El joc de l'Ender (novel·la)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:41, 12 oct 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de llibreEl joc de l'Ender
(en) Ender's Game
(fr) La Stratégie Ender Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorOrson Scott Card Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, Estats Units d'Amèrica, 1985 Modifica el valor a Wikidata
EditorialTor Books Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Descriu l'univers de ficcióunivers d'El joc de l'Ender Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Hugo a la millor novel·la (1986)
top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio
Premi Nebula a la millor novel·la (26 abril 1986) Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
hexalogia d'El joc de l'Ender Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: endersgame00card Goodreads work: 2422333

El joc de l'Ender (títol original Ender's Game, 1985) és la novel·la més coneguda d'Orson Scott Card. Va aconseguir els dos premis més prestigiosos de la ciència-ficció: el Premi Nebula a la millor novel·la el 1985 i el Premi Hugo a la millor novel·la el 1986. La novel·la es va originar com un conte de ciència-ficció a Analog Magazine (1977). Està ambientada en un futur en què la humanitat s'enfronta a l'extermini a mans d'una agressiva societat extraterrestre coneguda com els insectors (buggers en l'original). L'Ender del títol és Andrew Wiggin, que és reclutat a l'edat de sis anys per ser ensinistrat a l'Escola de Combat, una estació espacial on nens superdotats són preparats des de la infància per dirigir la pròxima guerra. El joc de l'Ender és el primer d'un grup de quatre llibres coneguts com la "saga d'Ender". El 1999, Card va començar una sèrie de novel·les paral·lela a l'acció descrita a la saga d'Ender, la saga de les ombres, que també es compon de quatre llibres, el primer dels quals titulat L'ombra d'Ender. El joc de l'Ender va ser traduït al català i publicat l'any 2013 per Ediciones B.

Creació i inspiració

L'original novel·la curta "El Joc d'Ender", publicada el 1977 a Analog Science Fiction and Fact.,[1] ofereix una petita vista de les experiències d'Ender a l'Escola de Batalla i l'Escola de Comandants: la novel·la completa amb escenes de la vida d'Ender abans, durant i després de la guerra, i també conté alguns capítols que descriuen la situació política altament explosiva en què es troba immersa La Terra al seu retorn. En un comentari integrat en l'audiollibre del 20 aniversari de l'edició de la novel·la, així com en l'edició definitiva de l'autor de 1991, Card va dir que "El Joc d'Ender" va ser escrit específicament per establir el personatge d'Ender en el seu rol com Portaveu a La veu dels morts.[2] En la seva introducció de 1991, Card comentava la influència de la Saga de la Fundació d’Isaac Asimov tant en la novel·la curta com en la novel·la. El treball de l'historiador Bruce Catton sobre la Guerra Civil Americana també va influir molt en Card.[2]

Argument

L'any 2070 la humanitat està en guerra amb una raça extraterrestre coneguda com els insectors (el seu nom prové de la semblança que tenen als insectes). Després de fracassar en la seva Primera Invasió (d'exploració) del sistema solar, que gairebé provoca l'extinció dels humans, la humanitat estableix una aliança mundial per fer front a l'amenaça, amb la creació d'una unitat militar internacional, la Flota Internacional (FI), atorgant-se el govern del planeta a la "Hegemonia" dividint el govern del planeta entre tres cossos: el Hegemon, el Polemarch, i el Strategos, els quals lluiten per el domini durant la guerra. En aquest futur la humanitat ha desenvolupat el viatge interestel, la comunicació més ràpida que la llum (anomenada ansible en les novel·les de Ursula K. Li Guin), el control sobre la gravetat i altres mecanisme i armes (molts descoberts a partir de les restes de la Primera Invasió Insectora). La segona invasió (que, a diferència de la primera, era per colonitzar) va ser detinguda en l'últim moment pel talent de l'estrateg, Mazer Rackham. Però han passat dècades, i la humanitat s'enfronta a un futur incert esperant l'extermini d'una possible tercera invasió pels extraterrestres.

Andrew Ender Wiggin és un nen prodigi nord-americà, reclutat per la Flota Internacional per al seu entrenament i futur lideratge en la guerra contra els insectores. Ender és el tercer de tres germans en una societat amb restriccions de natalitat per l'excés de població en què les famílies no poden tenir més de dos fills. Ender va ser engendrat amb permís del govern, ja que els seus germans van ser uns genis, i amb la condició que als sis anys tornarien a per ell per instruir i convertir-lo en el millor comandant de la història.

