Denominació d'Origen Cava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula regió vinícolaDenominació d'Origen Cava
Tipus denominació d'origen protegida
Certificat de producte denominacion Tradueix i Denominació d'Origen
Estat Espanya
Viticultors 6.734
Varietats blanques Macabeu, parellada, xarel·lo, Subirat parent i chardonnay
Varietats negres Garnatxa, monastrell, trepat i pinot noir
Producció 1.668.015 hectolitres
Cellers 266
Font: Consell Regulador
Modifica les dades a Wikidata

La Denominació d'Origen Cava protegeix els vins VEQPRD (vi escumós de qualitat produït en regió determinada) elaborats segons el mètode tradicional del cava del Penedès.

Les varietat de raïm recomanades en el reglament són: macabeu, parellada i xarel·lo. A més, són autoritzades: subirat parent i chardonnay, com a varietats blanques; i garnatxa i monestrell com a negres. Per a l'elaboració de caves rosats es va incloure el 1998 la pinot noir i trepat.

Regió del cava[modifica]

Les primeres ampolles de cava es van començar a produir el 1872, gràcies als avenços tecnològics i en el camp de la microbiologia, que va permetre controlar la segona fermentació del raïm.[1]

El 1972 es va constituir el primer Consell Regulador dels Vins Escumosos per regular la producció, l'elaboració i la denominació dels vins anomenats fins aleshores com a xampany. La nova regulació va arreplegar tots els cellers que en aquell moment elaboraven vins escumosos de qualitat, sense tenir en compte la distribució geogràfica i a pesar que el cava és un producte tradicional del Penedès.

El 1991 es va promulgar el nou reglament propi d'una Denominació d'Origen definint com a regió determinada una agrupació dispersa de municipis.[2] El 2005, la regió del cava estava formada per 160 municipis, mentre que el febrer del 2006 hi havia inscrits 266 cellers distribuïts en només 82 municipis. La majoria es troben a l'Alt Penedès i les comarques limítrofes. Fora de Catalunya hi ha 13 municipis amb cellers que produeixen cava: 6 a la zona de La Rioja (Rioja, País Basc i Navarra), 3 a Aragó, 2 al País Valencià, 1 a Castella i Lleó i 1 a Extremadura.:

Destaca especialment la concentració a l'Alt Penedès, on tots els municipis tenen cellers inscrits a la Denominació d'Origen, on es troba la seu del Consell Regulador a Vilafranca del Penedès i on es troba la capital històrica del cava a Sant Sadurní d'Anoia, que concentra 76 cellers amb el 75% de la producció total.

Producció[modifica]

Exportació Ampolles 75 cl
Alemanya 56.254.164
Regne Unit 29.271.156
Estats Units 12.784.307
Japó 3.757.608
Suïssa 3.748.337
Bèlgica i Luxemburg 3.050.399
Països Baixos 2.371.101
Canadà 2.036.552
Suècia 1.902.320
França 1.556.319

La producció de cava del 2005 ha superat els 222 milions d'ampolles de 75 cl (més d'un milió i mig d'hectolitres). L'any 1999 es va arribar a la màxima producció a causa de la conjuntura del mercat internacional.

El cava dolç es va deixar de produir als anys 1970. El 1982 es va començar a produir cava brut nature. La producció segons els tipus de cava indica un augment progressiu del cava brut nature i una disminució del cava sec. Aquesta tendència cap als tipus de cava extra brut i brut nature és provocada pel mercat interior on, el 2005, representava el 25% del total de tipus, mentre que al mercat exterior només és un 1%.

Les exportacions van ser, el 2005, un 58% del total de producció. Els principals destinataris són: Alemanya, Regne Unit i Estats Units. És destacable l'exportació de més d'un milió i mig d'ampolles a França que és el primer productor mundial de vins escumosos, seguit per Espanya.

Referències[modifica]

  1. «DO Cava». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 14-12-2011. ISSN: 2014-010X.
  2. Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]