Katsushika Hokusai
Katsushika Hokusai (葛飾 北斎) (Edo, 12 d'octubre de 1760 – 10 de maig de 1849),[1] conegut simplement com a Hokusai, va ser un dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e del període Edo. En el seu temps, era el principal especialista en pintura xinesa del Japó.[2] També és conegut per la diversitat de noms que emprà durant la seva carrera professional: Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyonjin, Iitsu i Manji.[3]
Va ser autor d'una obra molt vasta, immensa i variada. Per exemple, al Hokusai Manga (北斎まんが, Hokusai Manga) (1814-1849)[n. 1] mostra la vida diària de la seva vila, amb una gran exactitud i sentit de l'humor.[4] Cal fer esment dels seus gravats de paisatges, els Trenta-sis vistes del mont Fuji (富嶽三十六景, Fugaku Sanjūroku-kei) (ca. 1830-1833)[5] i les Cent vistes del mont Fuji (1834),[4] que reflectien en part una fixació personal amb el Mont Fuji.[6] Va ser unes obres d'aquesta sèrie, La gran ona de Kanagawa (神奈川沖浪裏, Kanagawa Oki Nami Ura) i Fuji en dies clars (凱風快晴, gai kaze kaisei), les que van assegurar la fama de Hokusai, tant dins de Japó com a l'estranger.
A mitjans del segle XIX els seus gravats, així com els d'altres artistes japonesos, van arribar a París. Allà eren col·leccionats amb un gran entusiasme, especialment per part d'artistes impressionistes de la talla de Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgar Degas i Henri de Toulouse-Lautrec, l'obra dels quals denota una profunda influència dels gravats esmentats. L'historiador Richard Douglas Lane ha dit d'ell i la seva obra:
| « | En efecte, si hi ha un treball que va fer el nom de Hokusai, tant al Japó com en l'estranger, ha de ser aquesta sèrie d'impressions monumental... | » |
| — Lane, Richard (1978). Images from the Floating World, The Japanese Print. | ||
Biografia
Va néixer el 12 d'octubre de 1760 al districte de Honjo, a l'est d'Edo. El seu nom de naixement era Takitaro.[7] No se sap qui foren els seus pares, i de ben petit fou adoptat com a fill per un prestigiós artesà d'Edo amb qui treballà d'aprenent conegut com a Nakajima Ise. Era un fabricant de miralls de la cort del shōgun,[1] i posteriorment va ser el seu legitim hereu, fet que fa pensar que possiblement sigui certa la història que explica que Hokusai era veritablement fill de Nakajima, però nascut d'una concubina.[8] Allà, des dels cinc anys, va desenvolupar la seva gran vocació pel dibuix i la pintura.
Primers anys
De jove, Hokusai va decidir treballar com a venedor en una prestigiosa llibreria i a partir dels 15 anys, i fins als 18, va entrar com a aprenent de gravador en un taller. Aquest entrenament primerenc en el món del llibre, del comerç i de les tècniques d'impressió van contribuir al desenvolupament de Hokusai com a impressor.[1] L'any 1778, amb 18 anys d'edat, es va convertir en deixeble del mestre de l'escola ukiyo-e, Katsukawa Shunsho, amb el qual va aprendre la tècnica del gravat sobre planxes de fusta (xilografia), especialitzant-se en el retrat d'actors kabuki.[7] L'any següent, el 1779, el jove Hokusai va publicar els seus primers treballs amb el nom de Shunro (勝川 春朗),[8] que consistien en unes invitacions impreses per al teatre kabuki. En aquestes obres demostra que ja dominava perfectament el gènere de l'escola Katsukawa.[7][1]
A partir del càlcul de l'edat dels seus fills, es creu que Hokusai deuria contreure matrimoni cap als 20 anys. En aquest període, probablement per la influència de la vida familiar, els seus dissenys tendiren a centrar-se en retrats d'actors i de dones situats en determinats ambients històrics i en jardins. Utilitzava la tècnica Uki-e, de paisatges semihistòrics en els quals s'utilitza la pràctica occidental de la perspectiva, així com també estampes de nens. Els llibres d'il·lustracions de l'artista i els textos corresponents tractaven temes històrics i didàctics. Durant la dècada següent, les obres produïdes per Hokusai en el gènere surimono van representar un dels punts culminants de la seva carrera. Aquest gènere japonès s'utilitzava principalment per publicar targetes per a les grans ocasions, com l'any nou i altres moments en el que s'encarreguen felicitacions; també, s'editava per publicar presentacions de programes musicals, avisos, etc. Sempre solien ser edicions limitades que oferien una impressió perfecta i de la més alta qualitat. En la majoria de casos els surimono els encarregaven les societats de poetes amb la finalitat d'il·lustrar el poema guanyador d'un concurs literari amb el mestre de la societat com a jutge. Normalment aquests gravats eren d'un format petit, i el fet de tallar en relleu els caràcters kanji requeria una gran habilitat tècnica.
