Vés al contingut

Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions

356 octets eliminats ,  fa 2 anys
Quan va morir el seu pare, la seva mare intentà revertir aquella educació de la filla, orientada als homes. Al principi li va prohibir que portés la roba que havia vestit fins aquell moment, però Ida ho va considerar una gran ofensa i es va posar malalta. El metge aconsellà la mare deixar fer la filla si volia que es restablís la seva salut. Tanmateix, a partir dels tretze anys ja no va haver alternativa i canvià la roba de noi per la noia, encara que els seu comportament es mantingué igual. Com ella explicava a la seva autobiografia apareguda en el darrer llibre sobre el viatge a Madagascar, "què ridícula em sentia amb els vestits llargs, mentre encara corria, saltava i em comportava com un noi salvatge!"<ref name="Pfeiffer">{{ref-llibre |cognom=Pfeiffer |nom=Ida |títol=Voyage à Madagascar par Mme. Ida Pfeiffer |pàgines=Notice Biographique p. XCII |lloc=Paris |any=1862}}</ref>. Fugia de les activitats habituals destinades a les dones d'aquella època, com el manteniment de la llar, les manualitats. Va arribar a tallar-se els dits o cremar-se les mans per evitar les classe de piano.
 
Aquesta situació va canviar a parir de 1810, quan la mare va contractar [[Josef Franz Emmil Trimmel]] com a tutor de la filla, un professor a qui també encantaven els viatges. Ida va confiar en ell, que a poc a poc la va convèncer per comportar-se com s'esperava d'una noia. Segons va escriure, "fins i tot vaig aprendre diverses habilitats femenines com cosir, teixir i cuinar... a ell li dec que en tres o quatre anys arribés a assolir plenament la comprensió dels deures del meu sexe"<ref name="Pfeiffer">{{ref-llibre |cognom=Pfeiffer |nom=Ida |títol=Voyage à Madagascar par Mme. Ida Pfeiffer |pàgines=Notice biographique, p. XCII |lloc=Paris |any=1862}}</ref>.Finalment, tots dos es van enamorar i Trimmel li va proposar matrimoni, Però la mare, malgrat apreciar-lo intensament i considerar-lo com un altre fill de la família, va rebutjar la petició degut a la diferència de classe social. Ell només guanyava un salari modest i, segons la mare, no estava a l'alçada de la dot que rebria d'Ida.
 
La mare va prohibir la noia que mantingués contactes amb Trimmel, cosa que va ser una enorme decepció per Ida. A partir de llavors va anar refusant diverses propostes de matrimoni que va rebre fins que la pressió de la mare fou insostenible. La relació entre elles dues estava molt deteriorada i Ida acceptà casar-se, però amb algú que fos molt més gran que ella, per significar que el matrimoni no seria per amor i d'alguna manera es mantindria fidel a Trimmel.
Pfeiffer va haver de buscar oportunitats laborals a Viena i varen tornar a la capital austríaca, quan ja tenien dos fills, [[Alfred Pfeiffer|Alfred]] i [[Oscar Pfeiffer|Oscar]], nascuts el 1821 i 1824 respectivament. Però les coses tampoc anaren bé i tornaren novament a Lemberg, però només durant un temps. La relació entre el matrimoni no era bona i Ida decidí marxar a Viena definitivament. Va ser una separació amistosa on ella assumí l'educació dels dos fills durant molt de temps en unes condicions de vida molt complicades. En la seva autobiografia es lamentava que "sovint no sabia on aconseguir el diners per tal d'adquirir només el més necessari. Em vaig encarregar de totes les tasques domèstiques, passàvem fred i gana, vaig treballar en secret per diners, fent classes de dibuix i de música, però malgrat els esforços hi havia molts dies que només podia servir per dinar pa sec als meus pobres fills".
 
Ida no volia demanar ajut a la seva família, encara que de vegades ho va haver de fer. L'any 1837 morí la mare i l'herència serví per alliberar Ida de les preocupacions econòmiques i li permeté educar els fills segons els seus desitjos. Quan tots dos varen créixer i es guanyaren la vida en les seves professions, Alfred com empresari en l'empresa familiar i Oscar en el món de la música (arribà a ser un concertista reconegut a nivell mundial), Ida veié l'oportunitat d'assolir la seva passió pels viatges i les aventures. Feia anys, durant una visita familiar a [[Trieste]] acompanyant el seu fill Oscar per restablir-se d'una malaltia, Ida havia vist per primera vegada el mar i es va despertar en ella, segons va escriure després, "un desig immens de viatjar"<ref name="Pfeiffer">{{ref-llibre |cognom=Pfeiffer |nom=Ida |títol=Voyage à Madagascar par Mme. Ida Pfeiffer |pàgines=Notice biographique, p. CI |lloc=Paris |any=1862}}</ref>. Ara havia arribat el moment, tenia una edat suficient per poder-ho fer sola, el seu marit ja era vell i vivien separats i els fills no la necessitaven. Els recursos financers eren limitats, però ella estava decidida a assolir el seu objectiu.
 
== Els viatges ==
209

modificacions