Orió (constel·lació)

Orió
Nom en llatí	Orion
Abreviatura	Ori
Genitiu	Orionis
Simbologia	El gran caçador Orió
Ascensió recta	5
Declinació	5
Àrea	594 graus quadrats graus quadrats Posició 26a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	6
Estel més brillant	Rigel (β Orionis) (0,12m)
Meteors	Oriònids χ Oriònids
Limita amb	Gemini Taurus Eridanus Lepus Monoceros
Visible a latituds entre +85° i −75°. Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món. És una de les constel·lacions més grans i brillants, i una de les que es reconeixen més fàcilment. El nom es refereix a Orió, un caçador de la mitologia grega. Orió es troba al costat del riu Eridanus amb els dos gossos caçadors: el Ca Major i el Ca Menor, barallant-se amb Taurus, el Toro. Altres preses com Lepus la Llebre, també són a prop.

Característiques Notables

La constel·lació és extremadament rica en estels brillants i objectes de l'espai profund. Aquests són alguns dels seus estels:

• Heka és el cap d'Orió.
• Betelgeuse (α), és l'espatlla dreta, és un estel roig, més gran que l'òrbita del planeta Venus. El títol d'estel-α se li va donar equivocadament; s'hauria d'haver donat a Rigel, que és una mica més brillant.

• Bellatrix (γ), "dona guerrera" està a l'espatlla esquerra d'Orió.
• Alnitak, Alnilam i Mintaka (ζ, ε i δ) formen l'asterisme conegut com a cinturó d'Orió: tres estels brillants en línia pels quals es pot reconèixer Orió, conegut popularment a Mallorca com Les Tres Maries.
• Saiph és el genoll dret d'Orió.

Orió

Rigel (β), al genoll esquerre de la constel·lació, és un gran estel blanc, dels més brillants del cel. Té tres companys, difícils de veure.

Els estels principals d'Orió són tots molt semblants en edat i característiques físiques, indicant que podrien tenir un origen comú. Betelgeuse és una excepció, de tota manera.

Orió és molt útil per a trobar altres estels. Estenent la línia del Cinturó cap al sud-oest, es pot trobar Sirius (α Canis Majoris); cap al nord-est, Aldebaran, α Tauri. La línia dirigida cap a l'est per les dues espatlles indica la direcció de Procyon, α Canis Minoris. Una línia de Rigel a Betelgeuse indica a Castor i Pollux, α and β de Geminorum.

Objectes de l'espai profund Notables

Penjant del cinturó d'Orió està la seva espasa, que consisteix en els estels múltiples θ1 and θ2 Orionis, anomenades Trapezi i la propera Nebulosa d'Orió (M42). És un objecte espectacular que a ull nu ja es pot veure que no és un estel; amb binocles, s'observen núvols de gas lluminós, estels joves i pols.

Una altra nebulosa famosa és IC 434, el Cap de Cavall, prop de ζ Orionis. Conté un núvol de pols obscura la forma del qual dóna nom a la nebulosa.

A més d'aquestes nebuloses, l'observació d'Orió amb un telescopi petit revelarà un tresor d'objectes de l'espai profund interessants.

Història

Essent un conjunt d'estels tan brillants, Orió és reconeguda per moltes civilitzacions antigues, amb moltes imatges diferents.

Els antics sumeris veien una ovella a la constel·lació.

A l'antiga Xina, Orió és un dels 28 zodiacs Xiu (宿). Coneguda com a Shen (參), que vol dir literalment "tres", rep el seu nom probablement dels tres estels del cinturó d'Orió.

Els estels es consideraven un tribut al Déu de la llum, Osiris pels antics egipcis.

Mitologia

És normal que una constel·lació tan prominent tingui més d'una versió a la mitologia grega. A una versió, Orió clama ser el caçador més gran del món. Això ho sent Hera, la dona de Zeus, i decideix enviar un escorpí rere Orió. Orió és picat a mort per l'escorpí. A Zeus li va saber greu i va posar Orió al cel. L'escorpí també va ser posat al cel, esdevenint la constel·lació Scorpius. És interessant el fet que quan una de les dues constel·lacions surt per l'horitzó, l'altra ja s'ha posat. Així els rivals no es poden veure l'un a l'altre.

Pot ser que el nom de la constel·lació en aquest cas precedeixi a la mitologia. S'ha suggerit que Orió ve de l'accadi Uru-anna, la llum del cel, passant després el nom a la mitologia grega.

La constel·lació es menciona a les Odes d'Horaci, a l'Odissea i la Ilíada d'Homer i a l'Eneida de Virgili.

Vegeu també

• Llista d'estrelles per constel·lació