Manfred von Richthofen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManfred von Richthofen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Manfred Albrecht von Richthofen Modifica el valor a Wikidata
2 maig 1892 Modifica el valor a Wikidata
Breslau (Reich alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Vaux-sur-Somme (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBertangles, Amiens
Fricourt
Cementiri de Invalidenfriedhof, Berlín
Südfriedhof de Wiesbaden 
Dades personals
Altres nomsel Baró Roig (The Red Baron)
FormacióPreußische Hauptkadettenanstalt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, aviador militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1911 - 1918
Carrera militar
LleialtatImperi_Alemany Imperi Alemany
Branca militarUlans (Llancers)
Luftstreitkräfte (predecessor de la Luftwaffe)
Rang militarRittmeister (Capità)
Comandant de (OBSOLET)Jasta 11 (gener 1917)

Jagdgeschwader 1 (24 de juny 1917 - 21 d'abril 1918)

ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Victòria80
Altres
TítolFreiherr Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbrecht Freiherr von Richthofen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Kunigunde von Schickfus und Neudorff Modifica el valor a Wikidata
GermansLothar von Richthofen i Bolko von Richthofen Modifica el valor a Wikidata
ParentsLothar von Richthofen (germà)
Premis
Pour le Mérite i altres 22 condecoracions
Signatura
Modifica el valor a Wikidata


IMDB: nm0902866 TMDB.org: 1708723
Goodreads character: 949351 Find a Grave: 4333 Project Gutenberg: 26589 Modifica el valor a Wikidata

Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 - Cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, França, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de les Luftstreitkräfte (Exèrcit de l'aire de l'Imperi Alemany). És considerat l'as d'asos de la Primera Guerra Mundial. Va ser oficialment acreditat amb vuitanta victòries.

Heroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era membre d'una família aristocràtica i per tant tenia molts familiars de renom. És internacionalment conegut com el Baró Roig (en alemany, Der Rote Baron).

Quasi cent anys després que fos abatut, encara avui no se sap exactament qui fou el causant de la seva mort. Diverses teories han aparegut i s'han descartat des de llavors, però encara segueix despertant l'interès de diversos investigadors que volen resoldre un dels fets més misteriosos de la Primera Guerra Mundial.

Nom i sobrenoms[modifica]

Freiherr (l'equivalent alemany de baró, és un títol nobiliari hereditari. De fet, tots els membres masculins de la família el tenen, fins i tot amb els pares en vida. Tot i això, aquest és l'origen del sobrenom més famós de von Richthofen, «el Baró Roig». El vermell era el color del seu aparell i per tant no té implicacions polítiques. La traducció a l'alemany és der rote Baron. Actualment, von Richthofen és conegut amb aquest sobrenom fins i tot a Alemanya, mentre que en la seva època era conegut com a rote Kampfflieger (el pilot de combat vermell). Aquest últim fou l'utilitzat com a títol de l'autobiografia de von Richthofen de 1917, Der Rote Kampfflieger[1] (El Pilot Roig).

En temps de guerra, però, va rebre altres denominacions. Els francesos el coneixien més com a "Le Diable Rouge" (diable vermell, Red Devil en anglès) o Le petit Rouge (El Petit Vermell). A Anglaterra també fou conegut com a "Red Knight" (cavaller vermell).

Primers passos[modifica]

Manfred va néixer a Kleinburg, prop de Breslau, Baixa Silèsia (ara part de la ciutat de Wrocław, Polònia) al si d'una família aristocràtica de Prússia. Fill del Major Albrecht Phillip Karl Julius Freiherr von Richthofen i Kunigunde von Schickfuss und Neudorff. Tenia una germana gran, Ilse, i dos germans més petits, Lothar von Richthofen i Karl Bolko von Richthofen.[2]

A l'edat de quatre anys, la família es traslladà a Schweidnitz (ara Świdnica, Polònia). Era un gran amant d'anar a cavall, caçar i la gimnàstica a l'escola. Era excel·lent en barres paral·leles i havia obtingut nombroses condecoracions a l'escola.[3] Amb els seus germans, Lothar i Bolko, caçaven porcs senglars, ants, ocells i cérvols.

Antiga casa de Manfred von Richthoffen a Świdnica. Fotografia de 2009.

Després de rebre educació tant a casa com a l'escola a Scweidnitz, començà amb l'entrenament militar a l'edat d'onze anys.[4] Després de completar la preparació militar el 1911, entrà a una unitat de cavalleria d'ulans, la Ulanen-Regiment Kaiser Alexander der III. von Russland (1. Westpreußisches) Nr. 1 (Primer Regiment d'Uhlans 'Emperador Alexander III de Rússia (Primer Regiment de la Prússia Oest)'), on va ser assignat al 3. Eskadron (Tercer esquadró).[5]

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Manfred va servir com a cavaller oficial de reconeixement tant al front occidental com al front oriental. Les operacions tradicionals de cavalleria quedaren aviat obsoletes a causa de l'aparició de les metralladores i el filferro d'arç. A causa d'això, els Uhlans van ser reconvertits en infanteria.[6] Decebut per no poder participar més activament en el conflicte bèl·lic, von Richthofen s'enrolà als Fliegertruppen des deutschen Kaiserreiches (Branca de l'aire de l'Imperi Alemany), més endavant coneguda amb el nom de Luftstreitkräfte. Un cop la sol·licitud fou acceptada, entrà al servei aeri a finals de maig de 1915.[7]

Carrera com a pilot[modifica]

Del juny a l'agost de 1915, von Richthofen fou observador en missions de reconeixement al front oriental amb el Fliegerabteilung 69 (Esquadró de vol núm. 69). En ser transferit al front de Xampanya, va aconseguir abatre un aparell Farman francès amb la metralladora del seu aparell (pensat per observació), tot i que no va ser acreditat amb la victòria, ja que l'aparell abatut va caure darrere les línies enemigues i per tant, no pogué ésser confirmat.

L'octubre de 1915 començà el seu entrenament com a pilot de caça. El març de 1916 entra a la Kampfgeschwader 2 (Esquadró de bombarders núm. 2) pilotant un Albatros C.III. El 26 d'abril de 1916, mentre sobrevolava Verdun pilotant un Fokker Eindecker, va obrir foc sobre un Nieuport francès, que va fer caure sobre Fort Douaumont, tot i que en aquest cas tampoc va obtenir acreditació oficial.

Després d'un període pilotant aparells biplaça al front oriental, va conèixer l'as Oswald Boelcke l'agost de 1916. Boelcke, que estava de visita al front oriental cercant candidats potencials per a la seva unitat, recentment formada, va seleccionar von Richthofen per entrar a la Jagdstaffel 2 (esquadró de caça). Manfred obtingué la seva primera victòria reconeguda amb la Jasta 2 sobre Cambrai, França, el 17 de setembre de 1916.

