Bruges
|
|||||
 |
|||||
| Estat • Regió • Província • Districte |
 Bèlgica FlandesFlandes Occidental Districte de Bruges |
||||
| Superfície | 138,4 km² | ||||
| Població (2011) • Densitat |
116.885 hab. 844,54 hab/km² |
||||
| Coordenades | 51° 13′ 00″ N, 3° 14′ 00″ E / 51.216667,3.233333Coord.: 51° 13′ 00″ N, 3° 14′ 00″ E / 51.216667,3.233333 | ||||
| Web | |||||
Bruges (Brugge en neerlandès) és la capital de la província belga de Flandes Occidental. Situada en l'extrem nord-oest de Bèlgica a 90 km de la capital Brussel·les, compta en el seu nucli urbà amb una població de 117.000 habitants, 20.000 dels quals viuen en el nucli històric. El nom prové del nòrdic antic Bryggia (molls, atracadors).
Taula de continguts |
Història[modifica]
Orígens[modifica]
Les primeres evidències d'activitat humana en la ciutat daten de l'època pre-romana. Les primeres fortificacions van ser construides després de la conquesta de Menapii per part de l'emperador romà Juli Cèsar en el segle primer abans de crist (I AC). Aquestes construccions estaven destinades a protegir la costa dels atacs pirates. Amb l'arribada dels francs, aquests es van fer càrrec de tota aquesta regió en el s.IV i l'administraren davall el nom de Flandrensis Pagus. Les incursions viquingues en el s.IX van propiciar que Baldwin I, Compte de Flandes fortificara les construccions de defensa romanes, permetent de nou el comerç entre Anglaterra i els pobles escandinaus.
Edat daurada (del s. XII al XV)[modifica]
Bruges va rebre la carta de poblament el 27 de juliol de l'any 1128. Amb aquest permís, es van construir nous murs i canals. Aproximadament, a partir de l'any 1050 el dipòsit de sediments (colmatació) va obstruir l'accés al mar però, una tempesta l'any 1134 va restablir de nou l'accés mitjançant la creació d'un canal natural en el Zwin. Amb aquest fet, l'entrada del mar es va estendre fins Damme, una ciutat que es va convertir en l'avançada comercial de Bruges.
Comerç[modifica]
La ciutat s'ubicava en un punt estratègic per al comerç del nord de la Lliga Hanseàtica i també per a les rutes comercials dirigides al sud. Així, prompte va ser inclosa en la ruta de les fires de tela flamenques i franceses al principi del segle XIII. No obstant, quant aquest sistema de fires va deixar de ser atractiu, els emprenedors locals de Bruges començaren a innovar. Aquests van adoptar d'Itàlia les noves formes de capitalisme mercantil mitjançant el qual diversos mercaders compartien els riscos, beneficis i coneixement de mercats. Començaren a emprar a la vegada noves formes d'intercanvi econòmic, incloent les lletres de canvi (és a dir, els pagarés) i les lletres de crèdit.[1] La ciutat va rebre de bon grat els comerciants extrangers, notablement els mercaders portuguesos de pebre i els comerciants d'espècies[2]
La vida urbana va viure el seu auge en la ciutat a partir del segle XII. Aquesta comptava llavors amb una industria manufacturera de llana, un mercat dedicat en exclusiva a aquesta matèria salvaguardat en pels murs de Bruges i que, a més a més, els excedents podien ser guardats amb seguretat davall el patrocini dels Comtes de Flandes. Llavors, empresaris de la ciutat van començar a obrir establiments en els mercats de llana de les zones productores d'Anglaterra i Escòcia. Els contactes anglesos importaven cereals de Normandia i vins Gascón. Les embarcacions hanseàtiques van plenar el port i aquest va haver de ser ampliat a partir de Damme fins Sluys per donar cabuda a més vaixells. En 1277, la primera flota mercant provinent de Gènova va aparèixer en el port de Bruges (continuarà)
Subdivisions administratives[modifica]
| Gràfic divisions ciutat | Divisions | Imatge de satèl·lit |
|---|---|---|
 |
|
 |
L'atractiu principal de Bruges és el seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Encara que en gran part està reconstruït, el centre urbà és un dels atractius turístics més grans de l'Europa central, ja que manté intactes les estructures arquitectòniques medievals. Igual que Amsterdam i Estocolm, entre d'altres, Bruges és coneguda com la Venècia del nord a causa de la gran bellesa dels nombrosos canals que travessen la ciutat.
