Àstat

Àstat
85At
poloni ← àstat → radó I ↑ At ↓ Ts Taula periòdica
Aspecte
Desconeguda, però probablement negre metàl·lic
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Àstat, At, 85
Categoria d'elements	Halògens (de vegades es considera dels metal·loides)
Grup, període, bloc	17, 6, p
Pes atòmic estàndard	(210)
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p5 2, 8, 18, 32, 18, 7
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Punt de fusió	575 K, 302 °C
Punt d'ebullició	610 K, 337 °C
Entalpia de vaporització	(At2) 54,39 kJ·mol−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 361 392 429 475 531 607
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	−1, +1, +3, +5, +7
Electronegativitat	2,2 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 887,7±38,59 kJ·mol−1
Radi covalent	150 pm
Radi de Van der Waals	202 pm
Miscel·lània
Conductivitat tèrmica	1,7 W·m−1·K−1
Nombre CAS	7440-68-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'àstat
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 209At sin 5,41 h β+ 3,486 209Po α 5,758 205Bi 210At sin 8,1 h β+ 3,981 210Po α 5,632 206Bi 211At sin 7,21 h ε 0,786 211Po α 5,983 207Bi

L'àstat és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és At i el seu nombre atòmic és 85. Aquest element radioactiu es forma de manera natural a partir de la desintegració de l'urani i el tori i és el més pesant dels halogens.

Característiques principals

Aquest element altament radioactiu, segons es confirma per espectrometria de masses es comporta químicament de manera molt semblant als altres halogens, especialment el iode (probablement s'acumula en la glàndula tiroide com el iode). L'Àstat és probablement més metàl·lic que el iode. Investigadors del Laboratori Nacional Brookhaven han realitzat experiments, en les quals han identificat i mesurat reaccions elementals on hi intervé l'anió Àstatur (At ^-).

La quantitat total d'Àstat en un moment determinat, en tota l'escorça terrestre es creu que és inferior a 30 grams, tenint en compte que aquest element es crea contínuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escorça terrestre) i es torna a descompondre en altres elements ràpidament.

Història de l'element

L'Àstat ( del grec astatos que significa "inestable") fou sintetitzat per primera vegada el 1940 per Vall R. Corson, K. R. MacKenzie, i Emilio Segre de la Universitat de Califòrnia, Berkeley per bombardeig d'àtoms de bismut amb partícules alfa mitjançant la reacció en un ciclotró.

Ocurrència

L'Àstat es produeix bombardejant bismut amb partícules alfa energètiques per obtenir At-209 i At-211 amb uns períodes de semidesintegració relativament llargs, els quals poden ser llavors separats per destil·lació del bismut escalfant-lo en presència d'aire.

Isòtops

L'Àstat té uns 20 isòtops coneguts, i tots ells són radioactius; l'isòtop de vida més llarga és l'At-210 amb un període de semidesintegració de només 8.3 hores.

Enllaços externs

• Los Alamos National Laboratory - Àstat (anglès)
• webelements.com - Àstat (anglès)
• environmentalchemistry.com - Àstat (anglès)

Viccionari