Rèplica del triplà Fokker Dr.I vermell de Manfred von Richthofen.
Major Lanoe Hawker VC

Després de la seva primera victòria confirmada, von Richthofen encomanà una petita copa de plata amb la data i el tipus d'aparell enemic gravats per un joier de Berlín. Va seguir encomanant-les fins que en tenia 60, moment en què les restriccions de plata d'una Alemanya blocada van començar a fer-se notòries.

En lloc d'utilitzar tàctiques arriscades i agressives com el seu germà Lothar (40 victòries), Manfred complia un conjunt de màximes (conegudes com la Dicta Boelcke) per assegurar-se l'èxit tant de l'esquadró com dels seus pilots. No era un pilot espectacular ni que fes ús de massa acrobàcies, com per exemple el seu germà o el popular Werner Voss. A més de ser un bon tàctic en combat i líder d'esquadró, era un tirador superb, i en combat veia el seu aparell com una plataforma des de la qual utilitzar les seves armes. El seu moviment més típic era aparèixer, juntament amb el seu esquadró cobrint els flancs, des de més alçada en descens, de manera que el sol quedés exactament a la seva esquena, aprofitant-se de l'enlluernament causat per sorprendre l'enemic.

El 23 de novembre de 1916, von Richthofen abaté el seu adversari de més renom, el major britànic Lanoe Hawker (Creu Victòria), descrit pel mateix von Richthofen com «el Boelcke britànic» (en referència al fet que tant Boelcke com Hawker eren dels primers asos de la guerra). Aquesta victòria succeí amb von Richthofen pilotant un Albatros D.II i Hawker un Airco DH.2. Després d'aquest combat, va concloure que necessitava un caça més àgil, encara que signifiqués una pèrdua de velocitat punta. Per això, canvià a un Albatros D.III el gener de 1917, anotant dues victòries més abans de patir un trencament en part de l'ala inferior de l'aparell. A causa d'aquest fet, von Richthofen tornà a l'Albatros D.II durant cinc setmanes, temps durant el qual va aconseguir una victòria el 9 de març. Finalment decidí canviar a un Halberstadt D.II, ja que el seu D.III seguiria en reparació fins a final de mes.

Tornaria al seu Albatros D.III el 2 d'abril de 1917, i amb ell aconseguiria 22 victòries més abans de passar-se a l'Albatros D.V a final de juny. Retornant de la seva convalescència a l'octubre, von Richthofen pilotaria el famós triplà Fokker Dr.I, un aparell distintiu amb què seria posteriorment associat, tot i que probablement no va fer ús d'aquest tipus d'aparell exclusivament fins que va ser redissenyat amb ales enfortides al novembre. Tot i la famosa associació de von Richthofen i el Fokker Dr. I, només vint de les seves vuitanta destruccions d'avions d'adversaris foren aconseguides amb aquest aparell. El seu Albatros D.III va ser el primer aparell pintat de vermell i amb el qual obtindria el seu renom i reputació.

Manfred donà suport al desenvolupament del Fokker D.VII amb comentaris i diverses aportacions per a millorar les deficiències dels aparells alemanys del moment.[8] Tot i això, mai no va tenir l'oportunitat de volar en un d'aquests en combat, ja que fou abatut dies abans que entrés en servei.

Flying Circus[modifica]

Manfred von Richthofen amb altres membres de la Jasta 11.
Manfred amb la condecoració "Orden Pour le Mérite" ascendit a Capità. 6 d'abril de 1917.

El gener de 1917, després de la seva victòria número 16 confirmada, von Richthofen rebé la Pour le Mérite (The Blue Max), la condecoració de més valor a l'Alemanya d'aleshores. En aquell mateix mes, es va fer càrrec de la Jasta 11, esquadró que finalment inclouria part de l'elit dels pilots alemanys, la majoria aprenents seus. Gran part d'aquests esdevindrien més tard, líders dels seus propis esquadrons. Ernst Udet (més tard Coronel-General Udet) fou membre del grup de von Richthofen.

Com a ajuda pràctica per al fàcil reconeixement dels aparells de l'esquadró en mig dels combats, els aparells de la Jasta 11 van adoptar aviat colors vermells amb diversos trets distintius individuals. Alguns dels aparells de von Richthofen foren pintats íntegrament de vermell. Aquest fet provocà repercussió i serví de propaganda per als alemanys, fins i tot fent que entre les files aliades se l'anomenés «Le Petit Rouge».

von Richthofen (centre) amb Hermann Thomsen (Cap del servei de l'aire alemany, esquerra) i Ernst von Hoeppner (Comandant del servei de l'aire alemany, dreta) al quarter general a Bad Kreuznach.

Richthofen liderà la seva nova unitat amb un èxit sense precedents, especialment durant el que es coneix per abril sagnant de 1917. Només en aquell mes, va fer caure 22 aparells britànics, el que porta el nombre oficial d'avions enemics destruïts a les 52. Al juny va esdevenir comandant de la primera de les noves formacions Jagdgeschwader (grup d'esquadrons) i liderar la Jagdgeschwader 1, composta per les Jasta 4, 6, 10 i 11. Aquestes eren bastant mòbils i sovint combinaven tàctiques i estratègies gràcies a la facilitat de comunicació entre les diverses parts del front, gràcies a les noves tecnologies. D'aquesta manera, la JG1 esdevingué el The Flying Circus (circ volador), un sobrenom degut tant a la mobilitat de la unitat (allotjant als membres fins i tot en tendes de campanya i els aparells de colors. A la fi del mes d'abril, el Flying Circus també començà a ser conegut com el Richthofen Circus (circ de Richthofen).[9]

Manfred fou un estrateg brillant que va desenvolupar les tàctiques de Boelcke. A diferència d'aquest, però, liderava amb exemple i força de voluntat en lloc de simple inspiració. Sovint descrit com distant, poc emocional i sense sentit de l'humor, tot i que alguns companys defensaven precisament el contrari.[10]

Tot i que estava actuant amb els deures d'un tinent coronel (en termes moderns de la Royal Air Force, un comandant d'ala) romangué capità. Al sistema britànic el més normal era tenir el rang apropiat considerant els deures i el nivell de comandància encara que no hi hagués una promoció formal. En canvi, a l'exèrcit alemany, no era inusual en temps de guerra que un oficial disposés d'un rang inferior al del que els seus deures implicaven, per què els oficials alemanys són promocionats seguint un protocol i no una promoció de camp de batalla. Per exemple, Erwin Rommel comandà un batalló d'infanteria essent capità el 1917 i 1918. Tampoc era costum que un fill tingues un rang més elevat que el seu pare, i el pare de von Richthofen era un major de reserva.

