Josep Briansó i Salvador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Briansó i Salvador
Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Tarragona
Dades biogràfiques
Naixement 1888
Reus
Mort 1949
Reus
Ocupació Metge
Partit polític Partit Catalanista Republicà
Modifica dades a Wikidata

Josep Briansó i Salvador (Reus, Baix Camp, 1888 - 1949) fou un metge i polític català fill d'Emili Briansó. Diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona Reoñublica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona el 1912, i s'especialitzà en psiquiatria. Pel seu prestigi fou director de l'Institut Pere Mata de Reus entre abril de 1922 i novembre de 1936 i col·laborador de les publicacions del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, sindicat del qual era membre. Formava part del cos de redactors del diari Las Circunstancias i va publicar als Fulls Clínics.[1]

El 1930 dirigí el Partit Republicà de Reus, però poc després ingressà a Acció Catalana Republicana (ACR), partit del que fou membre del consell general. El 1931 presidí el Centre Republicà d'Acció Catalana de Reus i fou membre del Consell Consultiu del Partit Catalanista Republicà (1931). A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la província de Tarragona dins les llistes del Front d'Esquerres.

Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República, raó per la qual en acabar la guerra fou detingut a Barcelona per les autoritats franquistes i empresonat a la Presó Model. El 1943 fou alliberat i treballà en una clínica particular a Reus fins a la seva mort. Va publicar diversos llibres sobre psiquiatria.[2]

Obres[3][modifica | modifica el codi]

  • Estadistica del Instituto Pedro Mata de Reus: Archivos de Terapeutica de las Enfermedades Nerviosas y Mentales, febrer 1911.
  • Instituto Pedro Mata (Tema práctico de la asignatura de Higiene...) (1913).
  • El Pedro Mata y Rodriguez Mendez. (En el llibre dedicat a Rodriguez Mendez, 1918).
  • Clínica, fisiologia de les paranoies, (AM: 1914, 486-488)
  • Psicopatologia de la impulsió. (AM: 1914, 51-57).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Metges a l'exili. L'exili interior
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 144-145. 
  3. Personatges p.11, al web del Departament de Psiquiatria de l'UAB

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]