Salvador Torrell i Eulàlia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Salvador Torrell)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvador Torrell i Eulàlia Creu de Sant Jordi 1984
Salvador Torrell.jpg
Caricatura de Salvador Torrell i Eulàlia. Migranya 22-XII-1921
Dades biogràfiques
Naixement 20 de juliol de 1900
Reus
Mort 24 d'octubre de 1990(1990-10-24) (als 90 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Sant Genís dels Agudells (Barcelona)
Activitat professional
Ocupació Llibreter i editor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Salvador Torrell i Eulàlia (Reus, Baix Camp, 20 de juliol de 1900 - Barcelona, 24 d'octubre de 1990) fou un llibreter i editor català conegut també com a Torrell de Reus.[1] En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus.[2]

Biografia[modifica]

Amb 16 anys era secretari de l'Ateneu Obrer de Reus, i va fundar, amb altra gent, l'"Agrupació Horaci", que potenciava l'ensenyament de la llengua catalana.

Torrell va col·laborar a diverses revistes satíriques reusenques, que es publicaren entre 1917 i 1924: Migranya, Paricu, La Porra, La Vixeta i Les Pessigolles. Els seus escrits tenien un to mordaç i sobretot catalanista.[3]

L'any 1917 va ser un dels col·laboradors actius del setmanari Catalunya Nació, portaveu de la Joventut Nacionalista Republicana, la branca juvenil de Foment. El 1918, va publicar la revista avantguardista La Columna de Foc,[1] junt amb Prous i Vila, a l'estil d'Un enemic del Poble de Salvat-Papasseit, de qui era amic. Hi col·laboraven: Jaume Aiguader Miró, Gabriel Alomar, J. Duran Juncosa, Josep Maria de Sucre, Àngel Samblancat, Joan Salvat-Papasseit, Pellicer i Eugeni d'Ors entre altres. El 1919 i 1920 va col·laborar activament a la publicació dels noucentistes reusencs Llaç: revista. El 1922 va publicar Boira: fulla de pantarragonisme, revista literària amb Josep M. Prous i Vila, Ramon Blasi i Rabassa i Joan Ferraté Gili com a col·laboradors. I el 1923, també amb Prous i Vila, Reus 1973, on imaginava paròdicament la ciutat al cap de cinquanta anys. El 1928 va voler treure al carrer la revista satírica El Xerrameca, que s'havia d'imprimir a la Impremta de Marian Roca. Tot i haver anunciat la seva sortida pel 9 de febrer, no va arribar al carrer.[4]

L'any 1922 va obrir un comerç d'espardenyes al carrer de Sant Llorenç. En aquest establiment, hi venia llibres catalans il·legalment, ja que no disposava de llicència.

L'any 1924 tancà el comerç i obrí una llibreria al Raval Baix de Jesús, amb el nom de "Llibreria Nacional i Estrangera". Hi havia un petit espai per a exposicions i s'hi celebraven tertúlies i lectures literàries. El 1925 van fer lectures a la llibreria: Melcior Font, Josep Maria Prous i Vila, Josep Maria de Segarra i Ventura Gassol. A l'any següent foren Salvador Espriu, Joan Arús i C. A. Jordana. El 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser multat pel governador civil per les sessions de lectura de poesia que se celebraven al seu local sense permís, i que servien, segons sospitaven, per encobrir reunions catalanistes.[5]

El 1929 es va traslladar al Raval de Santa Anna núm. 20, a un local més gran, mantenint el mateix nom. Al final de la Dictadura de Primo de Rivera fou desterrat de Catalunya per un curt temps,[1] al retornar al Governador Civil una invitació a un acte escrita en castellà, al·legant ignorància d'aquella llengua[6]

La llibreria va ser un espai important per a la ciutat durant tota l'època republicana. Des de l'any 1933 fins al 1936 a la sala d'exposicions hi van exposar diversos artistes coneguts: Rafel Benet, Ramon de Capmany, Pere Créixams, Francesc Domingo, Manuel Humbert, Rafael Llimona, Alfred Sisquella, Josep Serra, Josep Togores, Josep Mompou, Tomàs Bergadà, M. Smilovich, Ceferí Olivé, Pere Calderó, Josep Maria Constantí Zamora, Josep Ferré i Revascall. A la seva botiga s'hi reunia una tertúlia, formada per intel·lectuals reusencs, com ara Salvador Vilaseca, Jaume Roig, Isidor Forniés, Antoni Correig, Jaume Sabater, Pere Barrufet, Ricard Ferraté, Pere Totosaus, Josep Recasens i Mercadé, i Antoni Martí Bages.[7]

En aquells anys començà a editar llibres, sembla que assessorat per Ricard Ferraté en la tria d'autors. Publicà obres de Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna, Josep Recasens i Mercadé, Sebastià Torroja, Salvador Vilaseca, C. A. Jordana, Ramon Pallejà, Antoni Correig, Josep Cornudella i una traducció de Climats, d'André Maurois, que va ser a la Llibreria quan l'edició del llibre.[8]

Durant la guerra civil, Torrell va militar de la Unió Socialista de Catalunya. La seva primera esposa va morir el 1938, i el 1939 va contraure matrimoni per l'església amb Mercè Benavent i de Barberà, germana del poeta Pere Benavent.

