Vés al contingut

Veganisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 28: Línia 28:
Alguns documentals, com [[Earthlings]] i [[Peaceable Kingdom]] (El Regne Tranquil) tracten de l'ètica del veganisme.
Alguns documentals, com [[Earthlings]] i [[Peaceable Kingdom]] (El Regne Tranquil) tracten de l'ètica del veganisme.


=== Canvi climàtic ===
=== Justícia climàtica ===
[[Fitxer:Producció agrícola a Catalunya2 (2018). Principals productes.jpg|miniatura|Producció agrícola a Catalunya, principals productes (2018). Dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.]]El veganisme aspira també a la reducció de la [[petjada ecològica]] amb l'objectiu d'evitar el [[canvi climàtic]] i d'aquesta manera contribuir a la preservació del [[medi ambient]] i evitar també les conseqüències de l'escalfament global, com són l'augment de [[Refugiat climàtic|refugiats climàtics]], la [[fam]] mundial i la pèrdua de biodiversitat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ara.cat/dossier/Refugiats-climatics-efecte-collateral_0_2139386077.html|títol=Refugiats climàtics, l’efecte col·lateral|consulta=16/02/2020|llengua=Català|editor=Ara|data=08/12/2018|nom=Sònia|cognom=Sánchez}}</ref>
[[Fitxer:Producció agrícola a Catalunya2 (2018). Principals productes.jpg|miniatura|Producció agrícola a Catalunya, principals productes (2018). Dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.]]El veganisme aspira també a la preservació del [[medi ambient]] i a evitar les conseqüències humanes del [[canvi climàtic]], com són l'augment de [[Refugiat climàtic|refugiats climàtics]] i la [[fam]] mundial.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ara.cat/dossier/Refugiats-climatics-efecte-collateral_0_2139386077.html|títol=Refugiats climàtics, l’efecte col·lateral|consulta=16/02/2020|llengua=Català|editor=Ara|data=08/12/2018|nom=Sònia|cognom=Sánchez}}</ref>


Eliminar els aliments d'origen animal pot generar menys de la meitat de [[Gas amb efecte d'hivernacle|gasos amb efecte d'hivernacle]] que una dieta omnívora.<ref name=":4" /> També redueix la superfície agrícola necessària per alimentar el bestiar, tenint en compte que la font de proteïna vegetal requereix entre 4 i 200 vegades menys terreny que la proteïna animal, per la qual cosa es contribueix a reduir la [[desforestació]].<ref name=":5" /><ref>{{Ref-web|url=https://www.eldiario.es/sociedad/deforestacion_0_825567708.html|títol=La destrucción de los bosques avanza sin freno por la ganadería y la producción de soja y palma|consulta=16/02/2020|llengua=Castellà|editor=eldiario.es|data=17/10/2018|nom=Raúl|cognom=Rejón}}</ref> A Catalunya el 16 % de la superfície agrícola està destinada a la producció de [[Planta farratgera|farratges]] (aliment per a bestiar) i representa el 56 % de la producció dels principals productes agrícoles catalans.<ref>{{Ref-web|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=447|títol=Producció agrícola. 2018|consulta=15/02/2020|llengua=Català|editor=Idescat|data=2018}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=444|títol=Superfície agrícola. 2018|consulta=15/02/2020|llengua=Català|editor=Idescat|data=2018}}</ref> Pel que fa al consum d'aigua, una dieta vegana pot ser entre 1,5 i 6 vegades menor que una d'omnívora.<ref name=":7" />
Una quarta part de les emissions de [[gasos amb efecte d'hivernacle]] són causades per l'alimentació.<ref name=":9">{{Ref-publicació|cognom=Poore|nom=J.|article=Reducing food’s environmental impacts through producers and consumers|publicació=Science|url=https://science.sciencemag.org/content/360/6392/987|data=01/06/2018|pàgines=|cognom2=Nemecek|nom2=T.}}</ref> Un dieta vegana contribueix a la reducció de la [[petjada de carboni]], ja que eliminar els productes d'origen animal pot generar menys de la meitat de [[Gas amb efecte d'hivernacle|gasos amb efecte d'hivernacle]] que una dieta omnívora.<ref name=":4" /> Una dieta vegana també redueix la superfície agrícola, tenint en compte que la font de proteïna vegetal requereix entre 4 i 200 vegades menys terreny que la proteïna animal, per la qual cosa es contribueix a reduir també la [[desforestació]].<ref name=":5" /><ref>{{Ref-web|url=https://www.eldiario.es/sociedad/deforestacion_0_825567708.html|títol=La destrucción de los bosques avanza sin freno por la ganadería y la producción de soja y palma|consulta=16/02/2020|llengua=Castellà|editor=eldiario.es|data=17/10/2018|nom=Raúl|cognom=Rejón}}</ref> A Catalunya el 16 % de la superfície agrícola està destinada a la producció de [[Planta farratgera|farratges]] (aliment per a bestiar) i representa el 56 % de la producció dels principals productes agrícoles catalans.<ref>{{Ref-web|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=447|títol=Producció agrícola. 2018|consulta=15/02/2020|llengua=Català|editor=Idescat|data=2018}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=444|títol=Superfície agrícola. 2018|consulta=15/02/2020|llengua=Català|editor=Idescat|data=2018}}</ref> Pel que fa al consum d'aigua, una dieta vegana pot ser entre 1,5 i 6 vegades menor que una d'omnívora.<ref name=":7" /> Les granges són les responsables del 79 % de l'[[acidificació del sòl]] i el 95 % de [[eutrofització]], la qual cosa pot afectar severament els ecosistemes reduït la biodiversitat i la [[Resiliència (ecologia)|resiliència ecològica]].<ref name=":9" /> Per tot l'anterior i amb la previsió de què la població mundial segueixi augmentant, el Programa Mediambiental de les [[Nacions Unides]] afirma el següent:<ref name=":8" />{{cita|Una reducció substancial de l'impacte [mediambiental] només serà possible amb un canvi substancial en la dieta mundial, lluny dels productes animals.|Programa Mediambiental de les Nacions Unides (2010)|}}