L'Albatros D.V de von Richthofen després del seu aterratge forçós prop de Wervicq.

Ferit en combat[modifica]

El 6 de juliol, durant un combat contra una formació de biplaces F.E.2d de l'Esquadró núm. 20 de la RFC, prop de Wervik, von Richthofen rebé una ferida greu al cap, recuperant la consciència amb temps suficient per executar un aterratge forçós. Més tard va ser hospitalitzat i obligat a quedar-se a terra durant diverses setmanes. La victòria aèria fou acreditada al capità Donald Cunnell del núm. 20, qui va morir pocs dies més tard.

Tot i que el Baró Roig retornà al servei actiu a l'octubre de 1917, es creu que la ferida hauria causat un mal crònic, ja que a partir de llavors sofrí marejos i mals de cap post-vol, així com un canvi de temperament. Fins i tot existeix una teoria que vincula aquesta ferida amb la seva mort (explicat més avall).

Autor i heroi[modifica]

Fou durant la seva convalescència que von Richthofen —probablement ajudat per un escriptor anònim d'alguna unitat de propaganda alemanya— va escriure la seva autobiografia, Der Rote Kampfflieger. Una traducció cap a l'anglès de J. Ellis Barker fou publicada el 1918 com The Red Battle Flyer.[11] Tot i que von Richthofen morí abans que una versió revisada sortís a la llum, hi ha constància que va repudiar el llibre que el representava al seu parer com massa insolent» (o «arrogant») i que ell «ja no era aquest tipus de persona».[12]

El 1918, von Richthofen havia esdevingut una llegenda i això causà certa por sobre si la seva mort podia causar un cop per a la moral del poble alemany. Ell mateix rebutjà acceptar una feina de despatx després de la ferida soferta i va declarar que els soldats alemanys no tenien elecció vers els seus deures i obligacions, i que, per això, ell continuaria volant i combatent. Certament, havia esdevingut part del culte d'adoració a la seva figura d'heroi, contínuament alimentada per la propaganda. La propaganda alemanya creà falsos rumors, incloent-hi que els britànics havien creat esquadrons especials per la caça de von Richthofen, i que oferien grans recompenses i una Victoria Cross a aquell pilot aliat que fos capaç d'abatre'l. Parts de les seves cartes fan pensar que es creia, almenys, una part d'aquests rumors.

Mort[modifica]

Soldats australians examinant les restes del triplà de von Richthofen
Insignia de l'esquadró 209 - l'àguila vermella caient simbolitza la caiguda del Baró Roig
Soldats australians amb el triplà de von Richthofen, 425/17, després que aquest fos desballestat presa dels caçadors de souvenirs

Richthofen va morir just cap a les 11 del matí del 21 d'abril de 1918, mentre sobrevolava la Cresta de Morlancourt, prop del riu Somme. 49° 56′ 0.60″ N, 2° 32′ 43.71″ E / 49.9335000°N,2.5454750°E / 49.9335000; 2.5454750 (Manfred von Richthofen death location)

Al moment de la seva mort, el baró perseguia a molt baixa altura un Sopwith Camel del pilot canadenc novell, el tinent Wilfrid "Wop" May de l'Esquadró núm. 209 de la RAF. Al mateix temps, el Richthofen el punt de mira durant un instant i atacat per un company d'escola (i comandant de l'esquadró aliat) de May, el capità canadenc Arthur Roy Brown, qui hagué de fer una maniobra perillosa per intervenir en descendir a gran velocitat mentre atacava i posteriorment en haver de reprendre el vol per evitar estavellar-se. Richthofen maniobrà per a esquivar aquest atac, i després prosseguí la seva persecució sobre May.

Fou probablement en aquest instant de la persecució de May quan von Richthofen fou ferit de mort per una sola bala del .303, la qual causa greus danys al seu cor i pulmons, el que fa suposar que la seva mort fos probablement ràpida.[13] Als últims segons de vida, von Richthofen aconseguí fer un, tot i que precipitat, aterratge controlat a un camp prop de la carretera entre Bray i Corbie, just al nord de Vaux-sur-Somme, a un sector controlat per l'exèrcit australià. Un testimoni, l'artiller George Ridgway, afirmà que quan ell i altres soldats australians arribaren a l'aparell, von Richthofen encara era viu però que morí poc després.[13] Un altre testimoni, el sergent Ted Smout de l'Australian Medical Corps, informà que l'última paraula de von Richthofen va ser kaputt.[14][15][16][17]

El seu Fokker Dr.I, 425/17 no va ser especialment afectat per l'aterratge i la unitat aliada de l'aire més propera, l'Esquadró núm. 3 (RAAF), de la força de l'aire australiana, es va fer càrrec de les restes de von Richthofen.

El 2009, es trobà el certificat de defunció de von Richthofen als arxius d'Ostrów Wielkopolski, Polònia. Richthofen havia estat curtament estacionat a Ostrów (pertanyent a Alemanya fins a la fi de la Primera Guerra Mundial) abans d'anar a la guerra. El document d'una sola pàgina, escrit a mà en un registre de defuncions de 1918, escriu incorrectament von Richthofen per «Richthoven» i es limita a declarar que fou «mort el 21 d'abril de 1918», a causa de ferides de combat.[18]

Teories sobre la seva mort[modifica]

Fotografia de grup dels oficials i suboficials de la 24th Machine Gun Company (Austràlia) el març de 1918. El sergent Cedric Popkin és el segon per la dreta de la fila del mig.

Hipòtesis contradictòries i compromeses continuen avui envoltant la identitat de la persona que disparà el tret que causà la mort de von Richthofen.

La RAF acredità Brown amb la victòria. Tot i això, von Richthofen morí poc després que una bala fatal que va entrar-li per l'aixella dreta i tornar a sortir prop del mugró esquerre. Si aquesta hagués estat d'alguna de les metralladores de Brown, hauria estat impossible que von Richthofen hagués pogut continuar la seva persecució de May durant el temps que ho va seguir fent.[13] El mateix Brown, mai va parlar sobre el que va passar aquell dia, dient que «no té sentit que jo ho comenti, l'evidència ja hi és».

Fotografia del motor de l'avió abatut d'en Richtoffen exhibida a l'Imperial War Museum. A la llegenda s'atribueix el fet al Capità Brown. La data de la fotografia és d'entreguerres.

