Vés al contingut

Dècada del 1850

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anys 1850)
Infotaula dècadaDècada del 1850
Tipusdècada Modifica el valor a Wikidata
Navegació
Seglessegle xviii - segle xix - segle xx
Dècades1820 - 1830 - 1840 - 1850 - 1860 - 1870 - 1880
Anys1850 1851 1852 1853 1854 1855 1856 1857 1858 1859

Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.

Ciència i tecnologia

[modifica]

En el camp de la química, Levi Hill afirmava el 1851 que havia inventat un procés de fotografia en color, anomenat "heliochrome", capaç de representar tons vermells i blaus en fotografies; tanmateix aquest procés resta envoltat de polèmica perquè els seus detractors afirmen que el color era pintat a mà i perquè Hill no va ser capaç de fer una demostració pública que esbandís la polèmica.[1] Al segon any de la dècada, l'escultor anglès Frederick Scott Archer feia públic el procés fotogràfic de la placa de col·lodió humit.[2] El 1852 August Beer proposava la Llei de Beer que explica la relació entre la composició d'una mescla i la quantitat de llum que podrà absorbir. La proposta estava basada en part en un treball anterior de Pierre Bouguer i Juan Heinrich Lambert i establia la tècnica analítica coneguda com a espectrofotometria.[3] Tres anys més tard, el 1855, Friedrich Gaedcke aïllava per primer cop la cocaïna alcaloide i l'anomenà "erythroxyline".;[4] també Charles-Adolphe Wurtz publicava la reacció de Wurtz, la qual determina que dos halurs alquil reaccionen amb el sodi per formar un nou enllaç carboni-carboni;[5] i finalment, Benjamin Silliman, Jr. determinava un mètode precursor de craqueig que possibilità el desenvolupament de la indústria petroquímica moderna.[6] El 1856, William Perkin descobria la mauveïna, un tint d'anilina, que esdevenia el primer tint sintètic;[7] Alexander Parkes patentava el primer termoplàstic, la parkesina.;[8] Charles-Adolphe Wurtz descobria el glicol. L'any 1857 Robert Bunsen publicava la descripció d'un instrument que servia per a escalfar o esterilitzar mostres o reactius químics que actualment és conegut com a bec Bunsen i s'utilitza en laboratoris de tot el món; havia estat dissenyat juntament amb Peter Desaga dos anys abans i seguia els mateixos principis que un cremador previ dissenyat per Michael Faraday.[9] El mateix any, Friedrich August Kekulé von Stradonitz proposava que el carboni era tetravalent, és a dir, que estava format per quatre enllaços químics.[10] El darrer any de la dècada, Aleksandr Butlerov identificava l'hexamina,[11] August von Hofmann aïllava l'àcid sòrbic[12] i, Gustav Robert Kirchhoff i Robert Bunsen inventaven un espectroscopi millorat.[13][14]

Quadre d'Arthur Cayley obra de Barraud & Jerrard

Pel que fa a les matemàtiques, la dècada va comptar amb les prolíferes contribucions del matemàtic britànic Arthur Cayley i amb els primers treballs amb matrius. El primer any, Thomas Kirkman proposava el problema de les nenes d'escola de Kirkman[15][16] i J. J. Sylvester introduïa el terme matriu en aquest camp de coneixement el 1850.[17][18] El 1851 Bernhard Riemann proporcionava una demostració del teorema de Green en la seva dissertació inaugural.[19] El 23 d'octubre de 1852 Francis Guthrie plantejava el problema dels quatre colors d'Augustus De Morgan.[20][21] L'any següent Jakob Steiner investigava el sistema de Steiner.[22] El 1854 es publicava a Londres el segon monogràfic sobre lògica algebraica de George Boole titulat An Investigation of the Laws of Thought on Which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities.[23] Arthur Cayley compartia la versió original del teorema de Cayley i produïa la primera taula de Cayley.[24][25] El mateix any, el matemàtic alemany Bernhard Riemann presentava la seva tesi qualificada amb habilitació titulada Ueber die Darstellbarkeit einer Function durch eine trigonometrische Reihe ("Sobre la possibilitat de representació d'una funció per una sèrie trigonomètrica") on descrivia l'integral de Riemann, encara que no seria publicada fins a l'any 1867 per Richard Dedekind.[26] Ja a la segona meitat de la dècada, específicament el 1857, William Rowan Hamilton inventava el desafiament matemàtic joc icosian que consistia a donar amb el recorregut de Hamilton per les arestes d'un dodecaedre per visitar una i només una vegada cada vèrtex i que el d'arribada coincideixi amb el de partida.[27] La cinta de Möbius va ser descoberta de forma independent pels matemàtics alemanys August Ferdinand Möbius i Johann Benedict Listing el 1858.[28][29][30] El mateix any, Arthur Cayley publicava "A memoir on the theory of matrices" sobre les transformacions geomètriques on definia les operacions de suma, resta, multiplicació i divisió com a transformacions d'aquestes matrius i demostrava la propietat associativa i distributiva d'aquestes.[31][32][33][18] El darrer any de la dècada, Arthur Cayley produïa la mètrica de Cayley–Klein[34] i Bernhard Riemann publicava també el seu treball sobre teoria de nombres, Ueber die Anzahl der Primzahlen unter einer gegebenen Grösse ("Sobre els nombres primers menors a una certa magnitud."),[35] que incloïa la funció zeta de Riemann i la hipòtesi de Riemann.