Amb la previsió de què la població mundial segueixi augmentant, el Programa Mediambiental de les [[Nacions Unides]] afirma el següent:<ref name=":8" />{{cita|Una reducció substancial de l'impacte [mediambiental] només serà possible amb un canvi substancial en la dieta mundial, lluny dels productes animals.|Programa Mediambiental de les Nacions Unides (2010)|}}
=== Religió ===
=== Religió ===
El [[jainisme]] és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi [[Ahimsa]], cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb [[empatia]] i amabilitat.
El [[jainisme]] és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi [[Ahimsa]], cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb [[empatia]] i amabilitat.

Revisió del 22:42, 16 feb 2020

Icona del veganisme.

El veganisme és un estil de vida que es basa en el respecte pels animals i en excloure totes les formes d'explotació i maltracte cap aquests per obtenir aliments, roba o qualsevol altre propòsit. Dietèticament comporta abstenir-se de menjar i consumir qualsevol producte o subproducte d'origen animal.[1][2] El veganisme sosté que els animals no humans també tenen els seus propis drets i interessos i rebutgen així l'especisme.[3] Segons aquest punt de vista, els animals no haurien de ser tractats com a mercaderies ni com a mitjans de producció. A banda dels motius ètics, moltes persones es fan veganes també per salut i per reduir la petjada ecològica.[4]

Etimologia

La paraula veganisme és un manlleu de l'anglès veganism, que prové de la contracció de vegetarianisme de l'anglès (vegetarianism).[1][5] Donald Watson van encunyar aquesta paraula al novembre de 1944 a partir d'una suggerència de George A. Henderson i Fay Ken. Watson va convocar una reunió de sis persones per tal de parlar del vegetarianisme que no consumia làctics i del seu estil de vida, en aquesta trobada es va creure convenient crear una paraula nova per desmarcar-se del vegetarianisme. Aquell mateix any, Watson va fundar la Vegan Society al Regne Unit.[6] No va ser fins al 1949 que Leslie J Cross va proposar una definició de veganisme:[5]

« El veganisme és el principi d'emancipació dels animals envers l'explotació dels humans. »
— Leslie J Cross

El dia 1 de novembre de 1994 la Vegan Society va complir els 50 anys; d'aleshores ençà, l'1 de novembre se celebra el Dia Mundial/Internacional del Veganisme.

« "El veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d'explotació i crueltat envers el regne animal i inclou una reverència a la vida. En la pràctica s'aplica seguint una dieta vegetariana pura, que empeny a l'ús d'alternatives per a totes les matèries derivades parcialment o totalment d'animals." »
— Donald Watson, membre fundador de la Societat Vegana (Vegan Society).

Aquesta definició és similar a les utilitzades per altres societats veganes.[7][8][9]

« En aquest Memoràndum la paraula "veganisme" denota una filosofia i una forma de vida que té per objecte excloure - tan lluny com això sigui possible i pràctic - totes les formes d'explotació i crueltat envers els animals emprats per aliments, roba o qualsevol altre fi; i per extensió, promou el desenvolupament i la utilització d'alternatives que estiguin lliures de l'ús d'animals en benefici dels éssers humans, dels animals i del medi. »
— Definició del veganisme segons el Memorandum del 20 de novembre de 1979 de la Societat Vegana (Vegan Society)[10]

Demografia

El percentatge de persones veganes està augmentant a nivell mundial, especialment en els països més adinerats.[11][12] Als Estats Units representa l'1-2 % de la població (2012), a Israel un 5 % (2014), al Regne Unit un 2 % (2007), a Alemanya aproximadament un 1 % (2014) i a Austràlia un 1 % (2013).[11]

Ètica

Activista en una parada informativa al carrer, amb la inscripció: "La carn és un assassinat. Fes-te veggie!".

