Ho Chi Minh: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 64: Línia 64:
La intenció de Nguyen Ai Quoc era estar uns pocs mesos a Moscou com a pas previ per retornar cap al seu país, quan la seva partida cap a Vietnam es va posposar diverses vegades, aquest es va impacientar. Després que insistís diverses vegades, finalment la seva proposta d'anar a Guangzhou, per des d'allà buscar els col·laboradors necessaris per fundar un partit comunista a Vietnam va ser acceptada el setembre de 1924 pel [[Dalburo]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hoan|nom=Ha|títol=Ho Chi Minh v Strane Sevetov|pàgines=83-84}}</ref> Cap al mes d'Octubre, Nguyen Ai Quoc hauria marxa de Moscou en tren amb el [[transsiberià]] amb destí [[Vladivostok]] des d'on agafaría un vaixell per arribar a [[Guangzhou]] (conegut en cercles Europeus com Canton).<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=104}}</ref>
La intenció de Nguyen Ai Quoc era estar uns pocs mesos a Moscou com a pas previ per retornar cap al seu país, quan la seva partida cap a Vietnam es va posposar diverses vegades, aquest es va impacientar. Després que insistís diverses vegades, finalment la seva proposta d'anar a Guangzhou, per des d'allà buscar els col·laboradors necessaris per fundar un partit comunista a Vietnam va ser acceptada el setembre de 1924 pel [[Dalburo]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hoan|nom=Ha|títol=Ho Chi Minh v Strane Sevetov|pàgines=83-84}}</ref> Cap al mes d'Octubre, Nguyen Ai Quoc hauria marxa de Moscou en tren amb el [[transsiberià]] amb destí [[Vladivostok]] des d'on agafaría un vaixell per arribar a [[Guangzhou]] (conegut en cercles Europeus com Canton).<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=104}}</ref>


Poc després de la seva arribada a Canton, Nguyen Ai Quoc s'hauria posat en contacte amb alguns dels ex-col·laboradors del famós dissident [[Pan Boi Chau]] que havien format el seu propi partit Tam Tam Xa (Societat dels Cors Batents) i havien estat els organitzadors de l'intent d'assassinat del Governador General d'Indoxina Martial Merilin.<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=116-117}}</ref>Amb alguns d'aquests membres, hauria fundat al 1925 <ref>{{Ref-llibre|títol=China and Vietnam : the roots of conflict|url=https://www.worldcat.org/oclc/16227664|editorial=Institute of East Asian Studies, University of California|data=1986|lloc=Berkeley|isbn=0-912966-89-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=12}}</ref> la [[Lliga de Joves Revolucionaris del Vietnam]] (Vietnamita: Việt Nam Thanh Niên Cách Mệnh Đồng Chí Hội) que hauria estat la primera organització Marxista d'Indoxina i la seva fundació hauria marcat l'inici del comunisme al Vietnam.<ref>{{Ref-publicació|article=The Revolutionary Youth League: Cradle of Communism in Vietnam|url=https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S0305741000052255/type/journal_article|publicació=The China Quarterly|data=1972-07|issn=0305-7410|pàgines=480|volum=51|doi=10.1017/S0305741000052255|llengua=en|nom=William J.|cognom=Duiker}}</ref> Els objectius de la lliga haurien estat, ''"primer, derrocar l'imperialisme i aconseguir la independència de Vietnam i segon, eliminar les diferencies de classe i fer la revolució mundial"''.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ho Chi Minh : textes, 1914-1969|url=https://www.worldcat.org/oclc/23247470|editorial=Editions L'Harmattan|data=1990|lloc=Paris|isbn=2-7384-0537-1|nom=Chí Minh|cognom=Hò̂|pàgines=76}}</ref>.[[Fitxer:Ho Chi Minh statue.jpg|miniatura|esquerra|Estàtua de Ho a la ciutat que porta el seu nom, l'antiga Saigon.]]La lliga hauria organitzats una escola per formar joves patriotes vietnamites que haurien estat reclutats i haurien viatjat a Canton per estudiar sobre el capitalisme, la propia lliga, el marxisme-leninisme o temes locals com la ideologia de [[Sun Yat-Sen]]. Nguyen Ai Quoc hauria estat professor sota el pseudònim de Vuong. Un cop formats els joves patriotes retornaven a Vietnam per extendre el missatge de la lliga i per reclultar més joves. Per ajudar als joves reclutes a entendre la ideologia que se'ls hi explicava, el propi Nguyen Ai Quoc hauria escrit ''El Camí Revolucionari,'' un resum de la ideologia marxista-leninista i com s'hauria d'aplicar aquesta al Vietnam.<ref>{{Ref-web|títol=Historical and practical values of “Revolutionary Path” - National Defence Journal|url=http://tapchiqptd.vn/en/events-and-comments/historical-and-practical-values-of-revolutionary-path/10531.html|consulta=2021-10-13}}</ref> Una de les adaptacions més rellevant de la ideología a la relaitat VIetnamita es que Nguyen Ai Quoc va donar una gran importancia al camperolat dins de la revolució que havia de venir, cosa que altres anteriorment no havien fet.
Poc després de la seva arribada a Canton, Nguyen Ai Quoc s'hauria posat en contacte amb alguns dels ex-col·laboradors del famós dissident [[Pan Boi Chau]] que havien format el seu propi partit Tam Tam Xa (Societat dels Cors Batents) i havien estat els organitzadors de l'intent d'assassinat del Governador General d'Indoxina Martial Merilin.<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=116-117}}</ref>Amb alguns d'aquests membres, hauria fundat al 1925 <ref>{{Ref-llibre|títol=China and Vietnam : the roots of conflict|url=https://www.worldcat.org/oclc/16227664|editorial=Institute of East Asian Studies, University of California|data=1986|lloc=Berkeley|isbn=0-912966-89-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=12}}</ref> la [[Lliga de Joves Revolucionaris del Vietnam]] (Vietnamita: Việt Nam Thanh Niên Cách Mệnh Đồng Chí Hội) que hauria estat la primera organització Marxista d'Indoxina i la seva fundació hauria marcat l'inici del comunisme al Vietnam.<ref>{{Ref-publicació|article=The Revolutionary Youth League: Cradle of Communism in Vietnam|url=https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S0305741000052255/type/journal_article|publicació=The China Quarterly|data=1972-07|issn=0305-7410|pàgines=480|volum=51|doi=10.1017/S0305741000052255|llengua=en|nom=William J.|cognom=Duiker}}</ref> Els objectius de la lliga haurien estat, ''"primer, derrocar l'imperialisme i aconseguir la independència de Vietnam i segon, eliminar les diferencies de classe i fer la revolució mundial"''.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ho Chi Minh : textes, 1914-1969|url=https://www.worldcat.org/oclc/23247470|editorial=Editions L'Harmattan|data=1990|lloc=Paris|isbn=2-7384-0537-1|nom=Chí Minh|cognom=Hò̂|pàgines=76}}</ref>.
La lliga hauria organitzats una escola per formar joves patriotes vietnamites que haurien estat reclutats i haurien viatjat a Canton per estudiar sobre el capitalisme, la propia lliga, el marxisme-leninisme o temes locals com la ideologia de [[Sun Yat-Sen]]. Nguyen Ai Quoc hauria estat professor sota el pseudònim de Vuong. Un cop formats els joves patriotes retornaven a Vietnam per extendre el missatge de la lliga i per reclultar més joves. Per ajudar als joves reclutes a entendre la ideologia que se'ls hi explicava, el propi Nguyen Ai Quoc hauria escrit ''El Camí Revolucionari,'' un resum de la ideologia marxista-leninista i com s'hauria d'aplicar aquesta al Vietnam.<ref>{{Ref-web|títol=Historical and practical values of “Revolutionary Path” - National Defence Journal|url=http://tapchiqptd.vn/en/events-and-comments/historical-and-practical-values-of-revolutionary-path/10531.html|consulta=2021-10-13}}</ref> Una de les adaptacions més rellevant de la ideología a la relaitat VIetnamita es que Nguyen Ai Quoc va donar una gran importancia al camperolat dins de la revolució que havia de venir, cosa que altres anteriorment no havien fet.