Bruges va ser Capital Europea de la Cultura el 2002, juntament amb Salamanca.
Hidrografia[modifica]
La ciutat va néixer com un port als marge del riu Reie, avui canalitzat i desaparegut, a l'inici del braç de mar del Zwin. L'antic riu va donar el seu nom a vàries carrers al llarg dels canals: Lange Rei, Spinolarei, Sint-Annarei... Quatre canals navegables s'hi conecten: el Damse Vaart, el Canal Bruges-Oostende, el canal Gant-Bruges i el Boudewijnkanaal. Des de la fi dels anys 60 del segle passat, ja no hi ha navegació comercial al casc antic, tret d'un port tuístic al Coupure i les embacacions turístics.
Llocs d'interès[modifica]
Tot el centre històric de Bruges és per als vianants, per la qual cosa és un plaer recórrer els seus carrers, gaudint de les vistes als seus imposants monuments des de l'època romànica fins a l'arquitectura contemporania. És habitual recórrer la ciutat amb bicicleta, amb cotxe de cavalls, o en rutes a través dels seus canals. Destaquen especialment:
- Església de Nostra Senyora
- Catedral de Sant Salvador
- Plaça del Burg, on trobem l'Ajuntament i la Basílica de la Santa Sang.
- Plaça Major o Grote Markt, on podrem visitar el belfort, seu campanar gòtic, de 83 m d'altura i més de 300 esglaons.
- Begijnhof o beateri és un tranquil jardí que destaca per la seva bellesa, especialment a la primavera.
- Beguinatge de Bruges
- El museu Groeninge amb una col·lecció important dels primitius flamencs.
Persones[modifica]
- Simon Stevin (1548–1620), matemàtic i enginyer
- Guido Gezelle (1830-1899) sacerdot i poeta belga en neerlandès
- Hugo Claus (1929-2008): escriptor, poeta, dramaturg, pintor i director de cinema.
- Agustí Ghislain Baró de Peellaert (1793-1876): militar, escriptor i compositor d'òperes.
Transports[modifica]
L'estació central de Bruges és el centre de comunicacions de la costa flamenca i de la xarxa de línies d'autobús regionals i locals. Hi ha trens cada hora cap a les ciutats més importants de Bèlgica, i també cap a Lilla, a França. L'estació és a 10 a peu del centre històric.
L'aeroport de Brussel·les és només a una hora amb cotxe o una hora i mitja amb tren. L'aeroport d'Oostende-Bruges, més proper té connexions limitades.
Panoràmiques[modifica]
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruges |
Precedit per: Porto |
Capital Europea de la Cultura 2002 |
Succeït per: Graz |
|
|||||||||
|
|||
|
Alveringem • Anzegem • Ardooie • Avelgem • Beernem • Blankenberge • Bredene • Bruges • Damme • Deerlijk • De Haan • Dentergem • De Panne • Diksmuide • Gistel • Harelbeke • Heuvelland • Hooglede • Houthulst • Ichtegem • Ieper • Ingelmunster • Izegem • Jabbeke • Knokke-Heist • Koekelare • Koksijde • Kortemark • Kortrijk • Kuurne • Langemark-Poelkapelle • Ledegem • Lendelede • Lichtervelde • Lo-Reninge • Menen • Mesen • Meulebeke • Middelkerke • Moorslede • Nieuwpoort • Oostkamp • Oostrozebeke • Oostende • Oudenburg • Pittem • Poperinge • Roeselare • Ruiselede • Spiere-Helkijn • Staden • Tielt • Torhout • Veurne • Vleteren • Waregem • Wervik • Wevelgem • Wielsbeke • Wingene • Zedelgem • Zonnebeke • Zuienkerke • Zwevegem • |
|||
  |
Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
