Esmorzar
| Les menjades diàries |
| Esmorzar berenar (bal.) o desdejuni (val.) |
| Dinar |
| Berenar |
| Sopar |
| Ressopó |
| Vegeu també... |
L'esmorzar o desdejuni (també anomenat berenar a Mallorca i a Menorca -tot i que berenar també es pot referir al petit àpat de les cinc, sis o les set de la vesprada / tarda-) és el primer àpat del dia, quan es trenca el dejuni, i es pren tradicionalment poc després de llevar-se, entre les 6 i les 9 del matí, abans d'anar a la feina. Tot i la recomanació de fer-ne un àpat contundent, la majoria de catalans prenen un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta o cereals amb llet, acompanyat d'un cafè o suc de fruita.[1]
També s'anomena esmorzar o almorzar l'àpat que es fa a mig matí (entre les 10 i les 11).
Antigament, i a Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per fer passar el fred de l'hivern.
Taula de continguts |
Menú a l'occident [modifica]
El menú per esmorzar varia segons els temps i cultures.
Antiguitat [modifica]
Grècia [modifica]
L'esmorzar, amb nom ἄριστον (ariston) a Homer, es menja de matinada;[2] no és necessàriament frugal.[N 1] Posteriorment, el menjar es diu ἀκρατισμός (akratismos) i consta de pa i vi purs.[3]
Notes [modifica]
- ↑ Al cant XXIV, v. 124 de la Ilíada, els companys d'Aquil·les maten una ovella per preparar l'esmorzar.
Referències [modifica]
- ↑ «Com és un esmorzar equilibrat?». Eroski consumer. [Consulta: 14/1/2012].
- ↑ Odyssée, Livre XVI, v. 1, 2.
- ↑ François Sabbathier, Dictionnaire pour l'intelligence des auteurs classiques, grecs et latins, tant sacrés que profanes, t. XIII, Delalain, Paris, 1773, p.309-310.
  |
Açò és un esborrany sobre gastronomia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esmorzar |
