Ursus thibetanus laniger
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Ursidae |
| Gènere | Ursus |
| Espècie | Ursus thibetanus |
| Subespècie | Ursus thibetanus laniger Pocock, 1932 |
.svg){kind=icon}
Ursus thibetanus laniger és una subespècie de l'os del Tibet (Ursus thibetanus).
Descripció
[modifica]Té un pelatge de color negre amb el musell marró clar i una taca en forma de mitja lluna de color groc pàl·lid al pit. De mitjana, fa 140–165 cm des del nas fins a la cua i pesa 90-120 kg, tot i que pot pesar-ne fins a 180 a la tardor, quan s'està engreixant per a afrontar la hibernació.[1]
La maduresa sexual l'assoleix al cap dels tres anys de vida. L'aparellament es creu que s'esdevé a l'octubre i els dos cadells que té neixen al febrer mentre la mare és encara hibernant. Les cries romandran amb sa mare fins a llur segon any.[1]
És diürn, tot i que la majoria d'exemplars han esdevingut nocturns amb la finalitat d'evitar els humans. Passen el dia, sovint, en coves o arbres buits.[2]
Alimentació
[modifica]És omnívor i la seva dieta és formada per glans, nous, fruites, mel, arrels i insectes (com ara tèrmits i larves de coleòpters). Si el seu aliment habitual esdevé escàs, és possible que ataqui bestiar com ovelles, cabres i d'altres animals per a poder menjar.[1]
Hàbitat
[modifica]És més nombrós a les zones muntanyenques i les jungles.[1]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Himàlaia (des del Bhutan fins al Pakistan). Durant l'estiu freqüenta les zones més càlides d'aquest territori al Nepal, la Xina i el Tibet, i a una altitud de 10.000-12.000 peus. A l'hivern descendeix fins als 1.500 metres.[1]
És inclòs a la Llista Vermella de la UICN. Les seves principals amenaces són la invasió del seu hàbitat pels humans, els incendis forestals, la desforestació per part de la indústria de la fusta i una alta taxa de mortalitat entre els cadells. A més, tot i que la seva caça va ésser prohibida d'ençà del 1977, la caça furtiva continua essent un gran problema.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bears of the World (anglès)
- ↑ Bears of the World (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
Enllaços externs
[modifica]
