Espai Francesca Bonnemaison

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Espai Francesca Bonnemaison
Imatge de l'interior
Imatge
EpònimFrancesca Bonnemaison i Farriols Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 7-9 i Verdaguer i Callís, 3 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.386239°N,2.176219°E / 41.386239; 2.176219
Bé cultural d'interès local
Identificador42615
Activitat
Propietat deDiputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdiba.cat… Modifica el valor a Wikidata

L'Espai Francesca Bonnemaison és un edifici situat als carrers de Sant Pere Més Baix i de Verdaguer i Callís de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] També conegut com a Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona pel nom de la institució fundada per Francesca Bonnemaison, actualment és propietat de la Diputació de Barcelona i acull una biblioteca pública, l'Escola de la Dona, la Bonne i diverses oficines.[2]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici entre mitgeres, consistent en una àmplia planta baixa, una planta principal i una segona planta una mica més petita. A l'interior, hi ha un ampli pati centrat.[3]

La planta baixa és un dels elements més remarcables de l'immoble. Hi podem observar un gran portal adovellat d'intradós, amb una placa a la clau on figura la llegenda «Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona». L'aparell d'aquest tram, i de més amunt, és de blocs regulars ben escairats, amb perfils de guix que li confereixen un aspecte encara més ordenat. Flanquejant l'esmentat portal, hi ha dues grans obertures amb arc escarser, llinda marcada i forja completa. La planta principal presenta tres grans obertures emmarcades i amb llinda de pedra d'una mida major i més regular que l'aparell general. Tenen balcó amb sòl de ceràmica vidrada i la barana és de composició senzilla. El segon pis, ja molt més senzill, només presenta quatre obertures una mica desplaçades del centre, cosa que provoca un buit central.[3] Aquesta façana, amb balcons de ferro forjat i rajoles dels segle xviii al pis principal, es veié lleugerament afectada el 1857 per una reforma dirigida pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre.[3]

El pati, amb escala protegida per una llotja, degué ser renovat el 1922 quan, per tal d'instal·lar-hi l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, se'n reformà la part vella (al principal de la qual hi ha encara la biblioteca) i es construí la resta de l'extens conjunt, amb façana al carrer de Verdaguer i Callís, que inclou una capella amb pintures de Josep Obiols.[3]

Història[modifica]

La Biblioteca Popular de la Dona va ser la primera biblioteca pública femenina d'Europa, creada l'any 1909 l del claustre de Santa Anna. S'avançà gairebé vint anys a altres projectes similars, com ara la Fawcett Library, de Londres. L'èxit de la iniciativa va ser tal que, un any després, el 1910, es convertí en institut i es traslladà a la casa de la Misericòrdia, al carrer d'Elisabets.[4]

Des dels primers anys de la seva creació, l'Institut, mitjançant Francesca Bonnemaison, es vinculà a diferents entitats ciutadanes, destinades a la promoció dels oficis artístics, entre les quals hi havia el Foment de les Arts Decoratives (FAD), creat el 1903 i encara vigent.[4]

A partir de 1914-1915, l'Institut implantà un nou pla d'estudis que oferí un grau d'estudis preparatoris de cultura general i batxillerat. La seva directora pedagògica, Rosa Sensat, es plantejava com a objectiu «donar a la dona una base de cultura científica i artística que fos garantia de perfecció en el seu treball i que la possibilités per a lluitar amb èxit en l'exercici de la seva carrera professional en condicions de superioritat».[4]

Les alumnes de l'Institut creixien, a mesura que s'ampliava l'oferta acadèmica amb cursos absolutament innovadors per a l'època, com ara el de Delineació, impartit, a partir de 1918, per Leonor Ferrer, que fou la primera dona delineant de l'estat espanyol i cap de l'oficina de plànols de la Sociedad General de Teléfonos.[5]

Finalment, el dia 8 d'octubre del 1922, data d'obertura del curs 1922-23, s'inaugurà la nova seu al carrer de Sant Pere Més Baix. El nou edifici va permetre que més de 30.000 dones hi circulessin lliurement.[4]

Després de la Guerra Civil Espanyola, el consell directiu de l'institut cedí a la Diputació de Barcelona «todo el haber del Instituto de Cultura y Biblioteca Popular de la Mujer, haciéndose cargo la misma de todo el activo y pasivo de la institución para que continúe la obra social del Instituto».[4] A la dècada del 1970 s'hi instal·là l'Institut del Teatre,[3] traslladat l'any 2000 a la seva ubicació actual a la Ciutat del Teatre.[6]

Finalment, el 2003, i gràcies a la pressió de diversos col·lectius de dones, va tornar a ser allò que havia estat en els seus inicis: un espai de dones, amb el naixement del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, una fita en la topografia femenina de la ciutat.[4]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia un important fons documental pertanyent a la institució, que abasta el període 1909-1939.[7]

Referències[modifica]

  1. «INSTITUT DE CULTURA I BIBLIOTECA POPULAR; INSTITUT DEL TEATRE». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Presentació - Espai Francesca Bonnemaison». Diputació de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «La biblioteca popular Francesca Bonnemaison». Institut Català de les Dones. [Consulta: 9 agost 2013].
  5. Treinta retratos de maestras : [de la segunda república hasta nuestros días] (en castellà). 1a edició. Madrid: CISSPRAXIS, 2005, p. 207. ISBN 84-7197-831-8. 
  6. Porta, Carme «La Bonne és de totes». Nació Digital, 10-05-2019 [Consulta: 23 gener 2020].
  7. «Catàleg del fons Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

  • Isabel Segura, Memòria d'un espai. Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, 1909-2003. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007.
  • Isabel Segura; Anna Cabó, “Francesca Bonnemaison i Farriols: constructora de un espacio cultural de mujeres”, a Treinta retratos de maestras, Madrid, Cuadernos de pedagogía, 2005.