Thyrsites atun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Thyrsites atun
Thyrsites atun, Barracouta or snake Mackerel.jpg
Exemplars capturats a Sud-àfrica.
Exemplars capturats a Sud-àfrica.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Scombroidei
Família: Gempylidae
Gènere: Thyrsites
(Lesson, 1831)[1][2]
Espècie: T. atun
Nom binomial
Thyrsites atun
(Euphrasen, 1791)[3]
Sinònims
  • Leionura atun (Euphrasen, 1791)
  • Leionura atun dentatus (Forster, 1801)
  • Scomber atun (Euphrasen, 1791)
  • Scomber dentatus (Forster, 1801)
  • Scomber lanceolatus (Cuvier , 1832)
  • Thyrsites altivelis (Richardson, 1839)
  • Thyrsites chilensis (Cuvier , 1832)[4]

Thyrsites atun és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Thyrsites.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima (normalment, en fa 75) i 6.000 g de pes.
  • Cos allargat, força comprimit i de color blau fosc (una mica més pàl·lid a la zona ventral).
  • 19-21 espines i 11-13 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 10-12 radis tous a l'anal.
  • 35 vèrtebres.
  • Té una única línia lateral, la qual corre a prop del contorn superior del cos per sota de la major part de la primera aleta dorsal.
  • La membrana de la primera aleta dorsal és negra.[6][7][8]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La fecundació és externa.[9][10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crustacis pelàgics (Euphausia, Nyctiphanes), cefalòpodes i peixos (com ara, aladrocs i sardines).[11][12][13]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata), Raja wallacei, Merluccis capensis (Namíbia), Merluccius paradoxus (Namíbia), el peix espasa (Xiphias gladius) (Xile),[14] l'ós marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus pusillus) (Sud-àfrica),[15] Arctocephalus forsteri (Nova Zelanda), la tintorera (Prionace glauca) (Nova Zelanda), el caçó (Galeorhinus galeus) (Austràlia), Mustelus antarcticus (Austràlia) i Nototodarus gouldi (Austràlia).[16][17][18][19][20]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, oceanòdrom, de clima subtropical (13°C-18°C) i bentopelàgic que viu a 0-550 m de fondària (normalment, entre 100 i 500) en les plataformes continentals o al voltant de les illes i entre les latituds 21°S-56°S i 75°W-177°E.[21][22][6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental (l'Uruguai,[23] l'Argentina i la Terra del Foc), l'Atlàntic oriental[24] (Tristan da Cunha i Sud-àfrica[25]), l'Índic occidental (Sud-àfrica i les illes Amsterdam i de Sant Pau), l'Índic oriental (Tasmània[26] i la costa meridional d'Austràlia),[27][28][29] el Pacífic sud-occidental (Nova Zelanda[30][31][32][33][34][35] i la costa meridional d'Austràlia[36]) i el Pacífic sud-oriental (el sud del Perú,[37] Xile[38][39] i la Terra del Foc).[6][40][41][42][43][44][21][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc, fumat, en conserva o congelat per a ésser fregit, rostit o enfornat al forn microones o el forn convencional. Al Japó és l'ingredient essencial d'alguns plats.[56][12]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 10 anys.[57][58][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lesson R. P., 1830-1831. Poissons. A: L. I. Duperrey. Voyage autour du monde, ..., sur la corvette de La Majesté La Coquille, pendant les années 1822, 1823, 1824 et 1825..., Zoologie. Voyage Coquille Zool. v. 2 (pt 1). 66-238.
  2. uBio (anglès)
  3. Euphrasen, B. A., 1791. Scomber (atun) och Echeneis (tropica.). Kongl. Vet. Akad. Handl., Stockholm v. 12 (for 1791): 315-318.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Nakamura, I., 1981. Gempylidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 2. pag. var.
  8. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  9. FisBase (anglès)
  10. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae
  11. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  12. 12,0 12,1 Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  13. O'Driscoll, R.L., 1998. Feeding and schooling behaviour of barracouta (Thyrsites atun) off Otago, New Zealand. Mar. Freshwat. Res. 49:19-24.
  14. Ibáñez, C.M., C. González i L. Cubillos, 2004. Dieta del pez espada Xiphias gladius (Linnaeus, 1758), en aguas oceánicas de Chile central en invierno de 2003. Invest. Mar. 32(2):113-120.
