Oclocràcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 20: Línia 20:


== Execució ==
== Execució ==
És comú que la instauració d'una oclocràcia pugui arribar de manera interessada. Il·lustres pensadors com [[Aristòtil]], [[Pèricles]], [[Giovanni Sartori]], [[Juvenal]], [[Shakespeare]], [[Lope de Vega]], [[Ortega i Gasset]] o [[Alexis de Tocqueville|Tocqueville]] van advertir del perill de la democràcia popular: l'interès dels grups que exerceixen el seu poder per fer-la degenerar en oclocracia, amb l'objectiu de mantenir aquest poder de forma corrupta, buscant una il·lusòria [[legitimitat]] davant del sector més ignorant de la societat, cap al qual dirigeixen tots els seus esforços [[Propaganda|propagandístics]] i manipuladors.<ref>{{Ref-publicació|article=Elecciones sin debates|url=https://elpais.com/diario/2000/03/02/opinion/951951606_850215.html|publicació=El País|data=2000-03-01|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=José Juan|cognom=González Encinar}}</ref>
És comú que la instauració d'una oclocràcia pugui arribar de manera interessada. Il·lustres pensadors com [[Aristòtil]], [[Pèricles]], [[Giovanni Sartori]], [[Juvenal]], [[Shakespeare]], [[Lope de Vega]], [[Stuart Mill]], [[Ortega i Gasset]] o [[Alexis de Tocqueville|Tocqueville]] van advertir del perill de la democràcia popular: l'interès dels grups que exerceixen el seu poder per fer-la degenerar en oclocracia, amb l'objectiu de mantenir aquest poder de forma corrupta, buscant una il·lusòria [[legitimitat]] davant del sector més ignorant de la societat, cap al qual dirigeixen tots els seus esforços [[Propaganda|propagandístics]] i manipuladors.<ref>{{Ref-publicació|article=Elecciones sin debates|url=https://elpais.com/diario/2000/03/02/opinion/951951606_850215.html|publicació=El País|data=2000-03-01|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=José Juan|cognom=González Encinar}}</ref>


En el desenvolupament d'aquestes pràctiques, es té en compte, només de manera superficial, els interessos reals del país que més s'adequïn al model [[ideològic]] que es vol imposar. Es pot fer apel·lant (o fomentant) emocions, pors i inquietuds [[Irracional|irracionals]], [[Fanatisme|fanatismes]], sentiments [[Nacionalisme|nacionalistes]] exacerbats, per la creació de desitjos injustificats o inabastables, etc.. D'aquesta manera es guanya el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de l'[[oratòria]] i la [[retòrica]], però també a través del control de la població. L'apropiació dels [[mitjans de comunicació]] i dels [[Sistema educatiu|mitjans d'educació]] per part d'aquests grups de poder són punts clau per a qui cerca aquesta estructura de govern, per tal d'utilitzar la [[desinformació]].<ref>{{Ref-web|títol=Gobierno de la estulticia|url=https://www.diariodealmeria.es/opinion/articulos/Gobierno-estulticia_0_1369963083.html|data=2019-07-04|consulta=2021-09-30|llengua=|nom=Andrés|cognom=García Ibáñez|editor=Diario de Almería}}</ref>
En el desenvolupament d'aquestes pràctiques, es té en compte, només de manera superficial, els interessos reals del país que més s'adequïn al model [[ideològic]] que es vol imposar. Es pot fer apel·lant (o fomentant) emocions, pors i inquietuds [[Irracional|irracionals]], [[Fanatisme|fanatismes]], sentiments [[Nacionalisme|nacionalistes]] exacerbats, per la creació de desitjos injustificats o inabastables, etc.. D'aquesta manera es guanya el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de l'[[oratòria]] i la [[retòrica]], però també a través del control de la població. L'apropiació dels [[mitjans de comunicació]] i dels [[Sistema educatiu|mitjans d'educació]] per part d'aquests grups de poder són punts clau per a qui cerca aquesta estructura de govern, per tal d'utilitzar la [[desinformació]].<ref>{{Ref-web|títol=Gobierno de la estulticia|url=https://www.diariodealmeria.es/opinion/articulos/Gobierno-estulticia_0_1369963083.html|data=2019-07-04|consulta=2021-09-30|llengua=|nom=Andrés|cognom=García Ibáñez|editor=Diario de Almería}}</ref>