Cap als trenta anys Hokusai va passar per una situació personal delicada que l'obligà a realitzar importants canvis en la seva vida. El seu mestre, Shunsho, va morir el 1793 i, més o menys a la mateixa època, també va morir la seva jove esposa que el deixà amb un fill i dues filles. Al cap d'uns anys, el 1797, es va tornar a casar i va adoptar el nom professional de Hokusai. Aquest canvi de goh marcà l'inici de l'edat d'or de la seva obra que va perdurar durant més de mig segle.[1]
Etapa principal
En aquest període l'obra de Hokusai cobrí tota la gamma de l'art ukiyo-e: targetes, surimono, llibres il·lustrats, il·lustracions d'antologies de versos, llibres eròtics, pintures a mà i llibres d'esbossos. Dins dels temes tractats, en escasses ocasions va competir amb Utamaro, el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses. Malgrat aquesta limitació conscient, Hokusai va mirar d'inspirar-se en una gran diversitat temàtica. De manera especial, va posar èmfasi en la representació de paisatges i escenes històriques, en les quals la figura humana exercia un paper secundari. Cap a finals de segle va introduir en el seu estil la tècnica de la perspectiva i el tractament dels colors occidental. Va publicar una sèrie de retrats femenins titulats Cançons d'Itako.[3]
A començament del segle XIX Hokusai va començar la il·lustració de yomihon, un tipus de novel·les d'un elevat nivell intel·lectual.[3] Sota aquesta influència, el seu estil va començar a mostrar uns canvis importants, que es feren clarament visibles entre 1806 i 1807. La seva figura i la seva obra cada vegada tenien un reconeixement més gran, tot i que va perdre en delicadesa i tendia a posar més atenció en els temes tradicionals i més clàssics, especialment amb escenes en les que apareixien samurais, guerrers i determinats temes xinesos. En aquest període s'allunyà del món de l'ukiyo-e.[9]
Cap a l'any 1812, una altra tragèdia colpejà Hokusai ja que va morir el seu fill gran. Aquesta mort no va ser només un cop emocional, sinó que portà també unes conseqüències econòmiques greus ja que com a hereu de la benestant família Nakajima, el seu fill rebia una renda important, de manera que Hokusai no havia de preocupar-se per la irregularitat amb què arribaven els cobraments per la venta de les seves pintures, dissenys i il·lustracions. Fos per raons econòmiques o per una altra qüestió desconeguda, a partir d'aquell moment l'atenció de Hokusai es va centrar en la il·lustració de llibres, i particularment en els llibres que eren còpies de gravats dissenyats per a artistes aficionats, com Lliçons ràpides al dibuix simplificat. Aquesta iniciativa va servir per atreure sota el seu mestratge més alumnes.[10]
A més de la fama aconseguida amb els seus minuciosos gravats i les seves il·lustracions, Hokusai va tenir també molt d'èxit en les exposicions públiques de la seva pintura. Per exemple, va realitzar una pintura gegantina d'uns 240 m2,[7] una obra en la que apareixien figures mitològiques, per encàrrec d'un festival multitudinari. Fins i tot una vegada va ser convocat per mostrar les seves habilitats artístiques davant del shogun, súbdit de l'emperador però que en la pràctica era el governant del Japó.[7]
