Tour de França de 1983

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1983
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deSuper Prestige Pernod 1983 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.809 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaFontenay-sous-Bois Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants140, inici
88, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r juliol 1983 – 24 juliol 1983 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició70 Modifica el valor a Wikidata
Competició

Primer lloc Laurent Fignon
Segon lloc Ángel Arroyo Lanchas
Tercer lloc Peter Winnen
Venç per punts Sean Kelly
Millor equip per punts TI-Raleigh-Campagnolo 1983
Venç juvenil Laurent Fignon
Venç muntanya Lucien Van Impe
Venç per equips TI-Raleigh-Campagnolo 1983
Modifica el valor a Wikidata

1982 Modifica el valor a Wikidata
1984 Modifica el valor a Wikidata

L'edició del Tour de França de 1983,[1] 70a edició de la cursa francesa, es disputà entre l'1 i el 24 de juliol de 1983, amb un recorregut de 3.809 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes. D'aquestes, 6 foren contrarellotges, una per equips i 5 individuals (dues d'elles cronoescalades).

Hi van prendre part 14 equips de 10 corredors cadascun. Cap d'ells arribà sencer al final. Aquesta és la primera edició del Tour oberta als ciclistes amateurs, cosa que permet la participació d'un equip colombià, dirigit per Luis Ocaña[2][3] i que va fer un bon paper, amb Patrocinio Jiménez segon de la classificació de la muntanya i Edgar Corredor com a millor classificat, el 16è.[4]

Pascal Simon, mallot groc, va patir una caiguda durant l'onzena etapa que li provocà una fractura a la clavícula. Tot i la fractura, va continuar corrent durant una setmana, conservant el mallot groc, però durant la primera etapa alpina es veié obligat a abandonar.

A la 16a etapa Henk Lubberding i Michel Laurent arriben destacats a la meta i es disputen l'etapa. A pocs metres de l'arribada Lubberding envia Laurent contra les tanques, provocant-li una fractura a la mà. Immediatament és desqualificat i la victòria és atribuïda a Laurent.

Bernard Hinault, vencedor de les darreres dues edicions no pren part a la cursa. El vencedor serà el també francès Laurent Fignon, que ho farà en la seva primera participació.[5]

Resultats[modifica]

Classificació general[modifica]

Mallot groc Classificació General
1. Laurent Fignon França França 105h 07' 52"
2. Ángel Arroyo Espanya Espanya + 4' 04"
3. Peter Winnen Països Baixos Països Baixos + 4' 09"
4. Lucien Van Impe Bèlgica Bèlgica + 4' 16"
5. Robert Alban França França + 7' 53"
6. Jean-René Bernaudeau França França + 8' 59"
7. Sean Kelly Irlanda Irlanda + 12' 09"
8. Marc Madiot França França + 14' 55"
9. Phil Anderson Austràlia Austràlia + 16' 56"
10. Henk Lubberding Països Baixos Països Baixos + 18' 55"
140 participants, 88 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya[modifica]

1r Bèlgica Lucien Van Impe 272 pts
2n Colòmbia José Patrocinio Jiménez 195 pts
3r GBR Robert Millar 157 pts

Classificació de la Regularitat[modifica]

1r Irlanda Sean Kelly 360 pts
2n Països Baixos Frits Pirard 144 pts
3r França Laurent Fignon 126 pts

Classificació per equips[modifica]

1r Països Baixos TI-Raleigh

Altres classificacions[modifica]

Millor Jove França Laurent Fignon
Combativitat Suïssa Serge Demierre

Etapes[modifica]

Etapa Data Recorregut km Guanyador Líder
Pròleg 1 de juliol Fontenay-sous-Bois-Fontenay-sous-Bois 5,5 (CRI) Bèlgica Eric Vanderaerden Bèlgica Eric Vanderaerden
1a 2 de juliol Nogent-sur-Marne-Créteil 163 Països Baixos Frits Pirard Bèlgica Eric Vanderaerden
2a 3 de juliol Soissons-Fontaine-au-Pire 100 (CRE) França Coop-Mercier França Jean-Louis Gauthier
3a 4 de juliol Valenciennes-Roubaix 152 Bèlgica Rudy Matthijs Dinamarca Kim Andersen
4a 5 de juliol Roubaix-Le Havre 300 Suïssa Serge Demierre Dinamarca Kim Andersen
5a 6 de juliol Le Havre-Le Mans 257 França Dominique Gaigne Dinamarca Kim Andersen
6a 7 de juliol Châteaubriant-Nantes 58,5 (CRI) Països Baixos Bert Oosterbosch Dinamarca Kim Andersen
7a 8 de juliol Nantes-Illa d'Oléron 216 Itàlia Ricardo Magrini Dinamarca Kim Andersen
8a 9 de juliol La Rochelle-Bordeus 222 Països Baixos Bert Oosterbosch Dinamarca Kim Andersen
9a 10 de juliol Bordeus-Pau 207 França Philippe Chevallier Irlanda Sean Kelly
10a 11 de juliol Pau-Banhèras de Luishon Etapa de muntanya 201 GBR Robert Millar França Pascal Simon
11a 12 de juliol Banhèras de Luishon-Fleurance 177 França Régis Clère França Pascal Simon
12a 13 de juliol Fleurance-Roquefort-sur-Soulzon 261 Dinamarca Kim Andersen França Pascal Simon
13a 14 de juliol Roquefort-sur-Soulzon-Aurillac 210 Països Baixos Henk Lubberding França Pascal Simon
14a 15 de juliol Aurillac-Issoire 249 França Pierre Le Bigault França Pascal Simon
15a 16 de juliol Clarmont d'Alvèrnia-Puy-de-Dôme Etapa de muntanya 15,6 (CRI) Espanya Ángel Arroyo França Pascal Simon
16a 17 de juliol Issoire-Saint-Étienne 144,5 França Michel Laurent França Pascal Simon
17a 19 de juliol La Tour-du-Pin-Aup d'Uès Etapa de muntanya 223 Països Baixos Peter Winnen França Laurent Fignon
18a 20 de juliol Bourg-d'Oisans-Morzine Etapa de muntanya 247 França Jacques Michaud França Laurent Fignon
19a 21 de juliol Morzine-Avoriaz Etapa de muntanya 15 (CRI) Bèlgica Lucien van Impe França Laurent Fignon
20a 22 de juliol Morzine-Dijon 291 França Philippe Leleu França Laurent Fignon
21a 23 de juliol Dijon-Dijon 50 (CRI) França Laurent Fignon França Laurent Fignon
22a 24 de juliol Alfortville-París 195 Suïssa Gilbert Glaus França Laurent Fignon

Referències[modifica]