Al Octubre de 1926 Nguyen i Quoc s'hauria casat amb [[Zeng Xueming]]<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh : a biography|url=https://www.worldcat.org/oclc/70778352|data=2007|lloc=New York|isbn=978-0-521-85062-9|nom=Pierre|cognom=Brocheux|pàgines=39-40}}</ref>. El matrimoni va poder estar menys d'un any convivint junts ja que al Abril de 1927, [[Chiang Kai-shek]], que s'havia fet amb el lideratge del Partit Nacionalista Xinès a la mort l'any 1925 de [[Sun Yat-sen|Sun Yat-see]], va començar a assassinar comunistes, després que l'ala esquerra del seu partit demanés el seu relleu. Segons informes dels agents de la Surete que el seguien i que l'identificaven amb el pseudònim que feia servir, Ly Thuy, aquest va haver d'amagar-se i al Maig d'aquell any hauria marxat de la Xina.<ref>{{Ref-web|url=http://anom.archivesnationales.culture.gouv.fr/osd/?dossier=/collection/INVENTAIRES/Indochine/HoChiMinh/&first=6HCI_365/FRANOM60_6HCI_365_1167&last=6HCI_365/FRANOM60_6HCI_365_1182&title=S%C3%BBret%C3%A9+indochinoise,+missions+d%27agents+:+rapports+%5B236+vues%5D+1924-1928|títol=Sûreté indochinoise, missions d'agents : rapports [236 vues] 1924-1928|consulta=14-10-2021}}</ref>
Al Octubre de 1926 Nguyen i Quoc s'hauria casat amb [[Zeng Xueming]]<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh : a biography|url=https://www.worldcat.org/oclc/70778352|data=2007|lloc=New York|isbn=978-0-521-85062-9|nom=Pierre|cognom=Brocheux|pàgines=39-40}}</ref>. El matrimoni va poder estar menys d'un any convivint junts ja que al Abril de 1927, [[Chiang Kai-shek]], que s'havia fet amb el lideratge del Partit Nacionalista Xinès a la mort l'any 1925 de [[Sun Yat-sen|Sun Yat-see]], va començar a assassinar comunistes, després que l'ala esquerra del seu partit demanés el seu relleu. Segons informes dels agents de la Surete que el seguien i que l'identificaven amb el pseudònim que feia servir, Ly Thuy, aquest va haver d'amagar-se i al Maig d'aquell any hauria marxat de la Xina.<ref>{{Ref-web|url=http://anom.archivesnationales.culture.gouv.fr/osd/?dossier=/collection/INVENTAIRES/Indochine/HoChiMinh/&first=6HCI_365/FRANOM60_6HCI_365_1167&last=6HCI_365/FRANOM60_6HCI_365_1182&title=S%C3%BBret%C3%A9+indochinoise,+missions+d%27agents+:+rapports+%5B236+vues%5D+1924-1928|títol=Sûreté indochinoise, missions d'agents : rapports [236 vues] 1924-1928|consulta=14-10-2021}}</ref>
Línia 75: Línia 77:
El 6 de juny de l'any 1931, estant a Hong Kong, la policia británica el va detenir al apartament del barri de Kowloon on residia. La detenció previa del membre francès del Comintern, Joseph Ducroux, hauria permès a les autoritats britàniques descobrir el lloc on vivia Nguyen Ai Quoc. <ref>{{Ref-publicació|article=Ho-chi-Minh in Hong Kong, 1931-32|url=https://www.jstor.org/stable/652230|publicació=The China Quarterly|data=1974|issn=0305-7410|pàgines=84–85|exemplar=57|nom=Dennis J.|cognom=Duncanson}}</ref>Va estar detingut durant un any i mig mentre es produia el procés judicial que havia de decidir si ere extradit a Indoxina o simplement deportat.
El 6 de juny de l'any 1931, estant a Hong Kong, la policia británica el va detenir al apartament del barri de Kowloon on residia. La detenció previa del membre francès del Comintern, Joseph Ducroux, hauria permès a les autoritats britàniques descobrir el lloc on vivia Nguyen Ai Quoc. <ref>{{Ref-publicació|article=Ho-chi-Minh in Hong Kong, 1931-32|url=https://www.jstor.org/stable/652230|publicació=The China Quarterly|data=1974|issn=0305-7410|pàgines=84–85|exemplar=57|nom=Dennis J.|cognom=Duncanson}}</ref>Va estar detingut durant un any i mig mentre es produia el procés judicial que havia de decidir si ere extradit a Indoxina o simplement deportat.


=== Alliberament i retorn a Moscou. ===
=== Alliberament i retorn a Moscou (1932-1938) ===
Finalment al desembre de 1932 se l'hauria deixat liiure amb la condició d'abandonar Hong Kong en 21 dies. <ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=209}}</ref>Ja al 1933, Va intentar anar a Singapore, pero va ser retornat a Hong Kong. Poc després va agafar un vaixell cap a la ciutat xinesa de Xiamen i després d'unes setmanes aquí va viatjar a Shanghai. A shanghai hauria rebut ajuda de membres del Partit Comunista Xinès i del seu amic Paul Vaillant-Couturier per poder agafar un vaixell cap a Vladivostok. D'aquí hauria viatjat de nou a Moscou on hauria arribat durant la primavera de 1934. A Moscou Nguyen Ai Quoc hauria aprofitat per recuperar-se, s'hauria enrolat a la Universitat Lenin en un curs de 6 mesos i hauria tutoritzat al grup d'estudiants Vietnamites enrolats a la Escola Stalin. Algunes fonts indiquen que podria inclús haver estat jutjat, tot i que no se sap quins haurien estat els càrrecs, pero se l'hauria absolt. Probablement, les seves idees, més inspirades en la ideologia de Lenin que no pas en la nova doctrina d'Stalin podrien haver estat la causa. <ref>{{Ref-llibre|títol=Komintern, KIM i molodezhnoe dvizhenie, 1919-1943: sbornik dokumentov|url=https://searchworks.stanford.edu/view/1882442|data=1977|lloc=Moskva : Politizdat|cognom=Sokolov|pàgines=87}}</ref>
Finalment al desembre de 1932 se l'hauria deixat liiure amb la condició d'abandonar Hong Kong en 21 dies. <ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=209}}</ref>Ja al 1933, Va intentar anar a Singapore, pero va ser retornat a Hong Kong. Poc després va agafar un vaixell cap a la ciutat xinesa de Xiamen i després d'unes setmanes aquí va viatjar a Shanghai. A shanghai hauria rebut ajuda de membres del Partit Comunista Xinès i del seu amic Paul Vaillant-Couturier per poder agafar un vaixell cap a Vladivostok. D'aquí hauria viatjat de nou a Moscou on hauria arribat durant la primavera de 1934. A Moscou Nguyen Ai Quoc hauria aprofitat per recuperar-se, s'hauria enrolat a la Universitat Lenin en un curs de 6 mesos i hauria tutoritzat al grup d'estudiants Vietnamites enrolats a la Escola Stalin. Algunes fonts indiquen que podria inclús haver estat jutjat, tot i que no se sap quins haurien estat els càrrecs, pero se l'hauria absolt. Probablement, les seves idees, més inspirades en la ideologia de Lenin que no pas en la nova doctrina d'Stalin podrien haver estat la causa. <ref>{{Ref-llibre|títol=Komintern, KIM i molodezhnoe dvizhenie, 1919-1943: sbornik dokumentov|url=https://searchworks.stanford.edu/view/1882442|data=1977|lloc=Moskva : Politizdat|cognom=Sokolov|pàgines=87}}</ref>