L'estiu de 1828, la segona esposa de Hokusai també va morir. El mestre tenia llavors 68 anys, es trobava afligit, amb una paràlisi intermitent al braç esquerre, sol i amb un nét conflictiu que havia demostrat ser un delinqüent incorregible. Davant d'aquesta situació O-ei, la seva filla i també alumna preferida, va trencar el matrimoni amb un artista poc important i va tornar a la casa paterna per romandre al costat del seu pare la resta de la seva vida.[11]
Darrers anys. Trenta-sis vistes del Mont Fuji
Hokusai va treballar fins a l'últim dia de la seva existència. Era un artista enèrgic que s'aixecava d'hora i pintava fins a la nit. Aquesta havia estat la seva forma d'actuar durant tot la seva llarga vida artística, i va ser també la dinàmica dels seus darrers anys. Dels milers de llibres i impressions de Hokusai, les seves Trenta-sis vistes del Mont Fuji són particularment notables. Publicades entre 1826 i 1833, aquesta famosa sèrie, que amb els suplements incloïa un total de 46 impressions a color, va marcar una fita en la impressió japonesa de paisatges. La grandesa del disseny i l'habilitat de l'execució no havia estat assolida per cap altra artista japonès, fins i tot supera el treball del seu contemporani Hiroshige. En conjunt, Hokusai va tenir una gran producció artística integrada per unes trenta mil obres.[12]
Els continus canvis de domicili de Hokusai, que va residir en més de 90 residències diferents, i fins i tot els canvis de nom, són elements significatius del caràcter de l'artista. A més del seu nom principal, Hokusai utilitzava altres dos goh ocasionals, i al voltant d'una vintena de noms que, indistintament, afegia al seu nom principal.[3]
L'any 1839, mentre el seu treball començava a ser eclipsat pel de Hiroshige, el seu estudi es va incendiar, destruint la majoria de les seves obres.[13] Malgrat els seus precs per continuar vivint una dècada més, el dia 18 del quart mes (del calendari japonès) del 1849,[14] «el vell enutjat amb la pintura», com ell mateix es definia, va morir als 89 anys d'edat.[13] No havia arribat a completar la seva recerca de l'última veritat sobre la pintura.[3] Molts anys abans de morir, en el prefaci de la publicació de 100 vistes del Fuji va deixar escrit el següent:
| « | A l'edat de sis anys tenia la mania de dibuixar tota mena de coses. A l'edat de 50 havia produït un gran nombre de dibuixos, però res del que havia fet abans tenia un veritable mèrit fins l'edat de 70 anys. Als 73 finalment vaig aprendre alguna cosa sobre la veritable forma dels animals, els insectes, els peixos, i la naturalesa de les plantes i els arbres. Per tant a l'edat de 80 anys hauré millorat encara més, i als 90 hauré penetrat més en l'essència de l'art. Als 100 hauré arribat finalment a un nivell excepcional i als 110, cada punt i cada línia dels meus dibuixos posseiran vida pròpia.[15][16] | » |
-
Fuji vermell -
La costa de Kamakura -
Riu Tama a Musashi -
Tempesta sota el cim
_-_Katsushika_Hokusai.jpg)
El mont Fuji
El mont Fuji és un símbol del Japó, és una muntanya sagrada des del segle VII. Existeix una llegenda sintoista que explica que l'emperador va ordenar destruir la part superior de la muntanya per aconseguir l'elixir de la immortalitat; el fum que s'escapa de vegades s'explica perquè procedeix de la beguda que es consumeix.[n. 2] D'altra banda, segons la tradició, és la morada dels déus sintoistes Fuji-hime i Sakuya-hime.[17] També la mort de Jikigyō Miroku (1671-1733), un monjo budista que morí dejunant a la muntanya, potencià la veneració d'aquesta muntanya i transformà el fet de visitar-la en un ritual ple de significats.[18]