Els experts, però, estan generalment d'acord que von Richthofen fou mort per algú des de terra.[13][19] La trajectòria marcada per la ferida del seu cos indicava que la bala havia seguit un camí ascendent, des del costat dret, i més important, que probablement havia estat rebuda poc temps després de l'atac de Brown.[13]

Moltes fonts, incloent-hi l'article de 1998 de Geoffrey Miller, un metge i historiador de medicina militar, i un documental del Public Broadcasting Service estatunidenc l'any 2003, han suggerit que el Sergent Cedric Popkin és probablement la persona que matà von Richthofen.[13][19] Popkin era un artiller antiaeri de la 24th Machine Gun Company (Austràlia) i utilitzava una metralladora Vickers. Va disparar von Richthofen en dues ocasions: primer quan es dirigia directament cap a la seva posició, i després, a llarga distància des de la dreta. Popkin estava situat a la posició correcta per haver executat el tir fatal quan von Richthofen feu la segona passada.[13][19]

El 1935, Popkin escrigué una carta, que incloïa un mapa dibuixat, a l'historiador oficial de guerra australià, explicant la seva creença que ell havia disparat el tret fatal, mentre von Richthofen es dirigia cap a ell. En aquest últim aspecte, Popkin anava errat, ja que la bala que causà la mort de Richthofen venia del seu costat dret.

El 2002 un documental produït per Discovery Channel suggerí que l'artiller W. J. «Snowy» Evans, de la 53rd Battery, 14th Field Artillery Brigade, Royal Australian Artillery, era probablement qui havia matat von Richthofen amb una metralladora Lewis.[17] Tot i això, Miller i el documental de la PBS van rebutjar aquesta teoria després de considerar l'angle amb què Evans hauria disparat a von Richthofen.[13][19]

Altres fonts han suggerit que l'artiller Robert Buie (també de la 53rd Battery) hauria pogut disparar el tret letal. Hi ha poc suport a aquesta teoria, però.[13][19] No obstant això, el març de 2007, la municipalitat de Hornsby Shire, Sydney, Austràlia, va reconèixer Buie, exresident, com l'home que va abatre von Richthofen. Van ubicar una placa commemorativa prop de l'antiga casa de Buie als suburbis de Brooklyn.[20] Buie, que va morir el 1964, mai no ha estat reconegut oficialment en cap altre acte.

L'oficial comandant de l'Esquadró núm. 3 de l'exèrcit de l'aire australià (Australian Flying Corps), el major David Blake suggerí inicialment que von Richthofen havia estat abatut pels membres d'un dels seus esquadrons de R.E.8 que havien combatut la unitat de von Richthofen aquella tarda. Tot i això, aquesta teoria va ser ràpidament rebutjada, i després de veure l'autòpsia, el mateix Blake va donar suport a la teoria que algun artiller antiaeri havia causat la mort de von Richthofen.

Teories sobre l'últim combat[modifica]

Richthofen era un pilot de caça altament experimentat i destre, conscient del perill del foc antiaeri. A més, estava totalment d'acord amb les regles dels combats aeris del seu mentor Oswald Boelcke, fortament en contra de prendre riscs absurds. Dit això, està universalment reconegut que el comportament de von Richthofen al seu últim combat fou totalment inusual i contradictori en diversos aspectes.[21] A causa d'aquest fet, han aparegut diverses teories per explicar aquest comportament.

El 1999, un investigador en medicina alemany, Henning Allmers, publicà un article a la revista mèdica britànica The Lancet, suggerint que la ferida soferta al cap per von Richthofen sofrida el juliol de 1917 podria haver influït en la seva mort. Aquesta teoria rebé suport el 2004 per un grup d'investigadors de la University of Texas. El comportament de von Richthofen després d'aquella ferida es va considerar normal per a un pacient amb ferides al cervell. Les conseqüències d'aquesta ferida podrien explicar l'absència de judici en les seves maniobres durant el seu últim combat: volava massa baix en territori enemic i tenia una fixació per a determinat objectiu (May).[22]

També és possible que von Richthofen patís estrès acumulatiu en combat (o fatiga de combat), que li fes oblidar-se de les seves habituals precaucions. Val a dir que un dels asos britànics amb més victòries, el Major Edward "Mick" Mannock fou mort per artilleria antiaèria el 26 de juliol de 1918 mentre creuava les línies a molt baixa alçada, quelcom que ell mateix sempre havia advertit no fer als seus pilots. Un dels asos francesos més populars, Georges Guynemer, va desaparèixer l'11 de setembre de 1917, probablement mentre atacava a un biplaça sense adonar-se que diversos Fokker l'estaven escortant.[23][24]

També se suggereix a un llibre del 2007 de Franks i Bennett,[21] que el dia de la mort de von Richthofen, el vent predominant era d'uns 40 km per hora en sentit oest en comptes de les habituals 40 km/h en sentit est. Això significa que von Richthofen, habitualment pilotant en sentit oest a una velocitat en l'aire d'uns 160 km per hora, hauria volat sobre el terra a una velocitat de 200 km per hora en lloc de les velocitats més normals prop de terra de120 km per hora. Això significa un 67% més ràpid del normal i podria haver anat a parar sobre les línies enemigues quasi sense adonar-se'n, especialment mentre estava intentant arreglar una metralladora encallada i disparava petites ràfegues amb l'altra just abans de necessitar recarregar-la.

Una valoració d'aquests factors ha de tenir en compte les circumstàncies del moment. Al moment de la mort de von Richthofen, el front estava en plena ebullició, seguint amb l'èxit inicial de l'ofensiva alemanya de la primavera del març-abril de 1918. Era probable que von Richthofen fos conscient que aquell combat era part de l'última possibilitat real d'Alemanya per guanyar la guerra —enfront de la superioritat aèria aliada—, l'exèrcit de l'aire alemany tenia greus dificultats per aconseguir informació en missions de reconeixement que resultaven vitals, i podien fer poc per evitar l'èxit de les missions de reconeixement dels esquadrons aliats que comptaven amb el suport dels exèrcits de terra.

Enterrament[modifica]

Els oficials de l'Esquadró núm. 3 foren els portadors del fèretre i els altres membres de l'esquadró actuaren com a guàrdies d'honor durant el funeral del Baró Roig el 22 d'abril de 1918.
El funeral de Manfred von Richthofen.

Comunament amb la majoria d'oficials de l'aire aliats, el major Blake, qui fou responsable de les restes de von Richthofen, el considerà amb gran respecte, i va organitzar un funeral militar complet, dut a terme pel personal de l'Esquadró núm. 3.

Richthofen fou enterrat al cementiri del poble de Bertangles, prop d'Amiens, el 22 d'abril de 1918. Sis capitans de l'aire (el mateix rang que ostentava von Richthofen) van portar el fèretre, i la guàrdia d'honor formada per membres d'altres rangs de l'esquadró va executar la salutació militar. Els esquadrons aliats estacionats prop presentaren ofrenes florals, una de les quals duia escrit «al nostre valent i digne enemic».