Així es manté un domini dinàmic sobre les masses, que creuen que estan fent prevaldre els seus propis desitjos - immediats i incontrolats -, donant l'aparença d'un legítim poder polític constituït sobre la voluntat popular. No obstant això, tal com assegura Rousseau a [[El contracte social]], la clau es troba en el conjunt de ciutadans conscients de la seva situació i de les seves necessitats, amb una voluntat formada i preparada per a la presa de decisions i per a exercir el seu poder de legitimació de forma plena. D'aquesta manera, el poder abandona el camp de la política al camp de la demagògia i del populisme.<ref>{{Ref-llibre|edició=Updated edition|títol=Manufacturing consent : the political economy of the mass media|url=https://www.worldcat.org/oclc/47971712|data=2002|lloc=New York|isbn=0-375-71449-9|nom=Edward S.|cognom=Herman|cognom2=Chomsky|nom2=Noam}}</ref>
Així es manté un domini dinàmic sobre les masses, que creuen que estan fent prevaldre els seus propis desitjos - immediats i incontrolats -, donant l'aparença d'un legítim poder polític constituït sobre la voluntat popular. No obstant això, tal com assegura Rousseau a [[El contracte social]], la clau es troba en el conjunt de ciutadans conscients de la seva situació i de les seves necessitats, amb una voluntat formada i preparada per a la presa de decisions i per a exercir el seu poder de legitimació de forma plena. D'aquesta manera, el poder abandona el camp de la política al camp de la demagògia i del populisme.<ref>{{Ref-llibre|edició=Updated edition|títol=Manufacturing consent : the political economy of the mass media|url=https://www.worldcat.org/oclc/47971712|data=2002|lloc=New York|isbn=0-375-71449-9|nom=Edward S.|cognom=Herman|cognom2=Chomsky|nom2=Noam}}</ref>

== Exemples ==
[[Fitxer:SalemWitchcraftTrial large.jpg|miniatura|[[Il·lustració]] dels [[Judici|Judicis]] de Salem.]]
* [[Cleandre (ministre)|Marc Aureli Cleandre]] fou un sinistre personatge de l[[Imperi Romà|'imperi romà]] durant el {{Segle|II|3=s}}, [[favorit]] de l'emperador [[Còmmode]]. Aprofitant el seu poder dintre de l'[[Exèrcit|exercit]] romà, va aconseguir que els militars [[Presó|empresonessin]] i [[Execució|executessin]] [[Tigidi Perennis]], assumint a continuació el seu càrrec com a [[prefecte del pretori]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Dio's Roman history : with an English translation|url=https://www.worldcat.org/oclc/688941|editorial=Harvard University Press|data=1914-1927|lloc=Cambridge, Mass.|isbn=0-674-99036-6|cognom=|pàgines=9-10|volum=XXII|enllaçautor=Cassius Dio|autor=Cassius Dio Cocceianus}}</ref>
* El [[Judici a les Bruixes de Salem|judici a les bruixes de Salem]] fou un episodi succeït entre [[1692]] i [[1693]] a [[Salem (Massachusetts)|Salem]] ([[Massachusetts]]), en el qual, els [[Puritanisme|puritans]] i diversos clans familiars interessats en expandir les seves possessions van provocar persecucions, empresonaments i execucions sota acusacions de [[bruixeria]].<ref>{{Ref-web|url=http://etext.lib.virginia.edu/toc/modeng/public/SalVRec.html|títol=SALEM VILLAGE RECORD BOOK|consulta=30/09/2021|editor=The Historical Collections of the Danvers Historical Society|data=1924-1931|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060908143249/http://etext.lib.virginia.edu/toc/modeng/public/SalVRec.html|arxiudata=08/09/2006}}</ref>
*La [[Por Roja|por roja]] va ser un fenomen observat als Estats Units en dues etapes: coincidint amb la [[Revolució Russa]] i en l'epoca del [[Teló d'acer]]. En aquestes èpoques, es van succeir arreu del país les acusacions de [[comunisme]], [[espionatge]], elaboració de [[Llista negra|llistes negres]] i restricció de [[Drets humans|drets]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Red scare : FBI and the origins of anticommunism in the United States, 1919-1943|url=https://www.worldcat.org/oclc/45037963|editorial=Museum Tusculanum Press, University of Copenhagen|data=2000|lloc=Copenhagen|isbn=87-7289-581-0|nom=Regin|cognom=Schmidt}}</ref>