Els vegetarians addueixen raons de diversa mena per a la seva dieta, com ara la religió, motius ecològics, motius de salut o motius ètics. En canvi, les raons que els vegans presenten són quasi sempre d'aquest últim tipus. És, en efecte, a causa del sofriment i mort que la pràctica de criar i explotar animals per consum produeix, i a la possibilitat de l'home de prescindir-nes sense dany per a la seva salut, que els vegans veuen en la seva decisió de no consumir productes d'origen animal una alternativa èticament permissible. Per això, en parlar d'alimentació, al vegà se'l coneix també com "vegetarià estricte o pur", en oposició als lactovegetarians, ovovegetarians i apivegetarians.

Explotació animal

L'explotació d'animals en els diferents àmbits en què actualment se'ls explota és considerada per molts vegans una violació dels seus drets i un estat comparable a l'esclavitud.

Els vegans assumeixen que la major part dels animals[13] estan subjectes a certs drets comparables amb els drets humans, especialment articles 3-6: el dret a la vida, la seguretat de la persona i estar lliure d'esclavitud i de tortura. Després conclouen que aquests drets impedeixen un consum de productes d'origen animal.

Els vegans rebutgen el consum d'ous perquè consideren que l'explotació animal és èticament incorrecta. Tant les gallines criades en gàbies com les criades en llibertat s'envien a l'escorxador quan deixen de ser productives i, per tant, rendibles. Com que els pollastres mascles no ponen ous i no s'engreixen prou per ser econòmicament rendibles, es descarten i es trituren juntament amb les closques.[14]

Els vegans rebutgen el consum de llet d'altres espècies animals a causa, també, de l'explotació. Perquè una femella de mamífer doni llet cal que hagi estat fecundada, hagi acabat la gestació i, per tant, hagi parit. Amb tot, mentre que les femelles d'algunes espècies tenen moltes dificultats per tornar a estar en zel i quedar gestants mentre dura la lactació, d'altres, com la vaca, es poden tornar a aparellar unes setmanes després del part i, si queden gestants, la lactació conseqüència del part anterior coincideix amb la gestació d'una nova vedella. Són inseminades una vegada a l'any durant quatre anys, i després la seva producció de llet cessa i s'envien a l'escorxador, igual que passa amb les seves cries, els vedells. Un altre argument entre els vegans és que no és nutricionalment necessari beure llet d'altres mamífers, i que, a més, a la major part dels individus de la nostra espècie[15][16] els falta l'enzim lactasa, necessari per a la metabolització de la lactosa (sucre de la llet).

Alguns documentals, com Earthlings i Peaceable Kingdom (El Regne Tranquil) tracten de l'ètica del veganisme.

Justícia climàtica

Producció agrícola a Catalunya, principals productes (2018). Dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El veganisme aspira també a la preservació del medi ambient i a evitar les conseqüències humanes del canvi climàtic, com són l'augment de refugiats climàtics i la fam mundial.[17] Una quarta part de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle són causades per l'alimentació.[18] Un dieta vegana contribueix a la reducció de la petjada de carboni, ja que eliminar els productes d'origen animal pot generar menys de la meitat de gasos amb efecte d'hivernacle que una dieta omnívora.[19] Una dieta vegana també redueix la superfície agrícola, tenint en compte que la font de proteïna vegetal requereix entre 4 i 200 vegades menys terreny que la proteïna animal, per la qual cosa es contribueix a reduir també la desforestació.[20][21] A Catalunya el 16 % de la superfície agrícola està destinada a la producció de farratges (aliment per a bestiar) i representa el 56 % de la producció dels principals productes agrícoles catalans.[22][23] Pel que fa al consum d'aigua, una dieta vegana pot ser entre 1,5 i 6 vegades menor que una d'omnívora.[24] Les granges són les responsables del 79 % de l'acidificació del sòl i el 95 % de eutrofització, la qual cosa pot afectar severament els ecosistemes reduït la biodiversitat i la resiliència ecològica.[18] Per tot l'anterior i amb la previsió de què la població mundial segueixi augmentant, el Programa Mediambiental de les Nacions Unides afirma el següent:[25]

« Una reducció substancial de l'impacte [mediambiental] només serà possible amb un canvi substancial en la dieta mundial, lluny dels productes animals. »
— Programa Mediambiental de les Nacions Unides (2010)

Religió

El jainisme és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi Ahimsa, cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb empatia i amabilitat.