La muntanya ha servit d'inspiració a molts poetes i ha aparegut en una infinitat de representacions pictòriques. L'obra més antiga que és coneix és un dibuix en paper que hi ha en una porta corredissa del segle XI.[19] Ha estat objecte d'un tractament especial pels pintors japonesos del segle XIX i, a més de l'obra de Hokusai,[20] també fou la inspiració d'un altre gran artista, Hiroshige (1797-1858), que presentà les Cinquanta-tres estacions del Tokaido (1833-1834) publicades en diverses edicions originals fins el 1857; també va pintar dues sèries personals amb el nom de Trenta-sis vistes del mont Fuji.[21] En el mateix període, Utagawa Kuniyoshi (1798-1861) va realitzar algunes representacions del Fuji. Més recentment, entre d'altres, destaquen dues obres: Fuji, de Kokei Kobayashi (1883-1957), i Aka-Fuji (Fuji vermell), de Yokoyama Misao (1920-1973).[19]
La representació tan freqüent del mont Fuji per part de Hokusai també té un component relacionat amb les seves creences religioses. Hokusai va ser membre de l'ordre budista de Nichiren. Al Japó, aquesta muntanya ha estat tradicionalment vinculada a la vida eterna, i aquesta creença es remunta al Conte del tallador de bambú. Tracta de Kaguya (かぐや o 輝夜, Llum brillant), una princesa filla de la Lluna nascuda dins un tronc de bambú per complaure dos ancians que ja no podien tenir fills, que va dipositar l'elixir de la vida eterna al cim de la muntanya. Així des d'una fase inicial, el mont Fuji, va ser vist com la font del secret de la immortalitat, una tradició que era al cor de la pròpia obsessió de Hokusai per la muntanya.[22]
Llista de goh
Aquesta és una llista exhaustiva dels noms professionals (goh) usats per Hokusai:[23]
- Shunro (1779)
- Zewaisai (1781-1782)
- Gumbatei (1785-1794)
- Sori (1795-1798)
- Hokusai Sori (1797-1798)
- Hokusai (1798-1819)
- Kako (1798-1811)
- Fasenkyo Hokusai (1799)
- Tatsumasa Shinsei (1799)
- Senkozan (1803)
- Kintaisha (1805-1809)
- Gakyojin (1800-1808)
- Kyukyushin (1805)
- Gakyo-rojin (1805-1806)
- Katsushika (1807-1824)
- Taito (1811-1820)
- Kyorian Bainen (1812)
- Raishin (1812-1815)
- Tengudo Nettetsu (1814)
- Iitsu (1820-1834)
- Zen saki no Hokusai Iitsu (1821-1833)
- Fesenkyo Iitsu (1822)
- Manji (1831-1849)
- Tsuchimochi Nisaburo (1834)
- Hyakusho Hachemon (1834-1846)
- Gakyo-rojin [1834-1849)
- Fujiwara Iitsu (1847-1849)
Obra
Pintures i il·lustracions
La següent és una selecció d'obres de Hokusai, llistades en ordre cronològic. Algunes d'aquestes obres s'ha esmentat o s'han utilitzat com a il·lustracions en algunes de les biografies de Hokusai, i és representativa dels millors treballs de Hokusai o de determinats períodes del desenvolupament del seu art.
- Festes de les cases verdes (ca. 1790)
- Festes per als dotze mesos (ca. 1790)
- Estrangers observant costums japoneses (1796)
- Sèrie de Chushingura I (ca. 1800)
- Brocats impresos de trenta-sis poetesses (1801)
- Cinquanta poetes imaginaris, cadascun amb un poema (1802)
- El Fuji a la primavera (1803)
- Trenta-sis estacions al Tokaido (1804)
- Sèrie de Chushingura II (1806)
- Suikoden (1807)
- Retrats de sis poetes (ca. 1810)
- Manga de Hokusai, vol. 1 (1814)
- Gashiki de Hokusai (1819); Soga de Hokusai (1820)
- Trenta-sis vistes del mont Fuji (ca. 1830-33)[5]
- Vistes de ponts famosos (ca. 1827-30)
- Neu, lluna, i flors (ca. 1827-30)
- Flors i ocells (ca. 1827-30)
- Toshi-sensor (1833-36)
- Cent vistes del mont Fuji (1834-35)
- Cent poemes comptats per la mainadera (ca. 1845).