Línia 82: Línia 84:
Pero al 1935, el Setè congrés de la Internacional Comunista hauria marcat un canvi d'estratègia, on s'indicaba als diferents partits comunistes que havien de tornar a l'estratègia del front unit, aliant-se amb altres forces progressistes encara que no fossin comunistes. Aquest canvi d'estratègia, molt en la línia de les idees de Quoc, s'hauria fet per la necessitat de lluitar contra l'amenaça del [[Nazisme|Nacional Socialisme]] de Hitler. <ref>{{Ref-web|títol=The 7th Comintern Congress and The United front Against Fascism|url=https://www.marxists.org/history/erol/ncm-8/pl-7th-congress.htm|consulta=2021-10-16}}</ref> Poc després del congrés, Nguyen Ai Quoc hauria demanat que se l'enviés de tornada a Vietnam, pero se li va indicar que havia de quedar-se a Moscou.
Pero al 1935, el Setè congrés de la Internacional Comunista hauria marcat un canvi d'estratègia, on s'indicaba als diferents partits comunistes que havien de tornar a l'estratègia del front unit, aliant-se amb altres forces progressistes encara que no fossin comunistes. Aquest canvi d'estratègia, molt en la línia de les idees de Quoc, s'hauria fet per la necessitat de lluitar contra l'amenaça del [[Nazisme|Nacional Socialisme]] de Hitler. <ref>{{Ref-web|títol=The 7th Comintern Congress and The United front Against Fascism|url=https://www.marxists.org/history/erol/ncm-8/pl-7th-congress.htm|consulta=2021-10-16}}</ref> Poc després del congrés, Nguyen Ai Quoc hauria demanat que se l'enviés de tornada a Vietnam, pero se li va indicar que havia de quedar-se a Moscou.


=== Segona estada a la Xina (1938-1941) ===
⚫
Tot i que la seva intenció era tornar a Vietnam, finalment al 1938 se'l va autoritzar a tornar a la Xina. <ref>{{Ref-web|títol=Tiểu sử Chủ tịch Hồ Chí Minh {{!}} C. Mác; Ph. Ăngghen; V. I. Lênin; Hồ Chí Minh|url=https://tulieuvankien.dangcongsan.vn/c-mac-angghen-lenin-ho-chi-minh/ho-chi-minh/tieu-su-cuoc-doi-va-su-nghiep/tieu-su-chu-tich-ho-chi-minh-52|consulta=2021-10-16|nom=Copyright(c) 2018|cognom=Acomm(http://www.acomm.com.vn)}}</ref>El viatge l'hauria fet amb tren, passant per Alma-Ata, Lanzhou i arribant a Xian. D'aquí hauria anat fins a Yan'an i finalment hauria arribat a Guilin. <ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=230-231}}</ref>A la Xina en aquell moment hi havia una aliança temporal entre els Comunistes i el Guomindang per lluitar conjuntament contra la invasió Japonesa que havia començat l'any 1931.<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Pan-Asianism and Japan's war 1931-1945|url=https://www.worldcat.org/oclc/657969144|editorial=Palgrave Macmillan|data=2007|lloc=New York|isbn=978-0-230-60992-1|nom=Eri|cognom=Hotta|pàgines=40}}</ref>

L'any 1939 els Nacionalistes del Guomindang i els Comunistes van decir crear un camp d'entrenament militar a Hengyang, uns 360 quiómetres al nort de Guilin. A la ciutat de Nanywe, propera al camp d'entrenament, es va crear un institut per entrenar a les tropes en la guerra de guerrilles. Nguyen Ai Quoc va ser enviat a aquest institut com a administrador i operador de radio. Poc després hauria viatjat a Longhzhou per intentar contactar amb una cèl·lula del PCI, pero no ho hauria aconseguit.<ref>{{Ref-llibre|títol=胡志明与中国|url=https://www.worldcat.org/title/hu-zhiming-yu-zhongguo/oclc/20357992|editorial=解放军出版社 : 新华书店北京发行所发行|data=1987|lloc=北京|llengua=Xinès|cognom=黄铮|pàgines=55}}</ref>Poc després hauira viatjat a Chongqing on s'hauria retrobat amb Zhou Enlai. Finalment l'any 1940 Nguyen Ai Quoc hauria anat a [[Kunming]] on una branca del PCI s'hi havia establert i allà es va trobar amb [[Phung Chi Kien]]. Durant les següents setmanes, Nguyen Ai Quoc, sota el pseudònim de Mr Tran hauria visitat diversos pobles de la frontera entre el Sud de la Xina i el Vietnam.<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=238}}</ref> A Kunming hauria conegut també a Phan Von Dong i a Vo Nguyen Giap.

Amb la derrota de França contra l'Alemanya Nazi al Juny de 1940, hauria establert les condicions, segons el propi Nguyen Ai Quoc pel retorn de l'exili comunista a VIetnam.

[[Fitxer:Ho Chi Minh statue.jpg|miniatura|esquerra|Estàtua de Ho a la ciutat que porta el seu nom, l'antiga Saigon.]]
== Retorn a Vietnam ==
== Retorn a Vietnam ==

⚫
Tot i que la seva intenció era tornar a Vietnam, finalment al 1938 se'l va autoritzar a tornar a la Xina. <ref>{{Ref-web|títol=Tiểu sử Chủ tịch Hồ Chí Minh {{!}} C. Mác; Ph. Ăngghen; V. I. Lênin; Hồ Chí Minh|url=https://tulieuvankien.dangcongsan.vn/c-mac-angghen-lenin-ho-chi-minh/ho-chi-minh/tieu-su-cuoc-doi-va-su-nghiep/tieu-su-chu-tich-ho-chi-minh-52|consulta=2021-10-16|nom=Copyright(c) 2018|cognom=Acomm(http://www.acomm.com.vn)}}</ref>El viatge l'hauria fet amb tren, passant per Alma-Ata, Lanzhou i arribant a Xian. D'aquí hauria anat fins a Yan'an i finalment hauria arribat a Guilin. <ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=Ho Chi Minh|url=https://www.worldcat.org/oclc/43541206|editorial=Hyperion|data=2000|lloc=New York|isbn=0-7868-6387-0|nom=William J.|cognom=Duiker|pàgines=230-231}}</ref>




Revisió del 20:48, 16 oct 2021

Aquest article tracta sobre líder polític i revolucionari vietnamita. Vegeu-ne altres significats a «Ciutat Ho Chi Minh».
Infotaula de personaHo Chi Minh