Salut

La dieta vegana s'associa a índexs de massa corporal menors, major resistència a la insulina, a nivells més baixos de colesterol i de pressió arterial com també a menor risc de malalties cardiovasculars i diabetis.[11][26] La dieta vegana pot reduir el risc de diversos càncers, com el de còlon, estómac, pròstata i qualsevol càncer específic femení.[27][11]

Una varietat d'ingredients vegans

En el report "Postura oficial de l'Associació Americana de Dietètica sobre les dietes vegetarianes"[28] s'afirma públicament el següent:

« "La postura de l'Associació Americana de Dietètica i de l'Associació de Dietistes del Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables i nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi la gestació i la lactància. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal." »
— A.D.A.

L'Associació Dietètica de Nova Zelanda ha adoptat i ha avalat l'article sobre la postura de les dietes vegetarianes publicat per l'Associació Dietètica Americana.[29]

Les dietes veganes ben planificades són més saludables que no pas les dietes ovo-lacto-vegetarianes[30] en l'aspecte que redueixen les possibilitats de risc de: càncer de còlon, atacs de cor, colesterol alt a la sang, pressió alta a la sang, càncer de pròstata, infarts, osteoporosi entre altres malalties.[30][31] Un estudi d'investigadors suecs suggereix que una dieta vegana lliure de gluten pot millorar la salut de pacients amb artritis reumatoide.[32][33] Una investigació feta per un equip del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i per la Universitat de Califòrnia de San Francisco mostra que els nivells d'un marcador clau biològic per a tumors de pròstata van caure considerablement quan els pacients van adoptar una dieta vegana.[34] Altres estudis insinuen que una dieta vegana minimitza el risc de càncer de mama.[35][36] La dieta vegetariana estricta és recomanada per al tractament de la gota.

També s'ha de tenir present que, en adoptar el veganisme com a estil de vida, les possibles mancances de calci,[37] iode[37] i vitamina B12[37] augmenten en comparació amb els que segueixen una dieta vegetariana no pura.

Dieta

La dieta vegana és un tipus de patró dietètic vegetarià en el qual no es mengen productes làctics, ous ni cap altre producte derivat d'origen animal (mel o qualsevol subproducte animal), s'anomena també dieta vegetariana estricta o total.[38]

Una dieta vegana ben planificada, que inclou una àmplia varietat d'aliments d'origen vegetal i una font fiable de vitamina B12, proporciona una ingesta adequada de nutrients.[38]

Nutrients

Aportació proteica

En contra de la percepció popular que vegans i vegetarians no ingereixen prou quantitat de proteïnes, la major part dels experts[28] consideren que l'aportació proteica d'aquestes dietes pot cobrir àmpliament les necessitats d'una persona, sempre que s'escullin bé les fonts.[28] Entre altres, la soja o soia i la quinua o quinoa constitueixen fonts de proteïnes de valor nutritiu molt alt. Per una altra part, la combinació d'aliments d'origen vegetal com llegums, fruits secs i cereals resulta en la formació d'aminoàcids fàcilment absorbibles pel cos humà, com els de la carn i els seus derivats. En els llegums i fruits secs, l'aminoàcid limitant és la metionina, i, en cereals, l'aminoàcid limitant és la lisina. No és necessari combinar tots els aminoàcids essencials en un mateix menjar o dia.

Ferro

Els aliments d'origen vegetal contenen únicament ferro no hemo, que s'absorbeix amb menor facilitat que el ferro hemo. El ferro no hemo és més sensible que el ferro hemo tant als inhibidors com als estimuladors de l'absorció de ferro.

En menjar aliments que contenen vitamina C juntament amb aliments vegetals que continguin ferro no hemo, s'estimula considerablement l'absorció del ferro. També l'àcid màlic (present en carabasses, prunes i pomes) i l'àcid cítric (que apareix en els cítrics) n'estimulen l'absorció. Cuinar amb els vells estris de cuina fets de ferro pot augmentar la ingestió d'aquest mineral entre un 100 i un 400%.[39] Fumar disminueix notablement la quantitat de vitamina C circulant en l'organisme.

Els inhibidors de l'absorció del ferro són: el fitat (soja), el calci, els tanins en elevades quantitats (te, cafè, espinacs, panses negres, magrana, caquis, codony, poma[40] i algunes infusions d'herbes), el cacau (xocolata), algunes espècies i la fibra.

El te, el cafè i els suplements de calci s'haurien de prendre unes quantes hores abans d'un menjar ric en ferro.[41]

La incidència d'anèmia per deficiència de ferro entre els vegetarians és semblant a la dels no vegetarians.[42][43][44]

