Mocho'

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMocho'
Qato'k
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsMèxic Mèxic 106 (2010)[1]
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatMèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióINALI
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2mhc
ISO 639-3mhc Modifica el valor a Wikidata
Glottologmoch1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemhc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1358 Modifica el valor a Wikidata
IETFmhc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages141 Modifica el valor a Wikidata

El mocho' ([mot͡ʃoʔ]), motozintleo o cotoque és una llengua maia del tronc q'anjo'bal parlada pels mochos al municipi de Motozintla, Chiapas, Mèxic. Una variant dialectal anomenada tuzanteco es parla a les localitats de Belisario Dominguez i Tuzantán.[3] L'idioma mocho' és una llengua en greu perill d'extinció, perquè compta amb només 141 parlants segons el cens de l'INEGI de l'any 2010 (106 segons l'INALI).

Classificació[modifica]

El mocho' juntament amb el q'anjob'al i el jakaltek formen el grup lingüístic kanjobalan, i al seu torn, aquest pertany al tronc kanjobalan-chuj del tronc de llengües maies.[4]

Vocals[modifica]

Anterior Central Posterior
Tancada i [i], ii [iː] u [u], uu [uː]
Intermitjana e [e], ee [eː] o [o], oo [oː]
Oberta a [a], aa [aː]

Diftongs[modifica]

Alguns diftongs que es presenten en moccho' són:

ay [aj]
ey [ej]
oy [oj]

Text mostra[modifica]

Una endevinalla en mocho'.

En mocho'[modifica]

¡A ke mu chelawitaa ch'in!
Jel ka'on tyakon si
juune' kuch mar is
xmajaka ti' bej.

Ja'e aqoqo.[5]

En català[modifica]

¡A que no endevines, nen!
Si vas a tallar llenya,
un garrí molt fluix,
et buscarà en el camí.

El vesper.

Referències[modifica]

  1. ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desaparición publicat per l'INALI
  2. ↑ Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  3. ↑ CDI. «Mochós-Motozintlecos». Monografías de los pueblos indígenas, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 gener 2014].
  4. ↑ Native languages of the americas. «Mocho maya pronuciation and spelling guide».
  5. ↑ Flores Farfán, José Antonio. Adivinanzas en lenguas mayas: ch'ol, mocho', tesltal, q'anjob'al. México: CIESAS, 2007, p. 40. ISBN 968-496--620-2. 

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Martin, Laura, Irrealis Constructions in Mocho (Mayan), Anthropological Linguistics, 40:2, pp. 198-213, 1998.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mocho%27&oldid=32049588»