Lo Marraco
|
Aquest article tracta sobre la figura de bestiari popular. Vegeu-ne altres significats a «Marracos (Desambiguació)». |
  | |
| Tipus | drac espantamainades |
|---|---|
| Data de creació | 1907, 1941, 1957 i 1993 |
| Origen | Lleida |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Pseudònim | Marreco |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | bestiari popular català |
Amb el nom de lo Marraco es coneix a la ciutat de Lleida un lluert de la mida d'un drac, amb una boca especialment ampla i grossa amb la qual es menja els xumets dels infants, com a símbol del seu creixement.[1][2] Forma part del bestiari popular català i la seva representació és força lliure.[3]
Lo Marraco és també un espantamainades tradicional de Lleida.[4][5] Hi ha altres indrets on es feia servir el mateix nom (en la variant, però, marreco) per a fer por a la mainada, com ara el Maestrat i Menorca.[6]
Orígens
[modifica]Lo Marraco és un símbol totèmic de Lleida que, segons s'explica popularment, dataria del segle v aC com a representació del déu dels antics ilergets.[1] Segons algunes fonts, per als antics ilergets, lo Marraco hauria estat el pare espiritual del seu cabdill més important, Indíbil, considerat fill de Déu.[7][8] La veritat, però, és que tant aquestes conjectures com el fet d'atribuir al basc l'origen del nom (sovint es diu que "marraco" vol dir 'drac' en aquesta llengua[8]) no tenen cap fonament històric ni científic. D'altra banda, l'animal totèmic dels ilergets era el llop,[9][10] no pas el drac.
Història
[modifica]El 1551, un drac precursor del Marraco va formar part de la processó de l'Assumpció.[7] El 1907 es va crear el primer Marraco festiu. Després de la Guerra Civil, el 1941, se'n va construir un nou model, utilitzant un xassís de camió de la Primera Guerra Mundial amb què es desplaçava en la processó de Corpus Christi.[7]
La primera versió de l'actual representació del Marraco va ser construïda l'any 1957 per l'arquitecte municipal Lluís Domènech i Torres i presideix juntament amb els Gegants les principals celebracions lleidatanes.[11][12] Fa 8,5 m de llargada per 2,90 m d'ample i 3,75 m d'alçada. El seu pes supera les dos tones. És un drac verd, sense ales, amb ullals esmolats i la capacitat de llançar fum pel nas.[7] La versió actual és fruit d'una renovació de la inicial que es va fer el 1993 en què se li canvià el cos de guix, tela metàl·lica i fusta per una rèplica de fibra de vidre.[13]
El 2005, en la Gran Nit de Foc de les Festes de la Tardor, de dos ous gegantins que havia estat incubant el Marraco en va néixer la seva descendència: els Marraquets, uns capgrossos a imatge del Marraco que incorporen una cua. Tant en el cap com en aquesta cua són els punts on col·locar els elements pirotècnics.[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Saula, Laura. «Que vindrà lo Marraco!». La Mira, 29-12-2020. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Hi havia una vegada: Lo Marraco». noticiesdelleida.udl.cat. Universitat de Lleida, 2 de juny 2021. [Consulta: 10 setembre 2025].
- ↑ «Lo Marraco de Lleida». TV3, 08-06-2010. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XXIV. L'horror del Marraco». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 76-77 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- ↑ «El Marraco i altres gegants de Lleida». totempresescatalunya.cat. [Consulta: 10 setembre 2025].
- ↑ «El Marraco». festeslleida.cat. Paeria de Lleida. [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 almacellas, Oriol. «Lo Marraco». Nació Digital, 09-05-2025. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ 8,0 8,1 «Per què el Marraco és una figura tan important i estimada a Lleida?». 7accents.cat, 17-11-2016. [Consulta: 10 setembre 2025].
- ↑ «Els ilergets». xtec.cat. [Consulta: 10 setembre 2025].
- ↑ «Descoberta per l’Urgell I La Noguera». cartulari.com. [Consulta: 10 setembre 2025].
- ↑ «Lo Marraco de Lleida, és viu!». Altres històries de Lleida. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ Barrull, Jaume. «Lo Marraco surt de festa». Lectura, 05-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-01. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «El Marraco, l'origen». La Paeria.[Enllaç no actiu]
- ↑ Gasque, Ramon. «La Paeria treballa per ampliar el bestiari amb una 'marraqueta trans'». Segre, 25-11-2021. [Consulta: 13 juny 2025].
Bibliografia
[modifica]- Curcó i Pueyo, Jordi. "Lo Marraco" i els gegants de Lleida i comarques. Alcoletge: Ribera & Rius, 1996. ISBN 84-89426-11-2.
- Fontova i Carles, Ramon. Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Lleida: Pagès Editors, 2012. ISBN 978-84-9975-214-3.
- Caminal, Oriol; París, Mertxe. Ai!Ai! El Marraco. Lleida: El Genet Blau, 2025. ISBN 978-84-125156-8-8.
