Mònica Oltra i Jarque
| Mònica Oltra | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2007 |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 2012 |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 20 d'octubre de 2007 |
|
|
|
|
| Mandat 2007 – 2010 |
|
| Precedida per | Glòria Marcos i Martí |
| Succeïda per | Enric Morera i Català |
|
|
|
| Naixement | 20 de desembre de 1969  Neuss (Alemanya) |
| Partit polític | PCPV-EUPV (1984-2007) IdPV-Compromís (des de 2007) |
| Professió | Advocada |
Mònica Oltra Jarque (nascuda en Neuss, Alemanya, el 20 de desembre de 1969) és una política valenciana. Actualment és co-portaveu del partit Iniciativa del Poble Valencià i de la Coalició Compromís, amb qui és diputada per València a les Corts Valencianes des de 2007. Llicenciada en dret per la Universitat de València, compagina la tasca de diputada amb l'advocacia.[1]
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Mònica Oltra naix en Neuss, Alemanya Occidental, filla de pares emigrants. El seu nom de naixement va ser Mònica Jarque Tortajada, amb els dos cognoms materns, ja que el seu pare estava separat d'una relació anterior, i la xicoteta Mònica no va poder adoptar el cognom patern fins als onze anys, quan en 1981 s'aprova la llei del divorci a l'Estat Espanyol.
De la seua estada a Alemanya, afirma recordar amb gran nitidesa l'entrada de Die Grünen (Els Verds) al Parlament alemany, fet que va ocórrer a les Eleccions federals de 1983.[2]
Mònica Oltra es traslladaria a València amb la seua família el nadal de 1984,[3] el mateix any que es va afiliar al PCPV.
És llicenciada en Dret per la Universitat de València, exercint com a advocada.
Trajectòria política[modifica]
Mònica Oltra s'afilia al Partit Comunista del País Valencià als quinze anys, i va estar afiliada a Esquerra Unida del País Valencià des del mateix moment de la seua fundació. Va arribar a formar part del consell polític d'EUPV i de la comissió permanent on es va fer càrrec de l'àrea de drets i llibertats. Des de 1996 fins a 1998 va ser la presidenta de Joves d'Esquerra Unida del País Valencià i va formar part a més de la comissió permanent del Consell de la Joventut i del consell rector de l'Institut Valencià de la Joventut, del Consell Assessor de Drogodependències i del Consell d'Adopció de Menors. A més, va ser una destacada representant d'Esquerra i País (EiP), un corrent intern d'EUPV amb una ideologia valencianista.
A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003, Mònica Oltra, que aleshores treballava com a advocada en Esquerra Unida, va ser l'encarregada de demanar un recompte a algunes meses de la Circumscripció Electoral de València per tal de vore si hi havien hagut algunes errades a l'hora de comptar els vots que perjudicaren a la seua formació. Després del recompte, el socialista Ramón Vilar va perdre el seu escó i Dolors Pérez va ser investida diputada per L'Entesa.[4]
Quatre anys després, a les eleccions autonòmiques del 2007, va anar en tercera posició de les llistes de la coalició Compromís pel País Valencià (formada per EUPV, BLOC, IR, i diferents formacions ecologistes) a la Circumscripció electoral de València, resultant elegida.