Vitamina B12

La vitamina B12 és produïda per microorganismes que viuen en simbiosi a les arrels de les plantes.[45] També els bacteris que hi ha al tracte intestinal dels animals (inclosos nosaltres) poden fabricar vitamina B12,[46][47] però en aquest cas els estudis sobre la seva absorció en la nostra espècie no són clars.[48] Les persones que s'han sotmès a una cirurgia en parts concretes del budell prim o de l'estómac també són propenses a presentar una deficiència si no prenen suplements d'aquesta vitamina.[49] Les persones que practiquin el veganisme durant uns quants anys seguits i no prenguin suplements o aliments enriquits hauran de vigilar el nivell de vitamina B12 en la sang.[50] Aquest és un nutrient bàsic que és molt difícil de trobar en els vegetals, ja que es troba gairebé exclusivament en aliments d'origen animal. La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament neuronal. La deficiència lleu d'aquesta vitamina pot provocar anèmia, entumiment o formigueig en braços i cames, debilitat i pèrdua de l'equilibri; en associació amb altres deficiències comunes hi ha risc augmentat d'aprimament ossi i fractures. Quan és severa, la deficiència de vitamina B12 pot causar danys nerviosos irreversibles.

Alguns vegans consideren que amb el control adequat no hauria d'haver-hi problema, ja que la vitamina B12 pot trobar-se en aliments d'origen vegetal com per exemple l'espirulina,[51][52] l'herba xinesa Dang Gui (Angelica sinensis) (usada des de fa segles per tractar l'anèmia), en el llevat de cervesa (conreada en mitjà ric en B12) i en l'Àloe vera barbadensis. Pel que fa a l'espirulina, algunes fonts no la consideren una font ideal de B12[53] en trobar-se en una forma no absorbible.

Segons la Vegan Society,[54] per garantir la quantitat suficient de vitamina B12, els vegans han de complir un dels tres punts següents:

  • consumir aliments enriquits dues o tres vegades al dia per obtenir almenys 3 micrograms (mcg o ug) de B12 diaris
  • prendre un suplement de B12 diari que proporcioni almenys 10 micrograms
  • prendre un suplement de B12 setmanal que proporcioni almenys 2.000 micrograms

Les recomanacions específiques per a cada vitamina depenen de l'edat, del sexe i d'altres factors (com l'embaràs).[49] No és perjudicial excedir les quantitats recomanades o combinar més d'una opció. L'absorció de B12 varia des d'un 50%, si es consumeix 1 mcg o menys, fins al 0,5% per a dosis de 1.000 mcgs (1 mg) o superiors. Per tant, com menor sigui la freqüència de consum de B12, major ha de ser la quantitat total per proporcionar la quantitat absorbida que es desitja perquè la B-12 s'absorbeix millor en petites quantitats.[55] Si masteguem el comprimit, gràcies a la saliva, la seva absorció és més gran.[56]

Per la seva banda, l'Institut de Medicina dels Estats Units ha recomanat a tots els adults de més de 50 anys (siguin o no vegetarians) que ingereixin suplements de B12 o aliments enriquits amb aquesta vitamina per cobrir les seves necessitats.[57][58]

Àcid gras DHA

El DHA és un dels àcids grassos omega-3. És possible metabolizar DHA mitjançant la conversió en l'organisme de l'ALA, un altre àcid gras omega-3. La quantitat diària recomanada de DHA és de 220 mg diaris.[59]

Com a solució per aconseguir els nivells recomanats de DHA en el marc d'una dieta vegana s'han assenyalat dues possibilitats:[60]

  • Prendre una quantitat suficient d'aliments que continguin ALA (com l'oli de lli), alhora que es maximitza la conversió d'ALA en DHA. Això s'aconsegueix amb una dieta nutricionalment adequada, baixos nivells d'àcids grassos trans i baixos nivells d'àcids grassos omega 6.
  • Consumir suplements de DHA fets amb algues. En el mercat hi ha les marques següents: O-Mega-Zen3[61] i Vegan Omega-3 DHA.[62] Aquests suplements són especialment recomanats per a embarassades, lactants, nadons, ancians i persones amb problemes neurològics i diabètics.

Calci

Més informació: carbonat de calci.

El calci és necessari per mantenir la salut òssia i per a diverses funcions metabòliques, incloent-hi la funció muscular, contracció vascular i vasodilatació, transmissió nerviosa, senyalització intracel·lular i secreció hormonal. El noranta-nou per cent del calci del cos s'emmagatzema als ossos i les dents.

Es recomana als vegans consumir tres porcions al dia d'un aliment d'alt-calci, com ara llet fortificada, tofu fortificat, ametlles o avellanes, i prendre un suplement segons sigui necessari. Les fonts vegetals inclouen el bròquil, el nabiu, la bleda xinesa i la col; la biodisponibilitat del calci en espinacs és deficient. Els vegans han d'assegurar-se que consumeixen suficient vitamina D, que es necessita per a l'absorció del calci.

