Font (arquitectura)
De Viquipèdia
Una font artificial forma part del mobiliari urbà o particular d'una casa, per exemple en un jardí. Les fonts fabricades per l'home poden ser d'utilitat pràctica, servien per abastir d'aigua les persones que no tenien aigua corrent a casa seva, o purament ornamental. Les fonts poden ser de pedra, metall o altre material.
Tipus [modifica]
- Font pública: Fonts municipals que formen part del mobiliari urbà i serveixen per abastir d'aigua, en principi potable, els seus ciutadans. A Barcelona, per exemple, hi ha 1.648 fonts públiques d'aigua potable amb aixeta. Es poden classificar en nou tipus de font: de columna d'una aixeta (les més habituals a Barcelona), de columna amb dues aixetes (una a cada banda de la columna), de capella, de tassa (per a veure des de dalt, d'ur sortidor vertical), de paret, artística, de disseny en sèrie (n'hi vàries iguals, per exemple les d'un parc, però són diferentes a les demés), singulars (de disseny únic) i la font de Canaletes, que per la seva importància es pot considerar a part de les singulars.
- Font ornamental pública: Fonts municipals públiques amb l'objectiu d'embellir un municipi. A Barcelona n'hi ha més de 230. La més cèlebre de Barcelona és potser la Font Màgica de Montjuïc.
- Font ornamental privada. Font particular d'una propietat privada que té l'objectiu d'embellir-la i de decoració.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font (arquitectura) |
| Açò és un esborrany sobre arquitectura. Amplieu-lo! (citant les fonts) |