La crisi d'Esquerra Unida[modifica]
Mònica Oltra, militant d'Esquerra i País (EiP), va liderar el seu corrent cap als postulats defensats per una part de la coalició (El BLOC i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià), enfront al sector del partit més proper al Partit Comunista del País Valencià i liderat per la coordinadora general i candidata la presidència de la Generalitat per la coalició Glòria Marcos. Les difícils relacions entre els dos sectors acaben la defenestració de Marcos com a síndic del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià[5] i el nomenament d'Oltra com a nova portaveu. La reacció d'EUPV va ser l'expulsió de les diputades Oltra i Mollà i l'abandó del grup parlamentari dels tres diputats fidels als postulats oficials d'EUPV (la mateixa Glòria Marcos, Lluís Torró i Marina Albiol) per a formar part del Grup Mixt. Aquest fet va portar a Esquerra Unida del País Valencià a una profunda crisi interna i a quedar-se sense els ingressos del grup parlamentari.[6]
El desencadenant de la crisi interna va ser el rebuig de quatre dels set diputats grup parlamentari a la proposta de la direcció d'EUPV de designar a Amadeu Sanchis (qui havia estat el cap de llista d'EUPV a València a les eleccions municipals i havia quedat fora del consistori municipal) com a representant en el Consell d'Administració de Ràdio Televisió Valenciana. Aquesta elecció correspondria a EUPV, segons els pactes previs entre EUPV i el Bloc.[7] Al·legant que al programa electoral de Compromís pel País Valencià es deia que els consellers de RTVV no podien tindre perfil partidista, des de la majoria del grup parlamentari, liderats per Oltra, es va proposar per al càrrec al sociòleg Rafa Xambó.[2] Finalment Amadeu Sanchis va ocupar el càrrec de conseller de Ràdio Televisió Valenciana,[8] arribant a afirmar la mateixa Mònica Oltra que Glòria Marcos prenia les decisions sense prendre en compte als diputats de l'organització.[9]
El secretari d'organització d'Esquerra Unida del País Valencià, Ricardo Sixto, va acusar a Oltra i Mollà de traïció i transfuguisme,[10] i el 15 de setembre, el Consell Nacional d'EUPV va decidir expulsar-les de la formació[11] amb el 95% de vots a favor. En la votació no van participar els membres del corrent intern Projecte Obert, i des de la direcció federal d'Izquierda Unida es va vore amb mals ulls l'expulsió de les diputades.[12]
Des d'Esquerra i País s'havia anunciat el congrés constituent d'un nou partit, Iniciativa del Poble Valencià,[12] que es crearia el 20 d'octubre de 2007, si be IdPV no s'escindiria definitivament d'EUPV fins al gener del 2008, després d'un nou desencontre entre la direcció i els crítics a l'hora de realitzar les llistes per a les eleccions generals espanyoles de 2008.[13]
Iniciativa del Poble Valencià[modifica]
Al congrés constituent d'Iniciativa del Poble Valencià es va elegir a Mònica Oltra per al màxim càrrec del partit, el de portaveu. Mònica Oltra ha estat co-portaveu d'Iniciativa, juntament amb Paco García, sent ambdós reelegits per al càrrec en congressos posteriors.[14]
Com a síndica del Grup Parlamentari Compromís, Mònica Oltra va gaudir de gran visibilitat pública, especialment pels seus enfrontaments amb diputats del Partit Popular.[15]
Arran l'esclat del cas Gürtel, iniciat el febrer de 2009, Oltra va adquirir gran protagonisme per les seues intervencions i aparicions a la cambra valenciana,[16] sent fins i tot expulsada per la presidència de les Corts Valencianes per vestir una samarreta negra amb una fotografia serigrafiada amb el retat de Francesc Camps,[17] al costat de la inscripció Wanted. Only alive (Es busca. Només viu)[18] per evidenciar les absències reiterades del president de la Generalitat Valenciana a les Corts.
El febrer de 2010, va protagonitzar a la cambra un nou enfrontament amb els polítics del PP quan li va preguntar al vicepresident, Juan Cotino, si no sentia vergonya en vore empreses familiars implicades en el cas Gürtel. Cotino va respondre amb un exabrupte («Tindria vergonya, si fóra pare, de tindre una filla com esta, però com possiblement no el coneix...»),[19] fent referència al fet que Mònica no va poder portar el cognom de son pare fins 1981, malgrat que aquest el reconeguera com a filla seua en tot moment.[3] El nom de naixença de Mònica Oltra, amb els dos cognoms materns, apareixia a l'expedient d'adopció dels seus dos fills, informació a la que Juan Cotino va tindre accés perquè era responsable de la Conselleria de Benestar Social, des d'on es va tramitar l'adopció.[3] Tanmateix, el propi Cotino demanaria disculpes a Mònica Oltra posteriorment,[20] disculpes que serien acceptades per l'afectada.[21] L'animadversió amb Juan Cotino es tal que este, President de les Corts Valencianes des de 2011, abandona la cambra quan Oltra ix a parlar, substituint-lo Alejandro Font de Mora.[22]
D'altra banda, en una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo de l'any 2009, Mònica Oltra va obtindre un 4,54 en valoració, sent la política valenciana més ben valorada únicament per darrere de l'ex-president Francisco Camps, valorat amb 4,80,[23] i va ser una dels 100 protagonistes de l'any 2009 per a El País.[24]
Mònica Oltra ocupà la sindicatura del grup parlamentari Compromís pel País Valencià entre el juliol del 2007 fins al gener de 2010, quan cedeix el lloc al secretari general del BLOC i diputat Enric Morera.[25]
Coalició Compromís[modifica]
El gener de 2010 des del BLOC Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds - Esquerra Ecologista s'anuncià la creació d'una coalició per a participar conjuntament a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 que s'anomenaria igual que el grup parlamentari que compartien BLOC i Iniciativa: Coalició Compromís.
