Lluís Roura Juanola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Roura Juanola

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 desembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weblluisroura.com Modifica el valor a Wikidata

Lluís Roura Juanola (Sant Miquel de Campmajor, 5 de desembre de 1943) és un pintor, escultor, editor i il·lustrador de llibres català.

Biografia[modifica]

El seu pare, Lluís, vidu amb cinc fills es va casar en segones noces amb Teresa Juanola, també vídua, amb dos fills. Del nou matrimoni van néxer Lluís (el pintor) i Rosa.

Després de la mort de la mare (1952), el pare el va enviar a Castelló d'Empúries, al Mas Bustins i va començar el seu primer contacte a l'Alt Empordà. Dos anys més tard, el 1954, va passar l'hivern a Pont de Molins, a casa de la seva germana que hi exercia de mestra.[1]

El 1969 es va casar amb Paquita Hermoso a Massanes i el matrimoni es va instal·lar al barri de la Guineueta de Barcelona. Van tenir dos fills: Jordi (1970) i Lluís (1973).

Obra[modifica]

Des del 1970 va exposar els seus treballs dins i fora de Catalunya. La primera exposició va ser a la Sala Ausart de Vic (1970).[2]

L'any 1974 va fer la seva primera exposició individual a Madrid, a la Sala Melià-Castilla.[1]

El 1979 va pintar Les Quatre Estacions, quatre teles de 2x2 metres que, essent les primeres obres de gran format pintades per Roura, encara s'exposen avui dia.[3]

Ha exposat les seves obres a Caracas, Suïssa, Basilea, Ginebra, el Pertús, Cabestany, Viena, Miami, Sant Petersburg i Brussel·les.[4]

Entre 1977 i l'any 2000 va realitzar sis grans pintures de Terra Santa: El Sinaí, Betlem, El Riu Jordà, Natzaret, La Muntanya de les Benaurances i Jerusalem que, actualment, s’exposen a la basílica de Castelló d’Empúries.[5]

A Figueres, amb els pintors Ricard Ansón, Daniel Lleixà, Josep Ministral i Ramon Pujolboira, va fundar el Grup 69, el 1984, que va realitzar un mural de 150 metres quadrats, en homenatge a Salvador Dalí, titulat Cinc visions dins d’un espai empordanès. Aquesta obra dedicada a Dalí resta exposada a Figueres, amb un mosaic de 5 x 30 metres per l'artista Armand Olivé.[6]

L’obra pictòrica és present a institucions públiques, ajuntaments, museus, com el de l’Empordà, a Figueres; al museu del Futbol Club Barcelona,[7] al museu Mayte Spinola a Marmolejo (Jaén),[8] al museu d’Art Estranger a Sofia (Bulgària)[9] i a les esglésies parroquials de Sant Pere de l’Escala,[10] Sant Martí d’Empúries[11] i Sant Pere de Figueres.[12]

El desembre del 2000 es va presentar a Figueres l'audiovisual Vivaldi a l'Empordà, una peça que combina l'obra de Roura, el paisatge empordanès i la música de les Quatre Estacions de Vivaldi, una idea que l'artista va dur a terme amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll i Chris Nicols com a solista de les estacions.[13]

Entre els seus premis més destacats, trobem la Medalla d'Honor del Premi de Pintura Comtessa de Barcelona (1981) i la Creu de Sant Jordi (2017).[14]

També ha estat col·laborador, durant els anys 2006-2008, en el programa El Suplement, de Xavier Solà, a Catalunya Ràdio, en l’espai “La paleta del pintor”, on feia un recorregut literari i pictòric per totes les comarques de Catalunya.[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «"El Empordà lo es todo y me lo ha dado todo"» (en castellà), 25-02-2022. [Consulta: 7 juny 2023].
  2. «La Sala Rusiñol celebra els 26 anys amb Lluís Roura», 05-04-2012. [Consulta: 7 juny 2023].
  3. Castillón, Xavier. «Roura, gran format - 21 oct 2011». [Consulta: 7 juny 2023].
  4. «La Generalitat distingeix l’artista Lluís Roura amb una Creu de Sant Jordi». Ràdio Banyoles - Emissora Municipal del Pla de l’Estany. [Consulta: 7 juny 2023].
  5. «La màgia de Lluís Roura i de Terra Santa - Bonart». [Consulta: 7 juny 2023].
  6. «Pujolboira i el grup 69» (en llengua catalana). A la carta/10 Notícies, 20-12-2021. [Consulta: 20 desembre 2021].
  7. Roura, Lluís. «En la mort d'Antonio Pagès - 23 febrer 2022». [Consulta: 7 juny 2023].
  8. Global, Euro Mundo. «El Museo Mayte Spínola, inaugurado en su nueva sede de Marmolejo» (en castellà). [Consulta: 7 juny 2023].
  9. Jurado, Anna «Lluís Roura: un pintor con proyección internacional.». La Vanguardia (Suplement dominical Vivir en Girona), 07-12-2003, pàg. 5 [Consulta: 7 juny 2023].
  10. Falcon, ACN / Yolanda. «Lluís Roura regala un oli de tres metres d'amplada a l'església de Sant Pere de l'Escala - 02 set 2008». [Consulta: 7 juny 2023].
  11. ACN, Yolanda Falcon ·. «Lluís Roura regala un oli de grans dimensions a l'església de Sant Pere», 02-09-2008. [Consulta: 7 juny 2023].
  12. RIVAS, MAIRENA. «L'església de Sant Pere sol·licita la Medalla d'Or», 31-08-2020. [Consulta: 7 juny 2023].
  13. «L'espectacle "Vivaldi a l'Empordà" a la Capella dels Dolors.». [Consulta: 7 juny 2023].
  14. «LLuís Roura Creu de Sant Jordi». [Consulta: 7 juny 2023].
  15. PUNT, EL. «El Claustre de Figueres presenta «La paleta del pintor», de Roura - 13 febrer 2009». [Consulta: 7 juny 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Gimferrer, J. (1980). El Pintor Lluís Roura. Monografies Empordaneses. Series Artistes. ART-3. Figueres.
  • Homenatge dels artistes catalans al Centre Excursionista de Catalunya. L'Hospitalet del Llobregat: Tecno-Gráfic Asesores, 1976. ISBN C19B5. 
  • Santos Torroella, Rafael. Diccionario "Ràfols" de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares Vol.I. Barcelona: Diccionario Ràfols, 1987. ISBN 9788486719012.