S'ha especulat que la formació missing man pot provenir d'una exhibició aèria organitzada per a ell.[25] Desafortunadament els relats de l'època no mencionen aquesta exhibició, i per tant aquest fet no ha pogut ésser verificat.[26]

A principi dels anys 1920, les autoritats franceses van crear un cementiri militar a Fricourt, al qual un gran nombre d'alemanys morts durant la guerra foren reenterrats, d'entre els quals von Richthofen. El 1925, el germà més petit de Manfred von Richthofen, Bolko, recuperà el cos i el portà cap a Alemanya. La intenció de la família era que Manfred descansés al cementiri de Schweidnitz, al costat de les tombes del pare i del germà Lothar, mort en un accident durant la postguerra (1922).[27] El govern alemany sol·licità, però, que fos enterrat al Cementiri de Invalidenfriedhof a Berlín, on molts herois militars alemanys i líders passats havien estat enterrats, i la família acceptà. Més tard l'Alemanya Nazi va organitzar una ostentosa cerimònia de record sobre aquesta tomba i erigir una nova i gegantina làpida amb la paraula: «Richthofen».[28] Durant la Guerra Freda, l'Invalidenfriedhof estava a la zona controlada pels soviètics, i la làpida quedà marcada per bales disparades a gent que intentava passar a l'oest. El 1975, les restes foren mogudes a la tomba familiar a Südfriedhof aWiesbaden.

Tomba de Berlín (1931).

Nombre de victòries[modifica]

Des de la Primera Guerra Mundial, diversos autors han qüestionat el fet que von Richthofen hagués destruït vuitanta avions enemics i van insistir que el seu rècord fou exagerat amb finalitats propagandístiques. Alguns proposaven que s'havia atorgat victòries abatudes per membres del seu esquadró o ala.

Però en realitat, les destruccions d'avions enemics per von Richthofen estan més ben documentades que les de la majoria d'asos. Una llista completa dels aparells amb què havia estat acreditat fou publicada el 1958[29] amb detalls molt ben documentats dels esquadrons de la Royal Flying Corps (més tard Royal Air Force), amb números de sèrie dels aparells, i fins i tot les identitats dels aviadors morts o capturats. 73 de les 80 «victòries» llistades coincideixen amb dades documentades pels britànics. Un estudi dut a terme per l'historiador britànic Norman Franks i dos companys, publicat com Under the Guns of the Red Baron el 1998, arribà a la mateixa conclusió sobre el grau de precisió de les victòries reclamades per von Richthofen. També incloïa victòries sense confirmar que haurien pujat el nombre de victòries per sobre de les 100.[30]

Per a fer una comparació, l'as amb més victòries aliades, el francès René Fonck, obtingué 75 victòries confirmades[31] i 52 victòries no confirmades rere les línies enemigues.[30] Els dos asos amb més victòries de l'Imperi Britànic, el britànic Edward Mannock amb 73 victòries confirmades.[32][33](essent un dels pilots victòries de les quals també han estat molt discutides) i el canadenc Billy Bishop acreditat amb 72 victòries.[34]

També cal tenir en compte que mentre les primeres victòries de von Richthofen i la creació de la seva llegenda coincidiren amb el període de la superioritat aèria alemanya, molts dels seus èxits foren aconseguits en contra d'un enemic superior numèricament, que volava amb aparells superiors en tots els aspectes al de von Richthofen.[35]

Víctimes[modifica]

Cal tenir en compte que una victòria no implica la mort del pilot o la tripulació enemiga, fet que fa que alguns dels pilots que apareixen en la llista, poguessin tornar a combatre.[36][37]

