Gàbals: diferència entre les revisions
m Tipografia |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Grup humà |
{{Grup humà |
||
|range_map=Confédération Arverne.png |
|range_map=Confédération Arverne.png |
||
|tipus |
|tipus = [[Tribu (antropologia)|tribu]] |
||
|part_de = clients dels [[arverns]] |
|part_de = clients dels [[arverns]] |
||
|related = [[cadurcs]], [[rutens]], [[helvis]] i [[segusiaves]] |
|related = [[cadurcs]], [[rutens]], [[helvis]] i [[segusiaves]] |
Revisió del 04:41, 9 abr 2022
Tipus | tribu |
---|---|
Part de | clients dels arverns |
Grups relacionats | cadurcs, rutens, helvis i segusiaves |
Els gàbals[1] (llatí Gabali o Gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
La seva capital era, segons Ptolemeu, Anderitum o Anderidum més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de Mende, que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de Juli Cèsar estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de Vercingetorix[2] el 52 aC per mediació de Lucteri. El seu territori tenia mines d'argent segons Estrabó i els seus formatges (sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi) eren famosos. El Lesora és la muntanya Lozère.
Altres llocs del territori esmentats als itineraris foren Ad Silanum, entre Anderitum i Segedunum (moderna Rodez), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (Castellum Gredonense).
Referències
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.2». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44