Lludient

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Masies de Lludient)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLludient
Ludiente (es)
Escut de Lludient
Escut de Lludient
Lludient.jpg

Localització
Localització de Lludient respecte del País Valencià.png
 40° 05′ 13″ N, 0° 22′ 18″ O / 40.0868846°N,0.3717111°O / 40.0868846; -0.3717111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Millars

Capital Ludiente
Població
Total 155 (2018)
• Densitat 4,94 hab/km²
Gentilici Lludientí, lludientina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 31,35 km²
Altitud 431 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Organització política
• Alcalde Nemesio Abargues Chiva
Identificador descriptiu
Codi postal 12123
Codi de municipi INE 12073
Codi ARGOS de municipis 12073
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Lludient[1][2] (en xurro, Ludién;[3][4] en castellà i oficialment, Ludiente)[1] és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb El Castell de Vilamalefa, Sucaina, Cirat, Torre-xiva, Toga, Argeleta i Llucena. Paisatge típic de l'interior amb nombroses masies disseminades pel seu terme. La vall del riu de Vilafermosa juntament amb les nombroses muntanyes de la serra del Cabezo imprimeixen el caràcter al paisatge. En l'àmbit monumental hi ha l'Ermita de la Verge del Pilar (del segle XVIII), l'església parroquial i una nova església dedicada a la Nativitat.

Història[modifica]

Municipi de tradició i origen musulmà. D'acord amb el presbíter Pedro Sucías Aparicio, en aquella època, a prop del nucli de Lludient, existien les alqueries de Benicabele, Beninulla i Beniguelet, de les quals no se'n té cap de dada.[5]

Durant les bandositats del Regne de València, el 1472 Jaume d'Arenós es féu fort a la Muela de Vilafermosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta contra el petit exèrcit que va conduir Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, governador de València per sotmetre'ls, Jaume d'Arenós fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat.

Després de l'expulsió dels moriscos en 1609 va sofrir un despoblament del qual va començar a recuperar-se en el segle XVIII.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
274 261 250 235 232 225 214 206 203 185

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Jesús Abel Ibáñez Rocher UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Octavio Solsona Negre AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Benjamín Chiva Cruz PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Benjamín Chiva Cruz PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Benjamín Chiva Cruz PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Nemesio Abargues Chiva PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Nemesio Abargues Chiva PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Nemesio Abargues Chiva PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Nemesio Abargues Chiva PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Marcos Ibáñez Miguel PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

L'Església Fortificada està catalogada com a BIC, mentre que la resta de monuments religisos del municipi són Bé de Rellevància Local.

Monuments civils[modifica]

Lludient destaca por la presència en els seus territoris de dos castells i una torre, tots ells catalogats genèricament com a a Béns d'Interés Cultural.[9]

Masos de Lludient[modifica]

El terme municipal de Lludient ha comptat històricament amb un conjunt de població disseminada la qual habitava masos i caseries. A mitjans del segle XIX, el Diccionario de Pascual Madoz apuntava fins a 24 masies que aplegaven a 326 veïns, gairebé un terç de la població municipal. Amb el transcurs del segle XX, bona part de les masies han quedat despoblades.