La coalició va obtenir 175.087 vots, 6 diputats i el 7% de les paperetes a tot el País Valencià, convertint-se en la tercera força de les Corts Valencianes.[26] Mònica Oltra, que ocupà la segona posició de la llista a la Circumscripció electoral de València, va tornar a ser elegida diputada.
Davant l'èxit de la Coalició Compromís, que a més de 6 diputats a les Corts Valencianes, també va aconseguir un diputat al Congrés dels Diputats, Oltra va mostrar-se públicament a favor d'enfortir les relacions entre els partits que la formen, afirmant el gener de 2012 davant de la taula nacional d'Iniciativa del Poble Valencià que Compromís havia "de superar la fase de coalició".[27][28]
Este enfortiment es va plasmar en els mesos posteriors. En el tercer congrés d'Iniciativa del Poble Valencià, el març d'aquell mateix any, es va ratificar dotar Compromís d'una estructura interna. En eixe mateix congrés va ser reelegida com a coportaveu d'Iniciativa per tercera volta.[29] El 18 de juliol de 2012, es va fer pública la primera executiva nacional de Compromís, on Oltra és, juntament amb Enric Morera, una de les dos portaveus de la coalició.[30]
L'octubre de 2012 es va fer públic una enquesta electoral del diari El País que col·locava a Mònica Oltra com la política valenciana millor valorada amb un 6,1 sobre 10, amb un grau del coneixement del 39%.[31]
Samarretes[modifica]
Durant la seua primera legislatura com a diputada, Mònica Oltra va guanyar-se certa fama com a diputada combativa amb el govern de Francesc Camps per l'ús de samarretes amb textos o imatges reivindicatives serigrafiades. Així, en maig de 2009, i amb el President de la Generalitat, Francesc Camps, esquitxat per casos de presumpta corrupció, Mònica Oltra va accedir a l'hemicicle amb una samarreta on es podia vore la cara del president amb una inscripció on es podia llegir "Wanted, Only Alive" (Es Busca, Només Viu). Aquell fet va provocar que la presidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez, expulsara a la síndica de Compromís, qui va negar-se a traure's la samarreta.[32]
Posteriorment també va vestir amb samarretes on es demanava transparència al govern de la Generalitat, o on es demanaven responsabilitats per l'Accident de Metro de València de 2006,[33] Si be la samarreta que major repercussió va tindre va ser la que va lluir al debat electoral a Canal 9 durant la campanya de les Eleccions a les Corts Valencianes de 2011, on es podia llegir "Canal 9 Manipula", com a denúncia pel tracte rebut pels serveis informatius de la cadena.[34]
Ja durant la Huitena legislatura de les Corts Valencianes, Oltra va ser expulsada pel President de les Corts, Juan Cotino, per portar una samarreta amb el lema "No ens falten diners, ens sobren xoriços",[35][36] fet que provocà que l'oposició en bloc abandonara l'hemicicle com a mesura de protesta.[37]
Arran de l'incident, es va prohibir l'ús de missatges a samarretes i l'exhibició de pancartes o gràfics a les Corts Valencianes.[38] Tanmateix, Oltra va esquivar la prohibició pocs dies després, entrant a l'hemicicle amb una samarreta amb un codi QR imprés en ella. El codi ocultava una denúncia contra la brutalitat policíaca durant la Primavera Valenciana.[39] Dos mesos després, Oltra va acudir a la sessió sobre el saqueig d'Emarsa amb una samarreta on es podia llegir el nom la marca Mango.[40] Donat que "mango", en argot i en castellà vol dir furtar, l'ús d'eixa samarreta va ser interpretat com una burla cap als responsables de la presumpta trama corrupta del Cas Emarsa, on hi ha diputats populars implicats.[41]
Altres dades polítiques[modifica]
En el plànol personal Mònica Oltra forma part activa de diverses associacions i organitzacions. És fallera, aficionada al València CF i parla quatre idiomes.[2] El seu pare, valencianoparlant, li parlava en castellà de menuda. Tanmateix, ella parla en valencià als seus fills.[22]
