Atuàtucs: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Grup humà|image=Map Gallia Tribes Towns.png|caption=Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga}} |
{{Grup humà|image=Map Gallia Tribes Towns.png|caption=Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga}} |
||
Els '''aduàtics''' (llati ''Aduatuci'' o '' |
Els '''aduàtics''' (llati ''Aduatuci'' o ''Atuatuci'') foren un poble [[germànics|germànic]] de la [[Gàl·lia Belga]], veïns del [[eburons]] i dels [[nervis (grup humà)|nervis]], originats en els sis mil [[cimbres]] i [[teutons]] que van deixar a la resta del grup durant la marxa a Itàlia. La seva zona era la regió entre el [[Rin]], el [[Riu Mosa|Mose]], el bosc de [[Charbonnière]] i el [[Massís de les Ardenes]]. Culturalment eren celtes, però Juli Cèsar diu que eren d'origen germànic; no obstant el nom sembla celta (''aduatuca'', ''atuatuca'' d'un possible ''ad-uātu-cā'' potser « lloc on es profetitza » de ''uati'', endeví o ''adu-ātu-cā'' on ''adu'' vol dir aigua), de manera similar als seus veïns nervis, [[condrusis]], [[pèmans]] i [[eburons]]. |
||
El 57 aC els romans van derrotar a la confederació de tribus belgues a la batalla del ''Sabis''. Els aduàtics, arribats tard en ajut dels [[nervis (grup humà)|nervis]], es van refugiar a la seva ''oppida'' (que segurament era a [[Gembloux]]) i foren delmats pels romans, capturant i venen com esclaus uns 53.000 homes; el poble dels eburons, que era tributari dels aduàtics, fou alliberat. Els aduàtics es van revoltar altre cop el 54 aC junt als eburons i [[nervis (grup humà)|nervis]], i el seu territori fou assolat per Cèsar; l'''[[oppidum]]'' d'Aduatuca fou ocupat per una legió; el 53 aC la legió fou atacada per grups germànics. |
El 57 aC els romans van derrotar a la confederació de tribus belgues a la batalla del ''Sabis''. Els aduàtics, arribats tard en ajut dels [[nervis (grup humà)|nervis]], es van refugiar a la seva ''oppida'' (que segurament era a [[Gembloux]]) i foren delmats pels romans, capturant i venen com esclaus uns 53.000 homes; el poble dels eburons, que era tributari dels aduàtics, fou alliberat. Els aduàtics es van revoltar altre cop el 54 aC junt als eburons i [[nervis (grup humà)|nervis]], i el seu territori fou assolat per Cèsar; l'''[[oppidum]]'' d'Aduatuca fou ocupat per una legió; el 53 aC la legió fou atacada per grups germànics. |
Revisió del 01:25, 23 nov 2017
Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga | |
Tipus | grup ètnic històric |
---|---|
Part de | belgues i cimbres |
Mapa de distribució | |
Situació dels Aduatuci a la Gàl·lia Belga |
Els aduàtics (llati Aduatuci o Atuatuci) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga, veïns del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar a la resta del grup durant la marxa a Itàlia. La seva zona era la regió entre el Rin, el Mose, el bosc de Charbonnière i el Massís de les Ardenes. Culturalment eren celtes, però Juli Cèsar diu que eren d'origen germànic; no obstant el nom sembla celta (aduatuca, atuatuca d'un possible ad-uātu-cā potser « lloc on es profetitza » de uati, endeví o adu-ātu-cā on adu vol dir aigua), de manera similar als seus veïns nervis, condrusis, pèmans i eburons.
El 57 aC els romans van derrotar a la confederació de tribus belgues a la batalla del Sabis. Els aduàtics, arribats tard en ajut dels nervis, es van refugiar a la seva oppida (que segurament era a Gembloux) i foren delmats pels romans, capturant i venen com esclaus uns 53.000 homes; el poble dels eburons, que era tributari dels aduàtics, fou alliberat. Els aduàtics es van revoltar altre cop el 54 aC junt als eburons i nervis, i el seu territori fou assolat per Cèsar; l'oppidum d'Aduatuca fou ocupat per una legió; el 53 aC la legió fou atacada per grups germànics.
Després de la victòria a la batalla del Jeker el 54 aC, Ambíorix dels eburons va aconseguir el seu suport, amb el dels, nervis, ceutrons, grudes, levacs, pleumoxis i geidunni, per assetjar el campament de Quint Tul·li Ciceró i la seva legió a l'oppidum de Namur, però foren derrotats pels romans.[1] El seu assentament fou a l'actual Brabant del sud. La seva fortalesa fou conquerida per Juli Cèsar i els aduaticis que no van morir foren venuts com esclaus.
Referències
- Ugo Janssens, Ces Belges, « les Plus Braves », Histoire de la Belgique gauloise, 2007, Racine