Bou mesquer: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
edició en progrés |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| mapa_distribucio = Muskox.png |
| mapa_distribucio = Muskox.png |
||
| peu_mapa_distribucio = Difusió. En blau, les zones en què el bou mesquer ha estat introduït amb èxit al {{segle|XX}}. En vermell, les zones tradicionals. |
| peu_mapa_distribucio = Difusió. En blau, les zones en què el bou mesquer ha estat introduït amb èxit al {{segle|XX}}. En vermell, les zones tradicionals. |
||
}}{{Editant-se|Vallue|Març 2024}} |
|||
}} |
|||
El '''bou mesquer''' (''[[llatí]]'': ''Ovibos moschatus'') és un [[bòvid]] que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla.<ref>{{Ref-web|títol=Musk Ox|url=https://eol.org/pages/328656|consulta=2024-03-17|llengua=en|editor=Encyclopedia of Life}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Ovibos moschatus|url=http://www.iucnredlist.org/details/29684/0|data=2008-06-30|doi=10.2305/iucn.uk.2008.rlts.t29684a9526203.en|llengua=en|cognom=Gunn|nom=A.|publicació=The IUCN Red List of Threatened Species|cognom2=Forchhammer|nom2=M.}}</ref> Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'[[àrtic]] americà, però també n'hi ha poblacions al nord d'[[Àsia]] i [[Europa]]. Destaca pel seu pelatge gruixut i per la forta olor que emeten els mascles durant l'[[Zel|època de zel]], d'on deriva el seu nom. Aquesta olor de [[mesc]] té l'efecte d'atraure les femelles durant la [[fase d'aparellament]]. El seu nom en [[inuktitut]] "''umingmak''" es tradueix com "el barbut".<ref>{{Ref-publicació|article=Odor of the muskox|url=https://doi.org/10.1007/BF01014110|publicació=Journal of Chemical Ecology|data=1989-08-01|issn=1573-1561|pàgines=2207–2217|volum=15|exemplar=8|doi=10.1007/BF01014110|llengua=en|nom=Peter F.|cognom=Flood|nom2=Suzanne R.|cognom2=Abrams|nom3=Gillian D.|cognom3=Muir|nom4=Janice E.|cognom4=Rowell}}</ref> |
|||
El '''bou mesquer''' (''Ovibos moschatus'') és un [[bòvid]] que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla. Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'àrtic [[Amèrica|americà]], però també n'hi ha poblacions al nord d'[[Àsia]] i [[Europa]]. |
|||
* Vida familiar: ramats de 10-20 animals amb un mascle adult i diverses femelles amb les seves cries. |
* Vida familiar: ramats de 10-20 animals amb un mascle adult i diverses femelles amb les seves cries. |
||
* Principals depredadors: llop i més rarament, l'os blanc. |
* Principals depredadors: llop i més rarament, l'os blanc. |
||
Revisió del 12:59, 17 març 2024
Ovibos moschatus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 8,5 mesos |
| Font de | Quiviut |
| Longevitat màxima | 27,4 anys |
| Nombre de cries | 1 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 29684 |
| Taxonomia | |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Ovibos |
| Espècie | Ovibos moschatus (Zimmermann, 1780) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Bos moschatus |
| Distribució | |
 Difusió. En blau, les zones en què el bou mesquer ha estat introduït amb èxit al segle xx. En vermell, les zones tradicionals. | |
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Vallue hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el Març 2024. |
El bou mesquer (llatí: Ovibos moschatus) és un bòvid que pot arribar a fer 2,3 metres de longitud i 1,5 metres d'alçada a l'espatlla.[2][3] Pot pesar fins a 400 kg. És originari de l'àrtic americà, però també n'hi ha poblacions al nord d'Àsia i Europa. Destaca pel seu pelatge gruixut i per la forta olor que emeten els mascles durant l'època de zel, d'on deriva el seu nom. Aquesta olor de mesc té l'efecte d'atraure les femelles durant la fase d'aparellament. El seu nom en inuktitut "umingmak" es tradueix com "el barbut".[4]
- Vida familiar: ramats de 10-20 animals amb un mascle adult i diverses femelles amb les seves cries.
- Principals depredadors: llop i més rarament, l'os blanc.
- Dieta: herbes, joncs, flors, fulles de matolls.
Ecologia i comportament
Es tracta una espècie nòmada que recorre perpètuament la tundra àrtica, desplaçant-se 2 km al dia de mitjana entre llocs d'alimentació. Els períodes de pastura s'alternen amb els de descans, d'aproximadament 2,5 hores cadascú. Al contrari que moltes espècies, el bou mesquer emigra des de les terres baixes i fresques d'estiu a elevats altiplans nus a l'hivern. El principal motiu n'és l'alimentació: els altiplans exposats no acumulen neu a causa dels forts vents, fent molt més fàcil l'accés a la matèria vegetal. Llavors la distància entre les zones d'estiu i les d'hivern normalment no supera els 80 km. El patró característic de defensa d'aquesta espècie és un anell, amb els petits amagats al centre i els adults encarats cap a l'exterior. Mentre que aquest sistema és extremadament efectiu contra els atacs del llop, l'ha convertit en un fàcil objectiu per als caçadors amb armes de foc. Els conflictes entre mascles es produeixen durant tot l'any, tot i que la freqüència és més elevada en l'època de zel.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bou mesquer |
- ↑ Entrada «Ovibos moschatus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Musk Ox» (en anglès). Encyclopedia of Life. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Gunn, A.; Forchhammer, M. «Ovibos moschatus» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species, 30-06-2008. DOI: 10.2305/iucn.uk.2008.rlts.t29684a9526203.en.
- ↑ Flood, Peter F.; Abrams, Suzanne R.; Muir, Gillian D.; Rowell, Janice E. «Odor of the muskox» (en anglès). Journal of Chemical Ecology, 15, 8, 01-08-1989, pàg. 2207–2217. DOI: 10.1007/BF01014110. ISSN: 1573-1561.
