Vés al contingut

Marià Borrell i Miralpeix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarià Borrell i Miralpeix
Biografia
Naixement1797 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1865 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Cardedeu (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1854 –
3r Batlle de Barcelona
octubre 1836 – juny 1837
← Marià Vehils i SalvatGuillem Oliver i Salvà →
Diputat provincial de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, industrial Modifica el valor a Wikidata

Marià Borrell i Miralpeix (Barcelona, 1797 - Cardedeu, 28 d'agost de 1865)[1][2][3] fou un industrial i polític català de la primera meitat del segle xix.

Biografia

[modifica]

Havia estat abastidor de l'exèrci i va fer la seva fortuna amb la compra de les cases del carrer dels Tallers que pertanyien a l'orde dels Dominics i que foren desamortitzades el 1822, durant el Trienni Liberal. El 1831 era un dels socis de la companyia que va construir la primera fàbrica que va utilitzar la màquina de vapor en aplicacions industrials a l'Estat espanyol, però finalment i per alguna raó no aclarida, fou apartat del projecte industrial.[4]

Membre del Partit Progressista, fou capità del primer batalló de la Milícia Nacional i membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona creada arran de les bullangues de 1835 i substituí Marià Vehils com a alcalde de Barcelona el 1836.[5] Fou el primer alcalde barceloní del Partit Progressista. El 1837 va adquirir el Casal de Vilalba, a la Roca del Vallès, que va convertir en un palauet. Posteriorment fou regidor de l'ajuntament el 1854 i diputat provincial el 1841-1843, 1854-1856 i 1860-1865.[6][7] El 1860 fou proposat per a senador.

Va ser diputat per Granollers fins a la seva mort, ocorreguda l'any 1865 abans del 12 d'octubre.[2]

Casat amb Arcàngela Pou i Teixidor[8] i sogre de Francesc Camprodon i Lafont casat amb la seva filla Concepció.

Referències

[modifica]
  1. Figuerola, Pere Jordi; Martí Bonet, J. M. «El martiri dels temples». Taüll, 4-2005, pàg. 28url=https://www.cataloniasacra.cat/taull/download/31.
  2. 2,0 2,1 «Parte política». La Época, 12-10-1865, pàg. a.
  3. «A las once de la mañana de ayer...». Diario de Barcelona, 29-11-1865, pàg. 2.
  4. Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 431.
  5. «Marià Borrell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Arnabat i Mata, 2004, p. 57.
  7. «El castell de Vilalba, una joia del Vallès Oriental». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 15 abril 2012].
  8. La Imprenta, 14-05-1876, p. 3303. 

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Marià Vehils i Salvat
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1836-1837
Succeït per:
Guillem Oliver i Salvà