Sitges

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:31, 11 gen 2014 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Bandera de Sitges Escut de Sitges
Escut de Sitges
Sitges from the water.jpg
Vista de la Punta de Sitges des del mar

Localització
Localització de Sitges respecte del Garraf.svg
 41° 14′ 02″ N, 1° 48′ 15″ E / 41.233888888889°N,1.8041666666667°E / 41.233888888889; 1.8041666666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaGarraf
Entitats de població 4
Població
Total 28.969 (2018)
• Densitat 659,89 hab/km²
Llar 121 (1553)
Gentilici Sitgetà, sitgetana
Geografia
Superfície 43,9 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 10 m
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Aurora Carbonell i Abella (2019)
Economia
Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 08870
Fus horari
Prefix telefònic 93
Codi de municipi INE 08270
Codi territorial IDESCAT 082704
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.[3][4][5]

El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part de quatre estrelles com a mínim. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0

Història

L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou construïda el segle XVII

Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys,[6] restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins al 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.

La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial a l'exterior dels productes del Penedès.

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagué. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.

Al segle XIX arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.

Maqueta a Catalunya en Miniatura de la façana marítima de Sitges

Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on treballava més del 80% de la població.

Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol al 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. En elles si realitzaran les anomenades Festes Modernistes, on s'hi estrenaven obres musicals i literàries. De tot aquell art en queda una gran mostra en el mateix Cau Ferrat, que actualment és un museu. L'any 1918 [7] l'industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran va projectar la ciutat-jardí Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autòdrom de Terramar [8] (a tocar del terme de Sitges, però ja en el veí municipi de Sant Pere de Ribes).

Americanos

Els americanos eren burgesos que van anar a fer fortuna a Amèrica poc després de la seva descoberta. També són coneguts com a indianos, ja que quan Colom va arribar a Amèrica es pensava que havia arribat a l'Índia, i fins al cap d'uns anys es pensava que eren les Índies, i no un nou continent. Els americanos estaven a Sitges a l'època de la invenció del ferrocarril i van promoure la seva arribada. Van tenir una influència important en l'arquitectura de Sitges, ja que van encarregar a molts arquitectes construir grans cases modernistes a Sitges.

Esdeveniments

  • 1041: S'aixeca el Castell de Sitges. En el seu indret s'alça actualment l'Ajuntament
  • 1306: El poble passa a mans de Bernat de Fonollar
  • 1326: A causa de la mort de Bernat el poble torna a la Corona de Jaume el Just
  • 1385: Jaume el Just cedeix a Bernat de Fortià Sitges, Garraf i Miralpeix
  • 1390: La Pia Almoina acumula tots els drets dominicals i jurisdiccionals del poble
  • 1778: Es promulga la Llei del Lliure Comerç amb Amèrica. Aquesta obertura comercial suposa el creixement i la consolidació de l'activitat marítima. Comença així la tala de boscos per tal d'ampliar els cultius de malvasia i també es produeix una gran corrent migratòria cap a Amèrica.
  • 1814: La població deixa de formar part de la Pia Almoina i torna a la Corona
  • 1833: Més del 27 % dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans (tant la família Bacardí, com la família Brugal, en l'origen de dos dels més importants productors de rom d'avui en dia, són originàries de Sitges).
  • 1838: L'1 de maig es produeix l'atac de les tropes carlines
  • 1853: Primera actuació del Ball de diables de Sitges a la Festa Major
  • 1881: Arribada del ferrocarril a la població (estacions de Sitges, de Garraf i baixador de Vallcarca)
  • 1886: Es publica el primer exemplar de L'Eco de Sitges
  • 1896: Primera referència escrita del Xató a L'Eco de Sitges
  • 1899: Construcció del Mercat
  • 1925: Es funda el Club Natació Sitges
  • 1952: Es funda el Club de Mar de Sitges
  • 1958: Primera edició del Ral·li Internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges
  • 1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha
  • 1967: Primera edició de la Setmana del Cinema Fantàstic i del Terror (actualment anomenada Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya)
  • 1986: Es crea el Parc Natural del Garraf (comprèn 9 municipis, entre els quals hi ha Sitges)
  • 1986: La ciutat de Sitges estableix un rècord "Guinness" amb l'organització d'un dinar a la taula més llarga del món (2.400 metres).
  • 1991: La Festa Major de Sitges és declarada Esdeveniment d'Interès Nacional
  • 1992: S'inaugura l'autopista Pau Casals
  • 1994: Primera edició del Ral·li de motocicletes d'època Barcelona-Sitges
  • 2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
  • 2003: El sitgetà d'origen argentí Joan Antoni Flecha guanya una etapa al Tour de França.
  • 2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes
  • 2007: Any Rusiñol, que commemora el 75è aniversari de la mort de l'artista
  • 2008: Inici de la vianalització del centre històric de la vil·la
  • 2008: El CP Sitges (Hoquei Patins Masculí) ascendeix a l'OK Lliga
  • 2009: Any Miquel Utrillo, amb l'objectiu de recuperar la seva personalitat artística en el context de la historiografia cultural
  • 2010: Reunió del Grup Bildelberg a la seva conferència anual
  • 2012: Sitges s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)
  • 2013: Sitges recupera el noms de "carrer de la Bassa Rodona" i "plaça del Pou Vedre"