  15. David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  16. FishBase (anglès)
  17. Ebert, D.A., P.D. Cowley i L.J.V. Compagno, 1991. A preliminary investigation of the feeding ecology of skates (Batoidea: Rajidae) off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:71-81.
  18. McEachran, J.D., 1995. Narcinidae. Rayas eléctricas. P. 769-771. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  19. Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  20. Roel, R.A. i E. Macpherson, 1988. Feeding of Merluccius capensis' and Merluccius paradoxus off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 6:227-243.
  21. 21,0 21,1 Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  22. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  23. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  24. Parin, N.V., 1990. Gempylidae. P. 965-972. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  25. Nepgen, C.S. de V., 1979. Trends in the linefishery for the snoek Thyrsites atun of the south-western Cape, and in the size composition, length-weight relationship and condition. Fish. Bull. S. Afr. (12):35-43.
  26. Young, J.W., T.D. Lamb i R.W. Bradford, 1996. Distribution and community structure of midwater fishes in relation to the subtropical convergence off eastern Tasmania, Australia. Mar. Biol. 126(4):571-584.
  27. Blackburn, M. i P.E. Gartner, 1954. Populations of barracouta, Thyrsites atun (Euphrasen), in Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 5:411-468.
  28. Blackburn, M., 1957. The relation between the food of the Australian barracuda, Thyrsites atun (Eupharasen) and recent fluctuations in the fisheries. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 8:29-54.
  29. Blackburn, M., 1950. The condition of the fishery for barracouta, Thyrsites atun (Euphrasen), in Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 1:110-128.
  30. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  31. Paul, L.J., 1992. Age and growth studies of New Zealand marine fishes, 1921-90: a review and bibliography. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 43:879-912.
  32. Paul, L.J., 1986. New Zealand fishes. An identification guide. Reed Methuen. Auckland. 184 p.
  33. Hurst, R.J. i N.W. Bagley, 1992. Results of a trawl survey of barracouta and associated finfish near the Chatham Islands, New Zealand, December 1985. N.Z. Fish. Tech. Rep. Núm. 30. 36 p.
  34. Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  35. Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  36. Hutchins, B. i R. Swainston, 1986. Sea fishes of southern Australia. Complete field guide for anglers and divers. Swainston Publishing. Perth. 180 p.
  37. Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
  38. Sepúlveda, J.I.V. i G.R. Pequeño, 1985. Fauna íctica del archipiélago de Juan Fernández. p. 81-91. A: P. Arana (ed.) Escuela de Ciencias del Mar. Universidad Católica del Valparaíso, Valparaíso, Xile.
  39. Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
  40. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  41. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  42. Edgar, G.J. i C. Shaw, 1995. The production and tropic ecology of shallow-water fish assemblages in Southern Australia. II. Diets of fishes and tropic relationships between fishes and benthos at Western Port, Victoria. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 194:83-106.
  43. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  44. Grant, C.J., T.R. Cowper i D.D. Reid, 1978. Age and growth of snoek, Leionura atun (Euphrasen), in south-eastern Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 29:435-444.
  45. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  46. Nakamura, I., 1984. Gempylidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. II.
  47. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  48. Neira, F.J., A.G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p.
  49. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  50. Russell, B.C., 1983. The food and feeding habits of rocky reef fish of north-eastern New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 17(2):121-145.
  51. Starling, S., 1988. The fisherman's handbook. How to find, identify and catch the top Australian angling fish. Angus and Robertson Publishers, Sydney. 263 p.
  52. Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part I. Length-weight relationships. Fishbyte 9(1):50-53.
  53. Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
  54. Van der Elst, R.P. i F. Adkin (eds.), 1991. Marine linefish: priority species and research objectives in southern Africa. Oceanogr. Res. Inst., Spec. Publ. Núm. 1. 132 p.
  55. Vlieg, P., 1984. Proximate analysis of 10 commercial New Zealand fish species. N.Z. J. Sci. 27:99-104.
  56. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  57. Winstanley, R.H., 1979. Snoek. CSIRO Division of Fisheries and Oceanography, Fishery Situation Report 4. 16 p.
  58. AnAge (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8.
  • Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
  • Nakamura, I., 1986. Gempylidae. P. 825-829. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Winstanley, R.H., 1979. Snoek. CSIRO Division of Fisheries and Oceanography, Fishery Situation Report 4. 16 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]