Anastasi II de Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAnastasi II
Solidus-Anastasius II-sb1463.jpg
Moneda amb la imatge d'Anastasi II.
Nom original Ἀρτέμιος Ἀναστάσιος Β΄ (grec)
 Emperador bizantí
juny del 713 – maig del 715
Dades biogràfiques
Naixement segle VII
Mort 719
Modifica dades a Wikidata

Anastasi II ( Ἀρτέμιος Ἀναστάσιος Β΄,Artemios Anastasios) fou emperador bizantí del 713 fins al cop d'estat del 715, escollit per aclamació popular. Va acceptar rendir-se a començaments de gener del 716 i fer-se monjo, però tres anys després va encapçalar una revolta que va acabar amb la seva mort el 719.[1]

Ascens al poder[modifica | modifica el codi]

El seu nom de naixement era Artemi, i fou un dels ministres (protoascretis) de l'emperador Filípic,[2] el qual fou enderrocat i cegat pel traïdor Ruf el mes de juny del 713. És probable que l'objectiu fos inhabilitar per al govern a Filípic i reemplaçar-lo per Jordi Bourafos però els conspiradors, aparentment van perdre el control d'esdeveniments: l'endemà, el dia de la Pentecosta, una multitud es va reunir a Santa Sofia i van aclamar Artemi. Artemi era universalment estimat pel seu bon caràcter i era considerat un funcionari prudent i capaç. Seguidament va ser coronat emperador amb el nom d'Anastasi, probablement en honor a Anastasi I de Bizanci.[3]Només pujar al tron va castigar Ruf i els seus còmplices aplicant la llei del Talió.

Sense demora, va derogar la més controvertida decisió de Filípic anul·lar el concili ecumènic del 680 (Tercer Concili de Constantinoble), va restaurar el monotelisme i va organitzar el sisè concili ecumènic. Va deposar el patriarca Joan VI (monotelista) i el va substituir per Germà.[4]

Una altra cosa que no va esperar va ser reorganitzar l'exèrcit, deposant els qui no li van semblar de confiança, reemplaçant-los per altres. Va nomenar el jove cap militar Lleó l'Isauri (després Lleó III de Bizanci) com a comandant suprem d'Àsia, encarregat de la lluita contra els lazes i altres nacions del Caucas.

Invasió àrab[modifica | modifica el codi]

El Califat Omeia amenaçava l'imperi per terra i per mar: el 714 ja havien penetrat fins a Galàcia. Anastasi va provar de restaurar la pau per mitjans diplomàtics, però els seus emissaris van fracassar a Damasc; mentrestant va emprendre una restauració de les muralles de Constantinoble, va refer la seva flota i va fer evacuar una part de la població perquè els aliments poguessin durar si calia resistir a un llarg setge.[5] El 715 li va arribar la notícia que una flota àrab estava preparada a Lícia però inactiva, ja que acabava de morir el califa al-Walid I, ocasió que Anastasi va aprofitar per iniciar un atac. Va planejar un atac naval a la costa de Síria enviant a Lleó l'Isauri, mentre Joan, gran tresorer de l'imperi, diaca de Santa Sofia i almirall, anava cap a l'illa de Rodes i entre tots dos havien de destruir les bases navals dels àrabs.[6]

L'expedició de Joan va fracassar i va esclatar un motí als vaixells bizantins; Joan fou mort pels amotinats. Un recaptador d'impostos, Teodosi, va ser proclamat emperador i es va presentar amb la flota a Constantinoble.[6]

Deposició[modifica | modifica el codi]

Anastasi havia deixat una forta guarnició a Constantinoble mentre es traslladava a Nicea per assegurar la zona contra els àrabs. A finals del 715 la capital, després de sis mesos de setge, estava a punt de ser ocupada i Teodosi hi va entrar els primers dies de gener del 716. A través de la mediació del patriarca Germà I, Anastasi II que era a Nicea va acceptar rendir-se a canvi de salvar la vida i fer-se monjo. Teodosi fou coronat com Teodosi III mentre Anastasi es retirava a un monestir de Tessalònica.[7]

Retorn i mort[modifica | modifica el codi]

Teodosi III fou enderrocat per Lleó l'isauri que s'havia revoltat en defensa d'Anastasi II, però que el 718 va assolir el poder per a si mateix.

El 719 Anastasi, aprofitant el setge de Constantinoble pels àrabs, va conspirar per recuperar el tron, instigat per Nicetes Xilonites, que esperava comptar amb la cooperació de Tovirem (Terbelis o Terbelius en llatí) rei dels búlgars. L'execució del pla es va retardar i fou descobert. Anastasi i Nicetes foren empresonats i executats per ordre de Lleó III.[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anastasi II de Bizanci Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anastasi II». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bury, 1911, p. 97-98.
  3. Treadgold, 1997, p. 343.
  4. Kirsch, Johann Peter. "St. Germanus I", The Catholic Encyclopedia. Volum 6. Nova York. Ed: Robert Appleton Company, 1909
  5. Treadgold, 1997, p. 343-344.
  6. 6,0 6,1 Mango; Scott, 1997, p. 533.
  7. Diversos Autors, 1843, p. 540.
  8. Treadgold, 1997, p. 349.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diversos Autors. The biographical dictionary of the Society for the diffusion of knowledge; volum 2. Londres: Longman, Brown, Green, and Longmans, 1843. 
  • Bury, J. B.. The Imperial Administrative System of the Ninth Century - With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos. Oxford University Publishing, 1911. 
  • Mango, C.; Scott, R. The Chronicle of Theophanes Confessor, 1997. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997.