  • Benachera. Conjunt d'habitatges ubicats a cinc quilòmetres de l'oest de Lludient. Compta amb una ermita dedicada a Santa Rosa de Lima, lloc de peregrinació de la vila i altres punts de la comarca. En l'actualitat és una de les poques masies habitades del terme.
  • Casa Tadeo. Se l'ha coneguda també amb el nom de Masía Tadeo. Ubicada a l'oest del terme municipal, compta amb una font pròxima.
  • Mas d'Arriba. Situat entre els termes de Lludient i de Cirat. També se l'ha conegut amb el nom de mas de la Belenguera.
  • El Jaqués
    El Jaqués. S'ubica al nord-est del poble.
  • El Molar. S'ubica a l'est del poble, a tocar del terme municipal d'Argeleta.
  • La Casa Blanca. És la masia més occidental del terme, a prop de Sucaina.
  • La Caseta. Es troba al centre del terme municipal, vora a un quilòmetre al nord del poble de Lludient.
  • La Casilla. S'ubica al nord del terme municipal, a tocar del terme del Castell de Vilamalefa.
  • La Cervera. Aquesta masada es troba a l'est del terme municipal, prop del límit amb Argeleta. Conserva la construcció d'un aljub.
  • La Corraliza. Masia situada a l'oest del terme, molt propera a la de l'Hostal.
  • La Crebà. S'ubica a l'oest del poble de Lludient, connectat amb un camí amb el Mas del Cabezo.
  • La Granella. Aquesta masia s'ubica sobre el mateix límit municipal entre Lludient i el Castell de Vilamalefa. Consta d'una vintena d'edificacions, que s'alcen en un altiplà.
  • La Morilla. S'ubica al nord-est del poble de Lludient.
  • La Noguereta. Aquest mas s'ubica a l'extrem sud-oest del terme, a tocar dels de Toga i Torre-xiva i del barranc de Santana. A prop té el paratge torre-xiver conegut com el Pozo Negro. Ha estat rehabitada.
  • La Puebla
    La Puebla. Aquesta masada és una de les més pròximes del poble de Lludient, a uns 500 metres en direcció oest, tot resseguint el camí de Llucena.
  • La Reduela. Masia ubicada a l'extrem est del terme municipal, a tocar del de Llucena. Va ser un dels masos amb major població, fins al punt que es va preveure la posada en marxa d'una escola durant la II República Espanyola. Fou abandonat a la dècada dels anys 60 del segle XX. A principis de la centúria següent es van rehabilitar alguns dels edificis de la masia i hui dia és habitada.[3]
  • L'Artijuela. Aquest mas es troba a l'oest de Lludient, a tocar del terme de Toga.
  • L'Hoya de l'Agua. Es troba al centre del terme, cap al nord del poble. Compta amb una font.
  • Los Cubos de Royo. A la part oriental del terme, els edificis que componen la masia s'ubiquen al capdamunt d'una lloma. Es troba en el recorregut del camí de Llucena.
  • Los Ingleros. Ubicada en la partida homònima, aquesta masia es troba al sud-oest de la vila.[4]
  • Los Majuelos. Aquest mas és un dels més propers a Lludient, aigües avall del riu Villahermosa. Té una font.
  • Los Mores. Aquest conjunt de masos s'ubica a l'oest de la vila, prop de la ratlla amb el terme de Cirat i al vessant sud de la rambla de Santa Anna. Va ser una de les masies més poblades, tot comptant amb 16 habitatges i 34 habitants al cens de 1901. Va tindre diversos edificis públics, com forn, frontó, rentador i escola, la qual va romandre oberta fins a l'any 1966, dècada en la qual es va despoblar. El topònim prové del cognom Mor, comú entre els masovers. El cens de 1895 n'assenyala a quatre persones amb aquest cognom residents a la masia. En aquest indret va nàixer Rafael Edo, sanador a qui se li ha dedicat un carrer al poble de Cirat.
  • Los Tal. Es troba a l'extrem occidental del terme, prop del límit on coincidexen els termes de Sucaina, Aranyuel, Cirat i Lludient.
  • Los Vidales. Masia situada a l'oest del nucli urbà, prop de Masia Cabezo, de la qual estava unida amb una senda. La seua denominació prové del cognom de la família de masovers, Vidal. És una masia abandonada i en ruïnes del terme de Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, a l'interior castellanoparlant del País Valencià. Està ubicada a la serra del Cabezo, a mig camí entre l'ermita de santa Rosa de Benagera i el mas del Cabezo, i tancada pels barrancs de la Crebada i de Milano.[13] Documentat des del segle XVIII, el llogaret deu el seu nom al cognom dels seus masovers, una família de cognom Vidal.[14][15]