fotografia de l'Eclipsi solar del 28 de juliol de 1851

En l'àmbit de l'astronomia, el 1851 hi hagué la primera exposició pública d'un pèndol de Foucault, en el meridià de l'Observatori de París, i demostrava la rotació de la Terra. Unes setmanes més tard Foucault n'instal·lava un al panteó de París.[36] El 28 de juliol de 1851 es produïa un eclipsi total de sol i es feia la primera captura fotogràfica correctament exposada, utilitzant el procés daguerreotip, i en què s'observa la corona solar durant la fase total de l'eclipsi; va ser feta per Berkowski a l'observatori de Koenigsberg a Prússia.[37] Els astrònoms Robert Grant i William Swan i Karl Ludwig von Littrow observaren aquest eclipsi i determinaren que les protuberàncies solars són una part del Sol perquè la Lluna les cobreix quan hi passar davant.[38] El 24 d'octubre del mateix any William Lassell descobria dues llunes d'Urà: Ariel i Umbriel.[39] Ja el 1854 John Russell Hind identificava l'asteroide 30 Urania[40] i George Airy calculava la densitat mitjana de la Terra mesurant la gravetat en una mina de carbó a South Shields.[41] El 1856 l'astrònom danès Theodor Brorsen detectava el cúmul globular NGC 6539.[42][43] Peter Andreas Hansen publicava les Tables of the Moon ("Taules de la Lluna") a Londres el 1857.[44] El cometa Donati era descobert per Giovanni Battista Donati el 2 de juny de 1858 i romania visible durant diversos mesos; també es convertia en el primer cometa fotografiat.[45]

En el camp de la física, Rudolf Clausius va publicar el seu article sobre la teoria mecànica de la calor el 1850 que assentava les bases del segon principi de la termodinàmica.[46] També el primer any de la dècada Hippolyte Fizeau i E. Gounelle mesuraven la velocitat de propagació de l'electricitat.[47] El 1851 Hippolyte Fizeau dugué a terme l'experiment de Fizeau per mesurar les velocitats relatives de llum en l'aigua en moviment.[48]

Esdeveniments

[modifica]

