Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís (Barcelona, 1911) és un periodista català. Fou un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l'exili.

Va ser també secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Esteve, al govern de Lluís Companys; Esteve militava a Acció Catalana (centre-esquerra), no a ERC, el partit del president. Després dels fets d'octubre de 1934, que acaben amb el govern català detingut (Sentís també és fet presoner al Ciudad de Cádiz), s'apropa a l'entorn periodístic de la Lliga de Cambó i, en esclatar la guerra, se'n va a Itàlia amb altres periodistes afins.

Participa als serveis d'informació de Cambó, fent informes per a ell, que nodreixen tant mitjans de comunicació conservadors d'arreu com les mateixes tropes franquistes.

Biografia

Va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París.

L'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el Premi Nacional de Periodisme, concedits ambdós guardons per la Generalitat de Catalunya. Així mateix també ha rebut la Legió d'Honor de França en grau de comendador.

Activitat periodística

Va iniciar la seva activitat periodística als anys trenta col·laborant amb els diaris "La Publicitat", "L'Instant" i "La Veu de Catalunya"; i a setmanaris com Mirador, on va destacar la seva sèrie de reportatges sobre el "Transmiserià", els autocars clandestins que transportaven immigrants de Múrcia i Andalusia cap a Catalunya, on va viatjar fent-se passar per un d'ells, anticipant les modernes tècniques del reporterisme.

Durant la dècada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves cròniques als diaris "ABC" i "La Vanguardia", sobre els conflictes de l'Àfrica. Posteriorment, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, assistí a l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg.

Corresponsal durant alguns anys a Nova York i París, ha estat director de l'agència EFE el 1963, del diari Tele/Exprés el 1966 i de Ràdio Barcelona el 1972. Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Col·labora a l'"Avui" i "La Vanguardia", del qual és membre del consell de direcció.

Activitat política

Acabada la Guerra Civil, mai va amagar les seves simpatíes per el nou Règim del general Franco. Va saber comploure plenament els interesos de la nova realitat política d'aquella Espanya represora, desprestigiada i necesitada d'una imatge internacional. Sentís va funcionar com a perfecte ambaixador. A la mort del dictador va fer costat al president Adolfo Suárez. L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats per part del partit Unió del Centre Democràtic (UCD), sent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissió d'Afers Estrangers. A l'abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne.

Des de la seva possició a Madrid fou un dels màxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, càrrec que abandonà el 1980.

Obra escrita

• 1986: Ara
• 1994: Viatge en transmiserià
• 1995: El procés de Nurenberg viscut per Carles Sentís
• 2001: Reviure la Costa Brava
• 2002: I de sobte, Tarradellas
• 2004: L'Instant abans del 36
• 2004: Seis generaciones de Borbones y un cronista
• 2006: Memòries d'un espectador

Enllaços externs

• (català) Informació de Carles Sentís al web de la Generalitat de Catalunya
• (castellà) Fitxa de Carles Sentís al Congrés dels Diputats