== Actualitat ==
En els darrers temps s'han popularitzat dos anglicismes relacionats amb el concepte d'oclocràcia: el ''mobbing'' o [[assetjament laboral]] i el ''bullying'' o [[assetjament escolar]]. En ambdós casos, un petit grup aconsegueix que la majoria (l'''oclos'') reaccioni violentament contra un membre.<ref>{{Ref-llibre|títol=Understanding Violence: The Intertwining of Morality, Religion and Violence: A Philosophical Stance|url=https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=Qq8XgxAMISYC&oi=fnd&pg=PR1&dq=ochlocracy+mobbing+bullying&ots=ezlasLIseX&sig=OzOvzS92gZeuV19K9IR70LSqWqI#v=onepage&q&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2011-09-18|isbn=978-3-642-21972-6|llengua=en|nom=Lorenzo|cognom=Magnani}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Mobbing : causes, consequences, and solutions|url=https://www.worldcat.org/oclc/725296872|editorial=Oxford University Press|data=2012|lloc=Oxford|isbn=978-0-19-538001-9|nom=Maureen P.|cognom=Duffy}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Workplace bullying and mobbing in the United States|url=https://www.worldcat.org/oclc/987796655|data=2018|lloc=Santa Barbara, California|isbn=978-1-4408-5023-3}}</ref>

Un altre cas d'oclocràcia es pot trobar en cert comportament dels usuaris de [[xarxes socials]] que, guiats per determinats perfils o per contingut promocionat, poden ser dirigits envers una determinada activitat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ochlocracy in the Cybersphere|url=https://link.springer.com/10.1007/978-3-030-76821-8_25|editorial=Springer International Publishing|data=2021|lloc=Cham|isbn=978-3-030-76820-1|pàgines=219–227|doi=10.1007/978-3-030-76821-8_25|llengua=en|nom=Ronald M.|cognom=Glassman}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Hasanović|nom=Jasmin|article=Ochlocracy in the practices of civil society: a threat for democracy?|publicació=Studia Juridica et Politica Jaurinensis|url=https://www.researchgate.net/publication/317037058_Ochlocracy_in_the_practices_of_civil_society_a_threat_for_democracy|data=2015-01|pàgines=56-67|lloc=Sarajevo}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 22:41, 30 set 2021

Oclocràcia o govern de la multitud o de la turba (del grec ὀχλοκρατία ojlokratía, llatí ochlocratia)[1] és una de les formes de degeneració de la democràcia, de la mateixa manera que la monarquia pot degenerar en tirania o l'aristocràcia degenera en oligarquia.[2] De vegades es confon amb la tirania de la majoria atès que tots dos termes estan íntimament relacionats.[3]

El terme va ser encunyat per Polibi, historiador grec, en la seva obra Històries (VI, 3, 5-12; 4, 1-11) escrita entorn de l'any 200 a. C.[4] Polibi va desenvolupar la seva pròpia teoria de l'anaciclosi basant-se en les tres formes de govern aristotèliques i les seves corresponents formes impures, substituint la demagògia, com a forma degenerada de la democràcia, pel nou concepte de oclocràcia.[5]

Mentre que, etimològicament, la democràcia és el govern del poble que amb la voluntat general legitima al poder estatal, l'oclocràcia és el govern de la multitud, és a dir, "la multitud, massa o gentada és un agent de producció biopolítica que a l'hora d'abordar assumptes polítics presenta una voluntat viciada, evicciosa, confusa, injuiciosa o irracional, pel que manca de capacitat d'autogovern i per tant no conserva els requisits necessaris per ser considerada com «poble»".[6]

No s'ha de confondre amb l'estococràcia, on el govern és triat aleatòriament entre els ciutadans.[7]

Conceptes

Anaciclosi, segons Polibi.

