Follet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Donet)
Salta a: navegació, cerca

El follet (de foll) és un personatge mitològic català.[1] Rep també d'altres noms segons les contrades i característiques específiques, com ara cerdet, donyet, (d)uendo, boiet, dimoni boget, homenet, caterineta, millet, familiar, familiano, perot, minairó.... En altres cultures prenen altres noms, però se'n manté la forma, com en els éssers centreeuropeus com ara els gòblins o els gnoms o els més propers occitans l'entremaliat, el gripet, el fantasti o el truffandenc.[2]

Éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars, déus familiars, divinitats menors, en el panteó romà, als quals se'ls feien ofrenes com a protecció de la casa i dels seus habitants. Això no obstant, amb l'arribada del cristianisme com a religió oficial de l'imperi Romà el seu culte seria perseguit i adoptaren la forma d'homenets que espanten i que estan amagats a les cases. El cerdet és el nom que a Alacant s'utilitza per designar als follets del Principat o els donyets o duendos de València. A vegades, però, la paraula cerdet es refereix a un ésser pelut amb dents. Els agrada muntar acavall i es dediquen a espantar a tot el que travessa un camí solitari.[3]

La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines i que viu molts anys. Als Països Catalans, existeixen moltes llegendes sobre els follets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En alguna rondalla el follet tindria la característica de tenir la mà foradada. Se'ls atribueix un caràcter entremaliat, burleta i juganer. Serien ells qui piquen parets, aixequen teules, trenen les cues al bestiar, espanten tothom xiulant i udolant, i en general fan tota mena de trapelleries. També, però, se'ls adjudica un tarannà d'éssers trempats i feinejadors, amants de l'ordre i l'endreça.

És pel seu tarannà que s'explica la seva rondalla més coneguda que en diferents versions sempre té el mateix argument central. Resulta que per a no tenir-los tot el dia amoïnant tothom, s'aconsella deixar uns quants grapats de mill fora del seu lloc. El follet, endreçat com és, es passa tota la nit intentant portar el gra de mill on correspon, però com que té la mà foradada no pot acabar mai la feina. D'aquesta manera el tenim entretingut i no fa cap malifeta.

Vegeu també: Zashiki-warashi, Hiisi, i follet fressós

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Follet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Soler i Amigó, Joan «Esperits de lloc». Faristol, 2016, pàg. 18. «El follet, un esperit casolà»
  3. Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble (en valencià). Primera. Picanya: Edicions del Bullent, 2008, p. 269. ISBN 978-84-96187-88-7.