Carles Casajuana i Palet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carles Casajuana)
Infotaula de personaCarles Casajuana i Palet

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a Grècia
2021 –
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
2008 – 2012
← Carlos Miranda y ElíoFederico Trillo-Figueroa Martínez-Conde →
Ambassador of Spain to Vietnam (en) Tradueix
1997 – 1997 – Ignacio Sagaz Temprano →
Ambassador of Spain to Malaysia (en) Tradueix
1996 – 2001 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Goodreads author: 1049150

Carles Casajuana i Palet (Sant Cugat del Vallès, 25 d'octubre de 1954) és escriptor i diplomàtic de professió.

Carrera professional[modifica]

És llicenciat en Economia i Dret per la Universitat de Barcelona i va ingressar al cos diplomàtic espanyol el 1980. Ha exercit l'activitat diplomàtica a Bolívia, a les Filipines i a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Entre 1991 i 1996 va ser el cap de gabinet del secretari general de Política Exterior del Ministeri d'Afers Estrangers. Després va ser nomenat ambaixador d'Espanya a Malàisia, el Vietnam i Brunei, i entre 2001 i 2004 va formar part del Comitè polític i de seguretat del Consell de la Unió Europea. Va dirigir el Departament de Política Internacional i Seguretat del gabinet de presidència espanyol fins que l'agost de 2008 va ser nomenat ambaixador espanyol al Regne Unit. Va ser-hi ambaixador fins que va ser substituït per Federico Trillo el 2012.[1]

Com a escriptor ha publicat diverses novel·les, algunes d'elles traduïdes al castellà i a l'anglès, i un assaig sobre Josep Pla i Nietzsche. L'any 2009 va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la amb L'últim home que parlava català i, el 2014, el IV Premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic amb Les lleis del castell.

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

  • Tap d'escopeta (Quaderns Crema, 1987)
  • Bondage (Quaderns Crema, 1989)
  • La puresa del porc (Quaderns Crema, 1990)
  • Punt de fuga (Quaderns Crema, 1992)
  • Esperit d'evasió (Quaderns Crema, 1998; LaButxaca, 2013: ed. revisada)
  • Diumenge de temptació (Quaderns Crema, 2001)
  • Kuala Lumpur (Quaderns Crema, 2005)
  • L'últim home que parlava català (Planeta, 2009)
  • Un escàndol sense importància (Columna, 2011)
  • El melic del món (Columna, 2013)
  • Retorn (Columna, 2017)
  • Les pompes del diable (Proa, 2019)

Assaig[modifica]

  • Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències (Edicions 62, 1996)
  • Les lleis del castell (Pòrtic, 2014)[2]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[Carles Casajuana: 'El meu relleu a l'ambaixada del Regne Unit no té res a veure amb el canvi de govern' https://www.cugat.cat/noticies/politica/76281/carles-casajuana_-_el-meu-relleu-a-l_ambaixada-del-regne-unit-no-te-res-a-veure-amb-el-canvi-de-govern_]». Cugat.cat, 17-05-2012 [Consulta: 30 març 2019].
  2. 2,0 2,1 Susanna, Àlex «El poder d'unes notes». Cultura (El Punt Avui), 05-12-2014, p. 5.

Enllaços externs[modifica]