Usuari:Diables de Piera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Història[modifica]

A finals dels anys setanta, en plena transició democràtica espanyola, els nois i noies de Piera s'apleguen en una associació anomenada Jovent de Piera. La seva finalitat és la recuperació de les festes i tradicions populars catalanes, oblidades durant la dictadura. Dins d'aquest col•lectiu sorgeixen els diables i el drac La Tita 1978(avui en dia cedit a una altra entitat de Piera), amb el propòsit de mantenir viva al poble una de les tradicions més arrelades a tota la Mediterrània, la passió pel foc.

L'any 1981, per Sant Joan, la colla es convidada a la I Trobada de Diables de Catalunya, que s'organitza a L'Arboç; en veure que les colles participants ofereixen un espectacle diferent al que ells estan acostumats a fer, es pren la decisió de no participar com es reflexa en el llibre Ball de diables de l'Arboç[1]. Arrel d'aquesta referència, es dona per fet que el grup ja forma una entitat pròpia anterior a aquest any, on el grup ha passat a anomenar-se Diables de Piera (com es pot veure en el cartell d'aquesta edició de la Trobada de diables de Catalunya). Així que es pren com a data fundacional del Grup de Diables de Piera l'any 1980.

Els principis de la dècada dels 80 son durs, amb molts alts i baixos, i amb algun any sense correfoc a la vila de Piera. Ja cap a mitjans d'aquesta dècada s'estableix una regularitat en el seu funcionament, que permet fer diferents sortides arreu i fora de Catalunya. En la dècada dels 90 la base del grup la formen una trentena de persones, l'anada i vinguda de nous membres fa que l'entitat assoleixi la cinquantena de persones. Ja amb l'entrada del nou mil·leni la base de l'entitat s'estableix en unes quaranta persones, qui formen fins avui en dia el nucli d'aquest grup.

Gràcies als nois i noïes de Piera, a la gent que ha vingut d'altres contrades, i a la col·laboració desinteressada de la gent de la vila de Piera, s'ha mantingut viva aquesta tradició, que ha portat el Grup de Diables de Piera fins als nostres dies.

Estructura Interna[modifica]

La composició del Grup de Diables de Piera ha anat evolucionant al llarg dels anys. En un principi , no existeixen els personatges particulars, amb el temps s'adquireixen la figura de Llucifer i la Diablessa, amb els seus respectius escortes; catorze diables formen el seguici , a més d'un Botafoc que és qui engega la brega, els acompanyen una vintena de sorollosos tabalers, les bosses, els repartidors, i sense oblidar el grup de paranoia que dona als correfocs dels Diables de Piera una distinció especial. A més, des de ja fa uns quants anys, el grup disposa d'una nova figura de bestiari, un gegant amb el cap de senglar que s'anomena Jabalix.

Vestimenta i estris[modifica]

Els vestits, com el grup, han anat evolucionat amb el pas del temps. Donat que alguns dels membres fundacionals eren originaris de Berga, el grup va adoptar la seva indumentària i les seves mascares però no els seus colors ni els seus estris. Els diables lluïen el color marró i un trident guarnit amb cordills.
Com que Piera es un municipi proper a les comarques penedesenques , això també s'ha vist reflectit en la seva vestimenta. S'abandonen les mascares i el trident, s'adopta la roba de sac pintada a mà afegint una caputxa, i un pal amb un punxó per les carretilles.

Més tard hi haurà un intent infructuós amb un vestit de fibra de vidre, això si , mantenint les característiques del vestit penedesenc, però adoptant les maces de fusta com a estris a emprar.

Després d'això, es tornarà a la roba de sac, però en aquest cas alguns membres del grup tornaran a recuperar la tradició de les mascares.

La següent generació de vestits incorpora el texà com a roba, mantenint el color marró, però afegint flames vermelles, de roba, cosides al damunt.

La vestimenta del nou mil•lenni incorpora la lona com a roba, adoptant a més el color negre, però mantenint les flames vermelles, s'ha evidenciat els personatges individuals afegint una capa de color lila, i s'han substituït les maces de fusta per maces d'acer inoxidable.

Val a dir, que el cetrop de Llucifer i el trident de la Diablessa son dels anys vuitanta, que el cap de la vaca (cetrop) es dels any noranta, i que s'ha afegit a més un altre trident amb el nou mil•lenni , com a estris de grans dimensions.

Avui en dia, degut al desgast dels anys, les noves vestimentes deixaran pas a nous colors, es canviar el vermell de les flames pel lila i el groc, a part que es diferenciaran els vestits dels nois i les noies, aquestes últimes afegint una faldilla llarga acampanada de color negre acompanyada dels nous colors de les flames, a més d'una capa curta i rodona. I amb els nous vinguts ha augmentat la quantitat de noves mascares

Estructura del correfoc de la vila de Piera[modifica]

El correfoc de Piera, degut a l'estructura de la part antiga del poble, és un correfoc lineal. La sortida i el final son ha una considerable distància, encara que la seva disposició és en baixada, la durada normal d'aquest correfoc és d'un parell d'hores. Tot i això, pel XXV aniversari del grup, el recorregut es va fer a la inversa, l'única vegada que ha passat.

El correfoc acostuma ha estar estructura en tres o quatre parts, segons l'any. On es desplega un argument, normalment una reivindicació o crítica, tanmateix com si fos l'estructura d'un llibre. La introducció correspon a la sortida, el nus es desenvolupa en les següents dues places del recorregut, i el desenllaç es correspon al final del recorregut, lloc que amés es correspon a l'última plaça del poble.

Tot això, queda reflectit no només amb la participació dels diables i del foc, si no que el fet diferencial d'aquest correfoc, és que a dins dels diables es troba el grup de paranoia, qui s'encarrega de donar un to dramàtic i amè a tota l'actuació. Aquest fet és quina dona al correfoc de Piera una estructura heterogènia a d'altres actuacions de grups de diables.

Generalment i com que el primer correfoc de l'any és correspon al de la Vila de Piera, ja que aquest es fa a finals del mes d'abril, la disposició i l'argumentació emprada en aquesta actuació, es disposa en les sortides que pugui tenir el grup al llarg del mateix any.

Percussió[modifica]

El grup de percussió ha anat fluctuant amb la marxa i vinguda de nous membres, s'ha passat de quatre o cinc membres, o una desena durant molt de temps, incloent gralles, a una vintena que son qui el componen actualment, Avui en dia s'han deixat de banda els instruments de vent, donant pas a la diversificació dels instruments de percussió, a la vegada que els dona un toc més exòtic.

Tot i això, el grup ha mantingut una constant en les seves actuacions, el seu so es bassa en ritmes tradicionals encara que evolucionats amb un toc particular, gràcies als diferents membres del grup que han ant ensenyant als nouvinguts.

Actuacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cruañes i Olver, Esteve. Ball de diables de l'Arboç

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Diables_de_Piera&oldid=19646957»