Victòria núm. Víctima/es Data Hora Esquadró Aparell Aparell oponent Lloc
1 Lionel Morris
Tom Rees
17 set 1916 1100 Jasta 2 Albatros D.II F.E.2b (7018) Prop de Villers Plouich
2 Herbert Bellerby 23 set 1916 1100 Jasta 2 Albatros D.II Martinsyde G.100 (7481) Bapaume
3 Ernest Lansdale
Albert Clarkson
30 set 1916 1150 Jasta 2 Albatros D.II F.E.2b (6973) Prop de Lagnicourt
4 William Fenwick 07 oct 1916 0910 Jasta 2 Albatros D.II B.E.12 (6618) Prop de Equancourt
5 John Thompson 16 oct 1916 0500 Jasta 2 Albatros D.II B.E.12 (6580) Prop d'Ypres
6 Arthur Fisher 25 oct 1916 0935 Jasta 2 Albatros D.II B.E.12 (6629) Prop de Bapaume
7 Cuthbert Baldwin
George Bentham
03 nov 1916 1410 Jasta 2 Albatros D.II F.E.2b (7010) NE de Grevillers Wood
8 Ian Cameron 09 nov 1916 1030 Jasta 2 Albatros D.II B.E.2c (2506) Beugny
9 Thomas Clarke
James Lees
20 nov 1916 0940 Jasta 2 Albatros D.II B.E.2c (2767) S de Grandcourt
10 Gilbert Hall
George Doughty
20 nov 1916 1615 Jasta 2 Albatros D.II F.E.2b (4848) Grandcourt
11 Lanoe Hawker 23 nov 1916 1500 Jasta 2 Albatros D.II D.H.2 (5964) S de Bapaume
12 Philip Hunt 11 des 1916 1155 Jasta 2 Albatros D.II D.H.2 (5986) Prop d'Arràs
13 Gerald Knight 20 des 1916 1130 Jasta 2 Albatros D.II D.H.2 (7927) Menchy
14 Lionel D'Arcy
Reginald Whiteside
20 des 1916 1345 Jasta 2 Albatros D.II F.E.2b (A5446) Moreuil
15 27 des 1916 1625 Jasta 2 Albatros D.II D.H.2 (5985) S d'Arràs
16 Allan Todd 04 gen 1917 1615 Jasta 2 Albatros D.II Sopwith Pup (N5193) Prop de Metz en Coûture
17 John Hay 23 gen 1917 1610 Jasta 11 Albatros D.III F.E.8 (6388) SO de Lens
18 John MacLennan
Oscar Greig
24 gen 1917 1215 Jasta 11 Albatros D.III F.E.2b (6997) O de Vimy
19 Percival Murray
Duncan McRae
01 feb 1917 1600 Jasta 11 Albatros D.II B.E.2d (6742) 1 km SO de Thelus
20 Cyril Bennett
Herbert Croft
14 feb 1917 1200 Jasta 11 Albatros D.II B.E.2d (6231) O de Loos
21 George Bailey
George Hampton
14 feb 1917 1645 Jasta 11 Albatros D.II B.E.2c (2543) SO de Mazingarbe
22 James Crosbee
John Prance
04 mar 1917 1250 Jasta 11 Albatros D.II B.E.2d (5785) 1 km N de Loos
23 Herbert Green
Alexander Reid
04 mar 1917 1620 Jasta 11 Albatros D.II Sopwith 1½ Strutter (A1108) Acheville
24 Gerald Gosset-Bibby
Geoffrey Brichta
06 mar 1917 1700 Jasta 11 Albatros D.II B.E.2e (A2785) Souchez
25 Arthur Pearson 09 mar 1917 1155 Jasta 11 Albatros D.III D.H.2 (A2571) Entre Roclincourt i Bailleul
26 James Smyth
Edward Byrne
11 mar 1917 1200 Jasta 11 Halberstadt D.II B.E.2d (6232) S de La Folie Wood
27 Arthur Boultbee
Frederick King
17 mar 1917 1130 Jasta 11 Halberstadt D.II F.E.2b (A5439) Oppy
28 George Watt
Ernest Howlett
17 mar 1917 1700 Jasta 11 Halberstadt D.II B.E.2g (2814) O de Vimy
29 Siney Quicke
William Lidsey
21 mar 1917 1730 Jasta 11 Halberstadt D.II B.E.2e (A3154) Munt 123, N de Neuville
30 Richard Baker 24 mar 1917 1155 Jasta 11 Halberstadt D.II SPAD VII (A6706) Givenchy-en-Gohelle
31 Guy Gilbert 25 mar 1917 0820 Jasta 11 Halberstadt D.II Nieuport 17 (A6689) Tilloy
32 Patrick Powell
Percy Bonner
02 abr 1917 0835 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2d (5841) Farbus
33 Peter Warren
Reuel Dunn
02 abr 1917 1115 Jasta 11 Albatros D.III Sopwith 1½ Strutter (A2401) Givenchy
34 Donald McDonald
John O'Beirne
03 abr 1917 1615 Jasta 11 Albatros D.III F.E.2d (A6382) Entre Lens i Lieven
35 Arthur Lechler
Herbert George
05 abr 1917 1115 Jasta 11 Albatros D.III Bristol F.2b (A3340) Lewarde, S de Douai
36 Alfred Adams
Donald Stewart
05 abr 1917 1130 Jasta 11 Albatros D.III Bristol F.2a (A3343) Cuincy
37 George Smart 07 abr 1917 1745 Jasta 11 Albatros D.III Nieuport 17 (A6645) Mercatel
38 Leonard Cantle
John Heagerty
08 abr 1917 1140 Jasta 11 Albatros D.III Sopwith 1½ Strutter (A2406) Prop de Farbus
39 Keith MacKenzie
Guy Everingham
08 abr 1917 1640 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2g (A2815) Vimy
40 Claude Derwin
Pierson, H
11 abr 1917 0925 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2d (2501) Willerval
41 James Stuart
Maurice Wood
13 abr 1917 0858 Jasta 11 Albatros D.III R.E.8 (A3190) Entre Vitry i Brebières
42 James Cunniffe
Batten, WJ
13 abr 1917 1245 Jasta 11 Albatros D.III F.E.2b (A831) Entre Monchy i Feuchy
43 Allan Bates
William Barnes
13 abr 1917 1935 Jasta 11 Albatros D.III F.E.2b (4997) Noyelles-Godault, prop de Henin Liétard
44 William Russell 14 abr 1917 0915 Jasta 11 Albatros D.III Nieuport 17 (A6796) 1 km S de Bois Bernard
45 Alphonso Pascoe
Frederick Andrews
16 abr 1917 1730 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2e (3156) Entre Bailleul i Gavrelle
46 Waldemar Frabklin
William Fletcher
22 abr 1917 1710 Jasta 11 Albatros D.III F.E.2b (7020) Prop de Lagnicourt
47 Eric Welch
Amos Tollervey
23 abr 1917 1205 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2f (A3168) Mericourt
48 William Follit
Frederick Kirkham
28 abr 1917 0930 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2e (7221) E de Pelves, SE cantonada del quadrant 6998
49 Richard Applin 29 abr 1917 1205 Jasta 11 Albatros D.III SPAD VII (B1573) Prop de Lecluse
50 George Stead
Alfred Beebee
29 abr 1917 1655 Jasta 11 Albatros D.III F.E.2d (4898) SO d'Inchy, Munt 90, prop de Pariville
51 David Davies
George Rathbone
29 abr 1917 1925 Jasta 11 Albatros D.III B.E.2e (2738) Prop de Rouex
52 Edward Cuzner 29 abr 1917 1940 Jasta 11 Albatros D.III Sopwith Triplane (N5463) Entre Billy-Montigny i Sallaumines
53 Ralph Ellis
Harold Barlow
18 jun 1917 1315 JG I Albatros D.III R.E.8 (A4290) Hof Struywe, quadrant V.42
54 Robert Farquhar 23 jun 1917 2130 JG I Albatros D.V SPAD VII (B1530) N d'Ypres
55 Norman McNaughton
Angus Means
24 jun 1917 0910 JG I Albatros D.V D.H.4 (A7473) Entre Keibergmelen i Lichtensteinlager
56 Leslie Bowman
James Power-Clutterbuck
25 jun 1917 1840 JG I Albatros D.V R.E.8 (A3847) Prop de Le Bizet
57 Hubert Wheatley
Frank Pascoe
02 jul 1917 1020 JG I Albatros D.V R.E.8 (A3538) Deulemont
58 William Williams 16 ago 1917 0755 JG I Albatros D.V Nieuport 23 (A6611) Prop de Polygoonbos (Flandes)
59 Coningsby Williams 26 ago 1917 0730 JG I Albatros D.V SPAD VII (B3492) Entre Poelcapelle i Langemarck
60 John Madge
Walter Kember
01 set 1917 0750 JG I Fokker F.I R.E.8 (B782) Prop de Zonnebeke
61 Algernon Bird 03 set 1917 0735 JG I Fokker F.I Sopwith Pup (B1795) S de Bousbecque
62 James Boddy 23 set 1917 1400 JG I Albatros D.V D.H.5 (A9299) SE cantonada de Bourlon Wood
63 Donald MacGregor 30 set 1917 1430 JG I Albatros D.V S.E.5a (B644) Prop de Moevres
64 Leonard Clutterbuck
Henry Sparks
12 mar 1918 1110-1115 JG I Fokker DR.I Bristol F.2b (B1251) N de Nauroy, quadrant 2858
65 Elmer Heath 13 mar 1918 1035 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (B2523) Entre Gonnelieu i Banteux, quadrant 1853
66 William Ivamy 18 mar 1918 1115 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (B5243) carretera de Molain a Vaux-Andigny
67 John McCone 24 mar 1918 1445 JG I Fokker DR.I S.E.5a (C1054) Combles
68 Donald Cameron 25 mar 1918 1555 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (C1562) carretera de Bapaume a Albert
69 Allan Denovan 26 mar 1918 1645 JG I Fokker DR.I S.E.5a (B511) S de Contalmaison
70 Jack Reading
Matthew Leggat
26 mar 1918 1700 JG I Fokker DR.I R.E.8 (B742) 2 km NE d'Albert
71 Thomas Sharpe 27 mar 1918 0900 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (C6733) Ancre, 1 km N d'Aveluy, N d'Albert
72 Edward Smart
Kenneth Barford
27 mar 1918 1630 JG I Fokker DR.I A.W.F.K.8 (B288) 2 km O de Foucaucourt
73 George Harding 27 mar 1918 1635 JG I Fokker DR.I Sopwith Dolphin (C4016) 1 km N de Chuignolles, S de Bray-sur-Somme
74 Joseph Bertram Taylor
Eric Betley
28 mar 1918 1220 JG I Fokker DR.I A.W.F.K.8 (C8444) Prop de Mericourt
75 Ernest Jones
Robert Newton
02 abr 1918 1230 JG I Fokker DR.I R.E.8 (A3868) Munt 104, NE de Moreuil
76 Sydney Smith 06 abr 1918 1545 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (D6491 NE de Villers-Bretonneux, prop de la cantonada E de Bois de Hamel
77 Albert Gallie 07 abr 1918 1130 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (D6550) Prop de Hangard
78 Ronald Adams 07 abr 1918 1205 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (D6554) 500 m E del Munt 104, N de Villers-Bretonneux
79 Richard Raymond-Barker 20 abr 1918 1840 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (D6439) SO de Bois de Hamel
80 David Lewis 20 abr 1918 1843 JG I Fokker DR.I Sopwith Camel (B7393) NE de Villers-Bretonneux