Anàlisi
La seva obra està considera com una de les més importants del Japó pel que fa a pintura paisatgística. A finals del segle XVIII i principis del XIX l'enriquiment de la burgesia japonesa va ser la gran impulsora de la prolífica elaboració d'estampes en sèrie, conegudes amb el nom d'ukiyo-e o «Pintures del món flotant». Aquestes estampes, amb un cost més reduït que una pintura original, eren les que la nova classe social podia comprar. D'aquesta manera, tot i que la tècnica del ukiyo-e es practicava i era coneguda des de feia temps –amb artistes destacats com Hishikawa Moronobu–, és en aquest període que van ser més populars. Les obres es gravaven principalment sobre planxes de fusta de cirerer, i l'impressor podia fer còpies de l'original fins que el relleu gravat en la fusta començava a desaparèixer. El tema principal eren retrats en un primer pla de dones, actors de teatre kabuki i samurais, que apareixien tan en escenes eròtiques com humorístics. També apareixien envoltats de paisatges, i en aquesta especialitat Hokusai va mostrar tot el seu mestratge.[24]
Hokusai va estudiar i va experimentar durant la seva llarga vida noves corrents artístiques, entre les que cal destacar les de les escoles Kano, Tosa i Korin, així com es revelà com un gran especialista de la pintura tradicional xinesa, i també un bon coneixedor de la pintura occidental, sobretot dels gravats holandesos.[25] En l'època que més va rebre la influència de la pintura xinesa,[2] una característica rellevant del seu estil va ser la utilització d'elements de paisatge xinès i amb els rostres dels personatges força amples, propis dels habitants d'aquell país. Aquestes semblances es poden copsar en el seu quadre Tametomo i els dimonis de 1811 que es troba exposat al British Museum de Londres.[26]
-
Hokusai Manga -
Hokusai Manga -
Hokusai Manga -
Hokusai Manga
Hokusai Manga
La més gran de les obres de Hokusai és la col·lecció de 15 volums anomenats Hokusai Manga (北斎漫画). És una col·lecció amb uns 4.000 dibuixos molt diversos que inclouen paisatges, flora, fauna, i escenes de la vida quotidiana. És una obra impresa en tres colors: negre, gris i rosa clar. El primer dibuix es va publicar l'any 1814 quan l'artista tenia 55 anys; els tres darrers volums es van publicar pòstumament, i l'últim d'ells és considerat una obra apòcrifa.[27] Aquests esbossos sovint es creu, erròniament, que són el precedent dels moderns manga. El nom de manga, en l'obra de Hokusai, fa referència a una col·lecció d'esbossos no connectats entre si per cap història; per tant, tenen una concepció diferent del còmic en el que es fonamenta el manga modern. Val a dir que la forma de treballar, sobre paper transparent i portant-ho a terme en diverses fases, si que té una similitud en la manera d'elaborar el modern còmic o manga.
