Gambet Rice

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gambet Rice
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
h7 negres peó
d6 negres alfil
f6 negres cavall
d5 blanques peó
e5 blanques cavall
c4 blanques alfil
f4 negres peó
g4 negres peó
h4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
g2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
f1 blanques torre
g1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. h4 g4 5. Ce5 Cf6 6. Ac4 d5 7. exd5 Ad6 8. O-O
ECOC39
Naixementdarreries del segle xix
Origen del nomIsaac Rice
ClassificacióGambet de rei

El Gambet Rice és una obertura d'escacs que sorgeix a partir del gambet de rei acceptat. És una derivació del gambet Kieseritzky, i es caracteritza pels moviments 1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. h4 g4 5. Ce5 Cf6 6. Ac4 d5 7. exd5 Ad6 8. O-O (en comptes de la jugada més normal 8.d4). Les blanques sacrifiquen el cavall d'e5 a canvi de posar el rei en seguretat i tenir la torre de rei preparada per col·laborar en l'atac contra la infradesenvolupada posició negra.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica]

El Gambit Rice fou molt promocionat pel ric empresari estatunidenc (d'origen alemany) Isaac Rice cap a les darreries del segle xix. Rice va esponsoritzar nombrosos torneigs temàtics les partides dels quals començaven invariablement a partir de la posició del diagrama. Els millors jugadors del món del moment varen participar-hi: Emanuel Lasker, Mikhaïl Txigorin, Carl Schlechter, Frank James Marshall, i Dawid Janowski entre d'altres.[1] Els torneigs es varen organitzar en molt diversos llocs, des de Montecarlo,[2] Sant Petersburg, i Oostende, fins a Brooklyn o Trenton Falls.[1] El 1905, en una competició d'escacs per correspondència de la "Pillsbury National Association", 230 jugadors aficionats varen jugar el gambet per correus.[1] Tan obsessionat estava en Rice amb la seva línia de joc preferida, que va formar una organització, la Rice Gambit Association el 1904, amb seu a casa seva a Nova York.[3] Amb el Dr. Lasker com a secretary, l'associació fins i tot va arribar a publicar un llibre que reunia totes les partides jugades en els torneigs temàtics del gambet.[3]

Feblesa del gambit[modifica]

Malgrat tot, les anàlisis fa molt de temps que han mostrat que el gambet no és "ni bo ni necessari".[4] En conseqüència, ha estat deixat de banda, no és mai emprat en partides serioses de competició, i ha quedat dins la història de les obertures d'escacs com un monument grotesc a la vanitat de Rice.[4] L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (1997) analitza 8...Axe5 9.Te1 De7 10.c3 Ch5 11.d4 Cd7 12.dxe5 Cxe5 13.b3 0-0 14.Aa3 Cf3+ 15.gxf3 Dh4 16.Txe5 Af5 (or 16...Dg3=) 17.Cd2 Dg3 18.Rf1 Dh2 19.Axf8 g3 20.Ac5 g2+ 21.Re1 Dh4+ (o bé 21...g1(D) 22.Axg1 Dxg1+ 23.Af1 Cg3 amb una posició poc clara) 22.Re2 Cg3+ 23.Rf2 Ce4+, amb taules per escac continu, i atribueix aquesta anàlisi a Capablanca, Amos Burn, i Edward Lasker.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Soltis, pàg. 165.
  2. El torneig temàtic del gambet Rice de Montecarlo (1904), el guanyaren ex aequo Frank J. Marsall i Rudolf Swiderski
  3. 3,0 3,1 Sunnucks, pàg. 404.
  4. 4,0 4,1 Hooper i Whyld, pàg. 340.
  5. Encyclopaedia of Chess Openings, Volum C, 3a edició, 1997, pàg. 209 n. 28.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]