Personatges destacats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fiegl, Amanda. «A 160-Year-Old Photographic Mystery» (en anglès). Smithsonian Magazine, 01-04-2010. [Consulta: 8 febrer 2016].
  2. ↑ «On the use of collodion in photography» (en anglès). The Chemist, 01-03-1851. [Consulta: 8 febrer 2016].
  3. ↑ «Lambert-Beer Law». Sigrist-Photometer AG, 07-03-2007. [Consulta: 12 març 2007].
  4. ↑ Gaedcke, F. «Ueber das Erythroxylin, dargestellt aus den Blättern des in Südamerika cultivirten Strauches Erythroxylon Coca». Archiv der Pharmazie, 132, 2, 1855, pàg. 141–150. DOI: 10.1002/ardp.18551320208.
  5. ↑ Wurtz, Adolphe «Sur une nouvelle classe de radicaux organiques». Annales de chimie et de physique, 44, 1855, pàg. 275–312 [Consulta: 7 febrer 2012].
  6. ↑ «Benjamin Silliman, Jr. (1816–1885)». Picture History. Picture History LLC, 2003. Arxivat de l'original el 2007-07-07. [Consulta: 24 març 2007].
  7. ↑ Garfield, Simon. Mauve: How One Man Invented a Colour that Changed the World. Londres: Faber, 2000. ISBN 0-571-20197-0. 
  8. ↑ UK Patent office. Patents for inventions. UK Patent office, 1857, p. 255. 
  9. ↑ Ihde, Aaron John. The development of modern chemistry. Courier Dover Publications, 1984, p. 233–236. ISBN 978-0-486-64235-2. 
  10. ↑ «Archibald Scott Couper and August Kekulé von Stradonitz». Chemical Achievers: The Human Face of Chemical Sciences. Chemical Heritage Foundation, 2005. Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 22 febrer 2007].
  11. ↑ P. Sunkavalli, Surya; Subhasish Roy, Suresh. P., Umesh Devaiah. K., M. A. L. Antony Raj. «Catalytic Vapour Phase Oxidation of Methanol to Formaldehyde using MnO2-MoO3 and V2O5 Catalysts», 03-03-2014. [Consulta: 5 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Bützer, Peter «Sorbinsäure [(E,E)-2,4-Hexadiensäure]» (pdf) (en alemany). Molekulare Dynamik - Systemdynamik, 2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  13. ↑ Weeks, Mary Elvira «The discovery of the elements. XIII. Some spectroscopic discoveries». Journal of Chemical Education, 9, 8, 1932, pàg. 1413–1434. Bibcode: 1932JChEd...9.1413W. DOI: 10.1021/ed009p1413 [Consulta: 21 novembre 2011].
  14. ↑ «Robert Bunsen». infoplease. Pearson Education, 2007. [Consulta: 21 novembre 2011].
  15. ↑ «Query VI». The Lady's and Gentleman's Diary.
  16. ↑ Tahta, Dick. The Fifteen Schoolgirls. Cambridge: Black Apollo Press, 2006. ISBN 1-900355-48-5. 
  17. ↑ London, Edinburgh & Dublin Philosophical Magazine 37 (1850) p. 369 (OED).
  18. ↑ 18,0 18,1 Crilly, Tony. 50 Mathematical Ideas you really need to know. Londres: Quercus, 2007, p. 156. ISBN 978-1-84724-008-8. 
  19. ↑ Riemann, Bernhard. Grundlagen für einen allgemeine Theorie der Functionen einer veränderlichen complexen Grösse [Basis for a general theory of functions of a variable complex quantity]. Göttingen (Germany): Adalbert Rente, 1867, p. 8-9. 
  20. ↑ Wilson, Robin. Four Colors Suffice. Londres: Penguin Books, 2002, p. 18. ISBN 0-691-11533-8. 
  21. ↑ Cayley, Arthur «On the colourings of maps». Proceedings of the Royal Geographical Society. Blackwell, 1, 4, 1879, pàg. 259–261. DOI: 10.2307/1799998. JSTOR: 1799998.
  22. ↑ Steiner, J. «Combinatorische Außgabe». Journal für die Reine und Angewandte Mathematik, 45, 1853, pàg. 181–182.
  23. ↑ Williams, Hywel. Cassell's Chronology of World History. Londres: Weidenfeld & Nicolson, 2005. ISBN 0-304-35730-8. 
  24. ↑ Cayley, Arthur «On the theory of groups as depending on the symbolic equation θn=1». Philosophical Magazine, 7, 4, 1854, p. 40–47.
  25. ↑ Crilly, Tony. 50 Mathematical Ideas you really need to know. Londres: Quercus, 2007, p. 152. ISBN 978-1-84724-008-8. 
  26. ↑ «Riemann's Habilitationsschrift». Arxivat de l'original el 20 maig 2008. [Consulta: 19 maig 2008].