Medi ambient

Les dietes basades en vegetals s'associen a un baix impacte ecològic, atès que la producció d'aliments vegetals genera molts menys gasos amb efecte d'hivernacle i requereix molt menys terreny, energia i consum d'aigua que la producció d'animals i els seus productes derivats.[19][20][63][64][65][24] Eliminar els aliments d'origen animal pot reduir entre dues i tres cinquenes parts el consum d'aigua i pot generar menys de la meitat de gasos d'efecte hivernacle que una dieta omnívora.[19][24][66] Tanmateix, el consum d'energia i la petjada de carboni augmenta considerablement en els casos dels vegetals fora de temporada, produïts en hivernacles amb calefacció, conservats en congeladors i transportats amb avió.[64][25]

Font de proteïna

La quantitat de proteïna subministrada per l'alimentació dels animals i la proteïna del producte final és ineficient, manté una relació d'entre un 30 i un 40 %, i en el cas de la vedella d'un 5-8 %.[67][68]

La proteïna vegetal és la que genera menys gasos amb efecte d'hivernacle, ocupa menys superfície terrestre i requereix menys quantitat d'aigua.[20][24]

La petjada de carboni pot arribar a ser 150 vegades menor en la proteïna vegetal que en la proteïna d'animals remugants (vedella i xai), 17 vegades menor que en el formatge, 14 vegades menor en el porc, 10 vegades menor que en la llet i els ous; i 8 vegades menor que en l'aviram.[20]

La font de proteïna vegetal ocupa menys superfície terrestre (juntament amb el marisc), concretament, fins a 200 vegades menys que la proteïna d'animals remugants, 8 vegades menys que la del porc, 5 vegades menys que la dels ous i els làctics; i 4 vegades menys que la de l'aviram.[20]

La petjada hídrica és 1,5 vegades menor en els llegums que en la llet, els ous i el pollastre. En comparació amb la vedella és 6 vegades menor.[24]

Altres aspectes

Productes animals

Roba i calçat

Les persones veganes renuncien a les pells i els teixits d'origen animal (com la llana, la seda o el cuir) per a la roba, calçat i qualsevol objecte.

Medicina i cosmètica

Les persones veganes eviten els productes que s'elaboren emprant l'experimentació amb animals.

Altres

Els vegans també rebutgen la taxidèrmia i l'ús de la cera d'abella.

Lleure

El veganisme s'oposa als parcs zoològics i als espectacles en els quals s'utilitzen animals, com els toros, les baralles de galls, determinats circs, carreres de gossos, equitació, o espectacles d'habilitat amb ocells, dofins, etc.

Mà d'obra animal

El veganisme s'oposa a utilitzar els animals per a l'ús de la seva força, com per exemple, els anomenats animals de càrrega.