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(vi) Hồ Chí Minh Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(vi) Nguyễn Sinh Cung Modifica el valor a Wikidata
19 maig 1890 Modifica el valor a Wikidata
Kim Liên (Indoxina francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Hanoi (República Democràtica del Vietnam) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturamausoleu de Ho Chi Minh Modifica el valor a Wikidata
Secretari general del Partit Comunista del Vietnam
1r novembre 1956 – 10 setembre 1960
← Truong Chinh (en) Tradueix – Le Duan (en) Tradueix →
Membre de l'Assemblea Nacional
2 març 1946 – 2 setembre 1969
President del Vietnam
2 setembre 1945 – 2 setembre 1969
← Bao-Dai – Tôn Đức Thắng →
Primer Ministre del Vietnam
2 setembre 1945 – 20 setembre 1955
← Trần Trọng Kim (en) Tradueix – Pham Van Dong → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió tradicional vietnamita Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Comunista de l'Est
Liceu Quoc Hoc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París
Hanoi Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista del Vietnam (1925–)
Partit Comunista Francès (1921–1925)
Secció Francesa de la Internacional Obrera (1919–1921) Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaNguyễn Ái Quốc
Hồ Chí Minh
Nguyễn Tất Thành Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Vietnam i Guerra d'Indoxina Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesNguyen Sinh Sac Modifica el valor a Wikidata  i Hoang Thi Loan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0387282 Allocine: 37709 TMDB.org: 1090533
Spotify: 0zymRZZWChvPvJPcbIiFEd iTunes: 150390770 Musicbrainz: ff22312f-ea46-4353-adfb-2bdae08d7350 Discogs: 931229 Goodreads author: 268998 Find a Grave: 5740 Deezer: 3412811 Modifica el valor a Wikidata

Ho Chi Minh (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en vietnamita) (19 de maig de 1890, Kim Lien - 2 de setembre de 1969, Hanoi) Hồ Chí Minh, en vietnamita), és el nom pel qual va ésser conegut Nguyễn Sinh Cung, també anomenat Oncle Ho ("Bác Hồ"). Fou un líder polític i revolucionari vietnamita, i president de la República Democràtica del Vietnam (1954 - 1969).

Infància i Joventut

Fitxer:Nguyen Sinh Sac.jpg
Retrat de Nguyễn Sinh Sắc, autor desconegut

Ho Chi Minh va néixer el 19 de maig de 1890 a la comuna de Kim Lien, districte de Nam Dan, a la província de Nghe An, pertanyent a la regió de la Costa Central Nord.[1] Fill d'Nguyễn Sinh Sắc i de Hoàng Thị Loan, va tenir una germana, Nguyễn Thị Thanh i dos germans, Nguyễn Sinh Khiêm i Nguyễn Sinh Xin.

Antecedents familiars i primera infància

El pare de Ho Chi Minh, Nguyễn Sinh Sắc, orfe des dels quatre anys, va ser criat prirmer pel fill de la segona esposa del seu pare al poble de Kim Lien i, ja a l'adolescència, al poble de Hoang Tru pel mestre Hoang Duong, un erudit local que el va educar en els classics del confucianisme.[2]En arribar a l'edat adulta es va enamorar d'una de les filles del Mestre Hoang, Hoàng Thị Loan amb qui es va casar al 1883. Mentre Sinh Sắc continuava amb els seus estudis van tenir tres fills, Nguyễn Thị Thanh al 1884, Nguyễn Sinh Khiêm al 1888 i Nguyễn Sinh Cung, al 1890.[3]

Al 1894 Nguyễn Sinh Sắc va passar els exàmens per a l'administració pública i va obtenir el grau de cu nhan (l'equivalent en l'educació dels clàssics confucianistes a un actual a un grau de master). Tot i rebre com a obsequi en el seu poble uns terrenys, va decidir continuar estudiant. L'any 1895 va intenatar passar els exàmens imperials, però no va aconseguir aprobar. Per intentar fer-ho va traslladar tota la família a Hue, on estudiaria per intentar-ho un segon cop. Al 1898, Sắc va tornar a suspendre els exàmens i va decidir acceptar una feina com a mestre en el poblet de Duong No. L'any 1900 a Sắc li van oferir una feina important a Thanh Hóa i s'hi va desplaçar amb el seu fill Khiem, deixant a la resta de la familia a Huế. Mentre Sắc i Khiêm eren fora, Hoàng Thị Loan va donar a llum a un altre germà, Nguyễn Sinh Xin, pero va quedar molt dèbil i va morir poc després del part al 1901. En assabentar-se de la notícia Sắc va tornar a Hué i es va endur a tota la familia de tornada cap al poble de Hoang Tru on al cap de pocs mesos deixaría als fills a càrrec de la seva sogra per retornar ell a Hué. Poc després el germà petit, Xin, moriria amb només una any d'edat.[4]

En el següent intent, Sắc va aconseguir el grau de pho bang (doctorat) en els exàmens imperials. El seu poble natal, Kim Lien, el va obsequiar amb una casa i unes hectàres de terreny així que la família es va traslladar a viure-hi.

Educació i Primers passos en política

La costum de l'època era canviar el "nom de llet" dels infants un cop arribaben a l'adolescència. Nguyễn Sinh Cung, als 11 anys va rebre el nom de Nguyễn Tat Thanh, que significa "aquell que tindrà èxit". Amb aquest nou nom, Thanh va seguir estudiant els clàssics a una escola local on ensenyava Vuong Thuc Qui, amic del seu pare i fill del Vuong Thuc Mau rebel que havia lluitat contra el poder colonial francès des de 1885 fins que es va suicidar per evitar l'arrest. Qui hauria combinat l'ensenyament dels clàssics del Confucianisme amb la inculcació d'un fort sentiment patriòtic als seus alumnes.[5]Quan Qui va tancar l'escola per seguir els passos del seu pare, Thanh va tornar a estudiar sota l'ensenyament de Nguyễn Sinh Sắc.

Un dels coneguts del pare de Thanh era Phan Boi Chau, qui acabaria sent una figura rellevant de l'anticolonialisme al país. Chau hauria proposat a Thanh unirse al seu moviment Dong Du, pero Thanh hauria refusat l'oferta. Than, segons s'explica en la seva autobiografia, hauria refusat l'oferta perquè preferia marxar cap a França per conèixer el motiu pel qual Occident era tant poderós.[6]Sembla que per complir aquest objectiu, cap al 1905 Thanh va començar a estudiar Francès amb un amic del seu pare que poc després matricularia als seus dos fills a una escola Franco-Vietnamita a Vinh.

Després de molts anys de negar-s'hi, finalment a finals de maig de 1906, Nguyễn Sinh Sắc va prendre possessió del càrrec que li van oferir a l'administració estatal a Hué.. Nguyen Tat Thanh i el seu germà van acompanyar el seu pare. A Hue, el seu pare va enviar Nguyen Tat Thanh i el seu germà a assistir a l'escola primària franco-vietnamita de Dong Ba.[7]Al 1907 tant Thanh com el seu germà haurien passat les proves d'admissió a la Academia Nacional (Quoc Hoc) l'escola de més alt nivell a Hué. En el temps que va passar en aquesta acadèmia Thanh hauria començat a mostrar actituds desafiants contra la monarquía vietnamita. Després que al abril de 1908 s'unís a una manifestació de camperols que reclamaven millors condicions, Thanh va ser expulsat de la academia a petició de les autoritats franceses. A partir d'aquí es convertiria durant uns anys en una persona perseguida per les autoritats i passaria a viure en la semi clandestinitat. Després d'un periple cap al Sud, Thanh va trobar feina com a instructor a la escola Duc Thanh de Phan Thiet, a prop de la frontera entre Annam i la Cotxinxina.[8]

Al 1910, Thanh va continuar cap al Sud i va embarcar-se en un mercant a Da Nang amb destí a la ciutat de Saigon.[9]Poc després de la seva partida de Phan Thiet, les autoritats franceses haurien arribat a la ciutat preguntant per ell i poc després haurien obligat a tancar l'escola. A Saigon, Thanh va asistir a clases a una escola de formació profesional en fusteria i metalisteria [10], pero la va abandonar als pocs mesos i es va guanyar la vida venent diaris. Poc després, ja amb 21 anys, i sota el nom de Ba, va trobar feina com a ajudant de cuina en el buc Amiral Latouche Tréville.

