Conclave de 1503 (octubre)

(S'ha redirigit des de: Conclave d'octubre de 1503)
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1503
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Juli II
Map
 41° 54′ 11″ N, 12° 27′ 16″ E / 41.903055555556°N,12.454444444444°E / 41.903055555556; 12.454444444444
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps31 octubre - 1r novembre 1503 Modifica el valor a Wikidata
1513 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitJuli II Modifica el valor a Wikidata

El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III. El conclave es va dur a terme durant les guerres d'Itàlia, a penes un mes després del conclave de setembre de 1503, el que va facilitar la nova elecció, ja que cap dels cardenals electors havia viatjat prou lluny de Roma per perdre-s el conclave.[1] El nombre de cardenals que participaren fou 38: el Col·legi dels Cardenals s'havia reduït, en concret un menys, ja que Pius III no en va ordenar cap.[1]

Sobretot a causa de la falta d'una capitulació de conclave, el conclave va tenir només deu hores, el més curt de la història.

Elecció[modifica]

El mes entre els dos conclaves, Della Rovere es va reunir amb Cèsar Borja i els cardenals espanyols, el suport que li faltava en el conclave anterior, i els va assegurar que mantindria el comandament de Cèsar en l'exèrcit papal i les possessions territorials a Itàlia. Cèsar així, va lliurar el suport dels 11 cardenals espanyols.

Georges d'Amboise també va acceptar la candidatura de della Rovere, respecte al fet que la seva pròpia candidatura era ja impossible, della Rovere era qui podia parar els interessos francesos sobre Itàlia.[2]

Va ser un dels conclaves més curts de la història.[2] La primera votació es va celebrar l'endemà i va ser una mera formalitat. Giuliano della Rovere va ser gairebé unànimement elegit Papa. Només ell mateix va votar a favor d'Amboise, i el Carafa a Amboise. El Papa electe va prendre el nom de Juli II. La inauguració solemne del seu pontificat es va celebrar el 26 de novembre 1503. Paradoxalment, Juli II va ser triat a través de suborns dels electors, va prendre mesures decisives contra la simonia en l'Església.

Llista de participants[modifica]

El conclave del 31 d'octubre – 1 de novembre 1503 que elegí com a papa Giuliano della Rovere era compost:[3]

  1. Giuliano della Rovere, bisbe de Velletri (elegit papa amb el nom de Juli II)
  2. Jorge da Costa, bisbe de Porto i Santa Rufina, vicedegà del Sacre Col·legi
  3. Girolamo Basso della Rovere, bisbe de Palestrina
  4. Oliviero Carafa, bisbe de Sabina, degà del Sacre Col·legi
  5. Antonio Pallavicini Gentili, bisbe de Frascati
  6. Lorenzo Cybo de Mari, bisbe d'Albano
  7. Raffaele Sansoni Galeotti Riario, administrador del bisbat de Viterbo, bisbe de Conca
  8. Giovanni Colonna
  9. Ascanio Maria Sforza, administrador del bisbat de Pavia, Cremona, Novara i Girgenti
  10. Giovanni de' Medici, futur papa Lleó X
  11. Federico Sanseverino, bisbe de Maillezais i administrador apostòlic de Vienne
  12. Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe de Parma
  13. Bernardino López de Carvajal, bisbe de Sigüenza, administrador del bisbat d'Avellino i Frigento
  14. Giuliano Cesarini el Jove, administrador del bisbat d'Ascoli Piceno
  15. Domenico Grimani, patriarca d'Aquileia
  16. Alessandro Farnese el Vell, administrador del bisbat de Corneto e Montefiascone, futuro papa Pau III
  17. Ippolito d'Este, administrador del bisbat d'Eger, Capua, Ferrara i Milà
  18. Lluís d'Aragó, administrador del bisbat d'Aversa, Capaccio, Policastro i Lecce
  19. Joan de Castre-Pinós i de So, bisbe de Agrigent
  20. Georges d'Amboise, arquebisbe de Rouen
  21. Amanieu d'Albret, administrador del bisbat d'Auloron, Condom, Comminges
  22. Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i Montcada, arquebisbe de València
  23. Jaume Serra i Cau, arquebisbe d'Oristany
  24. Pietro Isvalies, arquebisbe de Reggio Calabria
  25. Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza i bisbe de Teano
  26. Juan de Vera, arquebisbe de Salerno
  27. Ludovico Podocataro, arquebisbe de Benevento
  28. Antonio Trivulzio il Vecchio, bisbe de Como
  29. Marco Corner, administrador apostòlic de Verona
  30. Giovanni Stefano Ferrero, arquebisbe de Bolonya
  31. Joan Castellar i de Borja, arquebisbe de Monreale
  32. Francisco de Remolins, arquebisbe de Sorrento
  33. Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  34. Niccolò Fieschi, bisbe de Fréjus
  35. Francisco Desprats, bisbe de Lleó
  36. Adriano Castellesi, bisbe de Hereford
  37. Jaume de Casanova
  38. Francesc Galceran de Lloris i de Borja, bisbe d'Elna, administrador de Valença i Dia, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinobla

Absents[modifica]

  1. Raymond Pérault
  2. Lluís Joan de Milà
  3. Guillaume Briçonnet
  4. Philippe de Luxembourg
  5. Tamás Bakócz
  6. Melchior von Meckau, bisbe de Bressanone

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  • Baumgartner, Frederic J. Behind Locked Doors: A History of the Papal Elections. Palgrave Macmillan, 2003. ISBN 0-312-29463-8. 


Precedit per:
Conclave de 1503 (setembre)
Camarlenc
Conclave de 1503 (octubre)

Succeït per:
Conclave de 1513