Hokusai feia un simple esbós en paper transparent i després col·locava al damunt un altre paper també transparent on corregia el dibuix, el dibuixava amb més detalls i realitzava la composició final. Finalment, aquest era el disseny definitiu que era enganxat a la planxa de fusta on es realitzava el gravat. En la seva elaboració, calia resseguir de manera curosa les línies traçades per poder fer després la impressió de l'estampa. A occident aquesta obra va començar a ser coneguda després que Matthew Perry arribés al Japó el 1854.[28]
Aquests dibuixos realitzats quan l'artista tenia entre 60 i 70 anys són reconeguts com el millor de la seva obra. Hokusai va ser un dels pintors que més va contribuir a que la pintura de paisatges i sobre la natura –ocells i flors– arribés a ser una icona amb la que s'identifica la cultura del Japó.[3]
Influència
L'any 1854 els ports japonesos es van obrir al comerç amb Europa. A partir d'aquell moment, entre altres coses, la influència de l'estètica japonesa es va estendre ràpidament per Occident i, d'una manera especial, a París. Pintors impressionistes com Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Gauguin, Edgar Degas, Vincent Van Gogh i Claude Monet, van rebre la seva influència. Entre els artistes japonesos que més van cridar l'atenció destacà Hokusai.[29] Tot i que l'existència de l'estil ukiyo-e es remuntava tres-cents anys enrere, el seu gran desenvolupament es va produir durant els segles XVIII i XIX ja que en una societat japonesa amb més recursos econòmics les xilografies eren molt apreciades. Més endavant, però, amb l'intercanvi comercial entre el Japó i Occident, també es produí una davallada en la producció de les xilografies. Entre els anys 1868 i 1912 van arribar a Japó importacions de béns occidentals, entre ells la fotografia i les noves tècniques d'impressió, innovacions que van provocar que l'estil ukiyo-e arribés pràcticament a desaparèixer.[25]
Van Gogh fou un dels pintors que van expressar la seva gran admiració cap a les estampes japoneses i se sap que va realitzar diverses còpies de les seves xilografies. Sobre elles va deixar escrit:
| « | Envejo als japonesos i la increïble i neta claredat de la que estan impregnats tots els seus treballs. Mai no resulten avorrits ni fan l'efecte d'haver-los realitzat a corre-cuita... El seu estil és tan senzill com el respirar. Són capaços de fer una figura amb uns pocs traços segurs, i que sembli tan fàcil com botonar-se l'armilla.[30] | » |
L'obra de Van Gogh va rebre amb especial intensitat la influència de Hokusai. Això és palesa en els darrers paisatges plens de moviments ondulants, en el gran cercle que forma el sol envoltat per línies que formen els diferents colors, el negre que emprava en els seus contorns i en el ritme del traços trencats; també és ben evident a una de les seves darreres pintures, Iris (1889). Després de realitzar Iris, en una carta la seu germà Theo, Van Gogh va comentar que les seves pròpies obres: «No semblen japoneses, però són les creacions més japoneses que mai he fet».Carta a Theo nº 501 del 18 de juliol de 1888.[31]
Claude Monet va estar influït, sens dubte, per artistes japonesos en general, però les dues referències principals van ser Hokusai i Hiroshige. La sèrie de Nenúfars de Monet està inspirada en flors de Hokusai, així com la llarga sèrie realitzada sobre la Catedral de Rouen, que Monet només va pintar des d'un mateix angle, s'adiu molt amb la sèrie sobre el Mont Fuji, encara que el japonès Hokusai les va fer des de llocs diferents; la influència s'observa per la forma de representar l'atmosfera, l'ambient i la llum que era la intenció de tots dos artistes. Monet va arribar a instal·lar-se a casa seva un jardí amb un pont japonès, on va realitzar nombrosos paisatges influït per la impressió que li va produir la col·lecció que havia adquirit de gravats japonesos.[32]
-
Shunga de Hokusai -
Shunga de Shigenobu
Yanagawa Shigenobu va ser el seu primer deixeble i després es va convertir en el seu gendre. Va fer com Hokusai molts treballs d'il·lustració, gran quantitat de surimono i, seguint els passos del seu mestre, també es va dedicar a l'art shunga. Entre els seus alumnes va destacar Shotei Hokuju; com tots els deixebles de Hokusai, va tractar d'imitar el seu mestre en la tècnica i l'expressió, encara que es va decantar més cap a la pintura occidental, amb un colorit més senzill i brillant i les seves composicions es caracteritzen per les formes geomètriques.[33] Uoya Hokkei, va passar per l'escola de Hokusai i es va decantar per realitzar paisatges d'estil xinès, com algunes de les obres primerencs del mestre; també es conserven nombroses il·lustracions humorístiques molt similars als poemes de Hokusai.[34]
Notes
- ↑ El volum VI del Manga, «Dibuixos a punta de pinzell», va ser la primera estampa de Hokusai que fou adquirida Cabinet des Estampes de la Biblioteca Nacional de França; pertanyia a la col·lecció Van Overmeer Fisscher, un holandès que havia estat a Nagasaki. Les estampes japoneses causaren furar al món occidental i eren importades del japó tant als EEUU com a Europa. Vegeu G. Lambert, Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer, p. 11; catàleg de l'Exposició organitzada per la Fundació Caixa Catalunya i la Bibliothèque nationale de France, del 16 de juny al 14 de setembre de 2008.
