Kilidj Arslan IV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw[1] o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rüm o Konya. Va néixer el 1236/1237 i la seva mare era turca. Fou el segon fill de Kaykhusraw II.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En 1241 els mongols dirigits pel general Baidju van envair Anatòlia; Erzurum fou conquerida. Kaykhusraw II va reunir un exèrcit amb mercenaris bizantins, armenis i francs i el 26 de juny de 1243 va lliurar la batalla de Köse Dağ en que fou derrotat.[2] Els seljúcides de Rüm van quedar sotmesos als mongols.

El regne dels visirs (1246-1248)[modifica | modifica el codi]

Al morir el 1246, Kaykhusraw II va deixar tres fills de mares diferents; tots tres eren menors d'edat i sota tutela de visir i del governador hulàgida (Ilkhànida)[3]

  • Izz al-Din Kaykaus, era el germà gran i tenia uns 13 anys; la seva mare era grega i filla d'un sacerdot. El visir Shams al-Din al-Isfahani va agafar el seu partit però va dubtar en allunyar als altres dos germans, doncs aquesta decisió corresponia al governador mongol. Shams al-Din al-Isfahani es va casar amb la reina vídua i mare del seu pupil[4]
  • Rukn al-Din Kilidj Arslan (Kılıç Arslân IV) aspirant a la successió.
  • Ala al-Din Kaykubadh nascut vers 1239/1240. Fill de la tercera esposa (però favorita de Kaykhusraw II), Gürcü Hatun (Tamara), filla de la reina de Geòrgia Rusudan I i neta del sultà seljúcida Tuğrul II. El pare de Tamara s'havia convertit al cristianisme ortodox, i ella, al contrari, es va convertir a l'islam pel seu matrimoni i va agafar el nom de Gürcü Hatun (o Ghurji Khatun) el 1237; aquest matrimoni assegurava la pau entre Geòrgia i els seljúcides de Rüm. CKaykubad fou designat per Khaykhusraw com a successor.[5]

Shams al-Din al-Isfahani no va poder impedir a Rukn al-Din Kılıç Arslân d'anar a trobar al Gran Khan en ocasió de l'assemblea que va proclamar com a tal a Güyük. Per assegurar el poder, el visir va fer matar a un cert nombre de rivals. Rukn al-Din Kılıç Arslân va obtenir del Gran Khan la partició del sultanat en dues parts: l'Oest per a Kaykaus amb capital a Konya i l'est per a ell mateix amb capital a Sivas. La frontera entre els dos seria el riu Kızılırmak. Quan Kılıç Arslân va tornar a Anatòlia amb el seu títol de sultà es va saber la mort de Güyük i el nomenament del seu successor Möngke i els amirs van decidir que millor que els tres germans regnessin junts.[4] Kılıç Arslân fou enviat a la cort mongola per fer-li acceptar aquesta solució. Es van formar dos partits, un dirigit pel propi Kılıç Arslân que no volia canviar res i un altre dirigit per Izz al-Din Kaykaus que pretenia oposar-se a la decisió dels mongols i resistir a l'oest amb les tribus turcmanes i l'aliança bizantina.

El triumvirat (1248/49-1257)[modifica | modifica el codi]

El visir Djalal al-Din Karatay (en turc : Celaddin Karatay) va aconseguir finalment un acord entre els tres germans que va tenir el suport mongol. El sultanat va quedar dividit en tres parts:

  • Izz al-Din Kaykaus amb capital a Konya.
  • Rukn al-Din Kılıç Arslan amb capital a Sivas.
  • Ala al-Din Kaykubad II, amb capital a Malatya.

Shams al-Din al-Isfahani, el antic visir de Kaykhusraw II, quedava encarregat del govern en nom dels tres prínceps, el que li donava el poder efectiu.[5]

EL 1249, Shams ad-Dîn al-Isfahani fou arrestat a causa dels seus excessos i assassinat.[6]

El 1256 Möngke va ordenar envair Anatòlia i Kaykaus II va ser derrotat a la batalla d'Aqsarai i es va refugiar a Nicea i el seu germà fou proclamat a Kayseri.[7] Möngke va convocar a la seva cort a Kaykaus que no tenia cap ganes d'anar-hi i va enviar al seu lloc al seu germà petit Kaykubad carregat de valuosos regals pel gran khan. En el camí, a Erzurum, Kaykubad fou assassinat. Möngke va ordenar fer una investigació que no en va treure aigua clara.[4] Llavors els mongols van dividir el regne en dos dos. L'est de l'Anatòlia amb capital a Sivas, per a Kılıç Arslan. L'oest, amb capital a Konya per Kaykaus II (a la frontera grega; la seva mare era grega). Aquesta partició fou satisfactoria.[3] L'hàbil i intrigant visir de Kılıç Arslan, Muin al-Din Sulayman, que tenia el suport dels mongols, va tenir el poder efectiu.[6]

El juliol de 1261 Miquel VIII Paleòleg de Nicea, després d'entrar a Constantinoble, va esdevenir el nou emperador bizantí. Molest per les maniobres de Muin al-Din Sulayman, Kaykaus va oferir la seva ajuda a Miquel Paleòleg en la lluita contra els mongols. El plan fou avortat i Kaykaus fou deposat, empresonat i més tard exiliat a Bizanci.[6]

El regnat (1261-1265)[modifica | modifica el codi]

Kılıç Arslan així va restar sol al tron seljúcida i el seu visir Muin al-Din Sulayman va agafar el títol de Pervaneh » (ordre). El 1265, el pervaneh es va constituir un petit principat personal al conquerir Sinope. Kılıç Arslan fou assassinat en un banquet segurament a instigació del pervaneh.[6] El visir va estar a punt de posar al seu propi fill de tres any al tron dels sultans però finalment va optar per casar-se amb la vídua de Kılıç Arslan per poder exercir la regència en nom de Kaykhusraw III, de sis anys, fill i hereu de Kılıç Arslan.[6]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. turc : IV. Kılıç Arslan, L'Espasa Lleó
    àrab/persa (farsi): rukn ad-duniya wa ad-dīn as-sulṭān al-ʾaʿẓim qilij ʾarslān ben kayḫusrū,
    ركن الدنيا و الدين "السلطان الأعظم" قلج أرسلا بن كيخسرو
    Rukn ad-Duniya wa ad-Dîn : en àrab suport del poder de la religió
    As-Sultân al-A`zim : en àrab El sultà més gran
  2. Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a la pàg. 486 = Kösedağ (bataille de), juin 1243
  3. 3,0 3,1 Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a les pàgs. 740-743 article Seljoukides i pàgines 463-464 a l'article Kaykavus
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) per M Th Houtsma, 1987, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, pàgina 637, ISBN 9004082654
  5. 5,0 5,1 (anglès) West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-07, editor: Foundation for Medieval Genealogy
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (anglès) History of the Anatolian Seljuks, per Katharine Branning, 2007
  7. Jackson, Peter. The mongols and the Latin West: 1221-1405 (en anglès). Pearson Education, 2005, p. 116. ISBN 0582368960. 

Documentació externa[modifica | modifica el codi]