Mònica Oltra va participar en la trobada del 4 de juny de 2011 pel que més de 30 organitzacions ecologistes i progressistes van presentar el projecte Equo a la societat,[42] En l'assemblea constituent d'Equo, celebrada els dies 8 i 9 d'octubre de 2011 en Rivas-Vaciamadrid,[43] Mònica Oltra va ser elegida per ocupar un dels dotze llocs de la Comissió Gestora,[44] que abandonaria en juliol de 2012, quan la Comissió Gestora fóra substituïda per la Comissió Federal en el primer congrés de l'organització.[45] Preguntada per la relació entre el seu partit, Iniciativa del Poble Valencià, i la força ecologista d'àmbit estatal Equo, Oltra va declarar a El Temps en abril de 2012 que Equo era un projecte "en construcció", i es mostrà a favor que Equo s'associara a diversos projectes autònoms allà on corresponguera, com el cas valencià amb Compromís.[46]
Oltra compagina la seua tasca com a política en Iniciativa del Poble Valencià i Compromís amb la d'avocada, treballant, entre d'altres, per al Col·lectiu Lambda.[1] En 2011, Lambda li va atorgar el Premi Margarita Borràs en reconeixement a la seua defensa del col·lectiu homosexual.[47]
Caminaràs entre elefants[modifica]
El 13 de març de 2013, Columna Edicions va publicar Caminaràs entre elefants, un llibre realitzat per Ferran Torrent que, amb un estil a cavall entre el periodístic i el narratiu, realitza un retrat personal de la diputada de Compromís.[48] El llibre va ser realitzat a partir d'encontres i entrevistes esporàdiques realitzades entre Oltra i Torrent en 2012, i compta amb un epíleg del també portaveu de Compromís, Enric Morera.[49]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Charla informativa sobre cuestiones legales que afectan a las familias homoparentales "Contaremos con la presencia de Mónica Oltra, abogada y asesora legal del Col·lectiu Lambda, que cuenta con una amplia trayectoria en la defensa jurídica de familias homoparentales." - Notícia al web del Col·lectiu Lambda del 18 d'abril de 2009 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mònica Oltra: «Glòria Marcos ha cerrado todas las puertas al diálogo y ya no representa a Compromís», Levante-EMV, 26 de juliol de 2007 (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Un papel oficial detrás del insulto a Mònica Oltra La diputada de Compromís incorporó el apellido paterno a los once años, apunte que aparece en expedientes oficiales - notícia de Francesc Arabí a Levante-EMV del 26 de febrer de 2010 (castellà)
- ↑ La coalición, a 250 votos de quitarle un diputado al PSPV en Castellón notícia a Las Provincias del 24 de maig de 2011 (castellà)
- ↑ Els diputats del Bloc i EiP destitueixen Glòria Marcos com a síndica de Compromís, a Racócatalà.cat
- ↑ Llamazares desautoritza l'intent de substituir Glòria Marcos, El País, 20 de juliol de 2007. (castellà)
- ↑ Compromís substitueix Glòria Marcos com a portaveu i agreuja la crisi interna, El País, 24 de juliol de 2007.
- ↑ Emilio Fernández (PP), reelegido presidente del Consejo de Administración de RTVV notícia a Levante-EMV del 27 de juliol de 2007 (castellà)
- ↑ Entrevista a Mònica Oltra en la web de Projecte Obert
- ↑ EU Considera "tránsfugas" a Oltra y Mollà y pide su expulsión del grupo parlamentario, El País 25 de juliol de 2007. (castellà)
- ↑ La expulsión de dos diputadas pone a Esquerra Unida a la puerta de la escisión, El País, 16 de setembre de 2007
- ↑ 12,0 12,1 Esquerra Unida expulsa a Mónica Oltra y Mireia Mollà notícia a Levante-EMV del 15 de setembre de 2007 (castellà)
- ↑ Iniciativa del Poble Valencià consuma su escisión de Esquerra Unida notícia a El País del 23 de gener de 2008 (castellà)
- ↑ Mònica Oltra i Paco García, reelegits portaveus d'Iniciativa del Poble Valencià notícia a Vilaweb del 6 de març de 2010
- ↑ Mònica Oltra: la musa de la izquierda anti PP article a Valencia Plaza del 18 de maig de 2011 (castellà)
- ↑ Diputats del PP interrompen a Mónica Oltra
- ↑ Oltra expulsada de les Corts Valencianes per la seua samarreta de "Es busca a Camps", a Levante-EMV de 7/05/2009.
- ↑ Expulsada la portaveu de Compromís per lluir una samarreta contra Camps
- ↑ «La popularidad ganada desde el escaño». Público, 11 de mayo de 2011.
