Eudald Carbonell i Roura
Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en geologia del quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie (1986) i en història per la Universitat de Barcelona (1988).[1]
Des de l'any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i Director de l' Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Ha efectuat viatges d'investigació i treball de camp a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, els Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre d’altres països.
Des de que era molt jove, ja va començar a investigar les primeres poblacions de les valls dels rius Ter i Freser.
A Girona, va ser membre de l’Associació Arqueològica de Girona, des d’on, conjuntament amb en Josep Canal i Roquet, van contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la Península Ibèrica, el qual fins aleshores havia estat negat sistemàticament per les autoritats acadèmiques. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura, juntament amb la Fundació Vila Casas.[2] El 2010 va participar en el programa de TV3 Sota terra.
Fites científiques [modifica]
Les seves fites científiques més destacades són la creació d´un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la Península Ibèrica. Aquestes línies de treball l’han portat a desenvolupar un programa d’investigació transdisciplinar a la Sierra de Atapuerca (Burgos), el qual inicialment va estar sota la direcció del professor Emiliano Aguirre. Des de l’any 1991, l’Eudald Carbonell n’és un dels codirectors.[1]
Els treballs a Atapuerca han contribuït a enriquir espectacularment el coneixement científic sobre la prehistòria i la paleoantropologia, especialment pel que fa a l’evolució de la tecnologia lítica que s’està trobant a Atapuerca, a l’extraordinària població exhumada a la Sima de los Huesos i a les restes de TD-6, on s’ha descobert una nova espècie d’homínid, l’Homo antecessor, l’explorador que va sortir del continent africà cap a Europa
Un dels eixos actuals de la recerca prova de comprendre la raó d’aquestes migracions i d’explicar-la en termes de comportament tecnològic en comptes de climàtic o biològic, tal com fan les explicacions tradicionals. Carbonell planteja la selecció tècnica com a mecanisme de l’evolució del comportament humà i l’aplica també als seus treballs a l'Abric Romaní (Capellades, Anoia), un jaciment neandertal on es demostra que la distància entre el comportament de l’Homo neanderthalensis i els primer humans anatòmicament moderns no és tan gran com es postulava fa uns anys.
Segons Carbonell, la fabricació d’eines amb d’altres eines és la propietat que distingeix al gènere Homo de la resta d’éssers vius. La selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà des de fa uns 2 milions d’anys.
Tot i això, “hominització” i “humanització” no són sinònims. La humanització encara no s’ha assolit, només s’hi arribarà amb un pensament social crític. Per això, cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguin patrimoni de tota la població seguint uns mecanismes innovadors, adequats als nous temps. Per obtenir aquest objectiu, cal fer pedagogia científica i social sobre què significa la integració de la diversitat a tots els nivells i també cal arribar a una consciència crítica d’espècie.
Obres [modifica]
Ordenada per antiguitat de publicació decreixent
Bibliografia de divulgació[1] [modifica]
- Carbonell, Eudald. El sexe social. Barcelona: Ara llibres, 2010.
- Carbonell, Eudald. La consciència que crema. Barcelona: Ara Llibres, 2008. ISBN 9788496767898.
- Carbonell, Eudald. El naixement d’una nova consciència. Barcelona: Ara Llibres, 2007. ISBN 9788496767089.
- Carbonell, Eudald. Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Tarragona: Publicacions URV, 2006. ISBN 9788484240716.
- Carbonell, Eudald. Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Ariel, 2005.
- Carbonell, Eudald; Bermúdez de Castro, J.M.. Atapuerca. Perduts al Turó. Barcelona: Ed. Columna, 2004. ISBN 8466404988.
- Carbonell, Eudald; Bellmunt., C. Els Somnis de l'Evolució. La Magrana, 2003. ISBN 8482644505.
- Carbonell, Eudald; Sala, R. Encara no som humans. Barcelona: Editorial Empúries, 2001. ISBN 8475968740.
- Carbonell, Eudald; X. P. Rodriguez, i cols.. «Homínidos i Comportamiento complejo» (en castellà). Mundo Científico, 208, gener 2000.
- Carbonell, Eudald; Mosquera, M. Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro (en castellà). Tarragona: Arola Editors, 2000. ISBN 8495134586.
- Llompart, J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. Seres y Estrellas (en castellà). Barcelona: Ed. Plaza Janés, 2000.
- Carbonell, Eudald; Corbella, J.; Carbonell, E.; Moyà, S. i Sala, R.. Sapiens. Un llarg camí cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000.
- Carbonell, Eudald; Sala, R. Planeta humà. Barcelona: Editorial Empúries, 2000. ISBN 8475967027.
- Carbonell, Eudald; cols.. Institut d'Estudis Catalans. L'Homo antecessor i el seu medi natural. Com eren i com vivien els europeus més antics, 1999 (Ciència i Cultura al llindar del segle XXI).
- Cervera, J; Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M. & Carbonell, E.. Atapuerca. Un millón de años de historia (en castellà). Madrid: Plot Ediciones S.A., 1998.
Premis i distincions [modifica]
- 2010. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Burgos
- 2009. Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica[1]
- 2003. Professor Distingit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona[1]
- 2001. Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària
- 2000. Medalla Narcís Monturiol, Generalitat de Catalunya[1]
- 1998. Premi Ciencias Sociales y Humanidades, Junta de Castella i Lleó
- 1997. Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica a l'Equip de Investigació d'Atapuerca[1]
- 1996. Medalla de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)
Adscripcions [modifica]
- Membre del Capítol Espanyol del Club de Roma[1]
- Membre de l'Acadèmia de Ciències de Nova York[1]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
|
|||||