La seva personalitat ve marcada per la rivalitat i temor cap al seu germà Peter que l'odia per ser millor que ell i l'amor i compassió de la seva germana Valentine. A l'Escola de Batalla, (una estació espacial usada com complex militar d'entrenament per als nens) es transforma ràpidament en un líder nat enlluernant als seus professors i companys, passant de ser el cadet de menor edat a comandant de l'Esquadra Drac (els estudiants estan organitzats en Esquadres amb 40 membres i un comandant, la funció és realitzar combats entre si en gravetat zero) creada expressament per posar-li les coses difícils, i que acabarà trencant totes les estadístiques de l'escola. Com a part del seu entrenament psicològic Ender practica un joc de fantasia, que forma part del seu entrenament psicològic (el qual és controlat amb brutalitat pel cínic coronel Hyrum Graff, director de l'escola), igual que les proves a què el sotmeten contínuament, fins a l'examen final, la veritable prova de la seva vàlua per salvar el món.

Mentre Ender segueix el seu entrenament, els seus dos germans busquen modificar l'opinió pública mundial mitjançant la participació en fòrums de xarxes informàtiques, sota dues personalitats fingides, l'assenyat Locke (a càrrec de Peter) i el demagog xenòfob Demóstenes (a càrrec de Valentine).

El conte breu original és tan sols una descripció de les experiències d'Ender a l'Escola de Batalla, mentre que la novel·la és un treball complex en el qual s'aborden temes clàssics de la ciència-ficció des d'una perspectiva més psicològica.

Mazer Rackham

Mazer Rackham és un dels personatges més intrigants de la novel·la, que juga un paper molt significatiu: és una llegenda de la Flota Internacional, una organització militar que ensinistra cadets espacials i s'ocupa de la protecció del planeta Terra. Mazer destruir la flota insectora enemiga en la Segona Invasió i va esdevenir llegenda per la seva proesa.

Premis

Revisions del Llibre

El 1991, Card va revisar el llibre. Va realitzar molts petits canvis per reflectir el climàtic polític de l'època, incloent la caiguda gradual de la Unió Soviètica. En el món posterior d'Ender en l'Exili, Card s'indica al capítol 5 que molts dels detalls d'El Joc d'Ender han estat modificats per usar-los en les posteriors novel·les i històries curtes. Per ajustar-se a aquest nou material, Card ha reescrit el capítol 15, i planeja oferir una edició revisada del llibre en un futur proper.[3]

Adaptacions

Pel·lícula

La companyia Warner Bros tenia un projecte per a una pel·lícula basada en la novel·la original i realitzada per la companyia Fresc Pictures. Aquesta pel·lícula es trobava en fase de preproducció i en principi anava a ser dirigida per Wolfgang Petersen. No obstant això, després de diversos mesos sense cap notícia, el nom de Petersen va desaparèixer del projecte a la pàgina web IMDb, el que fa pensar que segurament el director finalment sigui un altre (s'ha especulat amb la possibilitat que sigui Ridley Scott). El guió de la pel·lícula va ser finalitzat per Orson Scott Card el maig del 2003.

A finals del 2008 es podia llegir a imdb que la pel·lícula quedava cancel·lada, ja que el contracte que havien signat Warner Bros i Orson Scott Card havia expirat sense un acord. El 14 novembre 2008 Orson Scott Card ho va explicar a la seva web. El 25 febrer 2009 Orson Scott Card va anunciar a la seva pàgina web que ha acabat l'última i millor revisió de guió per a la pel·lícula, la qual ha enviat a Odd Lot Entertainment, que ha posat a uns productors a treballar conjuntament amb Orson Scott Card per a la realització de la pel·lícula.[4]

Finalment, el rodatge de la pel·lícula s'espera que comenci a mitjans de 2012 i que sigui dirigida per Gavin Hood. El càsting va començar el 2011, amb els següents actors:

Novel paral·leles

Card reprendre la història d'El joc d'Ender en una novel paral·lela, L'ombra d'Ender, on es desenvolupen els mateixos esdeveniments, però des del punt de vista d'un altre personatge, el petit Bean.[10] A aquest llibre li han seguit una sèrie de novel·les que desenvolupen la vida de Bean, Petra i altres graduats de l'escola de batalla: L'ombra del poder hegemònic, Titelles de l'Ombra, L'ombra del Gegant i Ombres en fugida.

Videojoc

El videojoc titulat El joc de Ender: Sala de Batalla serà distribuït de forma digital per a totes les plataformes.[11] Actualment es troba en desenvolupament per Chair Entertainment, qui també va desenvolupar els jocs de Xbox Live Arcade Ressaca i Shadow Complex. Chair va comprar la llicència a Card de la seva novel·la Imperi, que va esdevenir un best-seller. Poc se sap sobre el joc, excepte la seva ubicació en l'univers d'Ender i que se centrarà a la Sala de Batalla.[11]

Al desembre de 2010, es va anunciar que el desenvolupament de videojocs s'havia aturat i el projecte en suspens per temps indefinit.[12]

Còmic

L'editorial americana Marvel Comics i Orson Scott Card van anunciar el 19 d'abril del 2008, que s'edités una adaptació en format de sèrie limitada de El joc de Ender com el primer d'una sèrie de còmics que adaptessin totes les novel·les de la Saga Ender, el que en paraules de Card és el primer pas per traslladar la novel·la als mitjans visuals.[13]

Les cinc primeres sèries, titulades El joc d'Ender: L'escola de batalla, serà escrita per Mike Carey[14] encara que al principi el guió estaria escrit per Chris Yost, sota la supervisió d'Orson Scott Card. El dibuixant serà el català Pasqual Ferry. Ja hi ha publicats més d'11.

