.
  • Joaquim d'Estaing (1614-1650)
  • Lluís d'Estaing (1650-1664)
  • Gilbert de Veiny d'Arbouze (1664-1682)
  • Miquel de Castagnet (designat però no va obtenir les seves butlles i va tornar a Macon).
  • Claudi II de Saint-Georges (1684 - 1687)
  • Francesc Bochart de Saron (1687 - 1715)
  • Lluís de Balzac Illiers d'Entragues (1716 - 1717))
  • Joan Baptista Massillon (1717 - 1742)
  • Francesc Maria Le Maistre de La Garlaye (1743 - 1775)
  • Francesc de Bonal (1776 - 1800)
  • Joan Francesc Périer (1791 - 1802), bisbe constitucional
  • Carles Antoni Enric Du Valk de Dampierre (nascut a Hans; 1802- 1833)
  • Louis-Charles Féron (1833 - 1879)
  • Jean-Pere Boyer (1879 - 1892) després arquebisbe de Bourges.
  • Pierre-Marie Belmont (1893 - 1921)
  • Jean-François-Étienne Marnas (1921 - 1932)
  • Gabriel Piguet (1933 - 1952)
  • Pierre-Abel-Louis Chappot de La Chanonie (1953 - 1973)
  • Jean Louis Joseph Dardel (1974 - 1995)
  • Hippolyte Simon (Louis Jean) (1996 - 2002) (després arquebisbe)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Vie des saints" des pères Baudot et Chaussin, 1935, pàg. 502.
  2. veure Vita Maximi, abbatis martyrisque Viennensis, AASS, II Anuarii.
  3. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - pàg. 42

Fonts i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - Hachette littérature, Paris, 1997 (1a edició 1983) - (ISBN 2012788513)
  • André-Georges Manry, Histoire de Clermont-Ferrand, Bouhdida éditeur, 1993. (ISBN 2-903377-15-4)
  • Abel Poitrineau (dir.), Le diocèse de Clermont, Paris, Éditions Beauchesne, 1979.
  • DHGE, article "Clermont", pàgs. 1456-1457
  • TC (Trésor de Chronologie), pàgs. 1410-1411
  • Annuaire historique de 1847 (any 1848), pàgs. 160-164

Coord.: 45° 46′ 46″ N, 3° 05′ 17″ E / 45.7794°N,3.08811°E / 45.7794; 3.08811

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Clarmont Modifica l'enllaç a Wikidata