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
57 - 121 1.606 3.511 3.679 3.499 3.270 3.162 3.215

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.776 6.962 7.355 8.607 10.491 11.451 11.850 13.550 13.889 15.371

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
16.801 17.600 19.448 21.377 23.172 25.642 27.070 28.130 29.039 28.171

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
28.478 28.969 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Resultats electorals - Sitges, 2011[9]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PM Jordi Baijet 2.415 7 24,46%
CiU Miquel Forns 2.133 6 21,61%
PP Jorge Carretero 1.345 3 13,62%
SITGES-GI Maria del Vinyet Lluis 740 2 7,50%
NH Lluís Marcé 696 2 7,05%
CUP-PA Òscar Ortiz 622 1 6,30%
ICV-EUiA-E Gabi Serrano 476 - 4,82%
ERC-RI Aurora Carbonell 423 - 4,28%
Altres 589 - 5,97%
Vot en blanc 433 4,39%
Total votants 21

L'alcalde actual és Miquel Forns (CiU), fruit d'un pacte el 2011 amb el Partit Popular de Catalunya, Sitges Grup Independent i Nou Horitzó que va desbancar al PSC i a ICV del poder.[10] Aquest últim partit no va aconseguir renovar representació. A l'estiu de 2011 el cap de llista d'aquest partit va ser recol·locat a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes com a càrrec de confiança. Al gener de 2012 va ser destituït com a càrrec de confiança després del fort rebuig per part de la població ribetana.[11][12] D'altra banda, Esquerra Republicana tampoc va aconseguir representació ni a Sitges ni a la resta de la comarca.

PSC CiU PPa NH GI-S CUP ERC ICVb AxS UCDc Altres Total Alcalde
1979 6 4 1 1 5 0 17 Jordi Serra i Villalbí (PSC)
1983 8 4 2 2 0 17 Josep Cots i Puigdollers (CiU)
1987 9 5 2 0 1 0 17 Jordi Serra i Villalbí (PSC)
1991 9 4 1 1 1 0 1 0 17 Jordi Serra i Villalbí (PSC)
1995 7 5 3 2 0 0 0 17 Pere Junyent i Dolcet (CiU)
1999 5 5 3 3 1 0 0 17 Pere Junyent i Dolcet (CiU)
2003 8 2 3 3 2 3 21 Jordi Baijet i Vidal (PSC)
2007 10 4 2 2 1 1 1 0 21 Jordi Baijet i Vidal (PSC)
2011 7 6 3 2 2 1 0 0 0 0 21 Miquel Forns i Fusté (CiU)
Sources: Municat

a Els resultats de 1983 i 1987 són d'Alianza Popular.

b Els resultats de 1979 són del PSUC.

c Els resultats de 1987 i 1991 són del CDS.

Cultura

Els Gegants Moros de Sitges per Sant Bartomeu del 2008

Els gegants Moros de Sitges són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la Vila de Sitges, es van construir a finals del segle XIX i van desaparèixer a principis del segle XX.

Els nous gegants es van construir l'any 1979 per part de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, i van ser anomenats Fal·luch, el gegant (4.25 metres i 90 quilos) i Laia, la geganta (4.15 metres i 85 quilos).

Calendari de festes i festivals

Part del municipi vist des de la Llevantina

Gastronomia

Museus

Fills i filles il·lustres

Categoria principal: Sitgetans

Referències

  1. Document de la FEMP
  2. Notes sobre una reunió de treball entre les dues ciutats agermanades
  3. Histoire de la Catalogne de Joaquim Nadal i Farreras, Philippe Wolff (1982)
  4. Llibre Los catalanes en la guerra de España de José María Fontana Tarrats publicat l'any 1977
  5. Dictionnaire de géographie ancienne et moderne: à l'usage du libraire et de l'amateur de livres de Pierre Deschamps
  6. Daura, J., Sanz, M., Pike, A. W. G., Zilhão, J., Subirà, M.E., Fornós, J.J., Fullola, J. Mª., Julià, R. 2010. Stratigraphic context and direct dating of the Neanderthal mandible from Cova del Gegant (Sitges, Barcelona). Journal of Human Evolution 59(1): 109-122.
  7. vid. Lluís Subirana. Francesc Armengol i Duran. Un sabadellenc enamorat de Sitges. Sabadell: 2006. Fundació Ars. Biblioteca Quadern
  8. La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades del llibre Història de Garraf de Rafael Mateos Ayza
  9. «Resultats provisionals, Sitges». Ministeri de l'Interior, 22-05-2011. [Consulta: 18 juny 2012].
  10. CiU, PP, Sitges-GI i Nou Horitzó arriben a un acord de govern - Vilanova Digital
  11. Gabi Serrano s'incorpora a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes - Vilanova Digital
  12. Blanco cedeix davant la pressió de CiU-ViA - Vilanova Digital
  13. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 113. ISBN 84-393-5437-1. 
  14. 3cat24, El Museu d'Art Contemporani de Sitges obrirà portes el mes d'abril de 2011 Consulta 11/12/2010
  15. Marc Santasusana i Corzan La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional: Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2010
  16. Pere Stämpfli

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sitges