Variant del canvi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Defensa francesa, variant del canvi

En escacs, una variant del canvi és un tipus d'obertura en la qual es produeix un ràpid i voluntari canvi de peons o peces. Aquesta mena de variants són sovint més tranquil·les que d'altres línies, perquè l'alliberament precoç de la tensió minimitza la possibilitat de sorpreses tàctiques o d'agudes línies forçades, particularment quan deriven en estructures de peons simètriques. Les blanques poden triar una variant del canvi com a una manera relativament exempta de riscs d'explotar el seu avantatge del primer moviment. Jugadors com ara Mikhaïl Botvínnik i Yasser Seirawan han usat la variant del canvi de la defensa eslava d'aquesta manera.

Les blanques també poden plantejar una variant del canvi amb la intenció d'entaular la partida. Aquest plantejament, però, no és exempt de riscs. El Mestre Internacional John L. Watson ha escrit que en la variant del canvi de la defensa francesa, "les negres sempre poden mantenir una lluita desequilibrant, si així ho decideixen".[1] D'altra banda, jugar tan descaradament amb l'objectiu de les taules pot implicar una càrrega psicològica per les blanques: "Les blanques ja han cedit l'avantatge de la primera jugada, i ho saben, mentre que les negres s'enfronten al repte de trobar la manera de prendre la iniciativa."[2]

No totes les variants del canvi són tranquil·les; la variant del canvi de la defensa Grünfeld és considerada com una de les més agudes i agressives opcions de les blanques, ja que permet de bastir un gran centre de peons, que les negres intentaran destruir. La variant del canvi del gambet de dama refusat sovint implica atacs d'un o dels dos bàndols contra el rei enemic.

Variants del canvi que involucren canvis de peons condueixen sovint a estructures centrals simètriques, com ara a la defensa eslava i a la defensa francesa, entre d'altres. Les estructures de peons resultats també poden ser asimètriques, com ara en la defensa Caro-Kann o el gambet de dama refusat. A la variant del canvi de la Ruy López s'hi canvien peces (l'alfil blanc i el cavall negre) en comptes de peons. A la variant del canvi de la defensa Grünfeld, es canvien tant un parell de peons com un de cavalls.

El diagrama de la dreta mostra la posició resultant de la variant del canvi de la defensa francesa, després dels moviments:

  • 1.e4 e6
  • 2.d4 d5
  • 3.exd5 exd5

La posició és completament simètrica, i l'avantatge de les blanques es limita al seu dret a moure. La francesa del canvi és vista normalment com una alternativa passiva que les blanques només trien si aspiren a taules, tot i que Paul Morphy i més recentment Garri Kaspàrov l'han feta servir amb intenció de jugar a guanyar.

Obertures amb variants del canvi[modifica]

Referències[modifica]

  1. John L. Watson, Play the French, Pergamon Press, 1986, p. 28. ISBN 0-08-026929-X.
  2. Watson 1986, p. 29.