Famosos vegans

En el món anglosaxó, hi ha l'actriu Pamela Anderson, la dissenyadora de moda Stella McCartney, la tatuadora Kat von D i la cantant Miley Cyrus. En el món de l'esport, són veganes les tenistes Venus Williams i Serena Williams, el culturista Patrik Baboumian, el pilot Lewis Hamilton i el jugador de l'NBA Kyrie Irving.[69]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Neoloteca» (en català). Consell Supervisor del TERMCAT. [Consulta: 21 gener 2020].
  2. ↑ «Definition of veganism» (en anglès). The Vegans Society. [Consulta: 21 gener 2020].
  3. ↑ Yourofsky, Gary. «The Best Speech You Will Ever Hear (Updated)» (en anglès), 2014. [Consulta: 21 gener 2020].
  4. ↑ Janssen, Meike; Busch, Claudia; Rödiger, Manika; Hamm, Ullrich «Motives of consumers following a vegan diet and their attitudes towards animal agriculture». Appetite, 105, 2016, pàg. 643-651. DOI: https://doi.org/10.1016/j.appet.2016.06.039.
  5. ↑ 5,0 5,1 «History» (en anglès). The Vegan Society. [Consulta: 21 gener 2020].
  6. ↑ «Vegan Society: History» (en anglès). Vegan Society. [Consulta: 17 febrer 2007].
  7. ↑ «What is Vegan?». American Vegan Society.(anglès)
  8. ↑ «Introduction to Veganism». The Vegan Society of New Zealand. [Consulta: 30 octubre 2006].(anglès)
  9. ↑ «About Vegana». The Danish Vegan Society. [Consulta: 30 octubre 2006].(anglès)
  10. ↑ «Memorandum of Association of the Vegan Society» (en anglès). About Us p. 1. Vegan Society, 20-11-1979.(anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Radnitz, Cynthia; Beezhold, Bonnie; DiMatteo, Julie «Investigation of lifestyle choices of individuals following a vegan diet for health and ethical reasons». Appetite, 90, 2015, pàg. 31-36. DOI: https://doi.org/10.1016/j.appet.2015.02.026.
  12. ↑ Key, T.J.; Appleby, P.N.; Rosell, M.S «Health effects of vegetarian and vegan diets». The Proceedings of the Nutrition Society, 2006, pàg. 35-41. DOI: https://doi.org/10.1016/j.appet.2015.02.026.
  13. ↑ Segons Peter Singer, persones són els qui tenen la capacitat d'anticipar l'existència de si mateixos tant en el passat com en el futur. L'aspecte crític d'aquest punt és que Singer no admet aquest drets per a alguns humans que hagin perdut o no adquirit aquesta capacitat. El filòsof Kaplan proposa una aproximació pragmàtica, acceptant diversos conceptes i aproximacions ètiques a aquest assumpte.
  14. ↑ «Vídeo de sexado de pollos y muerte de los machos | Granjas de Esclavos» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2017].
  15. ↑ «Primeras preguntas - Lactosa» (en castellà). Lactosa.
  16. ↑ 66%-85% a l'àmbit mundial i 15%-20% a escala europea, segons les referències
  17. ↑ Sánchez, Sònia. «Refugiats climàtics, l’efecte col·lateral» (en català). Ara, 08-12-2018. [Consulta: 16 febrer 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 Poore, J.; Nemecek, T. «Reducing food’s environmental impacts through producers and consumers». Science, 01-06-2018.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Scarborough, Peter; Appleby, Paul N.; Mizdrak, Anja; Briggs, Adam D. M.; Travis, Ruth «Dietary greenhouse gas emissions of meat-eaters, fish-eaters, vegetarians and vegans in the UK». Climatic Change, 125, 2, 2014, pàg. 179-192. DOI: 10.1007/s10584-014-1169-1.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Nijdam, Durk; Westhoek, Henk; Rood, Trudy «The price of protein: Review of land use and carbon footprints from life cycle assessments of animal food products and their substitutes». Food Policy, 2012, pàg. 760-770. DOI: 10.1016/j.foodpol.2012.08.002.
  21. ↑ Rejón, Raúl. «La destrucción de los bosques avanza sin freno por la ganadería y la producción de soja y palma» (en castellà). eldiario.es, 17-10-2018. [Consulta: 16 febrer 2020].
  22. ↑ «Producció agrícola. 2018» (en català). Idescat, 2018. [Consulta: 15 febrer 2020].
  23. ↑ «Superfície agrícola. 2018» (en català). Idescat, 2018. [Consulta: 15 febrer 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Mekonnen, M. M.; Hoekstra, A. Y. «The green, blue and grey water footprint of farm animals and animal products». Value of Water Research Report Series. UNESCO-IHE, 2010.
  25. ↑ 25,0 25,1 UNEP. Working Group on the Environmental Impacts of Products and Materials to the International Panel for Sustainable Resource Management. Assessing the Environmental Impacts of Consumption and Production: Priority Products and Materials (en anglès), 2010. 
  26. ↑ Barnard, Neal D.; Cohen, J.; Jenkins, D.J.A.; Turner-McGrievy, G.; Gloede «A low-fat vegan diet and a conventional diabetes diet in the treatment of type 2 diabetes: A randomized, controlled, 74-wk clinical trial». American Journal of Clinical Nutrition, 89, 5, 2009, pàg. 1588-1596.
  27. ↑ Dinu, Monica; Abbate, Rosanna; Gensini, G.F.; Vasini, A.; Sofi, F. «Vegetarian, vegan diets and multiple health outcomes: A systematic review with meta-analysis of observational studies». Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 57, 17, 22-11-2017, pàg. 3640-3649. DOI: 10.1080/10408398.2016.1138447.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Unión Vegetariana Española (UVE)
  29. ↑ Papel de posició de l'associació Americana de dietes