Periple Fora del Vietnam

Vida de Mariner (1911-1912)

,Sota el pseudònim de Ba, va treballar de mariner durant més de tres anys durant els quals va visitar diferents ports d'africa i amercia. El 5 de juny de 1911, l'Amiral Latouche Tréville. va sarpar de Saigon en ruta cap a Marsella fent parades a Singapur, Colombo i Port Said i arribant al seu destí el 6 de julio de 1911. Des de Marsella, Thanh va escriure una carta dirigida al president de la República Francesa demanant ser admès a l'Ecola Colonial, la seva petició seria descartada uns mesos després. Thanh es va tornar a embarcar amb l'Amiral Latouche Tréville cap a Saigonon hauria arribat cap a mitjans d'octubre d'aquell any. Sembla que al arribar Thanh hauia intentat establir contacte amb el seu pare sense èxit. De nou es va embarcar i va tornar cap a Marsella i d'allà hauria anat a Le Havre.[11]

A Le Havre s'hi hauria estat un temps vivint i treballant com a jardiner a la casa d'un propietari de vaixells. Sembla que en aquesta època podria haver fet la seva primera visita a París on potser inclús hauria conegut a Phan Chu Trinh. Al cap d'uns mesos, ja al 1912, hauria trobat feina de nou en un vaixell, aquest cop un amb ruta cap a âfrica i Àsia. En els següents mesos hauria recalat a Algèria, Tunísia, Marroc, India, Aràbia Saudí, Senegal, Sudan, Dahomey i Madagascar. Durant la seva estada a França i el seu pas per les colònies franceses Thanh es va adonar que els francesos tenien un comportament a la metròpoli i un altre a les colònies on per a ells la vida dels asiàtics o els africans no tenia cap valor.[12]

Estada a America i Anglaterra (1912-1917)

L'any 1912, Thanh s'hauria embarcat cap a Amèrica on sembla que hauria viscut un temps a Nova York i a Boston. Allà hauria estat testimoni del maltractament als negres i inclús de linxaments als estats del sud, i s'hauria adonat que els Estats Units tampoc eren la solució per acabar amb el colonialisme francès. Tot i que no hi ha un registre exacte, sembla que al 1913 hauria marxat dels Estats Units i hauria anat a Londres a aprendre anglès. Va viure a Londres de 1915 fins tot sembla indicar 1917, any en què va anar a viure a França, hi hauria tingut diverses feines, va treballar netejant neu en una escola, carregant carbó en una caldera i finalment com a ajudant de cuina en el Drayton Court Hotel i més tard a l'Hotel Carlton. Des de Londres hauria mantingut correspondència amb Phan Chu Trinh.[13]No hi ha fonts fiables sobre que va fer Thanh durant els anys de Guerra Mundial a Londres, segons algunes fonts s'hauria involucrat amb organitzacions sindicals.

Estada a França (1917-1923)

Segons diverses fonts, Thanh hauria arribat a París cap a 1917. S'hauria instal·lat en un hotel atrotinat de Montmartre i hauria començat a assistir a trobades de la delegació local del Partit Socialista Francès. En aquestes trobades sembla que hauria conegut a Boris Souvarine que l'hauria introduït també al grup de debat Club de Faubourg, fundat per Léo Poldes.[14]També des de l'arribada a París, Thanh s'hauria relacionat amb part del moviment anticolonial vietnamita. Aquest moviment, aglutinat en l'associació Hoi dong Than ai (Associació Fraternal de Compatriotes) era poc actiu en aquella època i i estava liderat sobretot pel company de graduació del seu pare Phan Chu Trinh i el seu colega Phan Van Truong.

Activisme polític

Imatge de Ho Chi Minh presa cap a 1921

L'any 1919, Nguyễn Tat Thanh, hauria fundat una nova associació anomenada Association des Patriotes Annamites, de la que Trinh i Truong figuraven com a directors pero que tot sembla indicar era liderada ja per Thanh. Des d'aquesta associació i amb l'ajuda de Phan Van Truong per ajudar-lo en el redactat en francès, Than, sota el pseudònim de Nguyen Ai Quoc (El Patriota Nguyen) va redactar una declaració de vuit punts per sol·licitar a la Conferència de Versailles igualtat de drets per als súbdits de la colònia francesa d'Indoxina i l'amnistia de tots els presos politics vietnamites entre altres demandes.[15] El propi Thanh hauria entregat en persona la declaració als delegats de les grans potències mundials allà presents i per assegurar-se que la declaració tenia ressò més enlà de la conferència, l'hauria publicat al diari L'Humanité.[16]

Tot i que la declaració no va suposar cap mesura concreta en el Tractat de Versailles si que va generar preocupació en el govern Francès. Copies de la declaració s'havien imprès i es repartien a Hanoi. Nguyen Ai Quoc, de qui el govern francès no coneixia encara la identitat real, va ser cridat al ministeri de les colònies per a entrevistarse amb el Governador-General Albert Sarraut. També entre la comunitat vietnamita a França la declaració va causar furor i el va convertir en una figura coneguda.[17]Durant la seva estada a França i sempre sota el pseudònim de Nguyen Ai Quoc va denunciar diverses vegades les atrocitats comeses pel poder colonial francès [18][19][20][21] tant al Vietnam com en altres colonies en articles a publicacions com l'Humanité,[22] La Vie Ouvriere o Le Paria.

Aquesta notorietat, li hauria permès també ser admès com a membre de ple dret del Partit Socialista Francès i al 1920 va començar a assistir a torbades del partit de forma regular. Pero Monsieur Nguyen, com sembla el van començar a anomenar després de 1919, poc a poc va anar descobrint que els seus companys de partit tenien molt poc interès en resoldre el problema dels vietnamites i altres pobles colonitzats i es centraven només en tractar temes que afectaven la metròpoli. Aquest desencant hauria passat mentre dins del partit socialista es produïa una divisió entre els més moderats partidaris de seguir donant suport a la Segona Internacional i aquells que creien que la via era unirse a la Tercera Internacional creada per Lenin.

Transició del socialisme al comunisme

Després de llegir “La tesi en questions nacionals i colonials" de Lenin, Thanh va veure que les tesis de Lenin i de la III internacional eren les que tenien mes en compte la situació dels pobles oprimits de les colonies. La seva aproximació al comunisme va ser inicialment des d'un punt de vista d'alliberament nacional, pero segons els seus propis escrits, a mida que va anar formant-se en el Marxisme-Leninisme es va anar convencent que l'alliberament colonial només es podia fer mitjançant aquesta doctrina i la revolució proletaria.[23] Poc a poc, Than anava transitant cap a una via més radical de com obtenir l'alliberament del seu poble. Això va generar tensions amb el grup amb qui compartia allotjament. Durant 1919, Thanh hauria anat a viure al apartament que Phan Chu Trinh tenia al carrer Villa des Gobelins pero el seu suport a les tesis més radicals de Lenin, haurien fet que tingués enfrontaments verbals sovint amb companys de pis més moderats.