  • Los Zafones. Masia situada a l'oest del nucli urbà. La seua denominació prové del cognom de la família de masovers, Zafón. És una masia abandonada i en ruïnes ubicada a tocar del barranc de Luis, als peus d'un turó del vessant meridional de la serra del Cabezo, des d'on domina la vall de la rambla de santa Anna i el mas de Luis.[16] No apareix ni a la relació de topònims lludientins d'Isabel Alba ni al mapa del terme municipal de l'any 1909.[14][17] La seua denominació deriva del cognom dels masovers, Zafón, castellanització del català Safont, "la font".[18][19]
  • Mas de Ángel. S'ubica a l'extrem oriental del terme.
  • Mas de Benito. Aquesta masada es troba al nord-oest de Ludient, prop de Benachera.
  • Mas de Gil. S'alça a l'extrem orient del terme, prop de l'antic camí de Llucena. A prop hi transcorre la pista que comunica la Reduela amb Masía de Gasque. Aquest mas ha rebut també el nom de mas de Patiràs.
  • Mas de Pradas. Aquest mas es troba a la part occidental, molt a prop de Los Mores.
  • Mas de Vicenta. Es troba en direcció est del nucli urbà. És lloc de pas de l'antic camí a Llucena.
    Mas de Vicenta
  • Mas d'Elvira. Es troba a l'extrem est del terme municipal.
  • Mas d'Espelleta. Aquest mas es troba a la part occidental, dins de la coneguda com Partida de Los Mores.
  • Masía de Gasque. Aquesta masia s'ubica a l'extrem nord-est del terme municipal. Consta d'un conjunt d'habitatges en estat d'abandonament.
  • Masía de Juanedo. Aquest mas es troba a l'extrem nord-est del terme municipal de Lludient. En els seus voltants hi ha dues coves: la cova de Juanedo i la coveta de Juanedo.
  • Masía de Fuente la Higuera. És un dels masos més propers al nucli urbà, tot trobant-se al sud d'aquest. Es compon d'un conjunt d'edificis, actualment en ruïna.
  • Masía del Cabezo. Es troba al cim d'un turó, un cabeço, del qual en rep la denominació, a una distància aproximada d'1,5 km a l'oest de Lludient. També se l'ha coneguda amb el nom de Masía de Mingoyerbas.
  • Masía del Cabezo Royo. Aquest mas es troba al nord-oest del nucli urbà. Actualment es troba en situació de ruïna.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Denominació dels municipis valencians» (en valencià). Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 setembre 2016].
  2. Corts Generals de la Corona d'Aragó. Furs, capítols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del Rey Don Phelip Nostre Senyor, ara gloriosament regnant (en català). València: Joan Batiste Marçal, 1635. 
  3. «Pere Jordà d'Arenós i la seua dona Marquesa Lópiz de Rada, fan donació al seu fill Gonçal d'una part important dels castells i viles del senyoriu d'Arenós». Arxius Jaume I, 03-12-1319. [Consulta: 30 setembre 2016].
  4. «Las rodalás churras» (en castellà). Lengua churra. [Consulta: 27 setembre 2016].
  5. «El Padre Sucías en Ludiente» (en castellà). Ludiente activo, 29-08-2013. [Consulta: 22 setembre 2016].
  6. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1219
  7. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=5820
  8. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=5821
  9. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/listado_bics.asp
  10. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1218
  11. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1124
  12. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1217
  13. «Los Vidales» (en valencià). Institut Cartogràfic Valencià. [Consulta: 2 octubre 2016].
  14. 14,0 14,1 Alba, Isabel «Toponímia de Ludiente (Alt Millars)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 1992.
  15. 40° 05′ 25.80″ N, 0° 23′ 35.10″ O / 40.0905000°N,0.3930833°O / 40.0905000; -0.3930833
  16. «Los Zafones» (en valencià). Institut Cartogràfic Valencià. [Consulta: 30 setembre 2016].
  17. Instituto Geográfico y Estadístico. Mapa de Ludiente (en castellà), 1909. 
  18. «Diccionari Català-Valencià-Balear» (en català). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 setembre 2016].
  19. 40° 05′ 43.80″ N, 0° 24′ 46.40″ O / 40.0955000°N,0.4128889°O / 40.0955000; -0.4128889

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lludient