  27. ↑ Biggs, Norman L.; Lloyd, E. Keith; Wilson, Robin J. Graph Theory 1736-1936. Oxford: Clarendon Press, 1976. ISBN 0198539010. 
  28. ↑ Pickover, Clifford A. The Möbius Strip: Dr. August Möbius's Marvelous Band in Mathematics, Games, Literature, Art, Technology, and Cosmology. Thunder's Mouth Press, 2006. ISBN 1-56025-826-8. 
  29. ↑ Herges, Rainer «Möbius, Escher, Bach – Das unendliche Band in Kunst und Wissenschaft». Naturwissenschaftliche Rundschau, 2005, pàg. 301–310. ISSN: 0028-1050.
  30. ↑ Rodley, Chris. Lynch on Lynch, 1997, p. 231. 
  31. ↑ Discrete Mathematics 4th Ed. Dossey, Otto, Spense, Vanden Eynden, Published by Addison Wesley, October 10, 2001 ISBN 978-0321079121 | p.564-565
  32. ↑ Philosophical Transactions of the Royal Society (London) 148 (1858). Repr. Cayley, Arthur. The Collected Mathematical Papers. 2. Cambridge University Press, 2009, p. 475–96. archive. ISBN 978-1-108-00507-4. 
  33. ↑ «III». A: Abrégé d'histoire des mathématiques 1700-1900. 1. París: Hermann, 1978, p. 96. 
  34. ↑ Cayley, Arthur «A sixth memoir upon quantics». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 149, 1859, p. 61–90. DOI: 10.1098/rstl.1859.0004. ISSN: 0080-4614. Collected Math. Papers, volume 2.
  35. ↑ Monatsberichte der Königlich Preußischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin (November 1859).
  36. ↑ Tobin, William. The Life and Science of Léon Foucault, the Man who Proved the Earth Rotates. Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-80855-3. 
  37. ↑ Schielicke, Reinhard; Wittmann, Axel D. «On the Berkowski daguerreotype (Königsberg, 1851 July 28): the first correctly-exposed photograph of the solar corona». Acta Historica Astronomiae, 25, 2005, pàg. 128–147. Bibcode: 2005AcHA...25..128S.
  38. ↑ ; Willcox, Ken; Espenak, Fred«Chronology of Discoveries about the Sun». MrEclipse.com, 1999. Arxivat de l'original el 2020-10-19. [Consulta: 6 juny 2012].
  39. ↑ Astronomical Journal 2(33):p. 70 (1851).
  40. ↑ «Numbered Minor Planets 1–5000». Discovery Circumstances. [Consulta: 7 abril 2013].
  41. ↑ Airy, G. B. «Account of Pendulum Experiments Undertaken in the Harton Colliery, for the Purpose of Determining the Mean Density of the Earth». Philosophical Transactions of the Royal Society, 146, 1856, pàg. 343–355. DOI: 10.1098/rstl.1856.0015.
  42. ↑ Normandin, George. "Globular Star Cluster NGC 6539." Kopernik Space Images. 20 Oct. 2000. 20 June 2008 <https://web.archive.org/web/20060928091522/http://www.kopernik.org/images/archive/n6539.htm>.
  43. ↑ Patterson, Bill. "Global CLusters 2007 Gallery." LAAstro. 2007. 20 June 2008 <http://www.laastro.com/Glob2007_spec.html>.
  44. ↑ W. T. L. «Peter Andreas Hansen». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 35, 1875, pàg. 168–170. DOI: 10.1093/mnras/35.4.168 [Consulta: 26 agost 2011].
  45. ↑ «The Earliest Comet Photographs». [Consulta: 17 agost 2013].
  46. ↑ Clausius, R. «Über die bewegende Kraft der Wärme, pt I». Annalen der Physik, 79, 1850, pàg. 368–397. DOI: 10.1002/andp.18501550306 [Consulta: 26 abril 2011]. «Pt II». ib., 155, pàg. 500–524. DOI: 10.1002/andp.18501550403. English translation as «On the Moving Force of Heat, and the Laws regarding the Nature of Heat itself which are deducible therefrom». Philosophical Magazine, 2, 1851, pàg. 1–21, 102–119 [Consulta: 26 abril 2011].
  47. ↑ James Lequeux. François Arago: A 19th Century French Humanist and Pioneer in Astrophysics. Springer, 14 octubre 2015, p. 105–. ISBN 978-3-319-20723-0. 
  48. ↑ Fizeau, H. «Sur les hypothèses relatives à l'éther lumineux». Comptes rendus de l'Académie des sciences [París], 33, 1851, pàg. 349–355.
  49. ↑ «Joaquim Ruyra i Oms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 1850
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dècada_del_1850&oldid=33615297»