Catherine Malfitano
 Catherine Malfitano interpretant la Violetta a La Traviata. (1980)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1948 (76 anys) Nova York |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Música de Manhattan The High School of Music & Art |
| Activitat | |
| Ocupació | música, intèrpret, professora de música, cantant d'òpera, creadora |
| Ocupador | Escola de Música de Manhattan |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | EMI |
     | |
Catherine Malfitano (nascuda a Nova York el 18 d'abril de 1948) és una soprano i directora d'òpera nord-americana. Malfitano és filla d'una mare ballarina, Maria Maslova, i d'un pare violinista, Joseph Malfitano. Va assistir a la High School of Music and Art i va estudiar al Frank Corsaro Studio i a la Manhattan School of Music, on es graduà el 1971. Sovint esmenta que va ser rebutjada a The Juilliard School.[1][2][3]
Carrera operística[modifica]
Malfitano va debutar com a cantant professional l'any 1972 a la Central City Opera interpretant el paper de Nannetta a Falstaff, de Verdi. Aviat va aparèixer amb Minnesota Opera, on va cantar a l'estrena mundial de Transformations, de Conrad Susa i, el 1974 a l'Òpera de la ciutat de Nova York, a La bohème, com a Mimi. Després va aparèixer amb la Lyric Opera of Chicago (1975) i a la Royal Opera House (1976) i en altres grans teatres d'òpera europeus: el 1974 fent la Susanna en una nova producció de Le nozze di Figaro a The Holland Festival, el 1976 la Servilia en una nova producció de La Clemenza di Tito al Festival de Salzburg. El 1978, Malfitano va aconseguir un reconeixement més ampli en una retransmissió de The Saint of Bleecker Street de NYCO, de Gian Carlo Menotti, interpretant Annina,[4] així com Rose a Street Scene de Kurt Weill a Live from Lincoln Center el 1979.
Des de llavors, Malfitano ha cantat als principals teatres d'òpera del món, com ara el Metropolitan Opera de Nova York, el Teatro alla Scala de Milà, la Royal Opera House de Londres, el Théâtre du Châtelet de París, el Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les, el Grand Théâtre de Genève de Ginebra, el Teatro Comunale de Florència, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'Òpera Estatal de Berlín, la Wiener Staatsoper de Viena, la Bayerische Staatsoper de Múnic, l'Òpera de París, l'Hamburgische Staatsoper d'Hamburg, l'Òpera De Nederlandse d'Amsterdam i l'Òpera Lírica de Chicago, l'Òpera de San Francisco, l'Òpera de Los Angeles, la Gran Òpera de Houston i el Festival de Salzburg.[5]
Un dels papers més coneguts de Malfitano és el paper principal a l'òpera Tosca, pel qual va guanyar un premi Emmy el 1992, interpretant el seu paper al costat de Plácido Domingo com a Mario Cavaradossi i Ruggero Raimondi com a Scarpia. L'òpera es va retransmetre en directe des dels escenaris romans reals de l'òpera i la van veure els espectadors de tot el món. També s'associa amb el paper principal a Salomé, de Richard Strauss, sobretot per interpretar la "Dansa dels set vels" en què acaba completament nua, una raresa a l'òpera.[6] També va ser Jenny a Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, de Kurt Weill (Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny).
Al llarg de la seva carrera, Malfitano ha defensat la música de compositors nord-americans, com Carlisle Floyd, William Bolcom, Conrad Susa i Thomas Pasatieri.[4]
El 2005, Malfitano va començar una segona carrera com a directora d'òpera, amb una Madama Butterfly per a la Central City Opera (la companyia amb la qual havia debutat com a cantant professional el 1972). Des de llavors, ha creat produccions per a La Monnaie, la Florida Grand Opera, l'Òpera Nacional de Washington, el programa Merola de l'Òpera de San Francisco, l'Òpera Nacional Anglesa, l'Òpera Lyric de Chicago i la Canadian Opera Company.[7]
Actualment és membre de la facultat de veu de l'Escola de Música de Manhattan (Manhattan School of Music), juntament amb Cynthia Hoffmann, Edith Bers, Marlena Malas i altres.[1]
Repertori[modifica]
Ha cantat més de 70 papers al llarg de la seva carrera i continua afegint-ne més al seu repertori, que inclou:
- Catherine Malfitano, Joseph Malfitano Música per a veu i violí, MHS/Musical Heritage Society Inc., 1974.
- Gounod Roméo et Juliette, EMI, 1983
- Monteverdi L'incoronazione di Poppea, Poppea, CBS, 1985
- Richard Strauss Salomé, Polygram, 1995.
- Puccini Tosca, Teldec, 1996.
- Rossini Stabat Mater, EMI/Àngel/Verge, 1996.
- Christoph Willibald Gluck Orfeo ed Euridice, Gala, 2000.
- William Bolcom A View from the Bridge, New World, 2001.
Vídeo[modifica]
- Blue Moon Cat: Catherine Malfitano Live at Joe's Pub , Video Arts International, 2001
- Songs My Father Taught Me, Video Arts International, 2002
- Gala del centenari de la Metropolitan Opera (1983), Deutsche Grammophon, 00440-073-4538, 2009
- Gala del 25è aniversari de l'Òpera Metropolitana de James Levine (1996), DVD de Deutsche Grammophon, B0004602-09, 2005
- Verdi Stiffelio (1993), Opus Arte DVD, OA R3103 D, 2008
- Puccini Tosca (1992), Teldec Warner Classics DVD/BR, 2564-64529-2
Referències[modifica]
- ↑ Biography at arts.endnotes.com Arxivat 2006-12-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Met Baby Catherine Malfitano Grows up to Become an Opera Prima Diva—and Incurable Romantic».
- ↑ Binaghi, Jorge. «La era de la incomunicación» (en castellà). Mundo Clásico, 07-06-2006. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Article on Malfitano at USoperaweb.com Arxivat 2001-12-10 at Archive.is
- ↑ Catherine Malfitano: Full Biography - IMGArtists.com
- ↑ «Catherine Malfitano». Beauty in Music. Arxivat de l'original el 11 febrer 2006.
- ↑ Catherine Malfitano's website Arxivat 2015-02-06 a Wayback Machine., profile as a director