Polibi va anomenar «oclocracia» al fruit de l'acció demagògica: «Quan aquesta [la democràcia], al seu torn, es taca d'il·legalitat i violències, amb el passar del temps es constitueix la oclocràcia».[4] Segons la seva teoria de l'anaciclosi -teoria cíclica de la successió dels sistemes polítics, a la qual al·ludeix Maquiavel-,[8] l'oclocracia es presenta com el pitjor de tots ells, l'últim estat de la degeneració del poder. En la seqüencia de governs dibuixada per Polibi, la democràcia sorgeix com a resposta a l'oligarquia, però termina embrutint-se. L'oclocràcia resultant perdurarà fins l'adveniment d'un nou líder, providencial, que esdevingui el nou monarca.[4]

Es pot considerar que aquesta successió de governs és deguda als ànims revangistes dels diferents estrats socials, on les classes oprimides passen a ser les opressores i viceversa.[9]

Segons El contracte social de Jean-Jacques Rousseau, es defineix oclocràcia com la degeneració de la democràcia. L'origen d'aquesta degeneració és una desnaturalització de la voluntat general, que deixa de ser "general" tan aviat com comença a presentar vicis en si mateixa, encarnant els interessos d'alguns i no de la població en general.[2]

Segons el filòsof escocès James Mackintosh, en el seu Vindiciae Gallicae, l'oclocracia és l'autoritat d'un populatxo corromput i tumultuós. Enlloc del govern popular, és el despotisme de la munió.[10]

Thomas Hobbes al seu llibre Leviatan parla de la "multitud" com el conjunt de la població què, dintre de la diversitat d'opinió dels seus individus, és capaç d'arribar a acords democràtics. En canvi, la "munió" o "turba" es produeix quan un grup suficientment influent aconsegueix que les seves idees siguin compartides per tota la resta.[11]

Execució

És comú que la instauració d'una oclocràcia pugui arribar de manera interessada. Il·lustres pensadors com Aristòtil, Pèricles, Giovanni Sartori, Juvenal, Shakespeare, Lope de Vega, Stuart Mill, Ortega i Gasset o Tocqueville van advertir del perill de la democràcia popular: l'interès dels grups que exerceixen el seu poder per fer-la degenerar en oclocracia, amb l'objectiu de mantenir aquest poder de forma corrupta, buscant una il·lusòria legitimitat davant del sector més ignorant de la societat, cap al qual dirigeixen tots els seus esforços propagandístics i manipuladors.[12]

En el desenvolupament d'aquestes pràctiques, es té en compte, només de manera superficial, els interessos reals del país que més s'adequïn al model ideològic que es vol imposar. Es pot fer apel·lant (o fomentant) emocions, pors i inquietuds irracionals, fanatismes, sentiments nacionalistes exacerbats, per la creació de desitjos injustificats o inabastables, etc.. D'aquesta manera es guanya el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de l'oratòria i la retòrica, però també a través del control de la població. L'apropiació dels mitjans de comunicació i dels mitjans d'educació per part d'aquests grups de poder són punts clau per a qui cerca aquesta estructura de govern, per tal d'utilitzar la desinformació.[13]

Així es manté un domini dinàmic sobre les masses, que creuen que estan fent prevaldre els seus propis desitjos - immediats i incontrolats -, donant l'aparença d'un legítim poder polític constituït sobre la voluntat popular. No obstant això, tal com assegura Rousseau a El contracte social, la clau es troba en el conjunt de ciutadans conscients de la seva situació i de les seves necessitats, amb una voluntat formada i preparada per a la presa de decisions i per a exercir el seu poder de legitimació de forma plena. D'aquesta manera, el poder abandona el camp de la política al camp de la demagògia i del populisme.[14]

Exemples

Il·lustració dels Judicis de Salem.

Actualitat

En els darrers temps s'han popularitzat dos anglicismes relacionats amb el concepte d'oclocràcia: el mobbing o assetjament laboral i el bullying o assetjament escolar. En ambdós casos, un petit grup aconsegueix que la majoria (l'oclos) reaccioni violentament contra un membre.[18][19][20]

