Constel·lació del Cavallet

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Cavallet
Nom en llatí	Equuleus
Abreviatura	Equ
Genitiu	Equulei
Simbologia	el poltre (cavallet)
Ascensió recta	21
Declinació	+10
Àrea	72 graus quadrats; Posició 87a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	cap
Estel més brillant	Kitalpha (α Equ) (3,92m)
Meteors	Cap
Limita amb	Aquari; Delphinus; Pegasus;
	Visible a latituds entre +90° i −80°.; Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita. Malgrat la seva tossa i la feblesa dels seus estels (cap és més brillant que la quarta magnitud) és una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu al seu Almagest.

Trets notables[modifica]

Equleuus és la segona constel·lació més petita, amb 72 graus quadrats. No és una constel·lació que atregui l'atenció especialment. Hi ha pocs estels variables. Només se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. γ Equ és un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m amb un període aproximat de 12½ minuts. R Equ és un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies. Conté alguns estels dobles d'interès. γ Equ està format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. ε Equ té quatre components. Els tres més brillants són de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. δ Equ és un estel binari amb un període orbital de 5,7 anys, i durant un temps va ser el binari òptic de període més curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats més de 0,35 segons d'arc.

Taula[modifica]

Estel	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància anys llum	Tipus espectral
Kitalpha (α Equ)	3,92	0,14	186	G0III+A5V
δ Equ	4,47	3,14	60	F5V+G0V
γ Equ	4,70	1,97	115	F0IIIp
β Equ	5,16	-0,05	360	A3V
ε Equ	5,30	1,40	197	F6IV

N.B. : Els valors numèrics han estat mesurats pel satèl·lit Hipparcos^[1]

Objectes notables de cel profund[modifica]

Degut a la seva tossa i la seva situació en una part del cel poc lluminosa, Equuleus conté pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galàxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.

Bibliografia[modifica]

Burnham, Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2. Dover Publications, New York, New York.
The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.

Referències[modifica]

↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 setembre 2005].

[1] «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 setembre 2005].

[1]