En entrar les forces franquistes a Reus, li confiscaren la llibreria, saquejaren i subhastaren tots els seus béns i Salvador Torrell va ser detingut, torturat i condemnat a trenta anys de presidi per "auxilio a la rebelión". Va sofrir dos anys i mig de presó al Castell de Pilats de Tarragona, i al sortir li prohibiren residir a Reus.[6] Es va domiciliar a Barcelona convertit en Torrell de Reus i amb l'Editorial Arca com a empresa, i convertit també al catolicisme militant passant pel franciscanisme teòric. Fou un dels iniciadors de la represa de les edicions catalanes, sobretot de poesia i temàtica religiosa. El 1951 va ser detingut i portat a la presó Model de Barcelona un temps per la publicació de la revista catalanista Ressò, que dirigia Mossèn Muntanyola.[9]

L'any 1979 un grup d'amics publicaren Torrell de Reus, Salvador Torrell i Eulàlia: miscel·lània, coordinada pel seu amic Josep Iglésies, com a homenatge a la seva trajectòria, que inclou una biografia.

Torrell va editar a la postguerra gran quantitat de goigs, i en feu diverses exposicions.[2] En posseïa també una molt completa col·lecció, que en l'actualitat es troba dipositada a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

Va morir el 24 d'octubre de l'any 1990, i està enterrat al cementiri de Sant Genís dels Agudells[10]

Obra[1][modifica]

  • El fruit d'una passió. Reus: Tipografia La Fleca, 1918 Amb un pròleg de Josep Aladern
  • Cercant la pau del cor. Reus:Impremta La Fleca, 1919. Amb pròleg de Ventura Gassol
  • Fritz i Emma. Reus: Impremta Catalònia, 1922
  • Buirac: poemes. Reus: Impremta de Pau Cases i Grau, 1923
  • Goigs de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1974. ISBN 8460063925
  • "La cultura i les tradicions vilatanes". A: Llibre de Prades: dades geogràfico-humanes de la Vila de Prades d'Ignasi Planas de Martí. Prades: l'Ajuntament, 1982

Obres editades[11][modifica]

  • Antoni Correig. Els camins de cada hora: poesies Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1929
  • Josep Iglésies. Delimitació del Camp de Tarragona Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1930
  • André Maurois. Climes: novel·la Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1931
  • Josep Recasens. Què és socialisme? Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1931
  • Josep Iglésies. La terra d'en Gallarí: narracions i paisatges de la muntanya tarragonina Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1932
  • Joaquim Santasusagna. Present i futur del catalanisme: Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1932 -
  • Vior. Fira espiritual. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1933
  • Generalitat de Catalunya. Llei de contractes de conreu. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1934
  • Josep Cornudella. Vides tèrboles. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1934
  • Ramon Pallejà. Crònica de Reus Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1935
  • Josep Iglésies. Scala - Dei: aiguaforts de la vida monacal Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1935
  • Joaquim Santasusagna. Les serres encantades. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1936
  • Salvador Vilaseca Anguera. La indústria del sílex a Catalunya. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1936
  • Al cor de la muntanya: novel·la. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1937
  • Sebastià Torroja. Collita migrada: prosa i vers. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1937
  • Mn.A. Ferrer i Pino. Esclats: poesies. Barcelona: Torrell de Reus, 1946
  • Josep Iglésies. L'esment diví: contes i llegendes. Barcelona: Torrell de Reus, 1947
  • Antoni Correig. L'arma i l'estel. Barcelona: Torrell de Reus, 1948
  • Camil Geis. Fulles d'heura. Barcelona: Torrell de Reus, 1948
  • Antologia Lírica de Barcelona. Barcelona: Arca, 1950. Recopilació de Torrell de Reus
  • Antologia Lírica de Poblet. Barcelona: Arca, 1950. Recopilació de Torrell de Reus
  • Antologia Eucarística. Barcelona: Torrell de Reus, 1952. Recopilació de Torrell de Reus
  • Les nostres devocions. Barcelona: Torrell de Reus, 1955 - 1970. 2 volums. Recopilació de Torrell de Reus
  • Antologia Lírica de Santes Creus. Santes Creus : Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1982. Recopilació de Torrell de Reus[1]

Distincions[modifica]

  • Medalla d'or del Gremi d'Editors i Llibreters de Barcelona (1966), com a reconeixement de Torrell "Al servei del llibre" durant 50 ans[10]
  • Creu de Sant Jordi (1985)[12]
  • Pregó de la Festa Major de Reus (1986)[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Salvador Torrell i Eulàlia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Torrell de Reus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Ferran, Marc. Humor i sàtira a Reus: la premsa satírica (1868-1936). Reus: Centre de Lectura, 1992, p. 74. ISBN 8487873049. 
  4. Arxiu Històric Comarcal de Reus. Lligall "Sol·licitud de premsa 1920-1936"
  5. Roig, Josep M. "La dictadura de Primo de Rivera a Reus" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003. Pàg. 28. ISBN 8489688214
  6. 6,0 6,1 Samsó, Joan. «Torrell de Reus». A: La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública : volum II. 1a ed.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p.329-336. ISBN 9788478266227. 
  7. Ferré Trill, Xavier. Antoni Correig: entre l'humanisme cristià i la literatura. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011, p. 58. ISBN 9788498834192. 
  8. Amorós, Xavier. "Temps estranys I". A: Obra completa III. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 622. ISBN 9788489688353
  9. Amorós, Xavier. Temps estranys, clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre segon, 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 144. ISBN 8493232408. 
  10. 10,0 10,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 646. 
  11. «Obres editades per Torrell de Reus». [Consulta: 13 gener 2014].
  12. «[[1] Llista de Creus de Sant Jordi]». GEC. [Consulta: 13 desembre 2013].
  13. Martorell Jareño, Pere. 63 anys de pregons de la festa major de Sant Pere de Reus (1945-2008). Reus: l'autor, 2008, p. 371-376. ISBN 9788461259465. 

Enllaços externs[modifica]