Un altre cas d'oclocràcia es pot trobar en cert comportament dels usuaris de xarxes socials que, guiats per determinats perfils o per contingut promocionat, poden ser dirigits envers una determinada activitat.[21][22]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Oclocràcia». enciclopèdia.cat. [Consulta: 30 setembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Rousseau, Jean-Jacques. Del contracte social o Principis del dret polític. Barcelona: Edicions 62, 1993. ISBN 84-297-3706-5. 
  3. ↑ Gálvez, Jesús Padilla «La oclocracia como peligro para la democracia». Sistema: revista de ciencias sociales, 239, 2015, pàg. 99–118. ISSN: 0210-0223.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Polibi. Historias : libros I-II y VI. [S.l.]: Planeta DeAgostini, 1997. ISBN 84-395-5475-3. 
  5. ↑ Aristóteles. Política. Madrid: Gredos, 1988, p. III, cap. VII, 1279a-b. ISBN 84-249-1283-7. 
  6. ↑ Padilla Gálvez, Jesús «Democracy in Times of Ochlocracy». Synthesis philosophica, 32, 1, 10-08-2017, pàg. 167–178. DOI: 10.21464/sp32112.
  7. ↑ Landemore, Hélène «Deliberation, cognitive diversity, and democratic inclusiveness: an epistemic argument for the random selection of representatives» (en anglès). Synthese, 190, 7, 2013-05, pàg. 1209–1231. DOI: 10.1007/s11229-012-0062-6. ISSN: 0039-7857.
  8. ↑ Eberhardt, María Laura «The power control in the republican government: from classical political theory to the current populist democracies». Utopía y Praxis Latinoamericana, 18-08-2019, pàg. 211-226. DOI: 10.5281/ZENODO.3370737.
  9. ↑ Diccionario de la política. Enciclopedia de la lengua y de la ciencia políticas y de todos los sistemas societarios: coleccion de artículos especiales y estractos de las obras y discursos de Montesquieu, Rousseau, Benjamin Constant [and others ... aumentada con ... mas de 600 artículos originales, por Eduardo Chao ... Antonio Romero Ortíz y Manuel Ruiz de Quevedo] (en castellà), 1850, p. 739. 
  10. ↑ Mackintosh, James, Sir. Vindiciae Gallicae and other writings on the French Revolution. Indianapolis, IN: Liberty Fund, 2006. ISBN 978-1-61487-827-8. 
  11. ↑ Hobbes, Thomas. Leviatán : o la materia, forma y poder de una república, eclesiástica y civil. 2. ed. México: Fondo de Cultura Económica, 1980. ISBN 968-16-0225-0. 
  12. ↑ González Encinar, José Juan «Elecciones sin debates» (en castellà). El País [Madrid], 01-03-2000. ISSN: 1134-6582.
  13. ↑ García Ibáñez, Andrés. «Gobierno de la estulticia». Diario de Almería, 04-07-2019. [Consulta: 30 setembre 2021].
  14. ↑ Herman, Edward S.; Chomsky, Noam. Manufacturing consent : the political economy of the mass media. Updated edition, 2002. ISBN 0-375-71449-9. 
  15. ↑ Cassius Dio Cocceianus. Dio's Roman history : with an English translation. XXII. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1914-1927, p. 9-10. ISBN 0-674-99036-6. 
  16. ↑ «SALEM VILLAGE RECORD BOOK». The Historical Collections of the Danvers Historical Society, 1924-1931. Arxivat de l'original el 08/09/2006. [Consulta: 30 setembre 2021].
  17. ↑ Schmidt, Regin. Red scare : FBI and the origins of anticommunism in the United States, 1919-1943. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, University of Copenhagen, 2000. ISBN 87-7289-581-0. 
  18. ↑ Magnani, Lorenzo. Understanding Violence: The Intertwining of Morality, Religion and Violence: A Philosophical Stance (en anglès). Springer Science & Business Media, 2011-09-18. ISBN 978-3-642-21972-6. 
  19. ↑ Duffy, Maureen P. Mobbing : causes, consequences, and solutions. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 978-0-19-538001-9. 
  20. ↑ Workplace bullying and mobbing in the United States, 2018. ISBN 978-1-4408-5023-3. 
  21. ↑ Glassman, Ronald M. Ochlocracy in the Cybersphere (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2021, p. 219–227. DOI 10.1007/978-3-030-76821-8_25. ISBN 978-3-030-76820-1. 
  22. ↑ Hasanović, Jasmin «Ochlocracy in the practices of civil society: a threat for democracy?». Studia Juridica et Politica Jaurinensis [Sarajevo], 2015-01, pàg. 56-67.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oclocràcia&oldid=28341490»