Traduccions

El Joc d'Ender ha estat traduït a 28 idiomes:

  • albanès: Lojra i Enderit ("Ender s Game").
  • búlgar: Играта на Ендър ("Ender s Game").
  • (xinès) (Camini de yóuxì) ("Ender s Game"), 2003.
  • croat: Enderova Igra ("Ender s Game"), 2007.
  • txec: Enderova hra ("Ender s Game"), 1994.
  • danès: Ender s Strategi ("Ender s Strategy"), 1990.
  • neerlandès: Ender Wint ("Ender Wins").
  • Plantilla:Lang-i ("Ender s Game"), 2000.
  • Plantilla:Lang fil ("Ender"), 1990.
  • francès: La Stratégie Ender ("The Ender Strategy"), 1996, 1999, 2000, 2001.
  • alemany: Das große Spiel ("The Great Game"), 1986, 2005.
  • hebreu: המשחק של אנדר‎ ( Ha-Misḥaq SEL Ender) ("Ender s Game"), 1994.
  • hongarès: Végjáték ("Endgame"), 1991.
  • italià: Il Gioco di Ender ("Ender s Game").
  • japonès: エンダー の ゲーム ( Enda no Gemu) ("Ender s Game"), 1987.
  • coreà: 엔더 의 게임 ( Endaŭi Geim) ("Ender s Game"), 1992, 2000 (two editions).
  • letó: Endera spēle ("Ender s Game"), 2008.
  • lituà: Enderio Žaidimas ("Ender s Game"), 2007
  • noruec: Enders spill ("Ender s Game"), 1999.
  • polonès: Gra Endera ("Ender s Game"), 1994.
  • portuguès: O jogo do exterminador ("The Game of the Exterminator") (Brasil).
  • grec: Το παιχνίδι του Έντερ ("To paichnídi tou Enter") ("Ender s Game"), 1996.
  • portuguès: O jogo final ("The Final Game") (Portugal).
  • romanès: Jocul lui Ender ("Ender s Game").
  • rus: Игра Эндера ( Igra Endera) ("Ender s Game"), 1995, 1996, 2002, 2003 (two editions).
  • serbi: Eндерова игра ( Enderova Igra) ("Ender s Game"), 1988.
  • Plantilla:Lang-és ("Ender s Game").
  • suec: Enders spel ("Ender s Game"), 1991, 1998.
  • tailandès เกม พลิก โลก ("The Game that Changed the World"), 2007.
  • turc: Ender'in Oyunu ("Ender s Game").

Referències

  1. «Short Stories by Orson Scott Card». Hatrack River Enterprises Inc, 2009. [Consulta: 3 gener 2009].
  2. 2,0 2,1 «Introduction». A: Ender s Game. Author s definitive. Tor Books, 1991. ISBN 0-812-55070-6. 
  3. «Ender in Exile». Àudio edition, Macmillan Àudio, novembre 2008
  4. «Pàgina oficial d'Orson Scott Card sobre la pel·lícula» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2009].
  5. Sneider, Jeff. «= 1 & cmpid = RSS Asa Butterfield locks 'Ender s Game'». Variety, 29-11-2011.
  6. «/ true-grits-Hailee-Steinfeld-to-join-Enders-game / True Grit s Hailee Steinfeld To Join Ender s Game». shockya.com.
  7. Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2012].
  8. Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2012].
  10. Rosen, Michael. «Revisión de llibres: Card crea una intriga paral·lela al Joc d'Ender». Imaginova Corp, 31-08-1999. Arxivat de l'original el 2000-10-22. [Consulta: 5 abril 2009].
  11. 11,0 11,1 Croal, N'Gai. «Exclusive: Chair Entertainment's Donald and Geremy Mustard Shed Some Light On Their Plans For 'Ender's Game'». Newsweek, 29-01-2008. Arxivat de l'original el 3 juny 2008. [Consulta: 5 gener 2009].
  12. «Enders-game-tabled-by-chair Ender s Game tabled by Chair». Joystiq, 14-12-2010. [Consulta: 29 març 2012].
  13. Error en el títol o la url.«» (en anglès). Marvel Characters.
  14. Plantilla:Cita From Another World, Inc

Enllaços externs