El cant dels ocells

"El cant dels ocells"
Cançó d'autor desconegut
Gènere	Nadala, cançó de bressol
Llengua	Català

El cant dels ocells és una cançó popular catalana d'autor desconegut. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem; és per això que se la sol considerar una nadala. La versió més coneguda, de Pau Casals, és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Història

L'any 1705 una versió paròdica d'El cant dels ocells va ser impresa en fulletons degut a l'arribada a Barcelona de l'arxiduc Carles III.

Pau Casals va popularitzar la versió més coneguda de la cançó, la qual interpretava al començament de tots els seus concerts des del seu exili, l'any 1939. La seva versió s'adapta al ritme de bressolar i per això, segons Joan Amades, és utilitzada com a cançó de bressol.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides (I am a Catalan) on va interpretar aquesta cançó, El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya, on se sol usar per acomiadar als difunts el dia de l'enterrament i és considerada símbol nacional.

Pau Casals fou convidat a tocar en la presa de possessió del president J.F. Kennedy l'any 1961. 50 anys després es va tornar a tocar la cançó a Washington DC amb la presència de la vídua de Casals, Marta Casals, rebent la ovació dels més de 2.500 assistents.

De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions són la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz, aixó com les de cantautors com Lluís Llach, de cantants lírics com Victòria dels Àngels, de compositors com Frederic Mompou que la va arranjar per a guitarra sola, o de grups de rock com Pastorets Roc o Companyia Elèctrica Dharma. Abans de Casals, Pep Ventura va compondre'n una sardana. L'àlbum Tria i remena presenta 19 versions diferents de la cançó.

El 2008 es va estrenar El cant dels ocells, una pel·lícula d'Albert Serra l'argument de la qual girona al voltant dels Reis d'Orient.

Lletra tradicional

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L’àguila imperial se’n vola cel adalt, cantant amb melodia, dient: Jesús és nat, per treure’ns de pecat i dar-nos alegria. Repon-li lo pardal: Avui, nit de Nadal, és nit de gran contento! El verdum i el lluer diuen cantant, també : "Oh, quina alegria sento! Cantava el passarell: Oh, que hermós i que bell és l’infant de Maria! I li respon el tord : Vençuda n’és la mort, ja naix la vida mia ! Refila el rossinyol: És més bonic que el sol més brillant que una estrella! La cotxa i el bitxac festegen al manyac i a sa Mare donzella.

Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria; el canari segueix: llur música pareix del Cel gran melodia. Ja n’entra el cotoliu dient: Ocells veniu a festejar l’aurora! I lo merlot, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora. L’estiverola diu: No és hivern ni estiu sinó que és primavera; puix que és nada una flor que pertot dóna olor I omple la terra entera. Cantava el francolí: Ocells qui vol venir avui a trenc de dia a veure el gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d’una establia? Ve cantant el puput: Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa! La tórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa.

Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries; la guatlla i el cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies. Cantava la perdiu Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia, per a veure l’Infant com està tremolant en braços de Maria. La garsa, griva o gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera: Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera. Xiuxiueja el pinsà: Glòria avui i demà; sento gran alegria de veure el diamant tan hermós i brillant als braços de Maria. El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren. El gamarús i el duc diuen: Mirar no puc; tals resplendors m’admiren!

Enllaços externs

• Versió de Pau Casals d'El cant dels ocells (YouTube)