Agullana
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Capital | Agullana | ||||
Població humana | |||||
Població | 923 (2023) (33,32 hab./km²) | ||||
Llars | 34 (1553) | ||||
Gentilici | Agullanenc, agullanenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 27,7 km² | ||||
Banyat per | Llobregat d'Empordà | ||||
Altitud | 166 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Josep Jovell Pujolà (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17707 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17001 | ||||
Codi IDESCAT | 170010 | ||||
Lloc web | agullana.cat |
Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.
Geografia
El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, la Jonquera, Capmany, Darnius i la Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de més altura.
Demografia
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Agullana | 761 |
L'Estrada | 78 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Història
El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a la prehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles IX i VII aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any 1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en el que el bisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.
Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle XVIII s'hi va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle XX, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificis modernistes, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè La Concòrdia.
Llocs d'interès
Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpolis de Can Bech de Baix.[1]
L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle XII o començaments del XIII. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.
El coll de la Manrella, monument a Lluís Companys. Encara que se situï en el territori del municipi d'Agullana, aquest coll és a França.
Vegeu també
Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.