Vés al contingut

Joaquim Viola i Sauret

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joaquim Viola)
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Viola i Sauret
Biografia
Naixement26 juny 1913 Modifica el valor a Wikidata
Cebreros (província d’Àvila) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1978 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
110è Batlle de Barcelona
18 setembre 1975 – 6 desembre 1976
← Enric Masó i VázquezJosep Maria Socías i Humbert →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, registrador de la propietat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, 26 de juny de 1913 - Barcelona, 25 de gener de 1978)[1] fou un polític català, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer. Durant la guerra civil espanyola lluità en el bàndol franquista i fou ferit al front de Terol. Després de la guerra es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i exercí com a registrador de la propietat. El 1954 fou membre del Consell d'Administració del Banco de Madrid a Barcelona, on va fer amistat amb Josep Maria de Porcioles i Colomer. Es casà amb Montserrat Tarragona Corbella, germana del polític Eduard Tarragona Corbella.

Fou directiu del FC Barcelona en l'època de Miró-Sans (va escriure un Llibre Blanc sobre les finances del club), procurador a corts del terç familiar per Lleida des de 1967[2] i alcalde de Barcelona de setembre del 1975 a desembre de 1976. Després fou director general d'Administració Local. A les eleccions generals espanyoles de 1977 presentà la seva candidatura al Senat espanyol per Lleida, però no fou escollit. Allunyat de la política, fou assassinat amb la seva muller Montserrat Tarragona, davant dels seus fills, per mitjà d'una bomba al pit en un atemptat atribuït a l'organització armada EPOCA.[3][4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • (castellà) Biografia a El País


Càrrecs públics
Precedit per:
Enric Massó i Vázquez
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1975-1976
Succeït per:
José María Socias Humbert