  30. ↑ 30,0 30,1 Cancer Project / Cancer Prevention and Survival: La Comida Vegetariana Poderosa para la Salud
  31. ↑ McCarty, M. F. «Does a vegan diet reduce risk for Parkinson's disease?». Medical Hypotheses, 57, 3, setembre 2001, pàg. 318–323. DOI: 10.1054/mehy.2000.1321. ISSN: 0306-9877. PMID: 11516224.
  32. ↑ La dieta vegana reduce riesgos en sujetos con AR - DiarioMedico.com
  33. ↑ Gluten-free vegan diet induces decreased LDL and o...[Arthritis Res Ther. 2008] - PubMed Result
  34. ↑ Vegan diet may reverse cancer - Times Online
  35. ↑ «Vegan diet and breast cancer risk | Vegetarian Journal | Find Articles». archive.is, 28-06-2012.
  36. ↑ «OpEdNews|Beating Breast Cancer With A Healthy Vegan Diet» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2017].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 German vegans are leaner but have low calcium and vitamin [B.sub.12] intakes from diet | Vegetarian Journal | Find Articles at BNET.com
  38. ↑ 38,0 38,1 «La dieta vegana bien planificada proporciona una nutrición adecuada, pero es dudoso que sea más beneficiosa» (en castellà). Nutrimedia, 2018. [Consulta: 19 gener 2020].
  39. ↑ El Hierro De Los Vegetales Verdes Varia De Acuerdo Al Utensilio De La Coccion
  40. ↑ ¿Qué son los taninos? | CONSUMER EROSKI
  41. ↑ Gleerup A, Rossander Hulthen L, Gramatkovski E, et al. Iron absorption from the whole diet: comparison of the effect of two different distributions of daily calcium intake. Am J Clin Nutr 1995; 61: 97-104.
  42. ↑ Messina MJ, Messina VL. The Dietitian's Guide to Vegetarian Diets: Issues and Applications Gaithersburg, MD: Aspen Publishers; 1996.
  43. ↑ Dietary intake and nutritional status of young veg...[Am J Clin Nutr. 2002] - PubMed Result
  44. ↑ Dietary intake and iron status of Australian veget...[Am J Clin Nutr. 1999] - PubMed Result
  45. ↑ Resuelven el misterio de la vitamina B12
  46. ↑ Vitamina B12
  47. ↑ Vegans and the B12 Deficiency Myth
  48. ↑ Vida Alternativa
  49. ↑ 49,0 49,1 MedlinePlus Enciclopedia Médica: Vitamina B12
  50. ↑ ¿Estoy bien de B12? - HazteVegetariano - nutrición, recetas vegetarianas y veganas
  51. ↑ El Secreto de la Spirulina
  52. ↑ La Spirulina
  53. ↑ Is Vitamin B12 Available from Spirulina or Intestinal Synthesis?
  54. ↑ Lo que todo vegano debe saber acerca de la vitamina B12
  55. ↑ Articles : What Every Vegan Should Know About B12
  56. ↑ Vitamina B12 o Cobalamina
  57. ↑ Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (en anglès). National Academy Press Washington, D.C., 2000. 
  58. ↑ Front Matter | Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline | The National Academies Press (en anglès). DOI 10.17226/6015. 
  59. ↑ ISSFAL - fatty acids, lipids and health studies - Adequate Intakes
  60. ↑ «FileDen – Free File Hosting & Online Storage» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2017].
  61. ↑ Omega-Zen-3 at NuTru™
  62. ↑ Vegetarian / Vegan Omega-3 DHA from Algae, certified
  63. ↑ Agua para todos, agua para la vida: informe de las Naciones Unidas sobre el desarrollo de los recursos hídricos en el mundo (en castellà), 2003, p. 36. 
  64. ↑ 64,0 64,1 González, A.D.; Frostell, Bb.; Carlsson-Kanyama, A. «Protein efficiency per unit energy and per unit greenhouse gas emissions: Potential contribution of diet choices to climate change mitigation» (en anglès). Food Policy, 2011, pàg. 562-570. DOI: 10.1016/j.foodpol.2011.07.003.
  65. ↑ Hoekstra, Arjen; Chapagain, Ashok K. Globalization of Water Sharing the Planet’s Freshwater Resources. Blackwell Publishing Ltd, 2008. DOI 10.1002/9780470696224. 
  66. ↑ Blas, Alejandro; Garrido, Alberto; A. Willaarts, Bárbara «[https://www.mdpi.com/2073-4441/8/10/448 Evaluating the Water Footprint of the Mediterranean and American Diets]». Water, 8, 2016. DOI: https://doi.org/10.3390/w8100448.
  67. ↑ Bywater, A. C.; Baldwin, R. L. «Alternative strategies in food animal production». Animals, Feed, Food and People: An Analysis of the Role of Animals in Food Production, 42, 1980, pàg. 1-30.
  68. ↑ Gold, Mark. Global benefits of eating less meat (en anglès). Compassion in World Farming Trust, 2004. ISBN 1 900156 29 6. 
  69. ↑ Martínez Canal, Marta. Guía para el vegano (Im)Perfecto (en castellà). Vergara, 2019, p. 336. 

Bibliografia


  • Martínez Biarge, Miriam. (2018). Mi familia vegana: consejos de tu pediatra para una alimentación saludable y equilibrada. Roca Editorial
  • Animal Liberation Autor: Peter Singer Munic, 1975.
  • La dieta ética. Autors: David Román i Estrella Vilaplana Edición:2002-03/Primera/Espanya Págines: 232
  • La guadaña entre las flores. Autor: Ángel Padilla
  • Manual de supervivencia para veganos novatos. Autor: Ana Isabel Moreno Díez Edición:05-2003/ Primera Págines: 120 Mandala Ediciones
  • Mundo al revés. Autor: Ángel Padilla
  • Tú también eres un animal. Autor: Tamames, Kepa Edición:2007-02-01/Primera/Espanya Págines:553 Ediciones Martinez Roca, S.A.
  • Leichenschmaus (Menjar de fúnebre Reinbeck 1993) i Tierrechte: Philosophie einer Befreiungsbewegung (Drets dels Animals: Filosofia d'un Moviment d'Alliberació Göttingen, 2000) Autor: Helmut F. Kaplan

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veganisme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Veganisme&oldid=22750239»