Al desembre de 1920 es va organitzar un congrés del Partit Socialista Francès per dedicir si es donava suport a unirse a la Comintern fundada per Lenin. Ho Chi Minh va aconseguir que el nomenéssin com a representant de'un grup de membres del partit provinents de l'Indoxina. El resultat del congrés va ser un aclaparador 70% a favor d'unir-se a la III Internacional, pero els membres més moderats haurien abandonat el congrés tant bon punt van veure que havien perdut la votació. Aquells que es van quedar van decidir fundar el Partit Comunista Francés escindint-se del partit Socialista.[24]Nguyen Ai Quoc en va ser Membre fundador i ferm impulsor de l'antirrevisionisme i la unió de la III Internacional.[25]

Malgrat la formació del nou partit que prometia atacar el problema del colonialisme, ben aviat Nguyen Ai Quoc va adonar-se que entre les files comunistes tampoc la qüestió colonial rebia l'atenció que ell considerava mereixia. Els seus escrits haurien anat tornant-se cada cop més crítics amb els francesos, fins al punt que a partir de 1921 va començar a signar articles sota el pseudònim Nguyen o Phap, que significa Nguyen el que odia els francesos.[26]

Estada a l'URSS (1923-1924)

A l'octubre de 1922, hauria conegut al oficial del Comintern de l'URSS Dimitri Manuilsky que l'hauria sentit parlar en el congrés del Partit Comunista queixarse de la falta d'atenció que el partit donava a la questió colonial. Durant 1923, el propi Manuilsky hauria convidat a Nguyen Ai Quoc a viatjar a Moscou i a treballar des dl'allà per al Comintern.[27] L'estiu d'aquell any Nguyen Ai Quoc s'hauria traslladat a Moscou, on només arribar va ser assignat a treballar a la central del Comintern, a l'Oficina de l'Extrem Orient.[28]

Nguyen Ai Quoc s'hauria fet notar de seguida i va expressar al Comité Executiu del Comintern que els camperols havien de tenir un rol clau en la lluita antiimperialista ja que sent els que pitjor havien estat explotats pels colons, tenien forts sentiments nacionalistes. Probablement per això i per ser un dels pocs asiàtics treballant pel Comintern a Moscou, va ser escollit com a delegat per asistir a la Conferencia Internacional de Camperols[29], que es va fer a partir del 10 d'octubre de 1923 a Moscou.[30] De la conferència n'hauria sortit l'acord per crear la Camperola Internacional (Krestyanskii Internatsional) i el Consell Camperol Internacional en el que Nguyen Ai Quoc seria inclòs com un dels 11 membres del seu comité administratiu.[31]

A Moscou es va enrolar en un curs de set mesos a la Universitat Comuista dels Obrers de l'Est, centre pensat per educar a futurs líders comuninistes i en el que a part d'una varietat de temes també es feia entrenament militar.[32] També hauria tingut temps per escriure i ho va fer de forma regular en diverses publicacions tant a la revista soviètica Inprecor com a les revistes d'esquerres franceses en les que havia publicat durant la seva estada a París. D'aquesta etapa destaca la publicació de Le Procès a la colonisation française, que presenta testimonis com a prova de les atrocitats franceses a les colònies. Descriu la violència de guerra, la brutalitat, la humiliació, el racisme, el robatori de propietats, l’explotació econòmica, etc els principals flagells que aclaparen els pobles colonitzats es descriuen i s’exposen sense complaença amb un toc d’ironia sobre la missió civilitzadora de França.[33]

Les seves crítiques aviat van dirigirse cap als seus propis companys comunistes. Al Cinquè congrés de la Comintern celebrat al estiu de 1924, Nguyen Ai Quoc es va adreçar als seus camarades amb retrets pel fet de que aquests seguien centrant-se en la revolució a les metròpolis i oblidant-se de la importància que les colònies tenien dins de l'estructura de poder del capitalisme.[34]

Durant la seva estada a Moscou, hauria conegut a figures destacades del comunisme mundial com Nikolai Bukharin, Otto Kuusinen, Georgi Dimitrov o Ernst Thälmann i a figures rellevants en la futura història d'Àsia com Chiang Kai-shek.[35]

Estada a la Xina (1924-1927)

La intenció de Nguyen Ai Quoc era estar uns pocs mesos a Moscou com a pas previ per retornar cap al seu país, quan la seva partida cap a Vietnam es va posposar diverses vegades, aquest es va impacientar. Després que insistís diverses vegades, finalment la seva proposta d'anar a Guangzhou, per des d'allà buscar els col·laboradors necessaris per fundar un partit comunista a Vietnam va ser acceptada el setembre de 1924 pel Dalburo.[36] Cap al mes d'Octubre, Nguyen Ai Quoc hauria marxa de Moscou en tren amb el transsiberià amb destí Vladivostok des d'on agafaría un vaixell per arribar a Guangzhou (conegut en cercles Europeus com Canton).[37]

Poc després de la seva arribada a Canton, Nguyen Ai Quoc s'hauria posat en contacte amb alguns dels ex-col·laboradors del famós dissident Pan Boi Chau que havien format el seu propi partit Tam Tam Xa (Societat dels Cors Batents) i havien estat els organitzadors de l'intent d'assassinat del Governador General d'Indoxina Martial Merilin.[38]Amb alguns d'aquests membres, hauria fundat al 1925 [39] la Lliga de Joves Revolucionaris del Vietnam (Vietnamita: Việt Nam Thanh Niên Cách Mệnh Đồng Chí Hội) que hauria estat la primera organització Marxista d'Indoxina i la seva fundació hauria marcat l'inici del comunisme al Vietnam.[40] Els objectius de la lliga haurien estat, "primer, derrocar l'imperialisme i aconseguir la independència de Vietnam i segon, eliminar les diferencies de classe i fer la revolució mundial".[41].

La lliga hauria organitzats una escola per formar joves patriotes vietnamites que haurien estat reclutats i haurien viatjat a Canton per estudiar sobre el capitalisme, la propia lliga, el marxisme-leninisme o temes locals com la ideologia de Sun Yat-Sen. Nguyen Ai Quoc hauria estat professor sota el pseudònim de Vuong. Un cop formats els joves patriotes retornaven a Vietnam per extendre el missatge de la lliga i per reclultar més joves. Per ajudar als joves reclutes a entendre la ideologia que se'ls hi explicava, el propi Nguyen Ai Quoc hauria escrit El Camí Revolucionari, un resum de la ideologia marxista-leninista i com s'hauria d'aplicar aquesta al Vietnam.[42] Una de les adaptacions més rellevant de la ideología a la relaitat VIetnamita es que Nguyen Ai Quoc va donar una gran importancia al camperolat dins de la revolució que havia de venir, cosa que altres anteriorment no havien fet.

Al Octubre de 1926 Nguyen i Quoc s'hauria casat amb Zeng Xueming[43]. El matrimoni va poder estar menys d'un any convivint junts ja que al Abril de 1927, Chiang Kai-shek, que s'havia fet amb el lideratge del Partit Nacionalista Xinès a la mort l'any 1925 de Sun Yat-see, va començar a assassinar comunistes, després que l'ala esquerra del seu partit demanés el seu relleu. Segons informes dels agents de la Surete que el seguien i que l'identificaven amb el pseudònim que feia servir, Ly Thuy, aquest va haver d'amagar-se i al Maig d'aquell any hauria marxat de la Xina.[44]

1927 fins a la detenció al 1931

A la seva fugida a la Xina, Nguyen Ai Quoc hauria intentat establir-se a Hong Kong pero li va sr refusada l'entrada per part de les autoritats britàniques. De Hong Kong hauria anat a Shanghai i d'aquí a Vladivostok des d'on hauria rebut instruccions del Comintern per tornar cap a França. A França hi hauria estat uns mesos pero finalment hauria aconseguit l'autorització per tornar cap al Sud-Est Asiàtic i s'hauria establert un temps a Siam, des d'on hauria ajudat a organitzar als vietnamites anticolonialistes de la zona. Alguns d'aquests vietnamites eren antics seguidors de Phan Boi Chau i altres estaven organitzats ja en quatre branques de la Lliga de Joves Revolucionaris.[45]