Honors i tributs[modifica]

Memorial en polonès a l'antiga casa de von Richthofen en la Świdnica d'avui en dia.
Condecoracions
Orde Pour le Mérite de Prússia: 12 de gener de 1917 (en reconeixement a la seva victòria número 16).
Orde de l'Àguila Roja de Prússia de tercera classe amb corona i espases: 6 d'abril de 1918 (en reconeixement a la seva victòria número 70).
Creu de Cavaller de l'Orde de la Casa de Hohenzollern de Prússia, creu del rei amb espases: 11 de novembre de 1916.
Creu de Ferro de Prússia de primera classe (1914).
Creu de Ferro de Prússia de segona classe: 12 de setembre de 1914.
Orde del Mèrit Militar (Baviera), quarta classe amb espases: 29 d'abril de 1917.[38]
Orde Militar de Sant Enric (Saxònia), Creu del Cavaller: 16 d'abril de 1917.
Orde al mèrit militar (Württemberg), Creu del Cavaller: 13 d'abril de 1917.
Creu de Cavaller de I classe amb espases de l'Orden de la Casa Ernestina de Saxònia (lliurat pel Duc de Saxe-Coburg i Gotha): 9 de maig de 1917.
Condecoració d'honor general "a la valentia". (Hesse)
Creu al Mèrit de Guerra (Lippe): 13 d'octubre de 1917.
  • "Creu del Servei Fidel (Schaumburg-Lippe): 10 d'octubre de 1917.
Creu Hanseàtica de Bremen: 25 de setembre de 1917.
Creu hanseàtica de Lübeck: 22 de setembre de 1917.
Orde de la Corona de Ferro d'Àustria, de tercera classe amb decoració de guerra: 8 d'agost de 1917.
Creu Austro-Hongaresa del Mèrit Militar, de tercera classe amb decoració de guerra.
  • Orde al Valor de Bulgària, quarta classe (primer nivell): juny de 1917.
Medalla Imtiaz en Plata amb Sabres (Imperi Otomà)
Medalla Liakat en Plata amb Sabres (Imperi Otomà)
Medalla de Guerra (Imperi Otomà): 4 de novembre de 1917.
  • Placa de l'exèrcit alemany de l'aire.
  • Placa d'observador de l'exèrcit alemany de l'aire.[39]
  • Placa de pilot de camp austríaca (disseny de Franz Joseph).
Tributs

En diversos moments, diferents esquadrons (Geschwader de l'alemany, "groups" dels països de la Commonwealth, "escadrons" dels francesos o "wings" dels estatunidencs) de l'aviació militar alemanya han dut el nom del Baró:

El 1941, un nou portaavions de la Kriegsmarine (exèrcit naval) també fou anomenat Richthofen.

El motor del Fokker Dr.I de von Richthofen fou donat a l'Imperial War Museum de Londres, on encara avui es mostra. La palanca de control de l'aparell de von Richthofen pot ser visitada al Australian War Memorial, a Canberra. El Royal Canadian Military Institute, a Toronto, té dos parts de l'aparell: el seu seient i un panell lateral firmat pels pilots de l'esquadró d'Arthur Roy Brown.

Cultura popular[modifica]

El grup de rock espanyol Barón Rojo es va posar aquest nom en homenatge a l'aviador. També li dedica en el seu primer disc, Larga vida al Rock & Roll (1981), un tema amb el mateix nom que en la tornada diu: "Baró! Heroi de conte, amo dels núvols, senyor del vent. Baró! Viu el teu somni, trist i solitari solcant el cel. Baró! La teva trista missió no va apagar la teva glòria."

D'altra banda, el joc d'ordinador Empire Earth inclou en la seva campanya alemanya diversos escenaris protagonitzats pel Baró Roig, basats en situacions reals, incloent-ne un amb la seva mort a prop del riu Somme.

A la tira còmica Peanuts, el personatge Snoopy en una de les seves moltes fantasies somia de ser un as aviador de la Primera Guerra Mundial i té el Baró Roig com el seu visceral enemic. Una versió paròdica es pot trobar a Els cotxes esbojarrats.

