Regió d'Escítia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC

La regió coneguda com a Escítia era una gran àrea de la meitat oriental d'Europa i l'oest d'Àsia fins a l'Àsia Central.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom li van donar grecs i romans. Escyth fou un terme sàrmata i traci introduït a la llengua grega. Els escites es deien a si mateixos scoloti, segons Heròdot; els perses els anomenaven sakes (sacae). Els escites eren una branca dels sàrmates, com els eslaus i part dels germans. Les tribus anomenades escites segurament no ho eren totes inicialment però progressivament es va estendre a molts pobles i tribus.

Referències[modifica | modifica el codi]

Els primers grups escites són esmentat per Homer i Hesíode sota els nom de abii, glactophagi, i hippemolgi. Heròdot parla dels escites de més enllà del Danubi. També diu que els massagetes van emigrar i que van pressionar als escites i aquests als cimmeris que van entrar al Bòsfor i a Àsia (Mèdia i Àsia Menor).

Emporis[modifica | modifica el codi]

Els escites van establir un empori al Boristenes (Dnièper) prop de la costa; a l'oest tenien els callipidae i al nord-oest els alazones, i al nord els scythae aroteres, més al nord els neuri, i més el nord la "terra desconeguda". Tots eren grups considerats escites. A l'est del Boristenes i havia els escites agricultors fins a Panticapea, i al nord els andròfags que no eren escites, i encara més al nord terra desconeguda. El baix Dniper era una zona comuna dels escites nòmades i els agricultors.

Escites reials[modifica | modifica el codi]

Quan els escites van construir palaus van ser coneguts com els escites reials. La zona principal era al sud d'Ucraïna fins a Crimea i se suposa que el centre comercial anomenat Kremni, al Palus Maeotis, els hi pertanyia. Al nord dels escites reials hi havia els melanchlaeni (barrets negres, nom equivalent a karakalpak) que no eren escites i més enllà terra desconeguda. A l'est del Don les tribus eren anomenades sàrmates i no escites.

Rius[modifica | modifica el codi]

  • Ister (Danubi)
  • Tyras (Dnièster)
  • Hypanis (Bug)
  • Boristenes (Borysthenes = Dnièper)
  • Panticapes
  • Hypacyris
  • Gerrhus
  • Tanais (Don)
  • Puretos (en llengua escita: Porata)
  • Tirantos
  • Araros
  • Naparis
  • Ordessos
  • Maris (modern Maros)

Història[modifica | modifica el codi]

Els escites eren un poble nòmade que vivia a l'Àsia Central. Vers el segle VII aC foren atacats pels massagetes i expulsats de les seves terres. En el regnat de Ciaxares de Mèdia i de Sadiates de Lidia els nòmades escites van envair la regió dels cimmeris, probablement al Caucas nord, als que van expulsar al sud.

Els cimmeris van ocupar Sardes en temps del rei Ardis II (629 aC) però foren expulsats pel seu fill Aliates II; els escites es van dirigir a Mèdia i Ciaxares va haver de deixar el setge de Nínive, però fou derrotat i durant uns 28 anys els cimmeris es van passejar per la regió. De allí van passar fins a Egipte, dirigit pel rei Màdies; el faraó Psammètic I els va pagar tribut. A la tornada van passar per Ascaló foren derrotats pels medes vers el 596 aC i expulsats cap al sud de Rússia. Sembla que es van barrejar amb els cimmeris i que van donar a les tribus no escites de la zona el nom de sàrmates.

No tots els escites però van sortir del país. Una part encara era a Mèdia el 590 aC i alguns foren protegits per Ciaxares de Mèdia fins que, com que no canviaven els seus hàbits i en algun acte de crueltat els va expulsar i es van refugiar amb Aliates de Lídia que va refusar la seva entrega el que va portar a la guerra (ja sota Cressos, fill d'Aliates) amb els medes, guerra que va acabar amb la batalla de l'eclipsi o de l'Halis el 585 aC

Els escites del sud de Rússia van esdevenir en part sedentaris mentre una altra part romania nòmada. Darios va envair vers el 513 aC els dominis escites al nord de Tràcia. Els gelons, budins i sauromates (sàrmates) es van unir als escites contra el rei persa, mentre que els agathyrsis, neuri, androphagi, melanchlaeni, i tauri van quedar fora de l'aliança. Els tres aliats estaven dirigits per tres reis: Scopasis, Ianthyrsus, i Taxacis, que defensaven un territori cadascun; van cremar les collites i van enverinar l'aigua per dificultar l'avança dels perses. Les fronteres del Danubi i del Don van esdevenir llocs de lluita: els budins foren els primers atacats i la seva ciutat de fusta fou incendiada. Llavors Darios es va traslladar al sud i oest, passant pel territori dels melanchlaeni, neuri, i agathyrsis (els agatirs vivien a Transilvània a la regió del riu Maros); finalment els perses, molt mal abastits van decidir retirar-se al Danubi però els escites es van anticipar i es van apoderar dels ponts. El general jònic Miltiades va aconsellar de fer un acord amb els escites. I es va fer un acord pel qual els perses podien tornar a Tràcia.

Tucídides esmenta als getes com una branca dels escites i diu que vivien al nord de les muntanyes Haemos de Tràcia, i a la frontera amb els escites. Filip II de Macedònia va combatre al nord de les muntanyes Haemos (on fou ferit) i Alexandre el Gran va derrotar els getes i va destruir una ciutat però va tornar tot seguit.

Lisímac de Tràcia va creuar el Danubi però fou derrotat pels getes i va deure la vida a la generositat del rei geta Dromichaetes (312 aC).

El regne del Bòsfor centrat a Panticapea també tenia els escites com a veïns i era centre d'un actiu comerç entre escites i grecs que incloïa gra i esclaus. Les ciutats gregues eren de vegades independents i de vegades pagaven tribut als sobirans escites. Parisades del Bòsfor, un rei amb nom escita, va governar sobre els meotes, és a dir sindi, oraeti, dandarii, thetes, i altres.

A partir de l'establiment de l'imperi romà els escites deixen de ser esmentats sota aquest nom i passen a ser esmentats com a sàrmates, com a dacis o com a tracis.

Els huns, i els àvars van tenir una important aportació escita.