- ↑ Cotino demana perdó a Oltra
- ↑ Entrevista a Mònica Oltra en el programa Versió RAC 1 de Toni Clapés del 28 de maig de 2012
- ↑ 22,0 22,1 Mònica Oltra: "El PP valencià s'està podrint per dins" entrevista amb Mònica Oltra a Diari Ara del 7 de juliol de 2012
- ↑ Encuesta Sigma Dos sobre la Comunidad Valenciana
- ↑ Mónica Oltra, el "azote de Camps", protagonista 2009
- ↑ Mònica Oltra cedirà el càrrec a Morera, a Levante-EMV de 03/12/2009.
- ↑ «El voto útil se fue a Compromís», 24 de mayo de 2011. [Consulta: 6 de junio de 2011].
- ↑ «Oltra: "Compromís tiene que superar la fase de coalición"», 4 de diciembre de 2011. [Consulta: 15 de enero de 2012].
- ↑ «Mónica Oltra afirma que Compromís tiene que superar la fase de coalición de partidos», 3 de diciembre de 2011. [Consulta: 17 de enero de 2012].
- ↑ «Compromís se dota de dirección propia». El País, 31 de marzo de 2012.
- ↑ Compromís presenta la seua executiva nacional amb l’objectiu de continuar creixent i consolidat polítiques per defensar a les persones notícia al web de Coalició Compromís del 18 de juliol de 2012
- ↑ «Vuelco electoral: mayoría de izquierdas» (en castellà). El País.
- ↑ Expulsada la portavoz de Compromís por lucir una camiseta contra Camps notícia a El Mundo del 7 de maig de 2009 (castellà)
- ↑ Las camisetas de Mónica Oltra Galeria a Levante-EMV [consulta: 4 d'agost de 2012]
- ↑ La diputada de Compromís Mónica Oltra luce camiseta contra la manipulación de Canal 9 en un debate notícia a La Vanguardia del 18 de maig de 2011 (castellà)
- ↑ Oltra, expulsada por otra camiseta notícia a Levante-EMV del 15 de febrer de 2012 (castellà)
- ↑ Vídeo a Diari Ara del 15 de febrer de 2012
- ↑ El PP rebutja la ILP de les escoletes i expulsa a Oltra notícia a Valencianisme.com del 15 de febrer de 2012
- ↑ Cotino prohibirá camisetas y pancartas de los diputados y visitantes de las Corts notícia a Levante-EMV del 14 d'abril de 2012 (castellà)
- ↑ Oltra, con una camiseta codificada contra las cargas en las Corts notícia a Levante-EMV del 22 de febrer de 2012 (castellà)
- ↑ Oltra esquiva a Cotino amb una altra Samarreta notícia a Valencianisme.com del 18 d'abril de 2012
- ↑ Mónica Oltra porta una samarreta de Mango a les Corts en resposta a la prohibició notícia al Diari Ara del 18 d'abril de 2012
- ↑ Equo presenta en Madrid sus credenciales para las elecciones de 2012, El País, 5 de juny de 2011. (castellà)
- ↑ «Ni una corbata y mucho optimismo para poner en marcha Equo».
- ↑ «Ampliación de la Comisión Gestora de EQUO», 11 de febrero de 2012.
- ↑ Equo: Més interrogants que respostes notícia a Valencianisme.com del 8 de juliol de 2012
- ↑ El Compromís acaba en Boda. "Equo encara està en construcció. Conviuen els afiliats directament amb aquells que són afiliats als partits 4 J, entre els quals hi ha Esquerra Ecologista i a nosaltres, Iniciativa. " - entrevista a diversos integrants de Compromís, entre ells Mònica Oltra al setmanari El Temps [consulta:11 d'abril de 2012]
- ↑ Premis Margarida Borràs 2011 el dijous 30 de juny a les 20 hores al Col·legi Major Rector Peset
- ↑ Ferran Torrent retrata Mònica Oltra en el llibre 'Caminaràs entre elefants' notícia a Vilaweb del 2 de març de 2013
- ↑ Mònica Oltra: ´Yo sufría de ver sufrir a Camps´ La diputada de Compromís, protagonista del nuevo libro de Ferran Torrent, admite que le gustaría ser presidenta de la Generalitat pero "no es el tema ahora" - notícia a Levante-EMV del 14 de març de 2013 (castellà)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mònica Oltra i Jarque |