Referències[modifica]

  1. Manfred von Richthofen:Der Rote Baron. ISBN 3837019306
  2. Burrows, pàg.36
  3. Wright 1976, pàg. 31.
  4. Wright 1976, pàg. 30.
  5. Preußen 1914, pàg. 400.
  6. "Autobiografia de von Richthofen: Primeres experiències en el camp de batalla" Arxivat 2008-10-06 a Wayback Machine. Richthofen.com. 13 de juny 2009.
  7. "Autobiografia de von Richthofen: Transferit a la Luftstreitkräfte." Arxivat 2008-12-06 a Wayback Machine. Richthofen.com. 13 de juny 2009.
  8. Baker 1991
  9. Sanders, Kevin A. "Rittmeister Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen." Arxivat 2012-03-17 a Wayback Machine. Manion's International Auction House. 12 gener 2008.
  10. Bodenschatz 1998
  11. von Richthofen, Manfred et al. "Der rote Kampfflieger." Deutscher Verlag (Ullstein), 1933.
  12. Johnson, Karl (Contributing Editor for WTJ). "'The Red Fighter Pilot' de Manfred von Richthofen (edició online)." The War Times Journal. 27 de maig 2007.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 13,8 Miller, Dr. Geoffrey. "The Death of Manfred von Richthofen: Who fired the fatal shot?" Sabretache: Journal and Proceedings of the Military History Society of Australia, vol. XXXIX, no. 2, 1998.
  14. "Synonym für gestorben - Synonyme | Antonyme (Gegenteile) - Fremdwörter von gestorben." 74.125.47.132, 17 May 2009. Retrieved: 13 June 2009.
  15. Definition
  16. "Definition: Kaputt." Ego4u.com, German-English dictionary, 22 April 2009. Retrieved: 13 June 2009.
  17. 17,0 17,1 Unsolved History: Death of the Red Baron, 2002, Discovery Channel
  18. "Un historiador polonès troba el certificat de defunció de l'as de l'aviació de la Primera Guerra Mundial, el Baró Roig " Arxivat 2012-09-12 at Archive.is Daily News (Nova York). Retrieved: 8 de desembre 2009.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 "Who Killed the Red Baron? Explore Competing Theories." Pbs.org, (Public Broadcasting Service) NOVA, 2003. 13 juny 2009.
  20. Day, Mark. "Unsung núm. 1 with a bullet." The Australian, 7 d'abril de 2007.
  21. 21,0 21,1 Franks and Bennett 1997
  22. Allmers, Dr. Henning. "Manfred Freiherr von Richthofen's medical record — Was the "Red Baron" fit to fly?" The Lancet, 354 (9177), 7 August 1999, pp. 502-504. Published online by anzacs.net. Retrieved: 23 de setembre de 2007.
  23. "Georges Guynemer: Beloved French Ace, 53 victories." acepilots.com. Retrieved: 2 July 2009.
  24. Guttman, Jon. "Georges Guynemer: France’s World War I Ace Pilot." Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine. historynet.com.Retrieved: 2 July 2009.
  25. «Histories: The Missing Man Formation Retrieved 2010-03-11.». Arxivat de l'original el 2000-11-21. [Consulta: 2 juny 2010].
  26. Els pilots de caça de la Primera Guerra Mundial rarament tornaven en formació de les missions (d'aquí la idea del "missing man") - era molt més corrent tornar sol o en parelles després d'un combat - entre d'altres raons perquè l'absència de comunicació per ràdio feia poc pràctic reconfigurar la formació, ja que els aparells havien quedat dispersats.
  27. Administrator. "Biografia de Lothar Freiherr von Richthofen." Frontflieger.de. 13 de juny de 2009.
  28. Burrows 1970, pàg. 196.
  29. Robinson 1958, pp. 150-155.
  30. 30,0 30,1 Franks and Bailey 1992
  31. Orde de la IVe Armée, n°1599, 23 de genere de 1919
  32. "Victoria Cross Citation" London Gazette, 18 July 1919.
  33. "Mannock". The Aerodrome.com. Retrieved: 13 April 2009.
  34. "Distinguished Flying Cross Citation", London Gazette, 3 August 1918.
  35. Robertson 2005, pp. 150-155.
  36. Under The Guns of The Red Baron - Norman Franks, Hal Giblin, Nigel McCrery - 2000 - Caxton Editions
  37. The Aerodrome
  38. O’Connor 1999, pp. 371-374 (errata and addenda). Durant molts anys, historiadors de la Primera Guerra Mundial cregueren que von Richthofen havia rebut la de tercera classe amb corona i espases abans de ser proposat per a l'Orde Max Joseph. Tot i això, investigació recent ha demostrat que va rebre la classe usual en un oficial del seu rang: la quarta classe amb espases del Orde al mèrit militar bavarès.
  39. Sense evidència fotogràfica o documentada trobada per a demostrar que von Richthofen obtingué aquesta placa. Tot i això, completà satisfactòriament l'entrenament i serví durant quasi cinc mesos com a observador abans de començar l'entrenament com a pilot de caça.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Baker, David. Manfred von Richthofen: The Man and the Aircraft He Flew. McGregor, Minnesota: Voyageur Press, 1991. ISBN 1-871547-06-7.
  • Bodenschatz, Karl. Hunting With Richthofen: Sixteen Months of Battle with J G Freiherr Von Richthofen núm. 1. London: Grub Street, 1998. ISBN 1-898697-97-3.
  • Burrows, William E. Richthofen: A True History of the Red Baron. London: Rupert Hart-Davis, 1970. ISBN 0-15-177172-3.
  • Franks, Norman L.R. and Frank W. Bailey. Over the Front: A Complete Record of Fighter Aces and Units of the United States and French Air Services, 1914-1918. London: Grub Street, 1992. ISBN 978-0-948817-54-0.
  • Franks, Norman, Hal Giblin and Nigel McCrery. Under the Guns of the Red Baron: Complete Record of Von Richthofen's Victories and Victims. London: Grub Street, 1998. ISBN 1-84067-145-9.
  • Kilduff, Peter. The Red Baron: Beyond the Legend. London: Cassell, 1994. ISBN 0-304-35207-1.
  • O’Connor, Neal W. The Aviation Awards of the Grand Duchies of Baden and Oldenburg (Foundation of Aviation World War I - Aviation Awards of Imperial Germany in World War I and the Men Who Earned Them – Volume VI. Stratford, Connecticut: Flying Machines Press, 1999. ISBN 0-7643-1626-5.
  • Preußen, Kriegsministerium, Geheime Kriegs-Kanzlei. Rangliste der Königlich Preußischen Armee und des XIII. Berlin: Ernst Siegfried Mittler und Sohn, 1914.
  • Robertson, Linda R. The Dream Of Civilized Warfare: World War I Flying Aces and the American Imagination. Minneapolis, MN: University Of Minnesota Press, 2005. ISBN 978-0-8166-4271-7.
  • Robinson, Bruce (ed.) von Richthofen and the Flying Circus. Letchworth, UK: Harleyford, 1958.
  • Von Richthofen, Manfred. The Red Baron. Norderstedt, Germany: BOD, 2008 (reprint). ISBN 978-3-8370-9217-2.
  • Von Richthofen, Manfred. Red Fighter Pilot: The Autobiography of the Red Baron. St Petersburg, Florida: Red and Black Publishers, 2007 (reprint). ISBN 978-0-9791813-3-7.
  • Wright, Nicolas. The Red Baron. London: Sidgwick & Jackson, 1976. ISBN 0-283-98298-5.


En relació amb la seva mort

Enllaços externs[modifica]