- ↑ Evidentment el fum es una conseqüència de la seva activitat vulcànica.
- ↑ En el cartutx, el títol de la taula a la part superior esquerra: «冨嶽三十六景 / 神奈川沖 / 浪裏» que significa «Fugaku sanju-rokkei / Kanagawa-oki / nami-ura», «Trenta-sis vistes del mont Fuji / des de Kanagawa / sobre l'onada». La signatura a la part superior esquerra de la lletra a l'esquerra de la caixa hi ha escrit: «北斎改為一筆», que significa «Hokusai aratame Iitsu hitsu».
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Walther, Ingo F. 1994: p.195
- ↑ 2,0 2,1 Daniel Atkison; Leslie Stewart. "Life and Art of Katsushika Hokusai" a From the Floating World: Part II: Japanese Relief Prints, catàleg de una exposició produïda per la California State University, (Chico). Consultat el 9 de juliol de 2007; Accediu a l'arxiu
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Walther, Ingo F. 1994: p.196
- ↑ 4,0 4,1 La Gran Enciclopèdia en català 2004: Volum XI
- ↑ 5,0 5,1 British Museum. «British Museum». [Consulta: 19 juliol 2010].
- ↑ Smith
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Katsushika Hokusai» (en castellà). epdlp.com. [Consulta: 24 octubre 2010]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «epdlp» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ 8,0 8,1 Weston, Mark 2002: p.116 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Wes116» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Walther, Ingo F. 1994: p.152
- ↑ Weston, Mark 2002: p.118
- ↑ Raymonde, Gans de 1976: p.178
- ↑ Enciclopèdia Salvat 1997: Volum 9
- ↑ 13,0 13,1 Weston, Mark 2002: p.117
- ↑ «Biografía de Katsushika Hokusai» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2010].
- ↑ Walther, Ingo F. 1994: p.155
- ↑ Bouquillard, Jocelyn. «L'aparició de l'estampa de paisatge al segle XIX». A: Fundació Caixa Catalunya -Bibliothèque nationale de France. Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer. (Catàleg), 2008, p. 212. ISBN 978-84-89860-92-6.
- ↑ Le Fuji sacré (francès)
- ↑ CNRS: Jikigyō Miroku and Ichiji fusetsu no maki (francès)
- ↑ 19,0 19,1 Le mont Fuji dans les arts. (francès)
- ↑ Matthi Forrer i Edmont de Goncourt, Hokusai, 1988
- ↑ Marianne Grivel, Hiroshige, un impressionniste japonais, Les albums du Cabinet des Estampes de la Bibliothèque nationale, Éd. Albin Michel, 1984
- ↑ Smith, Henry D., 1998
- ↑ Sandra Andacht. Collector's value Guide to Japanese woodblock prints (en anglès). Krause publications. ISBN 1-58221-005-5.
- ↑ Gans, Raymonde de 1976: p.53
- ↑ 25,0 25,1 Walther, Ingo F. 1994: p.21
- ↑ Historia Universal del Arte 1984: Volum 11
- ↑ Hillier, Jack 1980: p.100
- ↑ Hillier, Jack 1980: p.107-110
- ↑ Zacharías, Thomas 1994: p.30
- ↑ Walther, Ingo 2000, p.27
- ↑ Zacharías, Thomas 1994: p.32
- ↑ Zacharías, Thomas 1994: p.32-33
- ↑ Walther, Ingo F. 1994: p.156-157
- ↑ Walther, Ingo F. 1994: p.160
Vegeu també
- Hokusai (cràter), un cràter d'impacte de Mercuri anomenat en honor a Hokusai.