Els anys 1928 i 1929, tensions dins de les files anti-colonialistes van derivar en divisions internes i en la creació de diversos partits que lluitaven per l'hegemonia comunista i anti-colonialista.[46]A principis de 1930 Nguyen Ai Quoc hauria viatjat primer a Canton i després a Hong Kong per intentar reunificar les diferents faccions.[47] Nguyen Ai Quoc hauria convençut als delegats del Partit Comunista d'Annam, del Partit Comunista de l'Indoxina i als membres de la Lliga de Joves Revolucionaris de dissoldre aquestes organitzacions i formar-ne una de nova amb el nom de Partit Comunista de Vietnam.[48][49]

El 6 de juny de l'any 1931, estant a Hong Kong, la policia británica el va detenir al apartament del barri de Kowloon on residia. La detenció previa del membre francès del Comintern, Joseph Ducroux, hauria permès a les autoritats britàniques descobrir el lloc on vivia Nguyen Ai Quoc. [50]Va estar detingut durant un any i mig mentre es produia el procés judicial que havia de decidir si ere extradit a Indoxina o simplement deportat.

Alliberament i retorn a Moscou (1932-1938)

Finalment al desembre de 1932 se l'hauria deixat liiure amb la condició d'abandonar Hong Kong en 21 dies. [51]Ja al 1933, Va intentar anar a Singapore, pero va ser retornat a Hong Kong. Poc després va agafar un vaixell cap a la ciutat xinesa de Xiamen i després d'unes setmanes aquí va viatjar a Shanghai. A shanghai hauria rebut ajuda de membres del Partit Comunista Xinès i del seu amic Paul Vaillant-Couturier per poder agafar un vaixell cap a Vladivostok. D'aquí hauria viatjat de nou a Moscou on hauria arribat durant la primavera de 1934. A Moscou Nguyen Ai Quoc hauria aprofitat per recuperar-se, s'hauria enrolat a la Universitat Lenin en un curs de 6 mesos i hauria tutoritzat al grup d'estudiants Vietnamites enrolats a la Escola Stalin. Algunes fonts indiquen que podria inclús haver estat jutjat, tot i que no se sap quins haurien estat els càrrecs, pero se l'hauria absolt. Probablement, les seves idees, més inspirades en la ideologia de Lenin que no pas en la nova doctrina d'Stalin podrien haver estat la causa. [52]

Des de la conferència de fundació de Partit Comunista del Vietnam al 1929 (que posteriorment va ser reanomenat Partit Comunista de l'Indoxina seguint instruccions del Comintern), Nguyen Ai Quoc havia quedat marcat com algú amb idees antiquades. L'estratègia plantejada per ell, inspirada en les idees de Lenin de Front Unit, indicava que calia aprofitar als nacionalistes locals per fer primer una revolució anti imperialista i un cop fet això fer la revolució socialista. La nova línia de pensament del Comintern indicava que s'havia de renunciar a col·laborar amb qualsevol que no fos comunista i deixar de banda les aspiracions nacionals per fer la revolució socialista. [53]

Pero al 1935, el Setè congrés de la Internacional Comunista hauria marcat un canvi d'estratègia, on s'indicaba als diferents partits comunistes que havien de tornar a l'estratègia del front unit, aliant-se amb altres forces progressistes encara que no fossin comunistes. Aquest canvi d'estratègia, molt en la línia de les idees de Quoc, s'hauria fet per la necessitat de lluitar contra l'amenaça del Nacional Socialisme de Hitler. [54] Poc després del congrés, Nguyen Ai Quoc hauria demanat que se l'enviés de tornada a Vietnam, pero se li va indicar que havia de quedar-se a Moscou.

Segona estada a la Xina (1938-1941)

Tot i que la seva intenció era tornar a Vietnam, finalment al 1938 se'l va autoritzar a tornar a la Xina. [55]El viatge l'hauria fet amb tren, passant per Alma-Ata, Lanzhou i arribant a Xian. D'aquí hauria anat fins a Yan'an i finalment hauria arribat a Guilin. [56]A la Xina en aquell moment hi havia una aliança temporal entre els Comunistes i el Guomindang per lluitar conjuntament contra la invasió Japonesa que havia començat l'any 1931.[57]

L'any 1939 els Nacionalistes del Guomindang i els Comunistes van decir crear un camp d'entrenament militar a Hengyang, uns 360 quiómetres al nort de Guilin. A la ciutat de Nanywe, propera al camp d'entrenament, es va crear un institut per entrenar a les tropes en la guerra de guerrilles. Nguyen Ai Quoc va ser enviat a aquest institut com a administrador i operador de radio. Poc després hauria viatjat a Longhzhou per intentar contactar amb una cèl·lula del PCI, pero no ho hauria aconseguit.[58]Poc després hauira viatjat a Chongqing on s'hauria retrobat amb Zhou Enlai. Finalment l'any 1940 Nguyen Ai Quoc hauria anat a Kunming on una branca del PCI s'hi havia establert i allà es va trobar amb Phung Chi Kien. Durant les següents setmanes, Nguyen Ai Quoc, sota el pseudònim de Mr Tran hauria visitat diversos pobles de la frontera entre el Sud de la Xina i el Vietnam.[59] A Kunming hauria conegut també a Phan Von Dong i a Vo Nguyen Giap.

Amb la derrota de França contra l'Alemanya Nazi al Juny de 1940, hauria establert les condicions, segons el propi Nguyen Ai Quoc pel retorn de l'exili comunista a VIetnam.

Estàtua de Ho a la ciutat que porta el seu nom, l'antiga Saigon.

Retorn a Vietnam

Va adoptar el nom de Ho Chi Minh (el que il·lumina), tornant al seu país el 1941, on va formar, junt amb altres dirigents, el Viet Minh ("Viet Nam Da Lap Dong Minh Hoi", Lliga per la Independència del Vietnam) al qual ràpidament s'hi van afegir grups nacionalistes, quedant Vo Nguyen Giap al capdavant dels grups armats.

El 2 de setembre de 1945 va declarar la independència del Vietnam, que no va ésser acceptada per França, iniciant-se la guerra el desembre de 1946.

Després de la victòria dels independentistes a la Batalla de Dien Bien Phu (7 de maig de 1954), Ho Chi Minh va ésser proclamat president de la República Democràtica del Vietnam.

Amb tot això, els Estats Units d'Amèrica (que progressivament estaven substituint França com a potència colònial a la zona sud del Vietnam), es va negar a celebrar les eleccions de reunificació del Vietnam acordades a la Conferència de Ginebra, amb el qual l'any 1958 va començar una insurrecció armada per part dels vietnamites del sud que volien la reunificació del país i la independència definitiva.

El 1959 Ho Chi Minh va acordar donar suport a la guerrilla que des de l'any anterior ja actuava a la zona sud, formant el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam.

El 1975, pocs anys després de la seva mort el 1969, els vietnamites van derrotar militarment el govern pro-estatunidenc del Vietnam del Sud, assolint la reunificació del país.

Aquest mateix any, la ciutat de Saigon va ésser rebatejada Ciutat Ho Chi Minh en honor seu.