Bibliografia
- Bowie, Theodore (1964). The Drawings of Hokusai. Indiana University Press, Bloomington.
- DDAA. Enciclopedia Salvat: Volum 9 (en castellà). Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9716-0.
- DDAA. Historia Universal del Arte: Volum 11 (en castellà). Madrid: SARPE, 1984. ISBN 84-7291-599-9.
- DDAA. Fundació Caixa Catalunya - Bibliothèque bationale de France. Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer. (Catàleg), 2008. ISBN 978-84-89860-92-6.
- Gans, Raymonde de. Japón. El Imperio del Sol Naciente (en castellà). Gènova/Barcelona: Ferni/Círculo de Amigos de la Historia, 1976. ISBN 84-225-0597-5.
- Hillier, Jack. Art of Hokusai in Book Illustration. (en anglès). Londres: Sotheby Publications, 1980. ISBN 0-520-04137-2.
- Forrer, Matthi. Hokusai (en anglès). New York: Rizzoli, 1988. ISBN 0-8478-0989-7.
- Forrer, Matthi; van Gulik, Willem R., Kaempfer, Heinz M.. Hokusai and His School: Paintings, Drawings and Illustrated Books (en anglès). Haarlem: Frans Halsmuseum, 1982. ISBN 90-70216-02-7.
- Hillier, Jack, and Dickens, F.W. (1960). Fugaku Hiyaku-kei (One Hundred Views of Fuji by Hokusai). Frederick, New York.
- Kondo, Ichitaro (1966). Trans. Terry, Charles S. The Thirty-six Views of Mount Fuji by Hokusai. East-West Center, Honolulu.
- Lane, Richard Douglas. Images from the Floating World, The Japanese Print (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1978. ISBN 9780192114471.
- Michener, James A. (1958). The Hokusai Sketch-Books: Selections from the 'Manga'. Charles E. Tuttle, Rutland.
- Morse, Peter (1989). Hokusai: One Hundred Poets. George Braziller, New York. ISBN 0-8076-1213-8.
- Narazaki, Muneshige (1968). Trans. Bester, John. Masterworks of Ukiyo-E: Hokusai — The Thirty-Six Views of Mt. Fuji. Kodansha, Tokyo.
- van Rappard-Boon, Charlotte (1982). Hokusai and his School: Japanese Prints c. 1800–1840 (Catalogue of the Collection of Japanese Prints, Rijksmuseum, Part III). Rijksmuseum, Amsterdam.
- Smith, Henry D.. Hokusai: One Hundred Views of Mt. Fuji (en anglès). Nova York: George Braziller, Inc., Publishers, 1988. ISBN 0807611956.
- Walther, Ingo F. Grabados japoneses:Biografías (en castellà). Köln: Taschen, 1994. ISBN 3-8228-9548-2.
- Walther, Ingo. Vincent van Gogh 1853-1890 (en castellà). Germany, Taschen, 2000. ISBN 3-8228-6193-6.
- Weston, Mark. Giants of Japan: The Lives of Japan's Most Influential Men and Women (en anglès). Kodansha America, 2002. ISBN 1-56836-324-9.
- Zacharías, Thomas. Grabados japoneses:Cereza. Madera. Flores. (en castellà). Köln: Taschen, 1994. ISBN 3-8228-9548-2.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katsushika Hokusai |
- Galeria d'Ukiyo-E de Jim Breen
- Hokusai 36 vistes del monte Fuji
- Hokusai's works at Tokyo Digital Museum
- Site with almost 3000 high-quality images of Hokusai prints
- The Metropolitan Museum of Art's (New York) entry on "The Great Wave at Kanagawa."
- Hokusai-Museum in Obuse, Japó
- Katsushika Hokusai at Hill-Stead Museum, Farmington Connecticut