Obres o escrits

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
  1. ↑ «Biografia del president Ho Chi Minh» (en vietnamita). [Consulta: 20 agost 2021].
  2. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 15-16. ISBN 0-7868-6387-0. 
  3. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 17. ISBN 0-7868-6387-0. 
  4. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 17-22. ISBN 0-7868-6387-0. 
  5. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 23. ISBN 0-7868-6387-0. 
  6. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 26. ISBN 0-7868-6387-0. 
  7. ↑ Acomm(http://www.acomm.com.vn), Copyright(c) 2018. «Thời niên thiếu của Chủ tịch Hồ Chí Minh (1890-1911) | C. Mác; Ph. Ăngghen; V. I. Lênin; Hồ Chí Minh». [Consulta: 10 octubre 2021].
  8. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 39. ISBN 0-7868-6387-0. 
  9. ↑ «Una reliquia especial relacionada con el presidente Ho Chi Minh» (en anglès), 28-05-2020. [Consulta: 11 octubre 2021].
  10. ↑ «Ho Chi Minh» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 20 agost 2021].
  11. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 46-48. ISBN 0-7868-6387-0. 
  12. ↑ Acomm(http://www.acomm.com.vn), Copyright(c) 2018. «Hồ Chí Minh - Biên niên tiểu sử - Tập 1 (19/5/1890 - 1929)». [Consulta: 11 octubre 2021].
  13. ↑ «Bác Hồ với cụ Phan Châu Trinh» (en vietnamita). [Consulta: 11 octubre 2021].
  14. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 55. ISBN 0-7868-6387-0. 
  15. ↑ «List of Claims of the Annamese People» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2021].
  16. ↑ Kobelev, E. V.. Ho Chi Minh. Moscow: Progress Publishers, 1989, p. 31. ISBN 5-01-000489-5. 
  17. ↑ Thu Trang. Hồ Chí Minh à Paris, 1917-1923. Paris: L'Harmattan, 1992. ISBN 2-7384-1627-6. 
  18. ↑ «Some considerations on the colonial question» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2021].
  19. ↑ «In a High Civilization» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2021].
  20. ↑ «Equiality!» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2021].
  21. ↑ «The Civilizers» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2021].
  22. ↑ «Nguyên Ai Quôc (Hô Chi Minh), journaliste» (en francès). l'Humanité. [Consulta: 20 agost 2021].
  23. ↑ «The path which led me to Leninism» (en angles). Foreign Languages Publishing House. [Consulta: 20 agost 2021].
  24. ↑ Avec l'oncle Ho. (en french). Hanoi: Editions en langues étrangères, 1972. 
  25. ↑ Catino, Martin Scott. The Aggressors: Ho Chi Minh, North Vietnam, and the Communist Bloc (en anglès). Dog Ear Publishing, 2010, p. 25. ISBN 1608445305. 
  26. ↑ Thu, Trang; Gaspard. Hồ Chí Minh à Paris, 1917-1923. Paris: L'Harmattan, 1992, p. 75. ISBN 2-7384-1627-6. 
  27. ↑ Dang, Hoa. Bac Ho, p. 47. 
  28. ↑ Kobelev, E. V.. Ho Chi Minh. Moscou: Progress Publishers, 1989, p. 62. ISBN 5-01-000489-5. 
  29. ↑ Kobelev, E. V.. Ho Chi Minh. Moscow: Progress Publishers, 1989, p. 61. ISBN 5-01-000489-5. 
  30. ↑ Ho Chi Minh. Ho Chi Minh Toan Tap II Vol. 1 (2on recull de treballs de Ho Chi Minh) (en vietnamita), p. 204. 
  31. ↑ Jackson, Jr., George D. «Comintern and Peasant in East Europe, 1919–1930.». The American Historical Review, 1967-01, pàg. Capítol 3. DOI: 10.1086/ahr/72.2.643. ISSN: 1937-5239.
  32. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh A Life (en anglès), p. 95. ISBN 078688701X. 
  33. ↑ indomemoires. «Nguyễn Ái Quốc : Le procès de la colonisation française» (en francès). [Consulta: 12 octubre 2021].
  34. ↑ Gruber, Helmut. Soviet Russia masters the Comintern; international communism in the era of Stalin's ascendancy.. [1st ed.]. Garden City, N.Y.,: Anchor Press, 1974, p. 308-309. ISBN 0-385-01349-3. 
  35. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh A Life. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 94. ISBN 0-7868-6387-0. 
  36. ↑ Hoan, Ha. Ho Chi Minh v Strane Sevetov, p. 83-84. 
  37. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 104. ISBN 0-7868-6387-0. 
  38. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 116-117. ISBN 0-7868-6387-0. 
  39. ↑ Duiker, William J. China and Vietnam : the roots of conflict. Berkeley: Institute of East Asian Studies, University of California, 1986, p. 12. ISBN 0-912966-89-0. 
  40. ↑ Duiker, William J. «The Revolutionary Youth League: Cradle of Communism in Vietnam» (en anglès). The China Quarterly, 51, 1972-07, pàg. 480. DOI: 10.1017/S0305741000052255. ISSN: 0305-7410.
  41. ↑ Hò̂, Chí Minh. Ho Chi Minh : textes, 1914-1969. Paris: Editions L'Harmattan, 1990, p. 76. ISBN 2-7384-0537-1. 
  42. ↑ «Historical and practical values of “Revolutionary Path” - National Defence Journal». [Consulta: 13 octubre 2021].
  43. ↑ Brocheux, Pierre. Ho Chi Minh : a biography. 1st ed, 2007, p. 39-40. ISBN 978-0-521-85062-9. 
  44. ↑ «Sûreté indochinoise, missions d'agents : rapports [236 vues 1924-1928]». [Consulta: 14 octubre 2021].
  45. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 149-151. ISBN 0-7868-6387-0. 
  46. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 155-162. ISBN 0-7868-6387-0. 
  47. ↑ Huỳnh, Kim Khánh. Vietnamese communism, 1925-1945. Cornell Paperbacks ed. Ithaca: Published under the auspices of the Institute of Southeast Asian Studies, Singapore, by Cornell University Press, 1986, p. 125. ISBN 0-8014-9397-8. 
  48. ↑ Acomm(http://www.acomm.com.vn), Copyright(c) 2018. «Văn kiện Đảng toàn tập - Tập 1». [Consulta: 15 octubre 2021].
  49. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 165. ISBN 0-7868-6387-0. 
  50. ↑ Duncanson, Dennis J. «Ho-chi-Minh in Hong Kong, 1931-32». The China Quarterly, 57, 1974, pàg. 84–85. ISSN: 0305-7410.
  51. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 209. ISBN 0-7868-6387-0. 
  52. ↑ Sokolov. Komintern, KIM i molodezhnoe dvizhenie, 1919-1943: sbornik dokumentov, 1977, p. 87. 
  53. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 216-217. ISBN 0-7868-6387-0. 
  54. ↑ «The 7th Comintern Congress and The United front Against Fascism». [Consulta: 16 octubre 2021].
  55. ↑ Acomm(http://www.acomm.com.vn), Copyright(c) 2018. «Tiểu sử Chủ tịch Hồ Chí Minh | C. Mác; Ph. Ăngghen; V. I. Lênin; Hồ Chí Minh». [Consulta: 16 octubre 2021].
  56. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 230-231. ISBN 0-7868-6387-0. 
  57. ↑ Hotta, Eri. Pan-Asianism and Japan's war 1931-1945. 1st ed. New York: Palgrave Macmillan, 2007, p. 40. ISBN 978-0-230-60992-1. 
  58. ↑ 黄铮. 胡志明与中国 (en xinès). 北京: 解放军出版社 : 新华书店北京发行所发行, 1987, p. 55. 
  59. ↑ Duiker, William J. Ho Chi Minh. 1st ed. New York: Hyperion, 2000, p. 238. ISBN 0-7868-6387-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ho_Chi_Minh&oldid=28441416»